Flota actual de Transports Corominas SL de Salt.

La família Corominas ens ha facilitat les fotografies de les tractores i semiremolcs que actualment integren la flota de Transports Corominas SL, aparcats al pati de la nau que l'empresa té al polígon industrial Torremirona de Salt.

Són unes modernes tractores de les marques Scania i Man -també hi ha una tractora de la casa Daf- amb les quals donen servei als seus clients. Com ja expressàrem en els articles anteriors dedicats a aquesta empresa, la seva política, d'una gran utilitat en els temps actuals, ha estat de disposar sempre de vehicles moderns i fiables. El transports de mercaderies per carretera arreu dels països europeus exigeix disposar dels millors camions del mercat i de bons xofers. S'ha d'evitar, en la mesura que sigui possible, de trepitjar els tallers de reparacions.

Una tractora Scania i dues Man, dos constructors de camions controlats pel grup Volkswagen:

I les dues tractores Man, una més moderna que l'altre, atès que la compra de vehicles es produeix de manera esgraonada en funció de les necessitats de cada moment i dels plans d'amortització dels vehicles establerts d'antuvi per l'empresa. Avui dia, amb els marges amb què treballen els transportistes, el control de tota mena de costos és un capítol fonamental per garantir la viabilitat i continuïtat de les empreses de transports:  

Les tres tractores arrenglerades al pati de l'empresa:





I una tractora Daf amb llur semiremolc:

Amb aquest article, sobre les tractores amb què avui dia treballa Transports Corominas SL, finalitzem la història d'aquesta empresa familiar de transports de Salt que el senyor Joan Corominas i Darné fundà l'hivern del 1959, l'any del pla d'estabilització econòmic que impulsà l'economia espanyola i originà el miracle econòmic espanyol de la dècada de 1960, amb la compra d'un camió Chevrolet amb motor de benzina a un constructor de Caldes de Malavella, la història del qual és l'espill que reflecteix la història de la major part d'empreses de transports familiars del país, amb les vicissituds i bons moments que han experimentat. 

Volem agrair a la família Corominas l'interès en recollir la història de l'empresa de transports, la qual està actualment dirigida per la segona generació.

Un camió Ford que treballà a bosc exposat a la Fira de la Primavera d'Olot (Garrotxa).

Els pocs camions que en els anys 1940 i 1950 treballaven a bosc eren gairebé tots camions nord-americans, Ford i Chevrolet matriculats als anys 1930 i també adquirits durant la guerra civil espanyola per l'exèrcit sublevat. Camions que portaven moltes campanyes fetes. Gairebé tots participaren en el conflicte bèl·lic dels anys 1936-1939; o bé foren requisats pels milicians o bé importats per incorporar-los directament a l'exèrcit. I per acabar-ho d'arrodonir, els treballs a bosc, d'una gran duresa, trinxava els vehicles. Per aquest motiu s'han conservat molts pocs camions que anessin a bosc.

Atesos els motius exposats, presenta un gran interès la fotografia enviada per en Joan Mercader, feta pel seu fill Albert, d'un camió Ford matriculat a València i que desemboscava en els boscos de les comarques de la Garrotxa i el Ripollès. Aquest camió Ford, adquirit pel Motor Antic Garrotxa, fa un pila d'anys que no treballa. Es conserva tal i com el comprà aquesta Club. 

L'atractiu principal del Ford són les modificacions que incorpora, les quals foren aplicades a tots els camions matriculats en els anys 1930: se li acoblà un motor dièsel Barreiros -l'altre opció era el motor Perkins- i una reductora per optimitzar el rendiment del motor en els treballs forestals. El radiador, per la mida que presenta, no és pas l'original -sembla que se li muntà al cap d'uns anys; per aquest motiu, el capó del motor està un xic elevat. Foren els anys de les improvisacions i nyaps imaginatius.

El camió Ford del Motor Antic Garrotxa exposat en la Fira de la Primavera que tingué lloc a Olot el dia 1 de maig, fira que comptà amb una exposició sobre la història del motor a la comarca de La Garrotxa i un monogràfic sobre els camions de transport antics:

El sostre del camió està completament podrit. Si plou, l'interior de la cabina s'omple de degotalls. Creiem que aquest camió s'ha de conservar tal i com està en aquests moments. Amb la pintura gastada pels pas dels anys i les peces mecàniques que munta. 

La resta de camions i furgons exposats a la Fira de La Primavera d'Olot, al costat del Ford forestal, han participat en les successives trobades de camions clàssics que té lloc a Sant Vicenç de Torelló, trobada que coordina i gestiona el senyor Xavier Castells i Quintana. 

Aquest camió participà en el rodatge de la pel·lícula Soldados de Salamina dirigida per en David Trueba l'any 2002 i basada en la novel·la del mateix nom d'en Javier Cercas. És la seqüència que el camió enfila el coll d'Ares per creuar la frontera carregat de soldats republicans que fuguen precipitadament a principis de febrer de 1939 de l'avanç imparable feixista. 

Els productors de la pel·lícula no s'adonaren que el rombe blanc incrustat a la porta és un afegit posterior en el temps del moment en què transcorren els fets narrats. Aquest rombe amb fons blanc, que assenyala que el camió solament feia treballs propis, en contraposició als serveis públics, deriva del desplegament d'un reglament de transports promulgat en la dictadura del general Franco per regular l'activitat del transport.

Les fotografies dels camions que avui dia treballen a bosc il·lustra l'evolució que el món del transport, en aquest sector, ha experimentat en el curs dels darrers cinquanta anys. Els moderns Mercedes Benz i Volvo representen un altre món. Un progrés positiu i considerable. 

Dos Mercedes Benz retratats a l'aparcament de la benzinera de Les Quatre Carreteres, a Tona:

 

Un Mercedez Benz carregat de troncs pelats al tram de la C-17 que discorre dins la trama urbana de Ripoll:





I un Volvo retratat a Sarrià de Ter:

En alegrem que de mica en mica podem conèixer vells camions preservats pels seus propietaris i que s'han conservat fins els nostres dies. En aquest cas, un vell Ford que treballà a bosc en els difícils i complicats anys 1940 i 1950 i que el Motor Antic Garrotxa posseeix.

Més carrosseries produïdes per en Salvador Caba i Valls (Sant Llorenç Savall 1889 - Sabadell 1965).

Continuem amb l'exposició de fotografies que la família Caba conserva d'algunes de les carrosseries que en Salvador Caba va fabricar a Sabadell en el període comprès entre l'any 1918, quan obre el taller, i el juliol de 1936 quan per causa de l'esclat de la Guerra Civil Espanyola va haver de cessar la producció i transformació de carrosseries. Una carrosseria de fusta amb el disseny característic dels anys 1920 construïda per al servei urbà de Sabadell:

Un Dodge Brothers amb una bella carrosseria de fusta on cada renglera de seients disposava de la seva pròpia porta, de conformitat amb el concepte de les carrosseries d'automòbils:

Un altre Dodge Brothers amb una carrosseria construïda l'any 1929 per al servei urbà de Sabadell:

Una ambulància construïda l'any 1929 per en Salvador Caba i que incorporava els avenços més moderns d'aquells anys. La seva estrena va gaudir de molta requesta a Sabadell: 

Interior d'aquesta ambulància que combina admirablement un confortable llit de descans, una pica i mirall de lavabo amb els indispensables armaris i uns sofàs per escarxofar-se. No es podia demanar gaire més l'any 1929:

Carrosseria de furgó tancat construïda damunt d'un xassís Ford de l'empresa tèxtil egarenca Trullàs i Palau:

Carrosseria molt moderna i ben resolta construïda sobre un xassís Mercedes Benz que cobria la línia regular d'Artés fins a Barcelona:

Interior d'aquest autocar que disposava d'uns còmodes i elegants seients i passadís centrals per als usuaris:

Ambulància construïda a principis dels anys 1930 sobre un xassís Ford per encàrrec de l'Ajuntament de Sabadell. L'evolució i innovacions incorporades respecte de l'anterior ambulància carrossada per en Salvador Caba són clarament perceptibles a cop d'ull:

Retrat de maduresa d'en Salvador Caba, amb l'elegància i distinció que sempre va tenir.

Aquests articles dedicats a en Salvador Caba han estat possible perquè va tenir una especial cura en retratar les carrosseries que sortien del seu taller, encomanades als fotògrafs de més anomenada de Sabadell, i per l'interès de la seva família en conservar aquest extraordinari arxiu fotogràfic que forma part de la història del transport i de la indústria de Sabadell, Terrassa i d'altres ciutats catalanes, inclosa la capital, Barcelona. 

Agraïm a la família Caba l'amabilitat amb què ens ha tractat i la satisfacció d'haver pogut difondre a través d'aquest espai el llegat industrial d'en Salvador Caba i Valls. Sembla que finalment la seva obra i la del seu fill Pere comença a ser coneguda i se li atorga la importància que es mereix dins de la indústria carrossera catalana.

TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA de la Bisbal d'Empordà: la fundació de l'empresa (I).

L'Àngel Vilar i Comas va néixer a la ciutat de Girona l’any 1940. De ben petit, en quedar orfe de la mare el seu pare va resoldre que visqués a La Bisbal d’Empordà, a casa d’uns oncles paterns. En aquells anys, l'ambient era més amable i profitós en una vila petita com La Bisbal d'Empordà que no pas Girona, la capital de la província.

L'oncle del senyor Àngel Vilar era l'ordinari de La Bisbal d'Empordà a Girona. A la dècada dels anys 1940, disposaven d'un camió Chevrolet per atendre aquest servei. Cap als anys 1950, un camió GMC va substituir el Chevrolet. El senyor Vilar va créixer en una família dedicada al transport. Quan acaba els estudis, entra d’ajudant en els serveis de recaderia de la línia de La Bisbal d'Empordà a Girona que exercia un seu oncle.

Quan l'oncle va morir, el senyor Àngel Vilar entra a treballar de mecànic al Taller Creixell, on reparaven principalment bicicletes i motos, que eren els vehicles a l'abast de la gent de l’època que els permetia de desplaçar-se pertot arreu. Posteriorment  va entrar al Garatge Vidal on executava treballs de precisió, principalment cargols. 

Llicenciat el senyor Àngel Vilar del servei militar a principis dels anys 1960, va fundar una empresa que aleshores girava amb el nom comercial de Transports Puig Vilar dedicada als transports generals de mercaderies per les empreses de La Bisbal d'Empordà, una vila amb una important indústria de ceràmiques. També cobria el servei de paqueteria devers Girona. Va començar amb tres camions Ebro B45. El primer, amb matrícula GI-33027, va comprar-lo ja usat i muntava una caixa de fusta per transports generals. Va ser desballestat l'any 1973:

El segon Ebro B-45, amb matrícula GI-35909, també disposava d'una caixa de fusta per a transports generals. Va ser comprat de segona mà i donat de baixa l'any 1972. 

El tercer Ebro B45 va correspondre-li la matrícula GI-40681. Estava carrossat amb una caixa de fusta amb alces, ideal per a tota classe de mercaderies.

El quart vehicle de l'empresa va ser un Vespacar amb matrícula GI-42287 que havia repartit neveres per la ciutat de Girona. Comprat de segona mà, era destinat al repartiment de paqueteria pels carrers on no hi transitaven pas per dimensions els camions Ebro:

 

Amb el camió número 5 de l'empresa, un Nazar B que serà objecte del proper article, l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, aleshores Transports Puig Vilar, inicia el transport a nivell nacional arreu de l'Estat espanyol.

La represa de l'activitat de Transports Josep Hereu un cop acabada la Guerra Civil Espanyola l'hivern del 1939: el Chevrolet comprat l'any 1936.

Amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola per causa del sollevament de part de l'exèrcit contra el govern legítim de la República, el comitè local va requisar els camions de l'empresa Transports Josep Hereu. Durant la Guerra Civil no podien pas atendre els serveis de recaderia i transport per la manca de vehicles, fet que va provocar el cessament forçós de l'activitat. El primer camió que havien comprat l'any 1928 al concessionari oficial de la General Motors de Girona, el Chevrolet, també va ser requisat. Les destrosses causades per les pèrdues de vehicles van ser quantioses. El camió GMC es va perdre al front d'Aragó, segons sembla, cremat per l'exèrcit republicà.

L'hivern de l'any 1939 va acabar la Guerra Civil Espanyola a Catalunya. Era el moment d'avaluar les pèrdues humanes i materials i tornar la feina. No hi havia alternativa. Per l'empresa Transports J. Vidal, els efectes de la Guerra Civil havien estat absolutament devastadors. Eren titulars de la línia de recaderia de Sant Feliu de Guíxols fins a Barcelona. La Concepció Llonch, una altre dona d'empenta, tenia la recaderia de Sant Feliu de Guíxols fins a Girona.

Sí van poder salvar el camió Chevrolet comprat l'any 1936. En realitat, al garatge de l'empresa solament se'n va conservar el xassís, per ser exactes. Acabada la contesa, van haver de reconstruir-lo amb el material disponible aleshores, poc i dolent. El Chevrolet enramat participant en la festivitat de Sant Cristòfol, permesa per les autoritats de l'època i que gaudia de molta requesta:

El camió Chevrolet desfilant amb d'altres camions a la festa de Sant Cristòfol:



El camió Chevrolet aparcat amb d'altres camions de l'empresa al garatge de Sant Feliu de Guíxols:

El camió Chevrolet amb una caixa de fusta amb marquesina, apte pel servei de recaderia i també pels transports generals, principalment de bales de taps de suro, com en diuen a l'Empordà per a referir-se als sacs. 

Un accident que va sofrir el Chevrolet. En aquells anys, malgrat no es corria pas gaire, l'estat de les carreteres, particularment la seva estretor, el deficient estat mecànics dels vehicles i alguna badada dels conductors provocava accidents, principalment sortides de la carretera amb les conseqüents bolcades:

En la propera crònica abordarem d'altres camions amb què va treballar l'empresa Josep Hereu a començaments dels anys 1940, uns anys extremament difícils.