Alguns camions vells a Eivissa

En Ferran Nogués, un bon amic del bloc i fotògraf de notables qualitats, ens envià fa temps les fotografies d'uns quants camions que retratà a Eivissa, on hi resideix amb la seva família. L'interior de l'illa d'Eivissa presenta encara paisatges d'una gran bellesa. Camps d'ametllers i conreats per l'home des de temps immemorials. La vegetació mediterrània adaptada a la poca pluviometria que aquesta terra aspre té hi lliga admirablement. 

El primer recull fotogràfic és d'un petit Barreiros Saeta equipat amb un bolquet metàl·lic. Aquest camionet, caçat enmig d'un camp, segons que digué el seu amo, un noi jove i eixerit, era destinat a l'ús agrícola dins d'una finca privada: traginava terra, sacs de llavors i adobs, ferramentes i els productes collits. Una imatge molt costumista de l'interior d'Eivissa que cada cop serà més improbable de veure. 

Tres fotografies del Barreiros Saeta captat des de perspectives distintes: 

El segon recull fotogràfic correspon a uns quants camions d'obres i un auto particular dipositats en una antiga sorrera de l'illa d'Eivissa, prop del mar. D'aquell dipòsit de camions desfets dir-ne desballestament sembla d'una hora lluny una exageració.  Més aviat sembla que abandonada que fou la sorrera i extingida l'activitat, els camions també foren abandonats. Eren camions vells i amortitzats que no valien cap preu, llevat del ferro que contenien.

En les quatre fotografies facilitades per en Ferran hi ha quatre Pegasos -un 1061 o bé el 200 com era conegut a Catalunya, un 1065 Europa i dos Comets-, dues cabines de dos camions Dodge-Barreiros, l'una desballestada i l'altre aixafada, i un Iveco-Magirus dúmper de tres eixos també trinxat:

El Pegaso 1061 flanquejat per dos Pegasos Comet:

Fa uns quants anys que rebérem aquestes fotografies si bé per una omissió injustificable no les hem difoses en aquest bloc fins avui. I creiem que aquestes fotografies presenten el triple interès que exposem.

En primer lloc, la qualitat objectiva que presenten per la capacitat i coneixements fotogràfics que té en Ferran Nogués, un interès que el seu pare, un altre bon fotògraf, li va saber inculcar de ben petit.  En segon lloc, una imatge que és molt difícil de veure a Eivissa avui dia per dos motius: la transformació de l'illa per la implantació i desenvolupament de zones urbanes i l'execució d'infraestructures de comunicació, i també per l'entrada en vigor i aplicació de la normativa de protecció dels sòls rústics que prohibeix l'abandonament de vehicles en aquests espais pels riscs que presenta en quant a la contaminació del subsòl.  I en tercer lloc, per saber que se n'ha fet avui dia de l'antiga sorrera que acollia aquests camions. De ben segur que els camions no hi són pas. Els anys anteriors el ferro era cobejat i es pagava generosament. I una pregunta pertinent: la sorrera encara hi és o mitjançant un pla urbanístic s'ha transformat en un sector urbà que acull usos residencials o d'altre classe?. Aquesta darrera possibilitat seria la més rendible per l'amo dels terrenys. Grans fortunes s'han creat a Espanya aquestes darreres dècades no pas pel treball, l'esforç i el risc del propi patrimoni sinó per la pura especulació: el canvi de classificació de terrenys de sòl no urbanitzable a urbanitzable amb les plusvàlues que operacions d'aquesta mena han generat, guanys que han engrandit els patrimonis d'uns pocs que disposaven d'informació privilegiada i coneixien els procediments per modificar la classificació del sòl. La destrucció del territori a les Illes Balears i al País Valencià en són la trista confirmació. 

Aquestes fotografies són el testimoni d'un temps i d'un lloc precís de l'illa d'Eivissa que hem difós per la gentilesa d'en Ferran Nogués.  

Segona Concentració de camions a Olot per la festivitat de Sant Cristòfol.

A Olot, la capital de la comarca de La Garrotxa, ha arrelat la concentració de camions que s'hi celebra el primer dissabte del mes de juliol coincidint amb la festivitat de Sant Cristòfol, una festa que a poc a poc recupera l'esplendor d'antany. 

En la notícia publicada en l'edició de El Punt Avui del passat divendres 4 de juliol, diari que té una gran difusió a les comarques gironines, s'informava que amb motiu de la festa de Sant Cristòfol s'havia organitzat ahir dissabte una concentració de vuitanta camions al recinte de l'antiga estació d'Olot amb una volta posterior dels camions pel centre de la ciutat: 

Dit i fet. Ahir, dissabte 5 de juliol, els principals carrers de la ciutat d'Olot foren envaïts per camions de tota mena, antics i moderns, incloent-hi la participació d'aquesta antiga camioneta amb la seva caixa de fusta i l'antigor acumulada damunt del xassís, resultant de la transformació d'un vell automòbil operada en els anys 1940 o principis dels 1950, practica molt comuna aquells anys:  

Dels camions clàssics, destacaren aquest camionet Avia produït per Aeronàutica Industrial SA (AISA) a Madrid, a principis dels anys 1970, amb caixa tancada, perfectament conservat i el Pegaso 1061 d'en Jordi Ros, de Mataró, un transportista que sempre que pot participa en aquests encontres:

La tractora Mercedes Benz d'en Jordi Ros, que presenta un estat immaculat, circulant parsimoniosament pels carrers d'Olot seguida d'una tractora Daf de l'empresa olotina Trans Escapa SA, amb el seu color vermell inconfusible:

Una tractora Renault, amb un disseny que s'escau per aquests encontres, ferrada amb cromats lluents i els llums encesos: 

La tractora Scania de l'Antoni Ros, de Mataró, que comparteix amb son germà Jordi un gran afició als camions i el món que l'envolta:

La tractora Daf d'en Joan Garrell, un actiu participant en encontres d'aquesta mena i que, juntament amb els germans Jordi i Toni Ros, de Mataró, han impulsat en el nostre país la celebració de trobades de camions decorats, pintats i ornamentats, una activitat molt arrelada als Estats Units, país on aquests espectacles gaudeixen de molta requesta: 

Notícia publicada a el Punt Diari Avui, d'avui diumenge 6 de juliol, en què s'informa de la celebració de la segona concentració de camions a Olot, en què s'hi han aplegat vuitanta vehicles i ha tingut una gran assistència de públic.

Agraïm als amics Josep i Cecília la tramesa de les fotografies d'alguns dels camions que participaren ahir en la volta pels carrers principals de la ciutat d'Olot, material amb què hem il·lustrat aquest article dedicat a la Segona concentració de camions a Olot, l'èxit de la qual ens n'alegrem. Aquesta activitat, després d'haver-se'n celebrat dues edicions, sembla perfectament encarrilada.

La trobada de camions clàssics organitzada per en Luis Martinez a Rincón de Soto (I).

Les trobades de camions clàssics anglesos són admirables. En un prat verd s’hi apleguen un munt de camions de totes les èpoques. Des dels camions a vapor fins els darrers Leyland, tots excel·lentment restaurats, amb els seus dissenys anglesos tan singulars.

Succeeix quelcom de semblant amb els afeccionats als camions clàssics alemanys. Celebren trobades on passegen els mítics Mercedes Benz, Henschel, Krupp, Fraun, Man, Unimog, Magirus Deutz, Opel, Borgward i Bussing-Nag. Els impressionats camions alemanys amb els seus morros davanters inacabables i perfectament conservats que els seus propietaris llueixen orgullosos.

A Itàlia també se’n produeixen d’encontres d’aquesta mena amb els camions italians, de línies belles i reeixides. Segurament que són els camions amb uns dissenys més fins, elegants i harmoniosos. La potent i forta indústria d’automoció d’aquests països contribueix a conservar-ne el record i fomentar l’afecció i les trobades de camions clàssics.

A l’Estat espanyol també han començat a sovintejar trobades de camions clàssics. N’hi ha dues de principals, una de fixa i l’altre d’itinerant. També són interessants les organitzades per associacions i Ajuntaments arreu.

A Torrelavega anualment es celebra a mitjans del mes d’abril, coincidint amb els dies clars, lluminosos i alegres de la primavera, una trobada que té molta requesta. Hi assisteixen afeccionats de pertot arreu. La gent del nord d’Espanya, molt vinculada històricament a la indústria del carbó i del ferro, amb importants empreses siderúrgiques i fabricants de maquinària, tenen una passió pels vehicles i els trens.

L’altre trobada, itinerant, s’organitza a través del fòrum Camionesclasicos, a començaments de tardor. Gaudeix de molt bona acollida entre els afeccionats i ha estat una empenta i revulsiu per l'afició a l'estat espanyol.

Juntament amb aquestes dues trobades se’n celebren d'altres pertot arreu. A Catalunya, se’n celebren dues de camions moderns decorats a La Jonquera i a Granollers.

El passat 16 d’abril de 2011 també va celebrar-se la primera trobada de camions clàssics a Sant Pere de Torelló (Osona), a redós de la trobada de maquetisme ferroviari dins del pavelló municipal, copiant el format d’altres trobades semblants que es celebren a França.

El passat cap de setmana s’ha celebrat a Rincon de Soto, un poble de La Rioja, una trobada de camions clàssics organitzada per en Luis Martinez, un firaire d’Autol conegut arreu com en Luis El Colorao.

És una trobada presidida per la companyonia dels assistents que segueix la que va celebrar-se a Burgos l’any 2009 organitzada pel senyor Félix Alegre i uns altres seus amics, afeccionats als camions clàssics, particularment de Pegaso.

Els camions que van participar a la trobada de camions de Rincón de Soto abasta gairebé seixanta anys, que aviat és dit. El camió més antic va ser un Krupp del 1955, propietat del senyor Aguilló, de Vitoria-Gasteiz:

També va participar-hi un espatarrant camió Mercedes Benz, amb un capó imponent, del senyor David Garrido:

La història d’aquest camió és prou curiosa. Va ser exposat a la Fira metal·lúrgica celebrada la primavera del 1958 a Barcelona, al costat de quatre camions Mercedes Benz.

Malgrat que aquests camions havien de tornar a Alemanya, un cop acabada la Fira, una persona influent de l’època va aconseguir de matricular-los i vendre’ls. La major part els van comprar transportistes del Nord d’Espanya. Un dels Mercedes Benz exposats, de tres eixos, va comprar-lo l’empresa catalana TRANSPORTS ZOZAYA SA muntant-li una cisterna de transport de líquids.

Aquest Mercedes Benz va comprar-lo un transportista que traginava peix fresc des del Cantàbric fins a Barcelona. Munta una caixa de fusta d’un carrosser de Tolosa, Sorrondegui. Trigava unes setze hores per completar el trajecte per aquelles carreteres de l’època amb els port de Fraga, la Panadella i els Brucs.

Després va treballar traginant paqueteria fins que el van guardar en un garatge. En David Garrido l’ha recuperat. Després d’un repàs i posada a punt, torna a lluir en trobades de camions clàssics.

El Pegaso 200 de l’amfitrió de la trobada, el senyor Luis Martínez, excel·lentment conservat:

Una maqueta d'aquest camió, obra d'en Jon Gallego. En treball excel·lent:



Una tractora Dodge del carrosser Maturana, de Calahorra:





Altres dos Pegasos que van participar en aquest encontre vinguts de Saragossa i Cantàbria:









Original camió Mercedes Benz, vingut de Navarra, i transformat per l’ús habitatge:

Després de la rua de vehicles que van circular per Autol i Arnedo, es va visitar el taller del senyor Orestes Valenciano, un conegut mecànic d’Arnedo especialista en la restauració de vehicles clàssics i de camions antics.

El seu taller és un petit museu desgavellat amb peces interessantíssimes. L’Orestes Valenciano pateix del mal d’aquesta afició: l’absència d’espai per encabir-hi tots els vehicles clàssics. Un camió Mercedes Benz que l’Orestes Valenciano està restaurant:

Un Bedford desmuntat que equipava un motor dièsel Barreiros. El xassís i el motor d’aquest camió damunt del Mercedes Benz:

I la cabina del Bedford, un vehicle molt curiós característic de la dècada dels anys 1950, els anys dels apedaçaments:

Una de les peces més interessants rescatades pel senyor Valenciano, comprat per un col·leccionista. En Juan Carlos Fernández Pello va intentar d’escatir la marca d’aquest camió i el fabricant de la cabina, dels anys 1950, d’un disseny i qualitat remarcables.

Un altre camió Mercedes Benz en restauració:

L’Orestes ha restaurat un Pegaso 200, matriculat a Burgos, amb la mateixa decoració que el del seu pare:

Dos Leyland Comet, pacientment restaurats per l’Orestes Valenciano, que arrenquen a la primera:

Un dels camions en venda que ara té l’Orestes és aquest Barreiros Super Azor. Era d’un transportista de Saragossa, en Pedro Royo. Aquest senyor va guarda’l quan va jubilar-se. Però al cap d’una pila d’anys ha aparegut a un desballestament.

L’Orestes l’ha recuperat perquè no es perdi. Està molt ben conservat. És percep que l’ha conduït sempre el mateix xofer i l’han guardat sota cobert durant molts d’anys. No presenta podrits ni òxids. Els rellotges del tablier són originals, fet que és un indici per saber els anys que ha estat guardat. Val 4.500 € i és una oportunitat pels afeccionats que vulguin tenir un camió clàssic espanyol, molt ben conservat, a un preu raonable:

Dos camions mítics dels anys 1960, un Pegaso 200 i un Barreiros Super Azor :





Continuarà.