Joan Clua i Maluquer, un artesenc constructor de motos i automòbils.

Un altre artesenc destacat en el món del motor va ser en Joan Clua i Maluquer. El seu pare, en Domingo Clua, en “Mingo cotxero” com era conegut i anomenat, procedia d’una família d’Artesa de Segre dedicada primerament al transport de mercaderies. Posteriorment van constituir l’empresa Hispano Catalana que cobria diverses línies regulars de passatgers. El domicili d’en Domingo Clua era a la carretera d’Agramunt, en un cantó conegut com ca l’Amor. En aquell indret hi havia l’administració de La Hispano Catalana.

En Joan Clua tenia l’ofici de mecànic. Llurs altres dos germans també treballaven en el món del motor. En Josep, en Pep Boig, com era conegut, encara és recordat pels vells del país. Un conductor mític que baixava el port de Comiols per la drecera que flanquejava el barranc del Mascarot, bo i prescindint de la carretera general d'Artesa de Segre Tremp. I el seu altre germà, en Pere, també era mecànic de professió.

Atès que era el cabaler de la casa, en Joan Clua Maluquer va traslladar-se a viure a Barcelona, una ciutat fortament industrialitzada que oferia un avenir. Hi ha constància que l’any 1924 va obrir un taller que reparava camions i òmnibus.

A diferència del seu germà Pere, que va ser sotmès a un procés de responsabilitats polítiques l’estiu del 1939 per haver participat en qualitat de regidor a l’Ajuntament de Tàrrega durant la II República i fins l’any 1938, pròleg de la Causa General promoguda l’any 1940 pel ministre franquista Eduardo Aunós per estendre la repressió amb la incoació de milers de processos de depuració de responsabilitats polítiques tramitats per les autoritats feixistes espanyoles que s’havien imposat en la Guerra civil, llur germà Joan va saber adaptar-se a la nova situació. Sabia que qualsevol activitat econòmica, mínimament rellevant, havia de comptar amb el vist-i-plau de les autoritats de l’època.

El règim franquista va imposar un intervencionisme administratiu absolut en matèria econòmica. Històricament, a l’Estat espanyol, el liberalisme de debò sempre ha fet molta por; n’és una mostra clara el menyspreu i desconfiança amb què els diputats espanyols del segle XIX tractaven la creació i desenvolupament de la indústria catalana, qualificant-la de provinciana i problemàtica socialment, i n’ignoraven que era una font de riquesa i progrés. Per la seva mentalitat tancada, era inconcebible que la indústria podés ser un procés espanyol que contribuís a la regeneració i prosperitat de la nació sencera. Segurament que en aquest posicionaven hi palpitava l’enuig de no poder-la controlar i beneficiar-se’n directament. Per aquesta raó menyspreaven la indústria catalana.

Un cop acabada la Guerra, l’any 1940 en Joan Clua es proposa la fabricació de tractors, empresa que no va reeixir. Són els anys que patenta diversos invents i aplicacions que havia ideat. L’any 1949 comença la fabricació de bicicletes equipades amb un motor, les conegudes motos Benjamin. Després va fer el salt a la construcció de motos i motocarros amb la marca Clua; un llebrer estilitzat, símbol de velocitat, identificava la marca.

En el període comprès entre l’any 1954 i 1964 en Joan Clua va fabricar quatre models de motos amb unes cilindrades de 74 cc, 96 cc, 125 cc i 150 cc, les quals va perfeccionar i millorar. Dues motocicletes  produïdes per CONSTRUCCIONS MECÀNIQUES CLUA SA: 

 

L’any 1955 va celebrar un acord amb la empresa italiana Alpino per la construcció d’un petit microcotxe que muntava un motor de 498 cc i una carrosseria biplaça creada per en Pedro Serra, un dels dissenyadors catalans més importants d’aquells anys, inspirat en l’automòbil esportiu Pegaso. El cotxe Clua: 

 

Se’n varen fabricar cent microcotxes Clua, dels quals tenim notícia que se n’han conservat tres unitats: un a Madrid, propietat del senyor Antonio Martin del Barrio, excel·lentment restaurat, i dos més que s’estan restaurant actualment a Catalunya. En Josep Maluquer dins del seu Clua a l'era de la finca familiar de Els Paons Blancs, prop de Balaguer (La Noguera): 

 

L’auto Clua, possiblement el més bonic dels microcotxes produïts a l’Estat espanyol a la dècada del 1950, palesa l’agosarament i valentia del seu promotor, en Joan Clua i Maluquer. Projecta i crea un vehicle petit, elegant i distingit per satisfer els desitjos de motorització de l’escassa classe mitja alta d’aquells anys. Avui dia les poques unitats que se’n conserven són molt valorades pels col·leccionistes.

En l’article que els redactors de la revista Lectures van dedicar-li a en Joan Clua, dins del monogràfic dedicat a l’automòbil, el defineixen com el Preston Tucker català, una definició exactíssima per l’entusiasme i coratge que va encomanar als seus projectes. 

En Joan Clua va ser molt espavilat i hàbil en disposar dels pertinents permisos administratius, imprescindibles per poder fabricar vehicles. Aquest permís també era indispensable per assolir la matèria primera, peces, recanvis, maquinària i utillatges. Era un home dotat d’una gran simpatia i facilitat per les relacions socials. En Joan Clua Maluquer, el segon per la dreta, a la Fira Siderometal·lúrgica celebrada a Madrid l'abril de 1957:

Que d’un poble petit com Artesa de Segre en sortissin dos notables empresaris del sector de l’automoció, en Ramon Pla i Clua i en Joan Clua i Maluquer no és pas casual. Obeeix al caràcter de la gent del país. Catalunya sempre va tenir gent d’ofici agrupats en gremis que produïen articles excel·lents. Els gremis disposaven dels seus reglaments que regulaven les activitats. 

Aquest caràcter mercantil va permetre a Catalunya de ser capdavantera en la producció de vaixells –les drassanes de Barcelona n’és tal vegada l’exponent més arrodonit-, teixits, armes, vins i aiguardents, i fins i tot rellotges. Aquest tarannà va ser la causa que el país es modernitzés amb la revolució industrial basada en la implantació de la màquina de vapor a la indústria tèxtil.

Agraïm als responsable del Club de Lectures d’Artesa de Segre la iniciativa de la publicació d’un monogràfic sobre la incidència que l’automòbil, una de les eines fonamentals del segle XX, va tenir en aquest municipi de la comarca de La Noguera, un autèntica cruïlla de camins.

L'auto Clua de l'Antonio Martin del Barrio.

L'Antonio Martin del Barrio, enginyer de mines, sempre ha treballat en el sector de l'automoció. Va començar a Barreiros; després va treballar a l'empresa de lloguer de vehicles Hertz; va continuar a la casa Citroën; i finalment va treballar per Ford Espanya SA, participant en el llançament del Ford Fiesta el 18 d'octubre de 1976, fabricat a la planta d'Almussafes, al País Valencià.

Com a apassionat dels cotxes, L'Antonio Martin del Barrio ha tingut la sort de treballar en allò que més li plau, el sector de l'automoció. Amb els anys, paciència i criteri, ha reunit una extraordinària biblioteca del motor i és possiblement qui més en sap de l'empresa CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA SL i, concretament, del cotxe que aquesta empresa va comercialitzar en la segona meitat de la dècada del 1950.

De jovenet, l'Antonio Martin visitava cada setmana AUCEMA SA, concessionari oficial Clua, a Madrid, situat al carrer Mejía Lequerica 14, enfront del mercat de Barceló. En una paret hi tenien penjades unes fotografies d'estudi del cotxe Clua que CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA SL havia llençat al mercat, i ell frisava per veure la unitat d'exposició del concessionari. S'havia apassionat amb aquest auto tan bon punt l'havia vist en les fotografies.

Altres concessionaris de CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA SL coneguts de l'Antonio Martin, eren els següents:

1) El representant de Clua a Salamanca fou el pare d'en Demetrio Gómez Planche. Hi ha l'anècdota, narrada personalment per en Demetrio Gómez a l'Antonio Martin, que ell i llur pare van creuar amb un cotxe Clua el port dels Leones, a l'hivern i completament nevat, fins a Salamaca. Els camions estaven aturats i blocats per culpa de la neu i ells van creuar el port dels Leones amb un petit Clua. Quan ho explicaven, els interlocutors amb cara d'incredulitat no s'ho creien pas.

2) El concessionari oficial a Barcelona era a l'avinguda General Goded, actualment avinguda de Pau Casals, a tocar de la plaça Francesc Macià -aleshores de Calvo Sotelo- i del Turó Park, una de les zones més elegants i distingides de Barcelona. La ubicació d'aquest concessionari palesa a quina mena de client potencial s'adreçava aquest auto.

3) El representant de Clua per a Lleida i Osca era el matrimoni Castrillón-Sales, fotografiats dins d'un auto Clua a la fira de Sant Miquel de Lleida on fou presentat aquest vehicle:

La portada del mes de maig del 1957 de la revista "La Esfera Automovilística" s'il·lustrava amb un auto Clua amb tres fills dels marquesos de Villaverde. La noia del mig és la Carmen Martínez-Bordiu, flanquejada per dos seus germans.



En Joan Clua i Maluquer sabia que un guardaespatlles dels marquesos de Villaverde tenia un auto Clua. Aprofitant l'avinentesa, en Joan Clua va sol·licitar-los-hi que els seus fills s'enfilessin a l'auto, petició que fou acceptada. El vehicle duu una placa verda provisional.

Aquest auto fou dissenyat per en Pedro Serra, un conegut carrosser de Barcelona. L'Antonio Martin creu amb fonament que en Serra va inspirar-se per a traçar les línies d'aquest vehicle en el Ferrari 340 Mexico carrossat per en Vignale:









Tanmateix, el cost de la fabricació de la carrosseria dissenyada per en Pedro Serra, molt elegant i encertada, era desmesurat. Això provocava que aquest projecte fos inviable i no es podés comercialitzar. Davant d'aquest atzucac, en Joan Clua Maluquer va resoldre de modificar-ne la carrosseria per a abaratir-ne el cost de fabricació i oferir un vehicle a un preu raonable. Aquestes modificacions del disseny d'en Serra, que van enlletgir-lo notòriament, de segur que va provocar una certa tibantor entre el carrosser Serra i l'industrial Clua.

Els autos Clua s'oferien de fàbrica en tres colors: vermell, blau francès i un verd ampolla. El color original del Clua del senyor Martin era el vermell.

Quan va anunciar-se el llançament d'aquest auto mitjançant una campanya publicitària, s'informava que muntaria un motor de dos temps que mai va fabricar-se. Els cotxes Clua muntaven d'origen un motor de quatre temps i dos cilindres oposats horitzontals. Per tant, el disseny d'aquest motor solament podia procedir d'una còpia d'un motor Citroen o BMW. Els eixos posteriors que muntaven de fàbrica els cotxes Clua procedien dels Fiat Topolino importats d'Itàlia.

A l'esquerra, el prototipus d'auto Clua presentat l'any 1955 amb un motor bicilíndric que no va fabricar-se, i que era francament lleig. A la dreta, el model definitiu presentat a la Fira de Mostres:



Publicitat de l'auto Clua:



Els motors que muntaven els auto Clua eren de fabricació pròpia i procedents d'altres fabricants com la casa Citroen que ja produïa a la planta de Vigo. Els pneumàtics segons la documentació del vehicle era de deu polzades.

Els frens i la suspensió d'aquest cotxe foren dissenyats per en Wifredo Ricart, màxim responsable d'ENASA, i amic d'en Joan Clua i Maluquer. Presentació de l'auto Clua a la fira siderometal·lúrgica de Madrid celebrada l'abril de l'any 1957. A la dreta hi ha en Wifredo Ricart i en Joan Clua i Maluquer:



Per la informació que en Domingo Clua, fill d'en Joan Clua, va facilitar-li a l'Antonio Martin, el nombre d'unitats fabricades va ser d'unes dues cents divuit aproximadament.

L'Antonio Martin del Barrio és propietària de l'únic auto Clua que sabem que s'ha conservat fins als nostres dies. Aquest auto fou matriculat a València l'any 1959, sent-ne llur primer propietari el senyor Francisco Puertés amb residència al carrer Palleter 28 de la ciutat de València. El motor i xassís d'aquest auto és el A-169.

Les dades del primer propietari de l'auto s'han esbrinat mercès a la placa que el Ministeri d'Obres Públiques exigia a tots els vehicles nous per a poder circular, on hi constava la marca, la matrícula, nom i adreça del primer titular i el número de xassís i motor.





Vers l'any 1996, en Salvador Claret va comprar un cotxe Clua per a destinar-lo a la secció de cotxes espanyols del seu famós museu de Sils (La Selva). A través d'en Jaume Jubert, tresorer del Club PTV, l'Antonio Martin del Barrio va assabentar-se de la compra d'aquest Clua per part d'en Salvador Claret.

Aquest auto Clua va estar uns anys a un taller de Canals (La Costera) i estava molt malmès. Muntava un motor d'un Citroen 2 cavalls, completament desfet.

L'Antonio Martin del Barrio va comprar-li l'auto Clua a en Salvador Claret. En Salvador Claret va demanar-li tanmateix que li cerqués un altre auto Clua que sabia que hi havia per algun poble del País Valencià, del qual en tenia una fotografia. L'Antonio Martin mitjançant els seus contactes de la xarxa de concessionaris i tallers de Ford de les comarques valencianes va cercar aquest Clua infructuosament.

Aleshores, estudiant detingudament la matrícula de l'auto Clua de la fotografia que li havia facilitat en Salvador Claret, l'Antonio Martin va esbrinar que el Clua que ell cercava pels pobles del País Valencià era el mateix vehicle que li havia venut en Salvador Claret.

Aquest auto Clua estava trinxat. Va ser pacient i curosament restaurat en el concessionari oficial Ford d'Ontinyent (La Vall d'Albaida). Va ser un treball molt reeixit atès que la planxa d'aquest auto, completament artesanal, es fabricava mitjançant trossos de ferro soldats i modelats a cops de martell, de manera que era impossible que hi hagués dues carrosseries iguals.

La carrosseria fou completament refeta en el concessionari Ford d'Ontinyent. El motor Citroen 2 cavalls que equipava li fou substituït per un altre motor igual en bon estat procedent d'un vehicle sinistrat. Les llantes que munta son de dotze polzades, front a les deu polzades originals. El tablier és d'una motocicleta. I ara munta un canvi d'un Citroen 2 cavalls front al canvi original de 4 marxes. Els llums són d'un Renault Gordini.











Les lletres "Serra" del lateral procedeix d'un Rolls Royce d'en Demetrio Gómez Planche carrossat per en Serra.



Motllura de llautó cromat d'embelliment d'un Austin Healey:



Segons les dades recopilades per l'Antonio Martin és possible que hi hagi un altre Clua per Salamanca, i un altre a Catalunya els quals, presumiblement, no estarien en condicions de circular.

Cal agrair els esforços esmerçats per l'Antonio Martin del Barrio per a restaurar un cotxe molt peculiar d'una època particularment difícil i soferta que forma part del patrimoni industrial del país. I també agrair-li l'amabilitat amb que em va rebre quan el vaig visitar a Madrid, oferint-me tota mena de dades i explicacions d'aquest auto i de l'empresa CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA SL.

Fotografies d'època de la Fira multisectorial de Sant Miquel de Lleida (Segrià).

L'Antonio Martin del Barrio és un afeccionat a l'automoció que té una important biblioteca del motor amb revistes i llibres. Un dels llibres que integren aquesta biblioteca, FIRA DE LLEIDA de l'Enric Castells i Granés, constitueix un recull fotogràfic de les celebracions de la Fira de Lleida des de la primera edició celebrada l'any 1946 fins el 1994. La capítol de cada fira l'encapçala el cartell publicitari editat aleshores per a promocionar-la i difondre-la.



L'interés d'aquest llibre rau en les nombroses fotografies que conté, que palesa l'evolució experimentada per aquesta fira els darrers cinquanta anys: els tristos i magres anys 1940, amb molt pocs expositors, i un recinte firal ben petit; la lenta represa dels anys 1950, especialment constatable a partir de les edicions del 1958-1959; i l'esclat econòmic de la dècada dels 1960 on hi ha un gran nombre d'expositors i un canvi d'emplaçament per a encabir-los. La dècada del 1970 i 1980 ha consolidat aquesta fira a les terres de Ponent, tendència confirmada aquestes darreres dues dècades.

Aquesta fira de caràcter multisectorial es celebra anyalment coincidint amb Sant Miquel, que marca l'inici de la verema. Els primers dies de tardor són particularment agradables a la capital del Segrià. Aquesta tradició firal es remunta a l'any 1232 quan el rei Jaume I va autoritzar la celebració d'una fira de deu dies de durada; ja aleshores llur inici va fixar-se el dia de Sant Miquel.

A finals dels anys 1940, destacava l'estand dels camions austríacs Steyr el representant de la qual era Lamolla SL:



La casa Ford amb els seus acreditats tractors, representada per Autotractor SA. La presència de Ford a l'Estat espanyol és remunta als anys 1920.



Cartell publicitari de la Fira de Lleida de l'any 1955:



Un dels cotxes característics dels anys 1950: el Biscuter.



Presentació d'un altre vehicle comercialitzat en la segona meitat dels anys 1950 a càrrec dels representants per Lleida i Osca, el matrimoni Castrillón-Sales: el Clua dissenyat per en Pedro Serra i fabricat per Construcciones Mecánicas Clua SL, fundada per l'industrial Joan Clua i Maluquer.





Una de les poques empreses de tractors dels anys 1950, els LANZ:



La presentació dels remolcs i maquinària agrícola de ROS ROCA l'any 1959. Aquesta empresa familiar ha esdevingut una multinacional:



L'exposició de les novetats que presentava Barreiros, fabricant de camions i autocars, l'any 1959:



L'estand dels camions Pegaso l'any 1959, competència de Barreiros, a càrrec de Lamolla SL, representant oficial d'ENASA a les terres de Lleida:



L'estand dels camions Barreiros a començaments del 1960:

Els tractors Ebro D55, amb el color blau cel inconfusible, exposats a meitats dels anys 1960:

ROS ROCA, expositor tradicional i fidel en aquesta fira, mostrant llurs novetats en els anys 1960:

L'exposició de tractors en aquells anys palesa la importància del sector primari en l'economia en les comarques del pla de Lleida:

Exposició dels tractors Hanomag Barreiros:

L'exposició de tractors Ford a càrrec de llur representant, Llovera Comercial, en els anys 1970:

Ha estat un encert la publicació d'aquest llibre a càrrec de l'editorial Ribera i Rius, d'Alcoletge, per quant reflecteix l'evolució d'aquesta fira les darreres cinc dècades, paral·lela a l'evolució econòmica i social experimentada pel país.

L'auto Clua d'en Josep Maluquer i Maluquer

En Joan Clua i Maluquer era fill d'en Domingo Clua i l'Enriqueta Maluquer, del poble d'Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera. La família Maluquer, d'arrels occitanes, procedien del poble d'Alentorn, conegut per l'elaboració de forques.

L'Enric Clua i Maluquer, germà d'en Joan, fou l'any 1931 dirigent de la Unió Republicana; l'any 1934 fou regidor a Tàrrega pel Front Obrer Republicà; i el juliol del 1939 va patir la repressió feixista havent de comparèixer davant de les noves autoritats per les seves activitats polítiques durant la segona república.

En Joan Clua i Maluquer va traslladar-se a Barcelona amb l'objectiu de treballar en el món del motor, llur veritable passió. Escarquillat i treballador de mena, va crear una important i reconeguda foneria al carrer Espronceda de Barcelona, la qual tenia importants clients, entre els quals, alguns dels pocs fabricants de vehicles que hi havia a la depauperada Espanya dels anys 1950.

El prestigi de la seva foneria i el ventall de peces que fabricaven, va permetre-li d'entrar en relació amb els principals caps de la indústria espanyola d'automoció com en Wifredo Ricart, de Pegaso, o el dissenyador Pedro Serra. També va guanyar un concurs per a fabricar els blocs dels motors dels camions Barreiros. Més endavant, un cop Barreiros va esdevenir una empresa prou gran, ja va disposar de la seva pròpia foneria.

Paral·lelament a la seva activitat industrial de fonedor, en Joan Clua va aprofundir en l'estudi i investigació dels motors patentant durant la dècada de 1950 i 1960 nombrosos invents com un dispositiu per a filtrar gasoil, un sistema de bomba centrífuga per a refrigerar motors, un tractor, una fresadora per a treballs agrícoles, un mecanisme per a la transformació dels motors de dos temps en motors de quatre temps, un motor de dos temps amb compressor, o un perfeccionament del canvi de marxes i conducció de motocicletes, entre d'altres.

A començaments de la dècada de 1950, CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. inicia la fabricació de motocicletes, concretament la popular Gorrion de 49 cc. En Josep Maluquer, parent d'en Joan Clua, va tenir-ne una amb la qual es desplaçava per la Nacional II des de Barcelona fins a Balaguer, capital de La Noguera, superant els ports dels Brucs i La Panadella i endinsant-se a les planes de la Segarra, l'Urgell i la Noguera. En Josep en recorda la fiabilitat i qualitat de materials del Gorrion. Fotografia de la moto "Gorrion" de 49 cc, presa a la finca familiar "Els paons blancs" del municipi de Térmens:



Aquesta moto per tenir 49 cc i disposar de pedals, podia circular amb una matrícula local, car la legislació d'aleshores considerava les motos a partir de 50 cc. A més, en aquells anys en que la pagesia del país usava majoritàriament les Guzzi Hispania, la moto Clua d'en Josep Maluquer cridava força l'atenció. Fou una gran moto en uns anys plens de dificultats de tota mena per a la fabricació.

S'ha de tenir present que CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. fabricava el motor i les peces d'alumini de les motos CLUA, malgrat les dificultats que hi havia en aquells anys per a atènyer alumini i ferro degut a la poca producció i l'assignació de quotes des del Ministeri de Indústria, en una economia profundament intervinguda i malfiada de la iniciativa privada.

La bona acollida de la moto Gorrion de 49 cc, va engrescar a en Joan Clua per a fabricar unes motos de 75 cc, 125 cc i 175 cc. Aquestes sí eren motos de debò amb matrícula provincial.

En Joan Clua sempre tenia la dèria de fabricar un petit automòbil, la qual fou reforçada amb l'aparició del Biscuter i l'Isseta. Malauradament, tingué molts problemes amb l'autorització administrativa del Ministeri de Indústria, imprescindible per a fabricar vehicles. Finalment, i després de molts esforços i gestions, li fou atorgada aquesta autorització.

CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. va encarregar el disseny de l'auto a en Pedro Serra, possiblement un dels millors dissenyadors espanyols de cotxes de tots els temps, el qual va inspirar-se en les carrosseries dels cotxes Pegaso, creades per ell i que tanta anomenada tenien aleshores. Fotografies d'estudi del cotxe CLUA dissenyat per en Serra:





Fotografia de la presentació del cotxe Clua a la fira siderometal·lúrgica de Madrid celebrada l'abril de l'any 1957. De dreta a esquerra hi ha en Wifredo Ricart, enginyer i home fort de Pegaso, en Joan Clua i Maluquer, en Josep Maluquer al fons, el Ministre de Indústria, senyor Joaquin Planell i Riera, i en José Solís Ruiz, Secretari General del Moviment.



Aquest mateix auto fou exposat a la Fira de Mostres de Barcelona celebrada el mes de juny de 1957, gaudint de molt bona acollida tant per llur disseny, encertat i bonic, com per l'afany de nombrosos ciutadans delerosos de gaudir d'un petit vehicle i deixar enrere els tristos i llargs anys de la postguerra amb les cartilles de racionament i les privacions de tota mena.

El vehicle que fou fabricat per CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA S.L. era una mica diferent del model exposat a les Fires de Madrid i Barcelona, dissenyat per en Serra. El motiu principal era l'alt cost de fabricació de la carrosseria d'en Serra, que provocava la inviabilitat econòmica del projecte. Per aquest motiu, l'auto fabricat per CLUA va perdre part de la gràcia i l'encert del disseny original.

La gran amistat que tenia amb en Joan Clua va permetre a en Josep Maluquer d'acabar al seu gust un auto CLUA a mig construir. Per les tardes, un cop plegava de la seva jornada laboral a FECSA, en Josep Maluquer s'estava unes hores a una de les naus del carrer Espronceda acabant l'auto CLUA amb l'ajuda de dos treballadors.

Aquest cotxe muntava el mateix motor que la resta de cotxes CLUA: un motor de 500 cc, de dos temps i refrigerat per aire que s'inspirava en el Citroën 2 cv. Per iniciativa d'en Josep Maluquer se li va muntar un neteja parabrises intermitent, l'obertura del tap de la benzina amb un botó que s'accionava des del tablier, detall molt poc freqüent aleshores i que oferien vehicles de la categoria del Rolls Royce, un sistema lluminós que indicava la marxa, circuits elèctrics independents, o doble circuit de fre. Era de color blanc amb una tapisseria d'imitació de pell vermella. Un vehicle molt cridaner entre els vehicles de l'Espanya de la segona meitat dels anys 1950.

Un cop acabat aquest auto CLUA, en Josep Maluquer es va desplaçar des de Barcelona fins a la finca familiar de Térmens, a la Noguera. En Josep recorda el soroll del vehicle, més propi d'una moto que no pas d'un cotxe. La fressa que produïa provocava que la gent dels pobles sortís a la carretera per veure'l passar. En aquesta fotografia hi ha en Josep Maluquer a l'era de la finca familiar de "Els paons blancs" assegut al CLUA:



Més endavant, aquest vehicle fou propietat del xòfer de la família Rosillo de Madrid. Avui dia se li ha perdut la pista. Tanmateix, tant CLUA com altres petits cotxes que van fabricar-se durant la dècada de 1950 no van poder competir amb el Seat 600.

Per la informació que m'ha facilitat el senyor Antonio Martin del Barrio, propietari d'un cotxe CLUA curosament restaurat, i estudiós d'aquesta empresa, sembla que avui dia solament es conserven 3 cotxes CLUA dels més de 200 vehicles que foren fabricats. Fotografia del cotxe CLUA propietat del senyor Martin, de Madrid, presa l'any 1999, i restaurat seguint el disseny original del carrosser Pedro Serra:



Tant en Joan Clua com en Josep Maluquer eren parents d'en Juan Antonio de Odriozola i Maluquer, un altre apassionat a l'automoció que amb un seu soci, van fabricar un motocicleta a Barcelona sota la marca TABER. Sens dubte, són tres exemples de persones amants dels motors que van fer llurs aportacions dins del món de l'automoció d'aquest país, engrescats per llur entusiasme i empenta, en uns anys de dificultats de tota mena.