La flota actual de TRANSPORTS MET de Vidreres (III).

La visita a TRANSPORTS MET de Vidreres és fruit de les gestions que el senyor Josep Xargay, l'encarregat d'expedicions de la fàbrica Torras Hostench SA de Sarrià de Ter, avui dia jubilat, va dur a terme. El càrrec que el senyor Xargay ocupava a l'empresa paperera li va permetre de conèixer tots els transportistes que treballaven a can Torras anys enrere. Un dels transportistes que també hi va treballar va ser el senyor Jaume Soler.

Com s'ha exposat en els anteriors articles, el senyor Jaume Soler va posar-se pel seu compte com a transportista autònom l'any 1963. El seu primer client va ser l'empresa lletera La Lactaria Espanyola SA que produïa la llet RAM a la fàbrica de Vidreres. Durant un temps aquesta feina la compatibilitzava amb el transport de taronges des del País Valencià fins al mercat de Sant Carles de Perpinyà. Més tard va treballar per l'empresa de materials de construcció de Vidreres Enric Ros SA. A part de treballar per compte de l'empresa TRANSPORTS J. PRATS SA de Vidreres també feien transports generals allà on convenia. 

Sense abandonar els transports generals, TRANSPORTS MET després va treballar per la fàbrica de taulons de Sils. Posteriorment, va treballar per les fàbriques papereres que TORRAS HOSTENCH SA tenia a Sant Joan les Fonts, que tira com un llamp i ha augmentat la producció, i la de Sarrià de Ter, que s'ha empetitit amb la reducció de producció  i treballadors. Actualment és TORRAS PAPEL SA. D'aquesta feina procedeix la coneixença i amistat dels senyors Jaume Soler i Josep Xargay. Una tractora Volvo amb llur semiremolc aparcat al pati del garatge de Vidreres.

Una tractora Man i vàries Volvo:











Dues tractores Volvo i una Renault:



Tres tractores: Volvo, Renault i Pegaso Troner:

Una tractora Renault i el camió més antic que conserva Transports Met de Vidreres, una tractora Pegaso Troner:

Una tractora Renault, un disseny revolucionari llançat per Renault a principis dels anys 1990, i una tractora Pegaso Troner basada en una concepció molt més clàssica:

Dues fotografies de la tractora Pegaso Troner:





Un camió Volvo rígid de tres eixos:

A can Met és costum que els matins dels dissabtes els treballadors netegin els camions que condueixen durant la setmana per tenir-los en perfecte estat de revista el següent dilluns:

En el proper article abordarem el camió més veterà de Transports Met, la tractora Pegaso Troner.

Un òmnibus Hispano Suiza de la Hispano Farnense reconstruït per en Mateu Terradas i Ginesta.

La família Boada eren els propietaris de la Hispano Farnense, una antiga, coneguda i important empresa de transports regulars de viatgers de Santa Coloma de Farners, la capital de la comarca de La Selva. Era també propietària del Garatge Boada. 

La Hispano Farnense va comprar un òmnibus Hispano Suiza amb matrícula GI-1416 i motor de benzina per cobrir les línies regulars de la que n'era titular. Aquest òmnibus, amb una carrosseria de fusta, va construir-la la casa Ayats d'Arbúcies. 

Cap a l'any 1958, la carrosseria de fusta original de l'Hispano Suiza estava completament debolida. La Hispano Farnense li va encarregar al senyor Mateu Terradas i Ginesta, fill del poble de Breda i carreter d'ofici, la construcció d'una carrosseria metàl·lica sobre el xassís Hispano Suiza. 

En Mateu Terradas, fundador de l'empresa Carrosseries Terradas de Riudarenes, va construir-li una carrosseria de línies arrodonides i ornamentada, com s'estilava aleshores. El vell motor de benzina Hispano Suiza va ser substituït  per un motor dièsel Barreiros. Fotografia de l'òmnibus de la Hispano Farnense amb la carrosseria original de fusta construïda per l'Ayats. Els dos vailets són fills d'en Mateu Terradas: 

Aquest xassís Hispano Suiza carrossat de nou per en Mateu Terradas i equipat amb un motor dièsel Barreiros -completament reconstruït atès que aquells anys s'havia d'aprofitar el xassís- va cobrir la línia de Santa Coloma de Farners a Sils.

A finals dels anys 1970, aquest autocar va ser donat de baixat i dipositat al costat de l'Hostal del Rolls, al peu de la carretera Nacional II. Va estar en servei més de cinquanta anys, amb una guerra civil pel mig i les conseqüències de la dilatada postguerra, inacabable: carreteres deficients, absència de carburant, pneumàtics reciclats, i muntatge de peces de la procedència més diversa.

Volem agrair al senyor Mateu Terradas, de Carrosseries Terradas de Riudarenes, la fotografia i la informació per la redacció d'aquesta crònica que rescata un dels òmnibus Hispano Suiza que van circular per les comarques gironines.

L'auto Clua de l'Antonio Martin del Barrio.

L'Antonio Martin del Barrio, enginyer de mines, sempre ha treballat en el sector de l'automoció. Va començar a Barreiros; després va treballar a l'empresa de lloguer de vehicles Hertz; va continuar a la casa Citroën; i finalment va treballar per Ford Espanya SA, participant en el llançament del Ford Fiesta el 18 d'octubre de 1976, fabricat a la planta d'Almussafes, al País Valencià.

Com a apassionat dels cotxes, L'Antonio Martin del Barrio ha tingut la sort de treballar en allò que més li plau, el sector de l'automoció. Amb els anys, paciència i criteri, ha reunit una extraordinària biblioteca del motor i és possiblement qui més en sap de l'empresa CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA SL i, concretament, del cotxe que aquesta empresa va comercialitzar en la segona meitat de la dècada del 1950.

De jovenet, l'Antonio Martin visitava cada setmana AUCEMA SA, concessionari oficial Clua, a Madrid, situat al carrer Mejía Lequerica 14, enfront del mercat de Barceló. En una paret hi tenien penjades unes fotografies d'estudi del cotxe Clua que CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA SL havia llençat al mercat, i ell frisava per veure la unitat d'exposició del concessionari. S'havia apassionat amb aquest auto tan bon punt l'havia vist en les fotografies.

Altres concessionaris de CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA SL coneguts de l'Antonio Martin, eren els següents:

1) El representant de Clua a Salamanca fou el pare d'en Demetrio Gómez Planche. Hi ha l'anècdota, narrada personalment per en Demetrio Gómez a l'Antonio Martin, que ell i llur pare van creuar amb un cotxe Clua el port dels Leones, a l'hivern i completament nevat, fins a Salamaca. Els camions estaven aturats i blocats per culpa de la neu i ells van creuar el port dels Leones amb un petit Clua. Quan ho explicaven, els interlocutors amb cara d'incredulitat no s'ho creien pas.

2) El concessionari oficial a Barcelona era a l'avinguda General Goded, actualment avinguda de Pau Casals, a tocar de la plaça Francesc Macià -aleshores de Calvo Sotelo- i del Turó Park, una de les zones més elegants i distingides de Barcelona. La ubicació d'aquest concessionari palesa a quina mena de client potencial s'adreçava aquest auto.

3) El representant de Clua per a Lleida i Osca era el matrimoni Castrillón-Sales, fotografiats dins d'un auto Clua a la fira de Sant Miquel de Lleida on fou presentat aquest vehicle:

La portada del mes de maig del 1957 de la revista "La Esfera Automovilística" s'il·lustrava amb un auto Clua amb tres fills dels marquesos de Villaverde. La noia del mig és la Carmen Martínez-Bordiu, flanquejada per dos seus germans.



En Joan Clua i Maluquer sabia que un guardaespatlles dels marquesos de Villaverde tenia un auto Clua. Aprofitant l'avinentesa, en Joan Clua va sol·licitar-los-hi que els seus fills s'enfilessin a l'auto, petició que fou acceptada. El vehicle duu una placa verda provisional.

Aquest auto fou dissenyat per en Pedro Serra, un conegut carrosser de Barcelona. L'Antonio Martin creu amb fonament que en Serra va inspirar-se per a traçar les línies d'aquest vehicle en el Ferrari 340 Mexico carrossat per en Vignale:









Tanmateix, el cost de la fabricació de la carrosseria dissenyada per en Pedro Serra, molt elegant i encertada, era desmesurat. Això provocava que aquest projecte fos inviable i no es podés comercialitzar. Davant d'aquest atzucac, en Joan Clua Maluquer va resoldre de modificar-ne la carrosseria per a abaratir-ne el cost de fabricació i oferir un vehicle a un preu raonable. Aquestes modificacions del disseny d'en Serra, que van enlletgir-lo notòriament, de segur que va provocar una certa tibantor entre el carrosser Serra i l'industrial Clua.

Els autos Clua s'oferien de fàbrica en tres colors: vermell, blau francès i un verd ampolla. El color original del Clua del senyor Martin era el vermell.

Quan va anunciar-se el llançament d'aquest auto mitjançant una campanya publicitària, s'informava que muntaria un motor de dos temps que mai va fabricar-se. Els cotxes Clua muntaven d'origen un motor de quatre temps i dos cilindres oposats horitzontals. Per tant, el disseny d'aquest motor solament podia procedir d'una còpia d'un motor Citroen o BMW. Els eixos posteriors que muntaven de fàbrica els cotxes Clua procedien dels Fiat Topolino importats d'Itàlia.

A l'esquerra, el prototipus d'auto Clua presentat l'any 1955 amb un motor bicilíndric que no va fabricar-se, i que era francament lleig. A la dreta, el model definitiu presentat a la Fira de Mostres:



Publicitat de l'auto Clua:



Els motors que muntaven els auto Clua eren de fabricació pròpia i procedents d'altres fabricants com la casa Citroen que ja produïa a la planta de Vigo. Els pneumàtics segons la documentació del vehicle era de deu polzades.

Els frens i la suspensió d'aquest cotxe foren dissenyats per en Wifredo Ricart, màxim responsable d'ENASA, i amic d'en Joan Clua i Maluquer. Presentació de l'auto Clua a la fira siderometal·lúrgica de Madrid celebrada l'abril de l'any 1957. A la dreta hi ha en Wifredo Ricart i en Joan Clua i Maluquer:



Per la informació que en Domingo Clua, fill d'en Joan Clua, va facilitar-li a l'Antonio Martin, el nombre d'unitats fabricades va ser d'unes dues cents divuit aproximadament.

L'Antonio Martin del Barrio és propietària de l'únic auto Clua que sabem que s'ha conservat fins als nostres dies. Aquest auto fou matriculat a València l'any 1959, sent-ne llur primer propietari el senyor Francisco Puertés amb residència al carrer Palleter 28 de la ciutat de València. El motor i xassís d'aquest auto és el A-169.

Les dades del primer propietari de l'auto s'han esbrinat mercès a la placa que el Ministeri d'Obres Públiques exigia a tots els vehicles nous per a poder circular, on hi constava la marca, la matrícula, nom i adreça del primer titular i el número de xassís i motor.





Vers l'any 1996, en Salvador Claret va comprar un cotxe Clua per a destinar-lo a la secció de cotxes espanyols del seu famós museu de Sils (La Selva). A través d'en Jaume Jubert, tresorer del Club PTV, l'Antonio Martin del Barrio va assabentar-se de la compra d'aquest Clua per part d'en Salvador Claret.

Aquest auto Clua va estar uns anys a un taller de Canals (La Costera) i estava molt malmès. Muntava un motor d'un Citroen 2 cavalls, completament desfet.

L'Antonio Martin del Barrio va comprar-li l'auto Clua a en Salvador Claret. En Salvador Claret va demanar-li tanmateix que li cerqués un altre auto Clua que sabia que hi havia per algun poble del País Valencià, del qual en tenia una fotografia. L'Antonio Martin mitjançant els seus contactes de la xarxa de concessionaris i tallers de Ford de les comarques valencianes va cercar aquest Clua infructuosament.

Aleshores, estudiant detingudament la matrícula de l'auto Clua de la fotografia que li havia facilitat en Salvador Claret, l'Antonio Martin va esbrinar que el Clua que ell cercava pels pobles del País Valencià era el mateix vehicle que li havia venut en Salvador Claret.

Aquest auto Clua estava trinxat. Va ser pacient i curosament restaurat en el concessionari oficial Ford d'Ontinyent (La Vall d'Albaida). Va ser un treball molt reeixit atès que la planxa d'aquest auto, completament artesanal, es fabricava mitjançant trossos de ferro soldats i modelats a cops de martell, de manera que era impossible que hi hagués dues carrosseries iguals.

La carrosseria fou completament refeta en el concessionari Ford d'Ontinyent. El motor Citroen 2 cavalls que equipava li fou substituït per un altre motor igual en bon estat procedent d'un vehicle sinistrat. Les llantes que munta son de dotze polzades, front a les deu polzades originals. El tablier és d'una motocicleta. I ara munta un canvi d'un Citroen 2 cavalls front al canvi original de 4 marxes. Els llums són d'un Renault Gordini.











Les lletres "Serra" del lateral procedeix d'un Rolls Royce d'en Demetrio Gómez Planche carrossat per en Serra.



Motllura de llautó cromat d'embelliment d'un Austin Healey:



Segons les dades recopilades per l'Antonio Martin és possible que hi hagi un altre Clua per Salamanca, i un altre a Catalunya els quals, presumiblement, no estarien en condicions de circular.

Cal agrair els esforços esmerçats per l'Antonio Martin del Barrio per a restaurar un cotxe molt peculiar d'una època particularment difícil i soferta que forma part del patrimoni industrial del país. I també agrair-li l'amabilitat amb que em va rebre quan el vaig visitar a Madrid, oferint-me tota mena de dades i explicacions d'aquest auto i de l'empresa CONSTRUCCIONES MECÁNICAS CLUA SL.