El Pegaso 1031 de Cementos Tigre reproduït per Salvat: una peça d'un gran interès.

Les col·leccions de reproduccions de camions a escala que foren construïts a Espanya de la dècada de 1960 a 1980, que les editorials distribueixen, els últims anys, a través de quioscs i punts de venda anàlegs, és un fenomen que, com en d'altres països del nostre entorn, sembla que ha arrelat. Els qui hi entenen de debò en aquesta matèria, que no creiem pas que siguin gaires, manifesten que les reproduccions que l'editorial Salvat enguany comercialitza tenen major qualitat i precisió que no pas les de l'editorial Altaya. 

Els consumidors d'aquests productes es queixen que els models reproduïts són versions de models anteriors equipades amb noves carrosseries rutilants. Amb aquest procediment tan elemental la presència del Pegaso Comet i del 1061, amb carrosseries diferents, té una presència assegurada i permanent en aquestes col·leccions. Una estratègia hàbil per abaratir costos usant models disponibles la bona acollida dels quals és un fet cert. Ara per ara sembla que els abonats no censuren pas la perpetuació de models amb carrosseries diverses.

Amb l'ànim de dissimular certa fossilització de les col·leccions de camions a escala, el respectiu promotor ofereix en cada col·lecció nova una reproducció inèdita que suscita un viu interès dels afeccionats. En aquesta ocasió l'editorial Salvat ofereix la reproducció d'un camió Pegaso 1031 de l'empresa Cementos Tigre de Cervera, propietat de la família Carulla.

El Pegaso 1031 fou un model de transició, del qual se'n produïren poques unitats i estigué poc temps en producció, de les dues etapes de l'empresa: l'etapa de falangisme delirant i l'etapa del pragmatisme tecnòcrata opudeista, les quals són encarnades o personificades en dues personalitat de primer ordre, dos enginyers industrials nascuts a Barcelona, els senyors Ricart i Boada respectivament.

El Pegaso 1031, fruit de la transició esmentada, és un model híbrid, un aiguabarreig de les dues etapes. Malgrat constituir una modernització del Pegaso Z-207 incorpora tanmateix elements del Pegaso Comet, un dels grans esdeveniments comercials de ENASA, que gaudí d'un èxit extraordinari, esclatant, sense precedents. Fou un camió ple d'encert aparegut en un moment ideal.

Pegaso 1031 de Transportes Villa circulant pel carrer Sant Vicenç de Paül de Saragossa. Aquesta empresa, propietat de la família Villa, feia el servei directe de paqueteria de Saragoosa a Barcelona. Davant per davant del Pegaso, a la dreta, el Garatge Palafox que tenia servei de pupil·latge d'automòbils, servei de grues i ambulàncies. El garatge fou enderrocat en la dècada de 1990 per donar pas a un bloc d'habitatges residencials en una zona cèntrica i d'alt valor econòmic. L'empresa Gruas Palafox està a la Ciutat del Transport de Saragossa. La imatge també recull dos vehicles per antonomàsia d'aquells anys, un Seat 600 N i una furgoneta DKW:

Fa un temps el senyor Xavier Castells Quintanà recollí en el seu bloc extraordinari i ple d'interès Imatges sobre rodes, la història del carrosser Sucarrats de Cervera que ell coneix des de fa una colla d'anys. La família Castells és oriünda d'un poble de la comarca de La Segarra. El seu pare, en Josep Maria Castells Llorens, fou el fundador de Transports Castells, primer a Torelló i uns anys més tard a Barcelona, que treballà principalment en la ruta de Barcelona a Madrid. Sucarrats fou un carrosser segarrenc especialitzat en la construcció de caixes de transport de farratges i cereal.

Un dels camions que carrossà Sucarrats fou un Pegaso 1031, model efímer, que tingué l'empresa Cementos Tigre. El camió, de gran bellesa, fotografiat per un professional, que el senyor Castells difongué en llur bloc especialitzat en el món del transport clàssic, concentrà l'atenció dels responsables de l'editorial Salvat que han tingut l'encert indubtable de reproduir-lo, com a novetat, amb un detallisme i amalgama de colors adequada i idònia i coherent amb les que exhibien aquells anys els camions del país.

Pegaso 1031 que tingué l'empresa segarrenca Cementos Tigre, equipat amb una caixa de fusta construïda pel carrosser Sucarrats destinada al transport de sacs de ciment:

Reproducció a escala del Pegaso 1031 que comercialitza l'editorial Salvat, d'un preciosisme i detallisme admirables:

La reproducció d'aquest camió de ben segur que al senyor Castells li ha fet una il·lusió intensa, l'ha omplert de satisfacció. El seu pare comprà, els primers anys de la dècada de 1960, un Pegaso 1031 que un carrosser de Castelló, en Gocuma, equipà amb una caixa apte per transports generals:

Amb el Pegaso 1031 del seu pare, el senyor Castells féu un dels primers viatges a l'estranger, exactament a Alemanya creuant França de cap a cap. Els records d'aquest viatge, plens d'interès, el senyor Castells els ha exposat en un article publicat en aquest bloc l'any 2011. El senyor Castells assegut al para-xocs del Pegaso 1031 de Transports Castells, estacionat en un voral d'una autopista francesa, camí d'Alemanya:

Ara que Salvat disposa de la reproducció a escala del Pegaso 1031 no és descartable que una pròxima col·lecció de camions clàssics compti amb el Pegaso 1031 que tingué l'empresa Danone, ara que celebren el centenari de llur fundació. Una eficaç manera de publicitar la popular empresa làctia:

Els afeccionats als models de menor difusió produïts pels constructors de les marques Avia, Sava, Nazar, Karpetan i Henschel Hispania-Rubel hauran d'esperar pacientment els llançaments dels maquetistes artesans que tenen interès en tals models, bàsicament Otero Scale Models, el qual, constantment dóna sorpreses ben agradables. Seguint la petja del seu darrer llançament, el Ebro D700, fóra del major interès un model de la mítica sèrie P del mateix fabricant, sense oblidar el llançament d'un model gros del Nazar B. Ho esperem amb candeletes.

El Barreiros Super Azor restaurat per en Claudi i l'Eduard Herguido: un homenatge al senyor Mariano Herguido Abardia (I).

En Mariano Herguido Abardia nasqué a Robres, un poble de la comarca dels Monegres, a la província d’Osca. De  ben petit, quan tenia quatre anys, la seva família s’establí a Alcarràs, un poble de la comarca del Segrià proper a la ciutat de Lleida. El seu pare, en Claudio Herguido, molt competent i treballador, fou gerent de la farinera de Robres i Tardienta. Gran coneixedor del procés productiu de la farina, fou nomenat gerent de la farinera d’Alcarràs.

A finals dels anys 1940, els fills del senyor Claudio Herguido, en Claudio i en Mariano, començaren el transport de sacs de farina produïda a Alcarràs cap a Barcelona per proveir els forns, fleques i les pastisseries. Compraren un camió Studebaker d’ocasió amb un capó davanter. La farina, un producte escàs i molt cobejat atès que és la matèria primera per l’elaboració del pa, estava fortament intervingut. L’intervencionisme administratiu amb la fixació de preus oficials sense cap base real provocà el sorgiment del mercat negre pel proveïment de farina prescindint de les quotes assignades i dels canals de distribució convencionals. 

A finals dels anys 1940 i principis dels anys 1950 els germans Herguido també participaven, per les necessitats del moment, en el mercat negre de farina. Amb setze anys, en Mariano conduïa el Studebaker sense disposar del permís de conduir per raons d’edat. Eren els anys que el Studebaker circulava per les precàries carreteres del Segrià, les Garrigues i el Pla d’Urgell. Els camps d’aquestes comarques fortament agrícoles eren llaurats per rucs i someres. Hi havia uns pocs tractors Lanz, de color blau amb les llantes grogues, però la mecanització dels camps encara no s’havia produït massivament. Faltaven uns pocs anys perquè Motor Ibérica SA inundés els camps del país amb els seus tractors Ebro Super D55, de color blau cel. Alguns pocs d’aquests tractors Ebro Super D55, amb més de cinquanta anys d'antiguitat, encara treballen avui dia. 

Atès que en Mariano Herguido, amb setze anys d’edat, era menor d’edat, no el podien pas imputar per cap delicte si l’aturava la Guàrdia Civil. Aquesta anècdota reflecteix la duresa i dificultats d’aquells anys en què hi havia mancança de productes bàsics com la farina i medicines. Aquestes dificultaven castigaven especialment les classes senzilles i treballadores. 

En la primera meitat dels anys 1960, en Mariano, un home decidit i amb empenta, comprà, al concessionari Barreiros de Lleida, Talleres Moncasi, un Barreiros Super Azor. Costà aleshores vuit-centes mil pessetes. Un capital amb el qual hagués pogut comprar cinc o sis cases a Alcarràs. El carrosser Sucarrats de Cervera li construí la caixa de fusta que muntava. Amb el Barreiros Super Azor continuaren el transport de farina ensacada per proveir els clients de Barcelona. Usaven la carretera nacional II. També començaren a anar a riu a carregar grava per la construcció. Al cap d’un temps, alternativament, un dia marxaven a Barcelona a proveir de farina els forns i pastisseries i el dia següent eren al riu Segre per carregar, a palades, el camió de grava que servien a les obres. El senyor Mariano Herguido mai va traginar bestiar. 

Després d’aquest primer Barreiros Super Azor, en compraren dos més. El senyor Mariano Herguido n’estigué sempre molt content del rendiment i de les prestacions dels tres camions Barreiros Super Azor que tingué. Equipaven un motor de cent vint-i-cinc cavalls de potència i carregaven deu tones. Camions fiables, més valents i ràpids, força més ràpids que els Pegaso que muntaven uns motors amb més cavalls de potència. Arribaven als noranta quilòmetres per hora. Els tres Barreiros Super Azor del senyor Herguido foren matriculats a Lleida. L’any 1967 compraren el darrer Barreiros Super Azor que tingué la matrícula L-46325. Aquest Barreiros Super Azor estigué en actiu fins l’any 1978. La família Herguido el tingué uns anys a casa fins que, per raons d’espai i per la nosa que feia, fou desballestat. 

En els anys 1970 compraren els primers Pegasos. Un Comet, un Supercomet amb matrícula L-1449-D i dos Pegasos 1065 Europa, un de xassís curt amb matrícula L-5222-D i l’altre de xassís llarg. En aquells anys el senyor Herguido centrà la seva activitat en el sector de les graves, materials de construccions i treballs d’obra civil.

En aquesta activitat l’han succeït els seus fills Claudi i Eduard. L’empresa Transports i Excavacions Herguido SL, amb adreça a l'avinguda Vallmanya 30-36 d'Alcarràs, té les divisions de material d’obres, reciclatge de residus de la construcció i àrids. 

Com a homenatge a la figura del senyor Mariano Herguido, llurs fills Claudi i Eduard volien restaurar un Barreiros Super Azor com els de son pare. En tenien ullat un, d’un transportista de Saidí, a la comarca del Baix Cinca. Era carrossat amb una caixa per transports generals. Tanmateix, el seu propietari no volia pas vendre’l. Un dia, com sovint passa en aquest món, el camió espetega a can Quimet, un ferroveller d’Alcarràs. Fou l’ocasió per fer-se’l seu i restaurar-lo.

El Barreiros Super Azor d'un transportista de Saidí recuperat pels senyors Herguido d'un desballestament, carregat damunt d'una góndola de l'empresa Transports i Excavacions Herguido SL d'Alcarràs, amb l'estat que presentava aleshores:
 


Una fotografia de l'interior de la cabina del camió:

En aquestes fotografies us presentem els treballs de recuperació d’aquest Barreiros Super Azor restaurat pels germans Claudi i Eduard Herguido Fo com a homenatge al seu pare, el Sr. Mariano Herguido. Desmuntatge de la cabina i poliment per al seu posterior trasllat al planxista, el Taller Central d'Alcarràs, que restaurà la cabina sencera:





Treball de restauració de la cabina, d'una gran qualitat, executat pel Taller Central d'Alcarràs:



La cabina acabada amb els mateixos colors que els Barreiros del senyor Mariano Herguido:



La cabina dipositada de nou a can Herguido: 

Restaurar el xassís i acolorir-lo, amb el repàs, reparació o substitució de les peces mecàniques malmeses i deteriorades pel pas del temps:



Construcció de la caixa de fusta d'època, una obra executada per l'Eduard Herguido, sobre l'estructura ferrada de la caixa:




El treball amb paciència, dedicació i afany avança amb la instal·lació de la caixa de fusta sobre del xassís calçat amb pneumàtics nous:



La caixa i la cabina acoblada damunt el xassís:

La cabina acabada amb un interior immaculat. Encertat el detall del volant blanc; quina diferència amb l'estat que presentava l'interior de la cabina quan fou el camió recuperat del ferroveller:

Fotografies del camió amb la restauració acabada i la caixa amb les alces muntades dins d'una nau:



El Barreiros Super Azor de Transports Herguido SL d'Alcarràs: 



En el proper article veurem el treball final de la restauració executada per en Claudi i l'Eduard Herguido Fo.