El Pegaso 1031 de Cementos Tigre reproduït per Salvat: una peça d'un gran interès.

Les col·leccions de reproduccions de camions a escala que foren construïts a Espanya de la dècada de 1960 a 1980, que les editorials distribueixen, els últims anys, a través de quioscs i punts de venda anàlegs, és un fenomen que, com en d'altres països del nostre entorn, sembla que ha arrelat. Els qui hi entenen de debò en aquesta matèria, que no creiem pas que siguin gaires, manifesten que les reproduccions que l'editorial Salvat enguany comercialitza tenen major qualitat i precisió que no pas les de l'editorial Altaya. 

Els consumidors d'aquests productes es queixen que els models reproduïts són versions de models anteriors equipades amb noves carrosseries rutilants. Amb aquest procediment tan elemental la presència del Pegaso Comet i del 1061, amb carrosseries diferents, té una presència assegurada i permanent en aquestes col·leccions. Una estratègia hàbil per abaratir costos usant models disponibles la bona acollida dels quals és un fet cert. Ara per ara sembla que els abonats no censuren pas la perpetuació de models amb carrosseries diverses.

Amb l'ànim de dissimular certa fossilització de les col·leccions de camions a escala, el respectiu promotor ofereix en cada col·lecció nova una reproducció inèdita que suscita un viu interès dels afeccionats. En aquesta ocasió l'editorial Salvat ofereix la reproducció d'un camió Pegaso 1031 de l'empresa Cementos Tigre de Cervera, propietat de la família Carulla.

El Pegaso 1031 fou un model de transició, del qual se'n produïren poques unitats i estigué poc temps en producció, de les dues etapes de l'empresa: l'etapa de falangisme delirant i l'etapa del pragmatisme tecnòcrata opudeista, les quals són encarnades o personificades en dues personalitat de primer ordre, dos enginyers industrials nascuts a Barcelona, els senyors Ricart i Boada respectivament.

El Pegaso 1031, fruit de la transició esmentada, és un model híbrid, un aiguabarreig de les dues etapes. Malgrat constituir una modernització del Pegaso Z-207 incorpora tanmateix elements del Pegaso Comet, un dels grans esdeveniments comercials de ENASA, que gaudí d'un èxit extraordinari, esclatant, sense precedents. Fou un camió ple d'encert aparegut en un moment ideal.

Pegaso 1031 de Transportes Villa circulant pel carrer Sant Vicenç de Paül de Saragossa. Aquesta empresa, propietat de la família Villa, feia el servei directe de paqueteria de Saragoosa a Barcelona. Davant per davant del Pegaso, a la dreta, el Garatge Palafox que tenia servei de pupil·latge d'automòbils, servei de grues i ambulàncies. El garatge fou enderrocat en la dècada de 1990 per donar pas a un bloc d'habitatges residencials en una zona cèntrica i d'alt valor econòmic. L'empresa Gruas Palafox està a la Ciutat del Transport de Saragossa. La imatge també recull dos vehicles per antonomàsia d'aquells anys, un Seat 600 N i una furgoneta DKW:

Fa un temps el senyor Xavier Castells Quintanà recollí en el seu bloc extraordinari i ple d'interès Imatges sobre rodes, la història del carrosser Sucarrats de Cervera que ell coneix des de fa una colla d'anys. La família Castells és oriünda d'un poble de la comarca de La Segarra. El seu pare, en Josep Maria Castells Llorens, fou el fundador de Transports Castells, primer a Torelló i uns anys més tard a Barcelona, que treballà principalment en la ruta de Barcelona a Madrid. Sucarrats fou un carrosser segarrenc especialitzat en la construcció de caixes de transport de farratges i cereal.

Un dels camions que carrossà Sucarrats fou un Pegaso 1031, model efímer, que tingué l'empresa Cementos Tigre. El camió, de gran bellesa, fotografiat per un professional, que el senyor Castells difongué en llur bloc especialitzat en el món del transport clàssic, concentrà l'atenció dels responsables de l'editorial Salvat que han tingut l'encert indubtable de reproduir-lo, com a novetat, amb un detallisme i amalgama de colors adequada i idònia i coherent amb les que exhibien aquells anys els camions del país.

Pegaso 1031 que tingué l'empresa segarrenca Cementos Tigre, equipat amb una caixa de fusta construïda pel carrosser Sucarrats destinada al transport de sacs de ciment:

Reproducció a escala del Pegaso 1031 que comercialitza l'editorial Salvat, d'un preciosisme i detallisme admirables:

La reproducció d'aquest camió de ben segur que al senyor Castells li ha fet una il·lusió intensa, l'ha omplert de satisfacció. El seu pare comprà, els primers anys de la dècada de 1960, un Pegaso 1031 que un carrosser de Castelló, en Gocuma, equipà amb una caixa apte per transports generals:

Amb el Pegaso 1031 del seu pare, el senyor Castells féu un dels primers viatges a l'estranger, exactament a Alemanya creuant França de cap a cap. Els records d'aquest viatge, plens d'interès, el senyor Castells els ha exposat en un article publicat en aquest bloc l'any 2011. El senyor Castells assegut al para-xocs del Pegaso 1031 de Transports Castells, estacionat en un voral d'una autopista francesa, camí d'Alemanya:

Ara que Salvat disposa de la reproducció a escala del Pegaso 1031 no és descartable que una pròxima col·lecció de camions clàssics compti amb el Pegaso 1031 que tingué l'empresa Danone, ara que celebren el centenari de llur fundació. Una eficaç manera de publicitar la popular empresa làctia:

Els afeccionats als models de menor difusió produïts pels constructors de les marques Avia, Sava, Nazar, Karpetan i Henschel Hispania-Rubel hauran d'esperar pacientment els llançaments dels maquetistes artesans que tenen interès en tals models, bàsicament Otero Scale Models, el qual, constantment dóna sorpreses ben agradables. Seguint la petja del seu darrer llançament, el Ebro D700, fóra del major interès un model de la mítica sèrie P del mateix fabricant, sense oblidar el llançament d'un model gros del Nazar B. Ho esperem amb candeletes.

Tercera edició de la trobada de camions clàssics a Sant Vicenç de Torelló el proper dia 17 d'octubre de 2015.

El proper dissabte dia 17 d'octubre de 2015, al matí, tindrà lloc a l'exterior del pavelló municipal d'esports de Sant Vicenç de Torelló la tercera edició de la trobada de camions clàssics, encontre que té una periodicitat anyal.

La celebració de l'encontre a Sant Vicenç de Torelló és un encert absolut. Aquest poble està ben comunicat per l'eix transversal i la carretera C-17, dues autovies que ofereixen un desplaçament ràpid, còmode i segur des de qualsevol punt del país; també és posat sobre l'eix dels túnels de Bracons.

Aquest encontre, en què hi col·laboren l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, Transports Arimany Piella, Vintage Camió Club i els afeccionats al tren, es celebra per l'esforç que desinteressadament hi esmerça en Xavier Castells Quintana, fill de Torelló i vinculat al món del transport. El senyor Castells malda perquè hi assisteixin el major nombre possible de camions.

Cartell que difon la tercera edició de la trobada de camions clàssics presidida per un camió Sisu que tingué en els anys 1950 el senyor Josep Maria Castells i Llorens, fundador de Transports Torelló i pare d'en Xavier:

Una de les novetats que hi haurà enguany serà la presentació del camió petit Nazar B que ha restaurat el senyor Xavier Castells. Un dels pocs Nazars B conservats fins els nostres dies, propietat d'en Bonaventura Parramon i Cabanes, un ordinari de Roda de Ter, i que ha estat adquirit i curosament restaurat pel senyor Castells:

La presència d'aquest camió, únic a Catalunya, justifica amb escreix l'assistència a la trobada de Sant Vicenç de Torelló. Hi ha poques ocasions, per als afeccionats, de contemplar i gaudir d'un camió tan singular, únic. També han confirmat llur presència a aquest encontre uns quants afeccionats als camions de les terres de Lleida. A mig matí és prevista una rua dels camions pels carrers del poble de Sant Vicenç de Torelló.

Us hi esperem el proper dissabte dia 17 d'octubre de 2015, al matí, a Sant Vicenç de Torelló. La qualitat dels vehicles exposats i l'afany dels organitzadors, renovada cada any, en són un motiu suficient.

La línia d'autobusos de Torelló a la colònia Lacambra i els taxis d'en Joan Quintana i Esperó.

En Joan Quintana i Esperó era natural de Cabrianes, un agregat del poble de Sallent, a la comarca del Bages. La seva família es dedicava bàsicament al conreu de la vinya, una activitat econòmica prou important en aquella comarca durant aquells anys. Fotografia de maduresa d'en Joan Quintana i Esperó:

Cap al 1875 va escampar-se la plaga de la fil·loxera que va arruïnar tota la vinya a Catalunya. Sort en va haver-hi que els dos nois de la casa havien entrat a treballar en altres sectors: un dels fills va treballar de mecànic d'automoció i l’altre va decantar-se per la maquinària tèxtil.

Davant de les magres expectatives de futur que se li plantejaven, en Joan Quintana i Esperó va resoldre de marxar del seu poble natal, Cabrianes, i anar a treballar de xofer particular al poble de Vinyoles d'Orís, a la comarca d’Osona. Gràcies a la seva empenta i capacitat de treball va progressar ràpidament i ben aviat va muntar la seva pròpia empresa, deixant de portar la gorra de plat.

Permís de conduir d'en Joan Quintana:

Va comprar un autobús amb el qual feia la línia regular Torelló-La Coromina-Vinyoles-La colònia Lacambra. Malauradament, no es conserven pas fotografies d'aquest autobús.

Un cop assentat, el senyor Quintana va casar-se amb la Pepeta Fiol i Mas, filla de Torelló. Van anar a viure al carrer del Pont, on obrí una vinateria de venda de vins a granel. Targeta del matrimoni format pels senyors Joan Quintana i Esperó i Josefa Fiol i Mas:

La senyora Pepeta Fiol i llur filla, en un dels cotxes de la família, abans de la guerra civil:

Aquesta vinateria familiar del carrer del Pont era la sala d’espera dels viatgers de la línia regular de Torelló fins a La Colònia Lacambra. En aquest establiment i sala d’espera, en Joan Quintana els servia als usuaris de la línia ratafia amb sifó i anxoves de L’Escala, convenient netejades, segons la demanda que hi havia. D’aquesta manera complementava les dues activitats. Tenia un fi sentit del negoci. Més endavant també es va comprar un auto destinant-lo al servei de taxi amb un xofer, en Jaume.

Targeta de l'empresa del senyor Quintana, amb els serveis que oferia:

Dues fotografies del xofer del senyor Quintana, en Jaume, davant del taxi:

Foto famíliar asseguts a l'auto de casa, abans de la guerra civil:

El juliol de 1936 esclata la guerra civil amb el drama que va suposar. Tots els vehicles del senyor Joan Quintana li són requisats i ell ha d’amagar-se dins d’un pou per por de les patrulles d’incontrolats que mataven a tort i a dret. Els primers mesos posteriors al 18 de juliol de 1936 van ser d’una gran inseguretat a la rereguarda republicana, amb assassinats indiscriminats i arbitraris, agreujat per l’absència d'un ordre públic organitzat i eficaç.

A començaments de febrer del 1939, Torelló és ocupat per l’exèrcit franquista, ja a les acaballes de la guerra civil. El carrer on residia la família Quintana Fiol és anomenat a partir d’aleshores “calle 4 de Febrero”, per a recordat la data de l’entrada dels franquistes a Torelló. Aleshores va començar una altre repressió, de signe completament oposat, també amb assassinats i represàlies de tota mena.

Acabada la guerra civil, en Joan Quintana ho havia perdut absolutament tot. Tots els vehicles de llur propietat, requisats, mai més se’n va saber res. Aleshores va decidir d’obrir un negoci de taxis de luxe per fer viatges de tota mena, fins i tots interprovincials i a l’estranger, si calia. Va comprar diversos autos de fabricació nordamericana, els coneguts “haigas”, autos de luxe, de grans dimensions i generalment pintats de color fosc, molt de moda en aquells anys d'estretors i penúries.

Com ja hem dit, el celler dels senyors Joan Quintana i Pepeta Fiol s'usava de sala d’espera dels usuaris de la línia regular de Torelló a la Colònia Lacambra, i també d’oficina per a prendre nota dels encàrrecs dels serveis dels taxis. Aquesta vinateria va continuar sent la central dels taxis del senyor Quintana en els anys de la postguerra.

Amb els taxis del senyor Joan Quintana, els “haigas” nordamericans de gran confort i velocitat a l’època, la gent benestant solia fer viatges molt llargs, inclús a l’estranger. Un xofer de taxi en aquells anys estava molt ben considerat. Diversos taxis del senyor Quintana:

Fotografia presa a Torello, a la placeta d'en Pujol, on hi aparcaven els taxis d'en Joan Quintana. En aquesta placeta hi havia el bar l'Havana, del senyor Vicens, propietari d'un Seat 600 bicolor, semblant als colors dels Seat 1400 B. Al fons, es veuen parets derruïdes pel riu Ges en les dramàtiques inundacions de l'octubre del 1940.

En Joan Quintana al costat d'un seu taxi:

Els taxis del senyor Quintana tenien la parada a Torelló, a la placeta d’en Pujol, front del Bar l’Havana, del senyor Vicens, on també hi agafaven els encàrrecs per telèfon dels serveis requerits dels taxis.

L’any 1946, la Montserrat, filla d’en Joan Quintana, es va casar amb Josep Maria Castells, nascut a un poble de la comarca de La Segarra, transportista de professió. Havia comprat una agència de recaderia entre Torelló i Barcelona, l’Agència Norte, juntament amb un seu cosí també fill de la Segarra, en Josep Llorens i Nadal.

El Josep Maria Castells i Llorens, els diumenges que no conduïa el camió, treballava amb el seu sogre conduint taxis i es treia un sou extra, en uns anys plens de dificultats i de condicions de vida particularment feixugues. Fotografia del senyor Joan Quintana i llur gendre, en Josep Maria Castells, al costat d'un Mercury, model paradigmàtic dels "haigas" dels anys 1940 i 1950:

Un parent del senyor Quintana, en Domingo, també feia de taxista a la Barcelona dels anys 1940. Fotografia d'aquest taxi al centre de Barcelona, completament buida de vehicles:

L’any 1953, el senyor Joan Quintana va morir per causa d’un càncer de laringe. El seu gendre, en Josep Maria Castells, va fer-se càrrec del negoci, abans de dedicar-se plenament al transport de mercaderies en camions.