Peces i detalls de Nazar.

Hi ha articles que no saps quin títol posar-los-hi. Rumies i no te'n surts. Et capfiques i no trobes pas un títol que s'escaigui. En aquest cas, més val desistir de trobar-lo. Davant d'aquest repte, que no hem pogut superar perquè ens ha superat, un títol lacònic d'unes poques paraules però carregat de simbolisme i perfectament entenedor per als afeccionats als camions i a la història del transport creiem que és suficient. Fa el fet. El títol ho expressa tot i alhora no expressa gaire res. Ves, què hi farem. Tal vegada, amb les vacances tot just estrenades alguns pensaments del cap ens han fugit i no els recuperarem pas fins al setembre.

Els lectors dels articles que es publiquen en aquest espai saben de l'atenció prioritària que atorguem sobre tot el que té relació amb els vehicles Nazar. Una dèria com qualsevol altre. No cal escarrassar-s'hi gaire per entendre-ho.

Aquesta interès envers Nazar també deriva de la vinculació que hi van tenir, en el seu moment, dos puntals d'aquest bloc: el senyor Joan Brugués i Prat, empresari jubilat del ram del transport de viatgers per carretera, n'era client: va treballar amb un petit autocar Nazar Ocell Blau de vint-i-cinc places comprat usat a un empresari d'Olot, el senyor Miquel Canal i Morató. I en Pere Liu va ser el cap de mecànics del concessionari oficial Nazar a les comarques gironines. Dues fotografies del Nazar del senyor Brugués desballestat al pati exterior de la nau de Banyoles:

Uns bons amics que coneixen l'afició que professem cap a la marca Nazar van tenir un detall que recordarem tota la vida perquè ens va omplir de felicitat i ara el compartim amb tots vosaltres.

A la trobada de camions clàssics celebrada a La Rioja el març de l'any 2012 organitzada pel senyor Luis Martínez López, Luis El Colorao, uns bons amics asturians van lliurar-nos la tapa del radiador d'un camió Nazar A. Aquest camió va estar abandonat una colla d'anys en un solar fins que un dia un desballestador va arribar amb el seu camió per endur-se'l. Abans que el camió es perdés per sempre més, aquests afeccionats van llevar-li la tapa del radiador. Convenientment polida a Girona i inscrustada en un quadre de fusta fosca que li confereix elegància i distinció, ocupa un lloc destacat a casa

Fotografia de la tapa del radiador incrustada en un quadre instants després de ser obsequiada pel tió la nit de Nadal a Ripoll:

Aquesta peça en un camió Nazar A dipositat en una masia de Sant Climent Sescebes:

Un altre bon amic, afeccionat a les motos Montesa i conegut per la seva proverbial discreció, van regalar-nos aquesta setmana dos banderins de la casa Nazar, convenientment emmarcats. El de la dreta correspon al lleó de Saragossa, que identifica la marca; el de l'esquerra és d'un camió Nazar A, el primer model presentat l'any 1960, idèntic al de Sant Climent Sescebes:

Internet, aquesta eina tan extraordinària, permet de trobar en ocasions peces de gran interès pels admiradors del llegat industrial del napolità Vincenzo Angelino Gervasio. Les seves creacions en el sector de l'automoció, transcorreguts més de trenta anys del seu decés i extingits els prejudicis que va suscitar la seva trajectoria empresarial, comença a ser reconeguda pels afeccionats als vehicles industrials. 

Nosaltres agraïm la gran generositat d'aquests bons amics que ens han regalat aquestes peces de la marca Nazar, tan delicades i apreciades, que suposa un autèntic privilegi cap els receptors.  

Transports Met de Vidreres: la tractora Pegaso Troner (IV).

La greu crisi econòmica que pateix Europa i que s'abraona furient sobre els països del sud sembla que provocarà el relleu definitiu del domini i influència que els països occidentals han exercit els darrers segles arreu del món en favor de la Xina, la nova potència emergent tenidora de gran part del deute públic dels països occidentals: els estats que integren la Unió Europea, els Estats Units i el Canadà. Malauradament gastem més del que produïm. La penetració de la influència xinesa a Àfrica o les controvèrsies plantejades amb el Japó en són dues manifestacions patents de la importància creixent i imparable de la Xina.

Ara alguns descobreixen, astorats i perplexos, que un país molt endeutat perd la seva sobirania. Això ho va descobrir el president Rodríguez Zapatero l'any 2010 i ara ho ha après el president Rajoy. Els creditors volen garanties en cobrar allò que se'ls hi deu i imposaran els reformes que calgui per disposar d'aital garantia. Els grecs ja saben el pa que s'hi dóna. I els catalans, que vàrem perdre les llibertats i la sobirania -inclosa la fiscal amb la hisenda pròpia- el 1714 amb el Decret de Nova Planta, ja fa molts anys que ho sabem.

Aquesta crisi econòmica, que no hi ha pas manera de trobar-li el desllorigador, tindrà efectes devastadors sobre els països que la pateixen: atur alt, augment de la pressió tributària i ànim recaptatori de l'estat envers les classes mitjanes i baixes -a Espanya la gent rica s'acull a les SICAV que els hi permet de gaudir d'un pressió fiscal molt baixa i constitueix una manifestació de la benvolença que l'Administració sempre ha dispensat als poderosos i acomodats en contrast amb l'actitud d'escanyapobres aplicada als ciutadans comuns-, una classe mitjana esfilagarsada i l'augment de les desigualtats socials, reducció de les prestacions socials -sanitat, pensions, ajuts- derivades de l'estat del benestar, envelliment poblacional per una demografia negativa i poc consum per manca de capacitat econòmica en són les notes principals. L'augment de la competitivitat per la reducció dels salaris ja és un fet en la indústria catalana. Una perspectiva ombrívola, gens engrescadora.

La conjuntura econòmica que patim ha colpejat també el sector del transport a casa nostra. Nombroses empreses de transports de tota la vida han hagut de tancar portes o reduir la seva activitat. I la precarització de les condicions laborals i salarials defineix la situació del sector del transport i de la resta de sectors econòmics, inclosos els funcionaris públics. Aquesta circumstància s'ha abraonat particularment envers les empreses familiars que malden per respectar els drets adquirits dels seus treballadors, els quals, generalment, porten una colla d'anys treballant-hi.

L'adversa situació econòmica no ha estat pas impediment perquè TRANSPORTS MET disposi d'una moderna flota de camions de les principals marques europees: Volvo, que ocupa un lloc preeminent, Man i Renault. Tractores amb llurs remolcs aparcades al pati de l'empresa, a Vidreres:

 

TRANSPORTS MET, comandada per en Jaume Soler, fill del fundador, treballa les vint-i-quatre hores. És una feina sacrificada i exigent que els obliga a tenir la màxima flexibilitat i disponibilitat per atendre les necessitats dels clients. S'ha de tenir en compte que la indústria treballa sota comanda sense gaires estocs. I aquesta manera de fer s'hi han d'acomodar els proveïdors i els transportistes que treballen per les empreses.

La competitivitat exigeix modernes tractores d'una gran fiabilitat i rendiment, amb consums molt ajustats -el preu del combustible és un dels principals maldecaps dels transportistes juntament amb la poca feina i mal pagada- l'adquisició i manteniment de les quals suposa una gran inversió i incertesa en quant a llur amortització. TRANSPORTS MET, en una manifestació valenta de confiança en l'avenir, ha renovat la seva flota de vehicles amb unes modernes tractores Volvo.  

El camió més estimat de la casa és una tractora Pegaso Troner 360 comprada a Auto Remolcs Girona SA, el concessionari oficial Pegaso de sempre de les comarques gironines. El Pegaso acompanyat de dos Volvos i un Renault:

Aquesta tractora Pegaso Troner diàriament fa un viatge a Barcelona i torna cap a Vidreres. Porta sobre les seves espatlles més de tres milions de quilòmetres recorreguts, que aviat és dit. El senyor Soler disposa de dos motors Pegaso per a recanvis per aquest Pegaso, el qual, és voluntat de conservar-lo:

Fotografia del grup que vàrem gaudir de la visita a TRANSPORTS MET de Vidreres. De dret a esquerra: en Joan Mercader, en Joan Brugués, en Jaume Soler, en Met, que exercia d'amfitrió, en Josep Xargay, mig amagat, en Martirià Brugada i en Pere Liu davant de la tractora Pegaso Troner:

Un dels dos motors Pegaso per a recanvis pel motor que munta la tractora Pegaso Troner:







El senyor Jaume Soler enraonant amb el senyor Liu:

En el proper article gaudirem de la col·lecció de tartanes de la família Soler, la darrera sorpresa d'aquesta visita.

La trobada d'aficionats al transport a Ripoll el passat dia 15 de desembre de 2012.

El dissabte dia 15 de desembre de 2012 uns quants afeccionats al transport vàrem trobar-nos a Ripoll. Aquest encontre era la continuació d'una iniciativa anterior promoguda per en Miquel Segura, la primera trobada d'estudiosos de la història del transport a Catalunya, un món que quan més t'hi capbusses, més línies d'investigació obres. És absolutament inacabable.

L'atapeïment de compromisos d'aquests dies d'advent va minvar una mica la participació. Alguns bons amics no van poder ser-hi per la coincidència amb altres actes i activitats. A les 12 hores varem aplegar-nos a l'aparcament del restaurant Can Villaura, al trencant de la carretera C-17 amb la carretera que condueix a  Les Lloses. El senyor Mir va posar a disposició dels assistents un petit autocar per facilitar el desplaçament dels assistents a les visites programades:

La primera visita va ser a l'empresa Casa Salvans, de Ripoll. El senyor Francesc Salvans, actualment jubilat, és un excel·lent mecànic que reparava els seus camions. Aquesta empresa, una de les més antigues de la comarca del Ripollès, distribueix begudes amb una flota de Nissan Atleon. També conserva dos camions de gran interès.

El primer és un Chevrolet de l'any 1936 que repartia cerveses Damm. Quan les altres empreses ja disposaven de camions Ebro per la distribució de begudes, Casa Salvans treballava amb una flota de vuit Chevrolets, els quals van desballestar llevat d'aquesta unitat feliçment preservada. Amb el temps, i com era costum aleshores, se li va muntar un motor dièsel Ebro:

Casa Salvans ha rebut diverses ofertes per la compra d'aquest Chevrolet, l'estat de conservació del qual és excel·lent. Una d'aquestes ofertes ha estat de l'empresa cervesera Damm, de Barcelona, per engrossir el seu museu. Però els amos de can Salvans les han refusades atès que aquest vehicle, molt bell, forma part de la història d'aquesta empresa. 

Casa Salvans també conserva un camió Hino japonès que va ser exposat a la trobada de camions clàssics organitzada a Sant Vicenç de Torelló l'any 2011 per iniciativa del senyor Xavier Castells. Aquest Hino funciona perfectament i és completament original. El seu interior ha estat meticulosament restaurat. Aquest camió varen comprar-lo a Talleres Auto Practico SA, concessionari oficial Hino a Barcelona, per transportar les caixes de begudes de la Coca Coca des del magatzem de Barcelona fins a Ripoll. El conduïa el senyor Francesc Salvans i es percep en l'estat de conservació, esplèndida en tots els aspectes:

El retrat d'aquest camionet de Casa Salvans penjada en una paret de l'oficina de l'empresa palesa l'antigor d'aquesta empresa de distribució de begudes ripollesa:

Després varem fer cap a l'empresa Fruites Capdevila que té un camió Leyland Comet, semblant al que havien tingut en la dècada del 1950 per la distribució de fruita i verdura, activitat que són majoristes. Aquest camió era d'un transportista de Castelló. Al País Valencià n'hi va haver un grapat d'aquests camions destinats principalment al transports de fruites:

Els senyors Xavier Florez i Manel Mir:

Fotografia dels assistents a aquesta trobada, llevat d'en Joan Càmara, que va incorporar-se una mica més tard. D'esquerra a dreta: Miquel i Miquel Àngel Patinyo (pare i fill), Xavier Florez, Manel Mir, Joan Brugués, Joan Pujol, Pere Liu i Josep Taberner davant del Leyland Comet:

En acabat, el senyor Mir tenia una sorpresa. La visita a la col·lecció d'autos i motocicletes del senyor Bartés. El primer vehicle, un DKW matriculat a Lleida uns pocs anys abans de la Guerra Civil amb carrosseria de fusta que està restaurant:

Amb el motor engegat, la nau va quedar en un instant plena de fum. En Pere Liu va gaudir de valent bo i recordant quan, d'aprenent en un taller de Banyoles, remenava aquests motors alemanys d'una gran simplicitat i eficàcia: 

El senyor Bartés va mostrar-nos la seva col·lecció de motocicletes i el Fiat Balilla exposats en un garatge:

Una motocicleta Lube, de fabricació espanyola i matriculada a Girona:



El Fiat Balilla, un auto molt popular seixanta anys enrere:

Després de dinar al restaurant Canaules, admirable per la cuina casolana guisada amb productes de primera qualitat que ofereixen en el marc incomparable de la casa Alòs, una casa modernista al cor del casc antic de Ripoll, i restaurades les forces atuïdes per la fredor i humitat del dia, ens encaminarem amb pas valent cap al garatge de l'empresa Autocars Mir, al carrer Progrés, per gaudir de la flota de vehicles: 

Autocars Mir és una de les empreses de transport de viatgers per carretera més antigues que operen avui dia a Catalunya. Aquestes dues fotografies de dos autocars de can Mir amb carrosseries de fusta n'és una mostra clara:

Aquest bloc vol agrair a l'empresa Casa Salvans, Fruites Capdevila, Autocars Mir i el senyor Bartés les atencions de tota mena rebudes en aquesta trobada celebrada a Ripoll. Esperem que aquestes activitats es consolidin atès que permet de coneixe'ns i amistançar-nos amb els qui compartim aquesta afició.

Autocars de Croàcia i Dinamarca fotografiats per en Joan Brugués.

L'any 2009 els senyors Brugués van visitar Croàcia, un país que va recuperar la seva llibertat fa vint anys. Croàcia històricament sempre ha tingut vincles amb Alemanya. Alemanya precisament va apressar-se a reconèixer-li la independència de la República Federal Socialista Iugoslava. D'aquesta manera Croàcia hi ha molts vehicles de procedència germànica, com ho és aquest autocar carrossat per Setra:   

Un petit autocar amb una carrosseria de línies airoses:



Un autobús urbà Mercedes Benz Citaro, un model global que es pot trobar a qualsevol ciutat important:

Un autobús urbà Iveco amb una carrosseria de traces italianes, original i bella: 

Un autobús Neoplan, amb una carrosseria ample i baixa, destinat a un aeroport: 

Dos autocars fotografiats pel senyor Joan Brugués a Croàcia, un Man i un Setra sobre xassís i motor Mercedes Benz:

Uns quants autocars fotografiats a Croàcia, un país que ha experimentat un gran enriquiment i augment del nivell de vida un cop assolida llur independència i esdevingut un esta propi:

A Dinamarca, el senyor Brugués va fotografiar aquest autocar Neoplan de dos pisos, un carrosser de dissenys espectaculars:

En la propera crònica ens capbussament en alguns autocars de les Illes Balears que el senyor Joan Brugués ha fotografiat.