Transports Joan Corominas SL de Salt (VI).

L'any 1994 Transports Corominas SL continuà, sota criteris de prudència, la renovació de la seva flota de camions. La marca escollida aquest cop fou Iveco, empresa que havia engolit Pegaso. I el model escollit foren dues tractores Iveco EuroStar adquirides de cop a Auto Remolcs Girona SA, el concessionari oficial Iveco-Pegaso de sempre a Girona: llurs matrícules eren GI-6682-AW i GI-6683-AW.

La família Corominas conserva un grapat de fotografies de la primera tractora Iveco EuroStar que treballà en el transport internacional. Era pintada amb el color blau cel dels camions de la casa. Fotografies de la tractora Iveco EuroStar pendent de matricular-se: 

Aquesta tractora amb la matrícula que li correspongué:

La primera tractora Iveco EuroStar amb el semiremolc de tres eixos de la casa Viberti que arrossegava:

Més fotografies d'aquesta tractora, que, com a bon vehicle italià presenta un disseny fresc, juvenil i dinàmic, i que també acusà el pas de temps i el treball acumulat:

Aquesta tractora tingué un trist final. Resultà greument danyada per causa d'un accident i fou desballestada. Aquest és l'estat que presentava el camió dipositat al pati de l'empresa després de l'accident. Absolutament irrecuperable:

Darrer viatge de la tractora Iveco EuroStar devers el ferroveller:

El model Iveco EuroStar fou concebut pels italians per retenir part de la quota de mercat de camions pesants que havia ostentat Pegaso. Per assolir aquest objectiu Iveco disposava de l'extensa xarxa de punts de venda i assistència heretada de Pegaso, la qual es complementava amb la xarxa que el fabricant italià tenia a la resta de països europeus. Aquest fet li atorgà en els primers anys una posició avantatjosa respecte la resta dels altres grans constructors europeus. 

Atès que ni el reconeixement de la marca ni la seva qualitat era, en general, pels transportistes, comparable amb d'altres fabricants, bàsicament germànics i suecs, l'estratègia comercial de Iveco es basà en un camió modern i bonic i alhora amb un preu de compra ajustat. Una estratègia comercial que, segons que sembla, s'ha manifestat eficaç per quant en aquests darrers anys que s'han produït importants concentracions d'empreses -Renault és la segona marca de Volvo, Scania i Man comparteixen el mateix amo i Daf és propietat d'un fabricant nord-americà-, Iveco manté la seva independència i alhora ha tingut l'habilitat d'implantar-se arreu del món. Un fet que no ha de sorprendre'ns si es coneix la tradició comercial de les principals ciutats italianes i l'esperit que animà a l'explorador i comerciant venecià Marco Polo de recórrer en el segle XII la ruta de la Seda. I des del finals dels anys 1960, els acords comercials entre el grup Fiat i els països de l'Est, incloent-hi la poderosa i temible Rússia, per la fabricació d'automòbils, es practicaren amb regularitat. No es pot perdre de vista que l'Imperi Romà sorgí d'Itàlia.

El segon Iveco EuroStar que tingué aquells anys Transport Corominas amb matrícula GI-6683-AW:

Les dues tractores Iveco EuroStar de Transports Corominas retratades a Girona:

En el proper article continuaren amb l'exposició de les tractores que Transports Corominas posseí en la segona meitat dels anys 1990.

TRANSPORTS PADROSA SA de Figueres: l'adhesió de l'Estat espanyol al Mercat Comú Europeu (ix).

L'any 1993 va entrar en vigor un dels pilars de la Unió europea: la lliure circulació de persones i mercaderies dins del països de la Comunitat Econòmica Europea. Aquest fet suposava un nou repte per aquesta important empresa de transports catalana. Tractora Pegaso Tecno davant del museu Dalí de Figueres:

Un Kenworth de TRANSPORTS PADROSA amb una matrícula ben curiosa: 

En Pere Padrosa va sostenir que la lliure circulació de mercaderies era molt positiu perquè no es perdia el temps en els tràmits administratius de les duanes dels països europeus per on es transitava.

TRANSPORTS PADROSA SA no li amoïnava pas la competència d'empreses de transport d'altres països europeus atès que es disposava dels mateixos mitjans: rapidesa, capacitat, bon servei i els vehicles més moderns.

Una de les preocupacions principals de TRANSPORTS PADROSA SA, sempre en constant expansió, era la necessitat de disposar de solars per construir els garatges, per tancar-hi la flota de camions que cada any augmentava, i els magatzems per la mercaderia.

L'any 1958 es va adquirir, a la casa Fita, un solar de 1.550 m2 de superfície ubicat al carrer de Colom, a tocar de la plaça de Josep Tarradellas. En aquell solar van construir-hi un garatge, petit i insuficient ben aviat, de manera que s'aparcaven els camions al voltant de la plaça, amb les conseqüents molèsties ocasionades a algun veí.

L'any 1970 es va comprar un terreny al marge esquerre de la ronda de Barcelona, a Figueres, gairebé davant de l'edifici de la presó. La superfície d'aquest solar va augmentar per la compra de dues finques més, resultant-ne una cabuda total de 41.000 m2. En aquest solar l'any 1989 s'hi van instal·lar les oficines i les dependències centrals de l'empresa. La gran esplanada disponible permetia d'aparcar-hi amb comoditat tots els vehicles de l'empresa, en aquells anys, una flota de camions i grues prou important.

Les instal·lacions de la ronda de Barcelona, amb 41.000 m2 de superfície, no era pas definitiva. La seva ubicació a la ronda de Barcelona, en una zona de gran creixement urbà amb la implantació de nous usos, va determinar l'estudi d'un nou emplaçament.

Després d'un minuciós estudi es va adquirir un gran terreny als Hostalets de Llers, a tocar de la carretera Nacional II, i davant de l'entrada nord de l'autopista. Era una important propietat de la família Cusí on encara s'hi conserven les restes d'un vell edifici que del 1904 fins l'any 1914 va ser el noviciat dels Germans de les Escoles Cristianes. Un Scania de TRANSPORTS PADROSA SA:



Una de les feines més especials que va atendre l'empresa TRANSPORTS PADROSA SA va ser la contractació pel transport de tot el material de la celebració de la festa d'inauguració i clausura dels Jocs Olímpics de Barcelona l'any 1992 al l'estadi olímpic de Montjuïc.

Aquest material olímpic es va transportar des de Londres, París i Sevilla. De Sevilla es van transportar tres cents vestits de senyora amb el tipisme andalús característic. També van transportar tots els equips de so i el vestuari de les companyies "La Fura dels Baus" i "Comediants".

Article publicat a la premsa informant que TRANSPORTS PADROSA SA era l'empresa seleccionada per transportar el material de les cerimònies d'inauguració i cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992:



L'acte de cloenda dels Jocs Olímpics de Barcelona, celebrats l'any 1992, hi havia un gran castell de focs artificials. Atès que era perillós d'instal·lar el material explosiu a l'estadi, abans de la festa, i tampoc era possible de muntar-ho durant la celebració de la cerimònia de clausura, es van adaptar dotze camions de Can Padrosa omplint-los les caixes de sorra amb els petards i coets connectats. En el moment que els camions s'aproparen a l'estadi, els coets es dispararen enlaire creant un esplendorós, magnific, superb castell de focs artificials.

Durant aquells anys els conductors de l'empresa TRANPORTS PADROSA SA van protagonitzar transports ben curiosos i especials que convé apuntar.

L'any 1993, tot just quan va esclatar la guerra a l'antiga Iugoslàvia que provocaria la desintegració territorial d'aquell país, creat artificialment a finals de l'any 1918 per l'ensorrament dels Imperis Centrals vençuts a la  Primera Guerra Mundial, es va convenir un transport a aquell estat amb dos camions. Els dos camioners van patir molts de problemes i dificultats, exposant les seves vides. Les tropes croates van obligar a aturar els dos camions, foragitant-ne els dos conductors que hagueren de fugir a peu més de quaranta quilòmetres. Els militars croats van usar els dos camions de barricada i posteriorment van dinamitar-los. Els dos conductors van estar-se allotjats en un refugi fins que les circumstàncies els van permetre de sortir del país en un convoi especial. Eren dos camions nous, tot just estrenats amb només un mes de treball. La seva pèrdua va ser un important perjudici econòmic per l'empresa.

L'any 1994 es va contractar un transport d'una màquina ensacadora a Rússia. Un destí superior als dos mil set-cents quilòmetres, de Moscou devers els Urals. El camioner es va trobar que la carretera cada cop era més estreta, amb el pas d'un riu sense pont ni gual, i amb centenars de quilòmetres sense trobar cap poble ni cap mena d'informació. Va ser un viatge d'anada i tornada superior als onze mil quilòmetres. Un camió d'aquesta empresa a l'entrada de Moscou:



Tractores Iveco de TRANSPORTS PADROSA SA matriculades i estrenades a la segona meitat dels anys 1990:





Un altre transport curiós es va produir l'any 1994. El transport des de Catània (Sicília) fins a Barcelona de tot el material per una representació operística al Gran Teatre del Liceu. Quan carregaven el material a Catània van assabentar-se del paorós incendi que va arrasar el teatre del Liceu. Els camions van retornar buits, sense els decorats.

En la propera i darrera crònica dedicada a TRANSPORTS PADROSA SA, abordarem l'empresa avui dia.