Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Homs Cerdà. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Joan Homs Cerdà. Mostrar tots els missatges

diumenge, 6 de desembre del 2015

El camió Austin del senyor Marcel Ventura de Begues (Baix Llobregat).

En Climent Ventura, besavi d'en Marcel Ventura Fañanas, cap a l'any 1880, baixava la llet munyida dels ramats de cabres de les masies de Begues fins l'estació de tren de Gavà amb destí a la ciutat de Barcelona. Per traginar la llet usava animals de bast proveïts d'arganells amb càntirs. Begues acollí a partir de principis del segle XX una destacada colònia d'estiuejants de Barcelona.  

El seu fill, Josep Ventura Vinyes, nascut cap a l'any 1870, continuà el transport de la llet de cabra que inicià son pare amb un carro i un cavall. Atès que les cabres desconeixen els dies festius, la recollida de la llet es feia cada dia, hivern i estiu. Més d'un cop, es transportava la llet sota una nevada considerable.

El fill d'en Josep Ventura Vinyes, en Josep Ventura i Ximenis, en Pepet de les Planes, continuà l'activitat del transport familiar. Gran fumador de caliquenyos, havia nascut el 1898, l'any del desastre colonial en què Espanya perdé les darreres colònies d'ultramar, les illes de Cuba i Filipines, i prengué consciència de la seva insignificança completa en el concert internacional. Un país decadent, endarrerit i pobre que vivia isolat i d'esquenes al progrés que experimentaven la resta de països europeus.

Proveït d'un carro i un cavall, en Pepet de les Planes baixava càntirs de llet i ensems feia de recader pels veïns i botigues de Begues. Feia la ruta de Begues a Barcelona. Home de mentalitat oberta i atent a les novetats que es produïen, posseí el primer camió que hi hagué a Begues, un Federal importat dels Estats Units que comprà cap a l'any 1920. Equipava rodes massisses. La possessió del camió Federal li permeté d'incrementar la capacitat de transport de mercaderies. 

En camió Federal fotografiat al passeig de Colom de Barcelona. S'aprecia els pneumàtics massissos que equipava. En Josep Ventura Ximenis, dret en el pescant del camió, i el seu soci, de cal Joana de Begues, al costat del gos: 

IMG-20160109-WA0000-1

Amb la compra de camions més moderns, el Federal fou tancat en un garatge de Begues. L'any 1939, acabada la guerra civil, fou engegat de nou i dut a Barcelona on fou comprat per un firaire. 

En els anys 1930 en Josep Ventura Ximenis comprà dos camions GMC per cobrir els serveis de transport de llet i d'ordinari a Barcelona. La llet era duta al mercat que hi havia al carrer Ali Bei de Barcelona. Al cap d'uns anys, es féu un mercat nou de la llet a l'avinguda Bogatell. Amb la insurrecció militar de part de l'exèrcit contra el govern de la Segona República Espanyola, les autoritats republicanes li requisaren al senyor Josep Ventura un dels dos camions GMC. I el gener de 1939, amb l'ocupació de les tropes feixistes, aquests li requisaren l'altre GMC. No recuperaren cap dels dos camions. 

Sense camions la família Ventura no podia fer cap activitat de transport. A en Josep Ventura, un home molt treballador i complidor, li deixen diners per comprar un camió Ford AA procedent d'un camp de recuperació de vehicles. Li acoblaren un gasogen per suplir la manca de benzina. Reprengué el transport de llet i els serveis de recader a Barcelona. El camió Ford AA, un cop es jubilà el senyor Ventura l'any 1960, el deixà als seus dos fills, en Marcel i en Josep Maria Ventura Fañanas. El camió Ford AA fou desfet pels dos germans a Begues.

Els senyors Ventura compraren, en una subhasta de vehicles militars convocada per l'exèrcit espanyol a Barcelona, un camió Ford carabiner dotat amb un motor de vuit cilindres de benzina. El Ford fou reparat pels dos germans, en Marcel i en Josep Maria. També li muntaren un motor Chevrolet de sis cilindres que els hi regalà llur oncle Climent Ventura, transportista que treballava per la fàbrica que Carburos Metálicos SA tenia al barri del Poblenou de Barcelona. En Climent Ventura, germà petit de son pare, tingué dos camions, un Chevroler i un Opel Blitz.

Al cap de quatre anys li canviaren el motor Chevrolet del Ford Carabiner per un motor dièsel de la marca Henschel-Sura, fabricat a l'Hospitalet del Llobregat. Aquests motors també els muntaven alguns models de camions i autocars que produïa Nazar i LAI-Karpetan-Oretran-Albatros. Els germans Ventura coneixien el senyor Benasco, gerent de Henschel-Sura, per fet que estiuejava a Begues. Per aquest motiu, en Josep Maria treballà un temps de comercial de Henschel-Sura. Quan aquesta empresa plegà, es reincorporà a l'empresa familiar de transports. El Ford carabiner fou desballestat al cap d'uns anys.

L'Isidre Torras, sogre d'en Marcel Ventura Fañanas, treballava a Destil·leries Mollfulleda d'Arenys de Mar, productors de distints licors, entre els quals, el Calisay. I per aquest motiu, el senyor Ventura comprà a la família Mollfulleda un camió Ebro B45 que usaven per transportar la producció pròpia de licors i destil·lats. Amb l'Ebro féu el servei de recaderia i transport de llet. Aquest Ebro fou desballestat.

L'any 1962 en Marcel Ventura Fañanas comprà al senyor Torrents, l'amo de la fàbrica d'Olesa de Bonesvalls que produïa els xiclets Fleer, un camió Austin Niña Bonita. Muntava un motor dièsel anglès de la casa BMC (British Motor Corporation) i un canvi de quatre marxes; la directa era una mica curta, car no passava de setanta quilòmetres per hora. Aleshores se li substituí el canvi per un de cinc marxes procedent d'un camió GMC  militar. La caixa de fusta que té el camió, una autèntica filigrana construïda als anys 1950, la muntava quan fou comprat pel senyor Ventura. Ben segur que fou produïda per algun carrosser de Vilafranca del Penedès que ensems construïa remolcs agrícoles.

El camió Austin Niña Bonita que posseeix el senyor Marcel Ventura Fañanas tancat en un garatge de Gavà: 

IMG_9206

IMG_9217

IMG_9211

IMG_9208

IMG_9219

IMG_9221

IMG_9214

IMG_9215

IMG_9209

IMG_9230

Detall de la cabina de l'Austin, un camió imponent a la Catalunya de finals dels anys 1950:

IMG_9227

De dreta a esquerra: l'Adrià Ventura, en Marcel Ventura, en Joan Homs i en Joan Vallcorba retratats al costat de l'Austin:

IMG_9222

Amb l'Austin, el senyor Ventura marxava fins a Caldes de Malavella per carregar caixes d'ampolles de l'aigua amb gas Vichy Catalan per compte de la senyora Josefa Martorell que tenia una casa de colonials a Gavà i tenia la representació i distribució del Vichy Catalan.

També marxava el senyor Ventura a Vilafranca del Penedès per carregar sacs de pinsos compostos CIA (Companyia d'Indústria Agrícola), empresa que pertanyia al grup sucrer Azucarera Ebro Agrícolas, per distribuir-los per la comarca del Baix Llobregat. I també feia els transports generals que sorgien. El manteniment del camió el feia el propi senyor Marcel Ventura. 

L'Austin fou tancat en el garatge de Gavà l'any 1989. Atès que aleshores canvià de feina dedicant-se al repartiment de mercaderia a la ciutat de Barcelona, les dimensions de l'Austin, amb el seu capó davanter, causava problemes de mobilitat per alguns carrer de la capital de Catalunya. Per atendre la distribució de mercaderies comprà usats dos camions Ebro D150. Un camió ideal per aquesta feina. El senyor Ventura es jubilà l'any 2000.   

Pel repartiment de sacs de pinso CIA a masies i granges isolades amb camins de mal arribar-hi, el senyor Marcel Ventura comprà d'ocasió aquest Land Rover. Atesos els seus coneixements mecànics, comprà un motor dièsel de recanvi. 

El Land Rover i el motor de recanvi al seu costat:

IMG_9237

IMG_9244

I també compraren a un familiar seu que exercí de metge a Sant Sebastià, un MG 1300 fabricat per Authi a Navarra. Fou el primer automòbil que tingué el senyor Ventura:

IMG_9245

IMG_9246

IMG_9252

IMG_9250

Per motius d'espai, el senyor Marcel Ventura vol desprendre's dels seus tres vehicles clàssics, el camió Austin, el Land Rover i el MG 1300. L'Austin és un camió que presenta un gran interès: és completament original, sempre tancat el garatge i conduït pel senyor Ventura. Conserva, de més a més, la caixa de fusta original, que li confereix més valor. Si algun afeccionat hi té interès, pot contactar amb el senyor Marcel Ventura al telèfon 93 639 05 27. Agraïm a la Imma Marcos Esparza que ens posés en contacte amb el senyor Ventura.

dimecres, 1 d’agost del 2012

Catàleg dels camions i autocars Pegaso produïts per ENASA a les primeries dels anys 1950: gentilesa del senyor Joan Homs i Cerdà.

El senyor Joan Homs i Cerdà, un bon amic del barri del Poblenou de Barcelona la família del qual tenia un empresa de transports, va treballar uns quants anys de mecànic en un taller del carrer Pujades 287. Va aprendre l'ofici de ben jove engreixant i repassant els camions del seu pare.

En Joan Homs va conèixer els vells, rònecs i capolats camions de la immediata postguerra, reconstruïts amb peces de les procedències més diverses: els Ford, els Dodge, els Hispano Suiza i els mítics 3HC, uns camions molt valorats per les empreses constructores els motors dels quals, dieselitzats, oferien uns bons resultats i rendiments. Eren els camions que tenien els transportistes del Poblenou. No hi havia gaire res més per poder triar. 

Als anys seixanta, aprofitant la bonança econòmica d'aquells anys, tot plegat va començar a canviar. Aquells vells camions van ser substituïts pels moderns Pegasos, Barreiros i Ebros. També són els anys que van aparèixer d'altres marques com Avia, Sava, Nazar, Karpetan i Babcock & Wilcox. Les importacions de camions estrangers eren testimonials.

En Joan Homs conserva un catàleg original publicat per ENASA on exposa l'empresa, la fàbrica i els models de camions i autocars que produïen a començaments dels anys 1950. Atès el seu interès, el difonem en aquest article:

IMG_7747

IMG_7748

Informació sobre els objectius d'ENASA, il·lustrats amb la façana principal de la fàbrica de Barcelona de gran bellesa. Actualment, la major part de les antigues instal·lacions industrials, enderrocades, acullen el parc de la Pegaso, una gran zona verda destinada al gaudi dels veïns de la Sagrera. Amb bon criteri es va conservar aquesta façana pel seu interès arquitectònic que constitueix l'accés principal al parc:

IMG_7749

El motor Pegaso dièsel:

IMG_7750

IMG_7751

IMG_7752

IMG_7753

El camió Pegaso dièsel que equipava un motor de 125 cavalls de potència:

IMG_7754

IMG_7755

L'autocar Pegaso dièsel que muntava el mateix motor de 125 cavalls de potència:

IMG_7756

Unes quanties carrosseries d'autocars d'aquells anys, on hi destaca, la carrosseria monocasc:

IMG_7757

IMG_7758

IMG_7759

IMG_7760

IMG_7761

Propaganda sobre la qualitat de la fabricació dels vehicles Pegaso:

IMG_7762

IMG_7763

El darrer apartat del catàleg aborda la garantia dels vehicles Pegaso:

IMG_7764

IMG_7765

IMG_7766

IMG_7767

Volem agrair al senyor Joan Homs la gentilesa de publicar aquest seu catàleg en aquest bloc d'un gran interès pels afeccionats. 

divendres, 10 de desembre del 2010

Els camions del servei militar.

En Joan Homs i Cerdà va complir el servei militar forçós l'any 1970, sent destinat a la Companyia de Transports de la comandància general de Ceuta (Agrupació logística 6). Aquesta companyia estava ubicada a l'antiga estació de tren de la línia de Ceuta a Tetuan. Quan l'Estat espanyol va cedir la sobirania sobre Tetuan al regne de Marroc, aquesta línia de tren va abandonar-se. Aleshores l'estació de tren fou condicionada com a caserna de la companyia de logística: els magatzems de mercaderies eren els garatges dels vehicles, i la sala d'espera dels passatgers eren els dormitoris del soldats.

Els vehicles de la comandància general de Ceuta (Agrupació logística 6) cada matí es desplaçaven fins la caserna d'intendència per a proveir-se de menjar que repartien en els pavellons on residien els oficials i suboficials. Per a realitzar aquestes tasques, diàriament es fixaven els serveis de repartiment amb els responsables, el vehicle assignat i la feina encomanada. Per a aquesta labor, es disposaven d'un camions Chevrolet de benzina de l'any 1936.

Quan en Joan Homs va aterrar a la companyia de Transports de la comandància general de Ceuta (Agrupació logística 6), disposava d'una flota de camions de la dècada del 1940 i 1950, procedents dels Estats Units. Atesos els coneixements de mecànica del senyor Homs, fou destinat al manteniment i reparació dels camions d'aquesta companyia.

La companyia de Transports de la comandància general de Ceuta (Agrupació logística 6) tenia nombrosos camions Chevrolet model de l'any 1936, de 3 marxes, que era conegut com el tipus belga. Estava equipat amb un motor de benzina de sis cilindres que assolia una gran velocitat.

El senyor Joan Homs fotografiat al costat d'un Chevrolet de l'any 1936. A la dreta, l'autocar Chevrolet d'aquesta companyia, amb carrosseria de fusta, destinat a transportar la tripulació del portaavions Dedalo fins a la residència on dormien. Amb aquest autocars també es transportava els soldats de la companyia de Transports de la comandància general de Ceuta (Agrupació logística 6) a l'assistència obligatòria de la missa dominical.

img983

Amb aquests Chevrolets també s'impartia la formació professional de l'exèrcit (FPE), que permetia als soldats d'aprendre a conduir i obtenir el carnet de conduir camions. Per a ensenyar a conduir als soldats, s'aixecava els Chevrolets pel darrera amb uns socons per a que es familiaritzessin amb els pedals, el canvi de marxes i el fre.

Un cops els soldats dominaven el canvi de marxes i la frenada, realitzaven els exercicis pràctics. Conduïen els Chevrolets per la gran esplanada de l'antiga plaça de braus de Ceuta. Per a aquests exercicis també usaven jeeps Willys.

La flota d'aquesta companyia també estava integrada per camions Ford K, 4x4, fabricats a Alemanya. Aquests camions equipats amb un motor de benzina de vuit cilindres i un canvi de quatre marxes amb reductora, els hi permetia un gran rendiment de potència. En aquesta fotografia hi ha el senyor Homs al costat d'un Ford K amb una grua que s'accionava manualment amb manetes, destinat a remolcar els vehicles espatllats.

img985

En aquesta altra fotografia, presa al garatge de la companyia, hi ha a la dreta un Ford K amb tracció 4x4. Al fons, a la dreta, hi ha un camió USA que muntava un motor benzina de 11.000 cm3.

img984

La comandància general de Ceuta (Agrupació logística 6) també disposava d'altres camions:

1) Camions INTERNATIONAL, destinats a tallers i hospital de campanya, molt grossos, que mai circulaven.

2) camions USA, usats en la celebració dels "Festivales de España", companyies de caràcter folklòric que es desplaçaven per tot l'Estat espanyol mostrant els balls típics de les regions. Quan actuaven a Ceuta, ballaven sobre un escenari muntat sobre un USA. Aquest escenari restava muntat sobre l'USA tot l'any fins a la següent edició del Festival d'Espanya.

3) Jeeps Willys, de benzina.

Tots els camions d'aquesta companyia eren cedits per l'exèrcit dels Estats Units: cada anys un oficials nordamericans passaven revista als vehicles, comprovant que tot estigués en ordre.

La comandància general de Ceuta (Agrupació logística 6) depenia de la Companyia de Parcs i Tallers, que disposaven de camions Continental, molt grossos.

Quan en Joan Homs va llicenciar-se del servei militar l'any 1971, van arribar dos camions Avia per a substituir els vells camions Chevrolet. Al cap de pocs temps, es lliurarien els Pegasos Comet que substituïen els vells camions nordamericans de benzina, i els jeeps VIASA equipats amb motor Perkins.

dimecres, 8 de desembre del 2010

En Manuel Salvador i Herrando del Camp de la Bota de Barcelona.

El barri del Poblenou hi havia força empreses de transports familiars, les quals van tenir llurs anys d'or en la dècada del 1960 i 1970, impulsades per la gran activitat industrial d'aquest barri.

Entre els transportistes del Poblenou, hi havia en Manuel Salvador i Herrando, fill de la província de Castelló. En Salvador havia començat de xòfer a TRANSPORTS PORTA, amb garatge al carrer Llull cantonada amb la rambla del Poblenou, especialitzat en el transport de bestiar.

Un cop esdevingut transportista autònom, en Manuel Salvador va establir-se al Camp de la Bota, un antic barri de barraques ubicat a la partió entre el barri de Sant Martí de Provençals de Barcelona, i el municipi limítrof de Sant Adrià de Besòs. El Camp de la Bota és tristament conegut perquè el règim franquista hi va afusellar durant la dècada del 1940 opositors polítics i condemnats per delictes diversos.

En Manuel Salvador i Herrando es dedicava a transports generals de les indústries del Poblenou, com el repartiment d'oxigen i gasos de CARBUROS METÁLICOS SA, una de les grans empreses d'aquest barri amb una fàbrica al carrer Puigcerdà entre els carrers Marroc i Selva de Mar.

Per al compliment d'aquestes tasques, en Manuel Salvador va tenir dos camions. Un Ford equipat amb un motor de benzina de vuit cilindres, que havia pertangut a TRANSPORTS FERRET i TRANSPORTS HOMS, també del Poblenou, i un Bedford de benzina, comprat ja usat, amb una caixa de fusta de transports generals. Aquest Bedford era molt fiable si bé els motors de benzina eren econòmicament poc rendibles.

Fotografies del Bedford d'en Manuel Salvador i Hernando que conserva en Joan Homs:

img976

img977

img978

En properes cròniques continuarem espigolant els transportistes del Poblenou i llur història.

dimarts, 30 de novembre del 2010

Catàlegs dels camions EBRO sèrie C per gentilesa del senyor Joan Homs.

Vers l'any 1965, MOTOR IBÉRICA SA va presentar la gamma de camions sèrie C que substituïa la sèrie B. La gran novetat de la sèrie C és que comprenia vehicles des dels 1.500 quilos fins el 7000 quilos. Aquesta oferta prou ample va permetre a MOTOR IBÉRICA SA posicionar-se com el gran fabricant espanyol de camions petits i mitjans des dels anys 1960 fins a les darreries de la dècada del 1990.

El disseny de la cabina de la sèrie C és basava en el Ford Thames Trader, un model molt valorat pels transportistes i que també fou importat a l'Estat espanyol. El desenvolupament d'aquesta cabina que copiava una altre cabina ja comercialitzada per Ford suposava un clar avantatge per a MOTOR IBÉRICA SA en tres aspectes essencials: la certesa d'oferir una cabina atractiva i adient amb les necessitats i preferències dels clients potencials, escurçar el temps de llançament de la cabina, i un estalvi de costos en investigació i recerca. Sens dubte, els responsables d'EBRO eren gent pràctica que tenien clar els costos i com estalviar-se'ls.

El senyor Joan Homs conserva tots els catàlegs dels camions EBRO de la sèrie C, des del C-150 fins a l'imponent C-700, incloent-hi la furgoneta F100, fabricada a la planta de FADISA a Àvila (Castella), amb un original i encertat disseny de l'Alfa Romeo italiana.

Catàleg de la furgoneta Ebro F100 amb totes les versions disponibles:

EBRO F 100


EBRO F 100 I

Camions de la sèrie C:

EBRO C 150

EBRO C 150 I


EBRO C 350

EBRO C 350 I


EBRO C 450

EBRO C 450 I



EBRO C 400

EBRO C 400 I


EBRO C 550

EBRO C 550 I


EBRO C 700

EBRO C 700 I

La sèrie C va esdevenir un notable èxit comercial de MOTOR IBÉRICA SA, sent juntament amb la sèrie B, un dels camions més valorats avui dia pels afeccionats als vehicles industrials. També va palesar la capacitat d'aquesta empresa per a fabricar vehicles propis prescindint de les patents estrangeres.

Fins a la dècada del 1990, força camions de la sèrie C estigueren en actiu, prova de la seva qualitat i fiabilitat. A Vilafranca del Penedès, encara hi ha un Ebro C350 que treballa diàriament.