Fotografies del cos de bombers d'Olot (Garrotxa).

Un amic d'en Pere Liu, bomber professional en actiu, disposa de quatre retrats del cos de bombers de la ciutat d'Olot datades en èpoques diferents. 

La concentració industrial implantada a Olot, on les fàbriques tèxtils eren preeminents, van comportar la creació d'un cos de bombers equipat amb les eines més modernes disponibles en aquell moment. La finalitat era una actuació ràpida i eficaç en el supòsit d'un incendi en un habitatge o qualsevol de les indústries que hi havia aleshores, construïdes dins del nucli urbà d'Olot, circumstància que n'agreujava el risc en cas d'incendi per llur propagació a les edificacions limítrofs. Al segle XIX i la major part del segle XX no existien pas els polígons industrials allunyats del nucli urbà talment com els coneixem nosaltres actualment.

Aquest cos de bombers també prestava servei, en cas d'un incendi, a d'altres pobles propers de la comarca de la Garrotxa que no disposaven per raons pressupostàries d'un cos de bombers amb la capacitat i els mitjans del d'Olot. Era una manera eficaç d'exercir Olot la condició de capital de la comarca de la Garrotxa. El primer retrat correspon a un carro de bombers:

Dos camions del cos de bombers davant de l'hostal de la Figa, a l'entrada del poble de Castellfollit de la Roca. Déu n'hi do del nombre de bombers que integraven el cos:

Exhibició d'una de les màquines que tenia el cos de bombers d'Olot, possiblement una bobina per a produir llum:

Filera dels vehicles del cos de bombers d'Olot l'any 1983, amb les vehicles que hi havia aquells anys: un Land Rover, camió Avia equipat per Magirus, un Pegaso Comet, un camió Barreiros 4245, que destacada per la seva lletjor, i un Ebro P-200 equipat amb una escala:

Volem agrair al senyor Pere Liu la recerca infatigable que està realitzant per recuperar els protagonistes de la història del transport al nostre país.

L'ampliació del garatge de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA de La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà).

Un dels aspectes importants de qualsevol empresa és el lloc on desenvolupa la seva activitat. En el cas de l'empresa bisbalenca Transports i Grues Àngel Vilar SA, fundada pel senyor Àngel Vilar a començaments dels anys 1960, un cop llicenciat del servei militar, el garatge on tancava els camions va construir-lo als afores del nucli urbà de La Bisbal d'Empordà. Concretament en un solar al peu de la carretera que condueix a Calonge.

Aquesta decisió del senyor Vilar va ser encertada. Als primers anys del funcionament de l'empresa, quan cobria el servei de paqueteria, disposava de petits vehicles aptes pel repartiment i recollida dels encàrrecs dins del nucli urbà de La Bisbal d'Empordà. Són els anys que la industria ceràmica i de producció de materials de construcció tirava de valent. La ubicació de la nau, fora del nucli urbà, permetia descongestionar el trànsit de camions de la capital del Baix Empordà i ensems facilitava la sortida i entrada dels vehicles de la nau. 

Inicialment, el senyor Vilar va alçar una nau rectangular per tancar-hi els camions i les furgonetes, talment s'aprecia en aquestes sis fotografies:

 

A principis dels anys 1980, i per l'ampliació de la flota de camions, es va construir una segona nau adossada a la primera. També es va aprofitar aquestes obres per ampliar l'alçada de la primitiva nau. Les mides dels camions i de les auto-grues ho requerien:

Fotografia aèria de les dues naus adossades a la carretera de Calonge 7:

La construcció de la torre, dins de la finca, destinada a les oficines de l'empresa:

Fotografia aèria de les dues naus amb una torre -en altres indrets en diuen xalet- que acull les oficines de l'empresa:

Dues fotografies aèries de l'estat actual de les instal·lacions de l'empresa, a la carretera de Calonge 7:

Aquest bloc vol agrair l'amabilitat i atencions de tota mena dispensades per la família Vilar, especialment el senyor Àngel Vilar i llur filla Anna, per a la redacció de la història d'aquesta empresa de transports profundament vinculada a La Bisbal d'Empordà i a la comarca del Baix Empordà, la qual gaudeix d'un reconegut prestigi per la qualitat del servei que ofereixen.

La tractora Pegaso 2080, un camió Barreiros de quatre eixos i el camió Avia de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA de La Bisbal d'Empordà (X).

A la primera meitat dels anys 1970, l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA va ampliar la flota amb la compra de camions Pegaso al concessionari oficial Auto Remolcs Girona SA. Malgrat que els estralls de la crisi del petroli es començaven a percebre, encara es treballava prou bé. 

El primer camió va ser una tractora Pegaso 2080, amb la matrícula GI-8233-E. Li va correspondre el número 18 i en aquesta fotografia és retratada amb la placa verda provisional i un semiremolc:

Aquesta tractora va cobrir tota mena de serveis i transports. Ací amb el semiremolc ben estibat de caixes de cerveses per atendre la demanda que es registrava a l'estiu als pobles d'estiueig de la Costa Brava:

La tractora Pegaso aparcada al costat de la primitiva nau, que amb els anys va ser ampliada, a la carretera de Calonge 7 de La Bisbal d'Empordà:

Prestant un servei de transport especial de maquinària usada d'una fàbrica:

Aquesta tractora va ser donada de baixa l'any 1990 per vella. Va estar-se una colla d'anys al pati exterior de l'empresa.

El número 19 va ser un camió Barreiros bolquet de quatre eixos, comprat de segona mà a en Joan Puig, un cosí del senyor Àngel Vilar. No el va tenir gaire temps car el va vendre l'any 1977. No hi ha cap fotografia d'aquest camió.

El número 20 va ser un camionet Avia amb matrícula GI-9661-G. Es va retirar l'any 1991 per vell. Dues fotografies d'aquest camionet Avia damunt d'un semiremolc:

En la propera crònica abordarem dos altres camions Pegaso: un 1083, de tres eixos, i una escadussera tractora Pegaso 2082, de 352 cavalls de potència.

Els vehicles 13, 14, 15 i 16 de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA de La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà) (VII).

Abordem quatre vehicles més de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA, amb domicili a la carretera de Calonge 7, de La Bisbal d'Empordà (Girona). 

El número 13 va ser assignat a un Pegaso 1095 amb matrícula GI-97269, comprat al concessionari oficial Auto Remolcs Girona SA, i retirat i donat de baixa l'any 1973 per causa d'un accident. Dues fotografies d'aquest Pegaso amb la placa verda provisional:

Un camió Avia amb matrícula GI-0536-B, va correspondre-li el número 14. Muntava una caixa per transports generals amb tendal per cobrir les mercaderies. A diferència dels camions Ebro, els Avia eren camions veloços. Va vendre's l'any 1981. Dues fotografies d'aquest camió davant del garatge de l'empresa:

El número 15 va ser un camió Pegaso 1086, de quatre eixos, amb matrícula GI-8823-C, del qual se'n conserva aquesta fotografia esgrogueïda. Era un camió imponent a la dècada dels anys 1970 i que va ser venut l'any 1981: 

Aquest Pegaso 1095 amb matrícula GI-4266-D va ser el número 16. L'any 1991 se li va muntar la grua Pesci que equipava el Barreiros Saeta accidentat aquell any a la carretera de Vall-llobrega en xocar amb un cotxe. Quan aquest Pegaso va ser donat de baixa l'any 1999, per vell, l'empresa va deixar de prestar el servei de camió-grua que tant de profit li havia procurat en els anys 1970 i 1980. El senyor Vilar ha tingut l'encert de conservar aquest camió d'origen, guardat a la nau de l'empresa, un camió molt apreciat pels transportistes i constructors en la dècada del 1970:

El Barreiros Saeta i aquest Pegaso 1095, que muntaven la grua Pesci a la part posterior, van treballar principalment per l'empresa Tarrés SA, de La Bisbal d'Empordà, representant i distribuïdora dels carretons elevadors Toyota i International, fabricant de maquinària d'obra.

En les properes cròniques abordarem els camions Pegaso i les grues que va tenir aquesta empresa per prestar els serveis d'auto-grua en uns anys, la dècada del 1970, que encara es registrava activitat econòmica en les comarques gironines.

El camió número 12 de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA: un altre Sava-Berliet (VI).

Un segon camió Sava-Berliet de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA, de tres eixos, va correspondre-li el número 12. Va ser estrenat nou i tenia la matrícula GI-89320. El senyor Àngel Vilar va comprar-lo al concessionari oficial Sava en les comarques gironines, el representant de la qual era el senyor Jaume Font.

Aquest Sava-Berliet va ser adquirit quan ENASA, l'empresa estatal que fabricava els camions amb la marca Pegaso, va prendre el control de l'empresa castellana i va cessar la producció d'aquesta gamma de vehicles que suposaven una competència directa amb els seus camions, centrant la producció en els camions lleugers i les furgonetes, un segment del mercat que Pegaso no oferia. Aquesta compra, decidida per motius de caire polítics i d'oportunitat que no pas econòmics, va ser un llast per a ENASA.

Aquest camió, produït per Sava a la seva fàbrica de Valladolid, era de gran tonatge. Les dimensions de l'espai interior de la cabina, basada en el model Panoramic de Berliet, amb un capó considerable, era un mica just en les rutes provincials i de llarga distància. Per no parlar dels problemes mecànics que presentaven sovint i que van fastiguejar als seus propietaris.

En un primer moment, aquest camió cobria el servei de recaderia a Girona; posteriorment va ser destinat a la càrrega general arreu de les províncies espanyoles: transportava pinso per compte de l'empresa TAISA, ceràmica produïda a La Bisbal d'Empordà, i materials de construcció molt sol·licitats aquells anys del reviscolament econòmic. El Sava-Berliet carregat amb dos cilindres de formigó, de grans dimensions, d'un col·lector: 

Fotografia de perfil del Sava-Berliet, en què s'aprecia la llargària del xassís. L'extensió del xassís juntament amb el capó del motor i les alces de la caixa, li confereix una imatge imponent, majestuosa:

El Sava-Berliet va ser donat de baixa l'any 1984. Atès que el senyor Vilar disposava d'espai, va conservar-lo fins que, a mitjans dels anys 1990, una dona africana, grassa i amb un afinat esperit negociador, va comprar-lo per a llur exportació a un país de l'Àfrica. 

Segons va expressar la compradora del camió, aquesta mena de camions tenen molt bona acollida als països africans que havien estat colònies franceses perquè se'ls hi munta un motor Renault que s'acobla perfectament amb els diferencials Berliet que equipaven. Fotografies de la càrrega del Sava-Berliet damunt d'un semiremolc i llur trasllat per l'exportació, executada per un camió Kenworth amb grua de l'empresa Grues Padrosa de Llers (Alt Empordà): 

Després d'aquest Sava-Berliet, el senyor Vilar va comprar camions Pegaso, la fiabilitat dels quals, ben acreditada, havia pogut comprovar amb el Pegaso 1095DR. També compraria alguns camions petits, de la marca Avia, fabricats a Madrid per l'empresa Aeronautica Industrial SA que equipaven motors Perkins Hispania.