Juntament amb en Joan Brugués i Prat i en Xavier Castells i Quintana hem visitat a la senyora Maria Puig i Casadellà, la germana d'en Joaquim, que havia tingut una empresa d'autocars a Bellcaire d'Empordà del 1952 a l'any 1982.
En Joaquim Puig i Casadellà va néixer a Valldevià, un poblet integrat en el municipi de Vilopriu, a la comarca del Baix Empordà, l'any 1920. Venia d'una família de pagès, ofici que estimava i sempre va reivindicar com a propi. Emprenedor de mena, tenia un negoci de màquines de batre que contractava als pagesos d'arreu. Tanmateix, la seva inquietud i ganes de fer coses, l'engrescava a emprendre noves ocupacions.
En Pere Badosa, d'Albons, tenia una empresa d'autocars i era titular de la línia entre Bellcaire d'Empordà i Girona tots els dies de la setmana, llevat dels diumenges, i també els serveis d'autocars a mercats.
L'any 1952, en Joaquim Puig i Casadellà va comprar a en Pere Badosa l'empresa amb els vehicles i les línies que n'era titular. Aleshores cobria diàriament la línia de Bellcaire d'Empordà fins a Girona. Sortia tots els dies a les 7.15 hores de Bellcaire d'Empordà i arribava cap a les 9 hores a la plaça de Sant Agustí, de Girona, davant del restaurant La Marina. Els primers anys, sortia de Girona a les cinc de la tarda i solia arribar a Bellcaire d'Empordà cap a les set del vespre.
Fotografia del primer autocar que va tenir en Joaquim Puig i Casadellà, adquirit a en Pere Badosa amb la compra de llur empresa. Tenia la matrícula GI-4712 i equipava un motor dièsel Barreiros:
Més endavant, però, es va canviar l'horari de tornada. Es va decidir de tornar a Bellcaire d'Empordà a les dotze del migdia, en lloc de les cinc de la tarda. Els usuaris tenien ganes de ser d'hora a casa.
La línia del servei diari regular de Bellcaire d'Empordà fins a Girona, titularitat d'en Joaquim Puig, cobria els següents pobles, en els quals hi tenia parada: Bellcaire d'Empordà, Albons, Viladamat, l'Arbre Sec, Ventalló, l'encreuament de Valldavià, Saus, Camallera, Llampaies, Orriols, Viladasens, Cervià de Ter, Medinyà, Sant Julià de Ramis i Girona.
Els serveis de mercats que realitzava el senyor Puig eren els següents: els dilluns feien la línia de Bellcaire d'Empordà i Albons fins a Torroella de Montgrí. Els dimarts no hi havia servei de mercats. Els dimecres tenia la concessió per anar al mercat de Banyoles, molt important aquells anys, per bé que no s'hi anava. Els dijous anaven al mercat de Figueres des de Bellcaire d'Empordà passant per Albons, Viladamat, l'Arbre Sec, Torroella de Fluvià, Vilacolum i La Bomba. Els divendres s'anava a La Bisbal d'Empordà mitjançant dues línies diferents: una sortia de Bellcaire d'Empordà a través d'Albons, Tor, La Tallada, Verges, Ultramort, Parlavà, Casavells i Corçà; l'altre partia de Foixà i seguia per Rupià i Parlavà. L'autocar de retorn a Foixà sortia a les 11 del matí de La Bisbal d'Empordà, mentre que l'autobús de Bellcaire d'Empordà partia a les 12 del migdia de La Bisbal d'Empordà. Els diumenges es feien serveis discrecionals de tota mena.
El segon autocar comprat per en Joaquim Puig, també usat:
Tanmateix, els serveis de mercats van començar a afluixar a partir de la segona meitat dels anys 1960, amb la motorització del país simbolitzada pel Seat 600. Els veïns dels pobles van començar a tenir el seu propi vehicle amb el qual es desplaçaven a mercat, acompanyats de veïns. També els pobles hi havia petits comerços que atenien les necessitats dels veïns. La Maria Puig i en Joan Brugués coincideixen que aquesta activitat va caure com un plom. En pocs anys, de dur l'autocar ple, solament hi anaven dues o tres persones.
Els autocars eren guardats en uns garatges individuals del carrer Nord 14, de Bellcaire d'Empordà. Era un tros gros, posterior a la casa de la família Puig, on s'hi guardaven les màquines de batre i sembrar i els tractors. Quan es va abandonar l'activitat agrícola, un paleta va construir-hi uns garatges individuals per a cada autocar en lloc d'una nau grossa per a aparcar-los tots plegats. Així en cas de l'incendi d'un vehicle s'evitaven danys majors. Fotografia dels garatges dels autocars del carrer Nord 14:
El segon autocar es va comprar de segona mà a Barcelona. Tenia la matrícula B-52545. La carrosseria fou reconstruïda per un carrosser de Torroella de Montgrí, en Josep Plaja i Font.
A Torroella de Montgrí, hi havia dos carrossers, en Josep Vert i Planas, molt conegut per la qualitat i disseny de llurs carrosseries, així com la publicació de llibres sobre carros, tartanes i carrossers gironins, i en Josep Plaja i Font.
El tercer autocar també es va comprar usat a Barcelona. Tenia la matrícula B-62180 i va reconstruir-lo també el carrosser Josep Plaja i Font, de Torroella de Montgrí.
Un autocar d'en Joaquim Puig i Casadellà en una excursió amb canalla:
El quart autocar fou un TUBUS, marca de carrosseries patentada i que identificava les carrosseries fabricades directament per La Hispano de Fuente En-Segures SA (HIFE SA). Fotografia del Tubus aparcat al garatge del carrer Nord 14, de Bellcaire d'Empordà, amb matrícula de Castelló, CS-16293:
Una altre fotografia del TUBUS:
Després es va comprar el primer Nazar, estrenat de nou, al representant oficial de Girona, el senyor Lluís Costa i Liu. Tenia trenta-cinc places i llur matrícula era GI-54350. No hi ha cap fotografia d'aquest vehicle. També feia el servei discrecional dels viatges de la "Orquestra Caravana" de Torroella de Montgrí, en exclusiva, als indrets on hi actuava. En ocasions, aquest Nazar havia dut la cobla "Els Montgrins", també de Torroella de Montgrí. I molt ocasionalment també havia fet algun viatge per la cobla "La Principal de la Bisbal". Aquest autocar Nazar va accidentar-se, sent comprada la targeta de transport i el vehicle desballestat.
El sisè autocar fou un altre Nazar de vint-i-cinc places, amb matrícula GI-58XXX. Es va comprar ja usat al senyor Joan Presas, de Torroella de Montgrí. Cobria el servei de línies regulars i discrecional. El conduïa en Joaquim Puig. Va patir un accident a Serra de Daró, sent desballestat i venent-se la documentació del vehicle.
Després es va comprar un tercer autocar Nazar, també ja usat, a un transportista de Palafrugell que no podia pagar les lletres de canvi que vencien. Aquest transportista va haver de tornar el vehicle i en Lluís Costa i Liu, el representant de Nazar a Girona, va oferir-li a en Joaquim Puig i Casadellà a bon preu. Llur matrícula era GI-63313 i feia tots els serveis: línia diària a Girona, serveis de mercats i discrecional. Aquest Nazar també fou desballestat a causa d'un accident.
Malauradament, la Maria Puig no conserva pas cap fotografia de cap dels tres autocars Nazar, els quals van ser desballestats per accidents. El mecànic d'aquests autocars fou en Josep Bellapart, de Verges.
En els anys que hi havia feina, els autocars els conduïa en Joaquim Puig i dos o tres conductors contractats per a cobrir tots els serveis. També hi havia tres cobradors, en Joan Badosa i Reglà, en Tomàs Massagué i Pi, i en Ramon Grabulosa i Colom. La Maria Puig feia indistintament de cobradora o conductora.
El vuitè autocar fou un Sava de 21 places, comprat nou a en Font, el representant que hi havia a Girona. Tampoc se n'ha conservat pas cap fotografia d'aquest Sava.
Aquest autocar Sava era conduït per la Maria Puig i Casadellà, que va ser la tercera senyora de les comarques gironines que disposava d'un carnet especial per a conduir autocars i camions. La primera senyora que obtingué aquest carnet fou la Laura Balaguer, de Transports Balaguer de La Bisbal d'Empordà, que conduïa els camions de casa seva; la segona senyora duia un autocar Pegaso de la línia regular entre Sant Feliu de Guíxols i S'Agaró.
El setembre de l'any 1981 es va vendre l'autocar Sava a un senyor de Sabadell, per a serveis discrecional. Després fou venut a una empresa de Mallorca.
Fotografia d'un autocar Sava, ja usat, que li van oferir a en Joaquim Puig i que va desestimar de comprar. Té un disseny recarregat de la bijuteria característica de l'Ayats:
La última línia regular diària que es cobria, de Bellcaire d'Empordà a Girona, es va abandonar el 30 de novembre de 1974. Aleshores es va començar el servei escolar pel col·legi l'Agrupació de Verges. Un altre transportista de Camallera, l'Enric Isern, també feia el servei escolar amb un autocar Nazar de vint-i-cinc places.
El darrer autocar que va tenir en Joaquim Puig fou un Ebro, de vint-i-cinc places, comprat nou carrossat l'any 1975 també a en Font, el representant de les comarques gironines que tenia l'exposició a la carretera de Barcelona de la ciutat de Girona. El darrer servei d'aquest autocar Ebro fou el juny del 1982, un cop acabat el curs escolar. Es va vendre a un senyor de Sabadell.
Un cop plegat el negoci d'autocars el juny del 1982, amb la venda de l'autocar Ebro a un senyor de Sabadell, en Joaquim Puig i Casadellà va dedicar-se a la neteja de les vores de les carreteres de la Generalitat de Catalunya, amb tractors i desbrossadores que tallaven l'userda que hi creixia a les cunetes. Més endavant, encara, es va adquirir una màquina per a aquesta tasca a en Ventura, de Vilablareix. Aquest negoci el va plegar en Joaquim Puig i Casadellà cap a l'any 1992, jubilant-se definitivament.
El 30 de juliol de l'any 2006, en Joaquim Puig i Casadellà moria a l'edat de vuitanta-sis anys. Vull agrair a la seva germana Maria la història de la seva empresa familiar que ens ha permès redescobrir una altre empresa familiar d'autocars gironina, les vicissituds de la qual palesa l'evolució d'aquest negoci els darrers seixanta anys.
