En Pere Liu i Vila va néixer el dia de Santa Magdalena de 1942 a una masia de Santenys, un agregat de masies disseminades del municipi d’Esponellà, a la comarca del Pla de l’Estany. Venia d’una família de pagès.
Va anar a estudi fins a catorze anys a l’escola del poble com era costum aleshores. El nois ben situats i de cases riques acostumaven aquells anys a estudiar interns al santuari de Santa Maria del Collell.
Tot just plegat dels estudis el juny del 1956 en Pere Liu va entrar al taller d’en Miquel Fontàs i d’en Lluís Costa, del carrer Sant Mer de Banyoles. Hi remenaven motos, cotxes, tractors, furgonetes, camions i autocars. Els pocs vehicles que hi havia aquells anys.
En Miquel Fontàs i en Lluís Costa s’havien format a Ca l’Oller, un taller mecànic de Banyoles de molta anomenada especialitzat en motors de benzina. Ca l’Oller havia estat un bon taller que va formar molts bons mecànics.
En Pere Liu participant a la festa de Sant Cristòfol celebrada a Banyoles l’any 1960 davant d’un camió Stewart equipat amb motor Perkins d’en Josep Duran, en “Llautí”, un transportista de transports generals. Al cap d’uns anys, en Vicenç Sarquella, un conegut carrosser de Banyoles amb taller al carrer Sant Mer, va transformar-ne la cabina amb capó per una cabina avançada, més moderna:
Aquells aprenentatge eren rigorosos i formatius. Calia adobar els vehicles improvisant solucions de tota mena amb peces de procedència diversa. Se n’aprenia de valent i sobre totes les parts dels vehicles, mecànica, electricitat, transmissió, frens, etc. Eren mecànics de debò, un ofici avui dia gairebé extingit. Apariava qualsevol vehicle per difícil que fos la pana atès que sovint hi anava el pa d’una família.
Com s’estilava aleshores, va fer d’aprenent al taller Fontàs-Costa fins que va anar al servei militar l’any 1963. Va tenir la sort que li va tocar de complir-la a la ciutat de Girona. Llurs coneixement de mecànica van permetre-li de remenar motors i reparar vehicles. Reparava un Renault Dauphine d’un capità de la caserna i feia el manteniment d'altres vehicles.
Llicenciat del servei militar, se’n va tornar a Banyoles i entra al taller Fontàs-Costa. Aleshores, el país es recuperava de la sotragada de la guerra civil i la postguerra mercès al pla d’estabilització econòmic.
Aquells anys, en Lluís Costa i en Miquel Fontàs havien agafat la representació dels camions i autocars Nazar. En Costa en sabia de vendre, i en Fontàs era un bon mecànic i s’estava al taller. Publicitat de taller Fontas-Costa publicada a Los Sitios:
FACTORIAS NÁPOLES SA, fabricant dels vehicles Nazar, va sol·licitar-los-hi que obrissin un concessionari i un taller a la capital, Girona. El taller el tenien a tocar de la plaça de toros i el concessionari al carrer del Bisbe Lorenzana, un lloc ben cèntric. Més endavant, van disposar d’un nou taller a tocar del cementiri de Girona.
En Miquel Fontàs va vendre’s llur participació a en Congost. En Lluís Costa continuava a la societat. I en Pere Liu era el cap de taller del concessionari Nazar a Girona. Ell pla s’escarrassava perquè els clients estiguessin satisfets i tornessin un cop vençut el termini de la garantia dels Nazar que adquirien. Un volant d'una furgoneta Nazar que conserva el senyor Liu:
En Pere Liu ho reparava absolutament tot dels Nazars: els canvis de paliers, els motors Perkins que muntaven, els diferencials, els frens i la direcció. També canviava i adaptava la palanca dels canvis de marxes dels camions Nazar. Atès que estaven molt enretirats, al final de la cabina, com els Pegaso Comet, ell els muntava al costat del conductor perquè li fos més còmode de canviar les marxes.
Amb la desaparició de Nazar per llur compra per Barreiros Diesel SA, en Pere Liu va continuar reparant la majoria de Nazars de les comarques gironines. Mercès al seu prestigi també tenia clients de l’Alt Maresme que li duien els seus vehicles a reparar a Girona.
Animat per diversos clients que li apreciaven les seves qualitat d’excel·lent mecànic, va establir-se pel seu compte l’any 1968 obrint un taller mecànic al carrer Cervantes 65 de Salt (Gironès). Hi ha treballat en aquest taller mecànic fins l’any 2008, quan va jubilar-se als 66 anys. D'esquerra a dreta: en Pere Liu, en Joan Mercader i en Joan Brugués a Ca l'Olivet de Banyoles:
Actualment en Pere Liu gaudeix d’una merescuda jubilació atès que s’ha fet un fart de pencar tota la seva vida. Des dels 14 anys fins al 66 anys. Gràcies a en Joan Mercader hem pogut contactar amb en Pere. Ben aviat podrem aportar més documentació sobre Nazar a les comarques gironines.
