Inauguració del nou concessionari Renault Trucks de Motor Tàrrega SA a Figueres (II).

Atenent a la invitació per assistir a la inauguració del concessionari Renault Trucks de Figueres, cursada pels responsables de Taller Tàrrega, a tres quarts de sis de la tarda d'ahir divendres, acompanyats dels senyors Joan Brugués i Joan Vilà, acudirem al polígon industrial Logis Empordà de Borrassà on s'ha aixecat aquest establiment.  

El concessionari Renault Trucks de Figueres, ubicat al carrer de la Pireta 16, en un extrem del polígon industrial Logis Empordà del municipi de Borrassà, disposa d'un emplaçament privilegiat, excel·lent, estratègic: proper a la carretera Nacional II i a l'autopista AP-7. En el punt que registra un major trànsit de camions de tota la Península Ibèrica. El solar disposa d'un gran pati que permet, si s'escau, l'ampliació futura de la nau construïda. El taller és equipat amb la maquinària i utillatges més moderns i d'última generació al servei d'un personal altament qualificat.

Els senyors Joan Brugués i Joan Vilà, de Banyoles, s'encaminen al nou concessionari Renault Trucks de l'Alt Empordà:

En aquesta inauguració ens hem trobat els senyors Antoni i Xavier Esteve Roca, responsables del Taller Tàrrega, l'Àngels, l'esposa de l'Antoni, el senyor Domènec Espadalé Vergés, president de la cambra de comerç de Girona, el senyor Ferran Roquer i Padrosa, alcalde de Borrassà, en Claudi i l'Eduard Herguido, en Carles Tomàs Roure, els senyors Terradas, carrossers de Riudarenes, en Pere Liu, en Miquel Patinyo acompanyat del seu fill Miquel Àngel, en Toni Arimany, en Joan Pujol i en Josep Daranas. 

Prèviament a l'inici de l'acte d'inauguració del concessionari, uns quants amics gaudiren del Barreiros Super Azor. Fou el cas d'en Joan Mercader, dins la cabina, i d'en Joan Pujol, que esperava pacientment el moment d'accedir-hi:

En Joan Mercader al volant del Barreiros Super Azor, un camió que conduí fa quaranta-un anys:

En Joan Pujol retratant l'interior de la cabina del camió i en Carles Tomàs exposant-li a en Joan Mercader alguns detalls de la restauració executada: 

D'esquerra a dreta, l'Eduard Herguido, en Joan Mercader, en Carles Tomàs i en Joan Pujol:

A un quart de set de la tarda començà l'acte d'inauguració del concessionari. El senyor Xavier Pujol, dalt d'una tarima, prengué la paraula per agrair l'assistència de tots els presents en aquest acte:

Tot seguit, el senyor Antoni Esteve prengué per la paraula per agrair l'assistència dels presents a l'esdeveniment, amb una menció especial envers els màxims responsables de Renault Espanya; féu referència a la presència dels dos camions procedents d'Alcarràs i la seva significació: de la fusió, a França, dels constructors Saviem i Berliet en resultà els camions Renault; i a Espanya, el precedent directe de Renault és Barreiros. Dues branques d'un arbre frondós que convergeixen en aquest concessionari. Aquest element simbòlic lliga amb la vinculació i llaços històrics que les terres de l'Empordà han mantingut amb França i també la petja i influència que la llengua i cultura franceses hi han deixat a l'Empordà. 

El senyor Esteve glossà en el seu parlament la història del Taller Tàrrega, antic concessionari i taller de la casa Barreiros que, en llur cinquantè aniversari, es troba immers en una gran expansió arreu de Catalunya. Incidí igualment en l'èxit d'aquesta empresa familiar: un equip de professionals motivat, valorat, respectat i compenetrat en el projecte que presta un servei de gran qualitat per satisfer les necessitats dels clients en el termini més breu possible. Els transportistes coneixen la professionalitat del servei que ofereix Taller Tàrrega des de fa cinquanta anys a Tàrrega; ara per ara també a Lleida, Mollerussa i La Seu d'Urgell; i d'ara endavant també a l'Alt Empordà. 

El senyor Antoni Esteve fotografiat en la seva intervenció:

Al final de la seva intervenció el senyor Esteve fou acompanyat del personal que forma part del Taller Tàrrega de Borrassà, un equip jove i dinàmic implicat amb l'empresa i que disposa d'una gran formació tècnica per atendre les tasques encomanades:

Nosaltres afegim que sovint el servei post-venda és una de les motivacions principals que impulsa a un transportista l'elecció d'un camió en detriment d'un altre. I aquesta circumstància, perfectament coneguda per Renault Trucks España, ha motivat que Taller Tàrrega sigui el nou concessionari del constructor francès en una plaça tan important com és l'Alt Empordà.

Després intervingueren un representant de Renault Trucks España i el senyor Domènec Espadalé en qualitat de president de la Cambra de Comerç de Girona que també procedeix del ram del transport. Acabats els parlaments s'oferiren als assistents una degustació de plats freds i calents, excel·lentment cuinats i servits, acompanyats de tota mena de begudes. Els postres, una selecció de pastissos de tota mena, féu les delícies dels llépols.

En Joan Mercader i Josep Daranas observen una tractora Renault que funciona amb gas:



En Miquel Patinyo amb el seu fill Miquel Àngel, dins la cabina del Sava-Berliet:

En Carles Tomàs mostrant a en Joan Mercader i a en Josep Daranas les fotografies que recullen el laboriós i complex treball de restauració d'aquest camió:

D'esquerra a dreta, en Josep Daranas, en Carles Tomàs, en Joan Mercader i en Pere Liu:




El senyor Xavier Esteve al costat d'una tractora Renault:



En Carles Tomàs assegut a la cabina de la tractora Renault:



Una altre tractora al cim de l'elevador, exposada a l'acte d'inauguració:

A dos quarts de deu del vespre fou l'hora que ens acomiadarem. A desgrat de l'hora, l'acte presentava encara una gran vivacitat:

El nou concessionari Renault a l'Alt Empordà, fotografiat ahir divendres a dos quarts del deu del vespre, en el moment que abandonarem Borrassà per anar a Ripoll:

Continuarà.

La visita a l'empresa Autocars Olivet i al museu particular del senyor Joan Brugués a Banyoles el dia 6 d'abril de 2013 (I).

El passat dissabte dia 6 d’abril ens vàrem aplegar uns quants afeccionats del món de l’autocar i de l’autobús a Banyoles per gaudir de la visita a la cotxera de l’empresa Autocars Olivet i al museu del senyor Joan Brugués. Aquest encontre es va acordar en la primera trobada d'estudiosos de la història del transport a Catalunya, organitzada per en Miquel Segura,  que es va celebrar al restaurant de can Pichurri, a Les Planes, un matí fred del mes de gener d'enguany.

De Barcelona i Tarragona van fer acte de presència en Miquel Segura acompanyat del seu fill Xavier, en David Arriola, en Xavier Segura, l’Albert Obiols, en Francesc Xandri, en Josep Antoni Moreno, en José Burgos, en Josep Pretel, en Jose Maria Martínez, Josete, i en Luís Avellana amb el seu fill. Del cantó de Girona, l’amfitrió, el senyor Joan Brugués, en Quimet Duran, carrosser, en Francesc Bonaventura, per motiu en Xicu, en Pere Liu i Vila, en Miquel Patinyo amb la seva senyora Conxi i en Miquel Àngel, en Joan Càmara i un servidor. En aquesta ocasió no ens van poder pas acompanyar en Marcel Estadella Serrat i en Xavier Florez Bosque.

Atès que el programa era molt atapeït, a les nou del matí ja hi érem gairebé tots els assistents entaulats per esmorzar de valent. Ja se saps que quan la gent de Barcelona surt de la ciutat comtal, s’eixoriveix, se li obre l'estomac i li entra la gana. Els assistents a l'encontre esperant els esmorzars que es van servir al bar del Poste de Mata per gentilesa del senyor Joan Brugués:

 

Després d’un abundós esmorzar endrapat al bar del Poste de Mata, una benzinera que hi ha a l’entrada de Banyoles, vàrem fer cap al vagó del carrilet de Girona a Banyoles, el tren pinxo, estacionat a l’antiga estació de tren de Mata que en Quimet Duran Estarriola ha restaurat admirablement. En Quimet Duran va obrir la porta perquè podéssim accedir-hi dins: 

L'antiga estació de tren de Mata, completament restaurada: 

Mentre érem a l’antiga estació del tren de Mata, per l’antiga carretera general de Girona, just davant de la fàbrica de mobles Constants, actualment tancada, hi circulava una furgoneta Ebro F-275, un vehicle que és molt car de veure actualment. Per ser un vehicle industrial, el seu estat de conservació era prou bo. 

 

Davant de la fàbrica de mobles Constant també hi havia aparcat un camió Volvo que treballa per l’empresa Kuehne & Nagel:

Acabada la visita al vagó del tren pinxo, ens desplaçarem amb els cotxes fins al polígon industrial de Pont-Xetmar, a Cornellà de Terri, on Autocars Olivet hi té un garatge on hi tanca un esplèndid autocar Setra de tres eixos  dotat del màxim nivell de confort i seguretat.  En aquest garatge vam podem fotografiar aquest magnífic Seat 1500 perfectament restaurat:

Aprofitant l’avinentesa, en Pere Liu ens va comentar que ell, de jove, també n’havia tingut un de Seat 1500 comprat de segona mà al senyor José Maria de Porcioles i Colomer, batlle de Barcelona en la dictadura del general Franco. El senyor Joan Brugués al costat del Setra de tres eixos:



El Setra fora de la nau a punt de marxar cap a Sant Jaume de Llierca, a la comarca de La Garrotxa:

El senyor Josep Pararols, que era el seu aniversari i va haver de fer un forat enmig de la celebració familiar organitzada, ens va portar amb el Setra fins al polígon industrial Pla de Polige a Sant Jaume de Llierca. Un viatge curt i deliciós que va permetre de gaudir de la qualitat de Setra i confirmar el prestigi mundial del Made in Germany.

En aquest curt trajecte en Joaquim Duran, en Xicu i en Pere Liu recordaven persones ja desaparegudes del Pla de l'Estany com mossèn Garrafa, un personatge mític el motiu del qual no precisa cap explicació. O l'expressió, completament extingida de posar una cosa al temps de la vella, una expressió que usaven en Lluís Costa quan reparaven els camions a Banyoles als anys 1950.

A la cotxera d’Autocars Olivet  del polígon industrial Pla de Polige de Sant Jaume de Llierca hi havia la resta dels autocars de l’empresa, gairebé tots vehicles alemanys carrossats per en Beulas, d’Arbúcies. També havia baixat d’Olot un autobús urbà de Transport Públic Olot (TPO), empresa propietat de la família Brugués i Teisa, un Mercedes Benz carrossat per Hispano Carrocera, de Saragossa.



Els autocars de can Olivet que es tanquen al garatge del polígon industrial Pla de Polige de Sant Jaume de Llierca, a la comarca de La Garrotxa:

Al garatge de Sant Jaume de Llierca també hi havia el Setra petit, l’altre joia de la casa que condueix l’Agustí Brugués i Olivé, fill d’en Joan. Un vehicle extraordinari el preu de compra del qual el fa inabastable per la major part de les empreses del país:

Fotografia del grup d'assistents a aquest encontre davant de l'autobús urbà de la família Brugués adscrit a l'empresa TPO:

 

Enfilats altre cop al Setra de tres eixos, el senyor Pararols ens van conduir de nou cap a Banyoles per visitar el museu que el senyor Brugués ha creat a casa seva. Aquesta activitat serà abordada en el proper article.

En Manuel Fernández, en "Chaleco": un popular intermediari de la compravenda d'autocars de Pallejà (Baix Llobregat).

Un dels objectius d'aquest bloc és de recuperar persones que han estat vinculats professionalment amb el transport al nostre país, un objectiu que se'ns revela quimèric, gairebé inabastable, segurament impossible atès que inclou transportistes de persones i mercaderies, gruistes, carrossers, mecànics, titulars de concessionaris de vehicles i, fins i tot, productors de vehicles, components i accessoris. I aquest treball de recuperació o recerca centrat exclusivament a Catalunya. 

Malgrat que sabem positivament que aquest propòsit no l'assolirem pas d'una manera completa i definitiva, continuem exposant alguns empresaris que van tenir rellevància en el món del transport a Catalunya. Avui li toca el torn a en Manuel Fernández, per motiu "el chaleco", un andalús que va emigrar a Catalunya als anys 1960 a la recerca d'unes oportunitats que no trobava a la seva terra. Arribat aquí, va haver-se d'espavilar.

En Manuel Fernández duia sempre una armilla, una peça de vestir que li agradava especialment. Per aquest motiu era conegut com "el Chaleco", una indumentària poc usada, en franc retrocés i que sorprenia en una persona que es dedicava a comprar i vendre autocars usats a Pallejà, un municipi de la comarca del Baix Llobregat. 

En Joan Brugués i Prat, com molts d'altres empresaris del transport de viatgers que tenien autocars, tractava amb "el Chaleco". En les anteriors cròniques publicades sobre les empreses participades pel senyor Brugués hem exposat quins vehicles, un cop donats de baixa, van ser adquirits per en Manuel Fernández. El senyor Brugués també va adquirir autocars nous i usats per mediació d'en Fernández. Sense ànim exhaustiu, alguns dels autocars que va participar-hi en Manuel Fernández són els següents. Primerament, aquest autocar Avia, propietat de l'empresa GIRONABUS SA, de vint places, que es va vendre a en Manuel Fernández:

 

Un altre autocar Barreiros de GIRONABUS SA venut el 12 de març de 1980 al "Chaleco", qui el va revendre a l'empresa AUTOCARS BELLO:

I en Manuel Fernández també va comprar el mateix dia, el 12 de març de 1980, aquest autocar Barreiros de GIRONABUS SA

Autocar Avia amb carrosseria Beulas de l'empresa GIRONABUS SA que es va vendre igualment a en Manuel Fernández:

Aquests autocars Dodge, amb carrosseria Vanholl, també de l'empresa GIRONABUS SA, van ser comprats al concessionari AUTO NAVARRA de Pamplona per mediació d'en Manuel Fernández: 

Aquest autocar Pegaso amb carrosseria Setra Seida, fotografiat a una benzinera d'Arbúcies, va comprar-lo l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA el 25 de gener de 1990 a l'empresari mallorquí Gabriel Barceló i Oliver per mediació d'en Manuel Fernández:

Un altre autocar Pegaso carrossat per Setra, propietat d'en Sebastià Barceló i Oliver, comprat el 25 de gener de 1990 per l'empresa BRUGUÉS OLIVET SA per mediació d'en "Chaleco":

Autocar Pegaso Comet carrossat per Hugas, de Barcelona, amb matrícula B-380.698 que el senyor Manuel Fernández va comprar al senyor Joan Brugués el 24 de desembre de 1981. En realitat, el senyor Fernández va comprar la targeta de transport atès que l'autocar, matriculat el setembre de 1964 i que havia integrat la flota d'autocars del senyor Antonio Cassa i Jordà, d'Olot, va ser desballestat:

El senyor Brugués conserva dues fotografies del negoci d'en Manuel Fernández a Pallejà. Un solar tancat on dipositava els autocars que oferia:

A la dècada dels anys 1970 i 1980, uns quants conductors d'autocars engrescats a fer-se autònoms i tenir el seu propi autocar, van trobar sovint a casa d'en Manuel Fernández el vehicle que necessitaven per arrencar l'activitat i els pagaments a terminis que precisaven. Aleshores una lletra de canvi era un títol executiu amb valor i garantia. També les targetes de transports i el compliment dels requisits administratius exigits per la legislació aplicable ho resolia el "Chaleco". Importants empreses de transports de viatges venien i compraven els seus autocars a en Manuel Fernández que, d'aquesta manera, tenia autocars per oferir. Alguns dels autocars retratats pel senyor Brugués al solar d'en Manuel Fernández, a Pallejà, eren els millors vehicles que hi havia en aquells moments al mercat. 

A can Chaleco, si se'ns permet l'expressió, hi havia de tot: des de vehicles vells i devastats per ser desballestats l'únic valor dels quals era la targeta del transport fins a vehicles moderns d'empreses que renovaven les flotes. Dins d'aquest sector, a Catalunya, en Manuel Fernández va ser un personatge popular i d'anomenada que tancava els tractes en funció de les necessitats de cada client.

Agraïm la informació facilitada pel senyor Brugués que ens permet de recuperar un empresari singular i conegut de la compravenda d'autocars a Catalunya un quants anys enrere.

Visita a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers (Alt Empordà).

Per mediació d’en Xavier Castells varem conèixer en Josep Salarich, de Manlleu (Osona). Durant una colla d’anys en Josep va treballar a Transports Padrosa de Figueres conduint un Iveco amunt i avall per les carreteres d’Europa.

Gràcies a l’amistat d’en Josep Salarich amb els senyors Padrosa, una colla d’afeccionats als camions vells o clàssics, com vulgueu dir-li, varem poder visitar la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers. Unes modernes instal·lacions al peu de l’entrada a l’autopista que disposa de tots els serveis que pot haver de menester un transportista. Té un aire als Truck Centers nordamericans.

En Pere Padrosa havia estudiat amb en Joan Brugués a La Salle Figueres, els Fossos com són coneguts. Arribat de Besalú, i intern als Fossos, el senyor Brugués deixava les seves pertinences al garatge que la família Padrosa tenia al centre de Figueres, al carrer dels Fossos, cantonada carrer Calçada dels Monjos. És un edifici adquirit per la família Padrosa l’any 1944 on hi tenien la seva residència i la seu de l’empresa, TRANSPORTS PADROSA.

Per causa de l’amistat del senyor Padrosa i el senyor Brugués, des que eren infants, varem visitar altre cop la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers, per admirar-hi els camions conservats.

Hi havia unes tractores Pegaso 200 que el senyor Padrosa va tenir l’encert de guardar quan va retirar del servei. Van ser dipositades a una nau propera a Figueres. Davant l’eventualitat, plausible, que s’esfondrés el sostre, les tractores van ser traslladades a la base de Llers. És extraordinari de veure tants de Pegasos plegats. Una fotografia d'un camió Mercedes Benz penjada a una paret de les oficines de la base: 

El passat dissabte 7 de juliol varem tornar a Can Padrosa. Els senyors Pere Padrosa, pare i fill, van rebre’ns molt cordialment a la base de Llers. Hi varem assistir els senyors Joan Brugués, Miquel Patinyo, Pere Liu i Joan Mercader. Aquests darrers, molt afeccionats als camions, no havien pas vist els camions que conserva el senyor Padrosa.

Acompanyats del senyor Castillo, varem visitar els camions. Els dos Saurer del senyor Pere Padrosa i Simon, extraordinàriament ben restaurats: 

Un Opel Blitz grua amb acerbi. Aquest camió és conegut com la “Cirila”. El seu xofer se’n deia Cirilo i per aquest costum tan català de batejar les coses i posar-hi motius, el camió se n'ha dit per sempre més la “Cirila”: 



Un camió Kenworth nordamericà, de cabina avançada, una configuració poc usual a les carreteres dels Estats Units:

 

Una tractora Volvo amb el remolc, davant del taller de l'empresa: 

Una tractora Renault: 

Després varem gaudir amb les tractores Pegaso de TRANSPORTS PADROSA. N’hi ha una pila: 





Particularment, una de les més belles és aquesta tractora Pegaso 200 amb les llantes d’aranya còncaves que li confereix una imatge antiga, que s’adiu perfectament amb aquesta cabina:



La base de TRANSPORTS PADROSA a Llers també fa les funcions de dipòsit de vehicles intervinguts per mandat dels Mossos d’Esquadra i l'autoritat judicial. Els vehicles accidentats i precintats per motius diversos són dipositats en aquesta espai barrat. 

Hi ha uns quants camions de l’empresa que s’estan podrint inexorablement a sol i serena. En aquest espai tancat d'accés restringit hi ha dipositats uns quants camions de la pròpia empresa, donats de baixa: 

També d’altres camions cada dia més capolats com aquests dos Pegasos Comet:

Dos camions imponents: 

I fins i tot algun cotxe summament exclusiu. Un Ferrari, del Rosselló, accidentat a l’autopista: 

També es van fotografiar part de la gran flota de camions de TRANSPORTS PADROSA aparcada a la base de Llers, constituïda majorment per camions Iveco: 

Un camió Kenworth per arrossegat camions espatllats. Se'n fan un fart de treure camions en pana de les carreteres de l'Alt Empordà, principalment, de la Nacional II, que és la carretera de la vergonya: 

I un Kenworth equipat amb una grua: 

I uns camions i grues de l’empresa Serrat, de Sabadell, amb el seu color verd fosc anglès, elegant i sever:

 

Acabada la visita, en companyia del senyor Pere Padrosa, el senyor Brugués rememorava les anècdotes dels Fossos, quan eren uns vailets i estudiaven al col·legi. Després van recordar un petit autocar que en Pere Padrosa i Simon, president de la Unió Esportiva Figueres, va fer carrossar a en Torrent, també de Figueres, per transportar els jugadors en els seus desplaçaments. 

 

El senyor Padrosa ens va ensenyar les instal·lacions de la base de Llers. Les sales de reunions i de formació contínua dels treballadors i conductors: els hi ensenyen el funcionament dels nous camions i les tècniques de conducció econòmica per reduir el consum. Aquest capítol, el del preu del carburant, que cada dia és més car, afecta greument la rendibilitat del negoci i amenaça seriosament el futur del sector.

També varem conèixer a en Genís, un dels treballadors més antics de la casa. És un acreditat gruista, un home d’ofici amb molta experiència acumulada. Aquests dies treballen en uns cellers d’Elna i Cabestany, al Rosselló.

Després varem dinar plegats a un restaurant de l’Alt Empordà, al peu de la carretera Nacional II, que és una de les mostres més excelses i reeixides de civilització. Una excel·lent sobretaula, a la terrassa del restaurant, acompanyats d’agradables begudes va cloure una jornada magnífica.