Una visita a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers (Alt Empordà) (I).

El passat mes de maig, gràcies a en Josep Salarich, vam tenir l'oportunitat de visitar el Museu de la Tècnica de l'Empordà, una iniciativa de la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre i Mallol. Aquest Museu és situat en un edifici del carrer dels Fossos, cantonada Calçada dels Monjos, al centre de la ciutat de Figueres, una vila amb un important oferta cultural de tota mena.

El Museu de la Tècnica de l'Empordà, inaugurat l'any 2004 a l'antic garatge de TRANSPORTS PADROSA, convenientment restaurat i condicionat, aplega una de les col·leccions de màquines d'escriure, estufes, salamandres i màquines de cosir més importants del món. També hi ha curosament restaurat, el segon vehicle matriculat a les comarques de Girona, un Hispano Suiza, al costat d'unes motos Vespa comprades pel senyor Padrosa en llur joventut, igualment admirablement restaurades.

En aquella visita ens va acompanyar el senyor Pere Padrosa Puignau, qui va oferir-nos tota mena d'explicacions de la peces exposades, com havia aplegat aquesta col·lecció, els criteris de selecció i anècdotes d'algunes de les peces, úniques al món.

Després vam visitar la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers, on hi havia uns quants camions clàssics de Can Padrosa, també impecablement restaurats. En aquell encontre, el senyor Padrosa va comentar-nos que hi tenia guardats uns quants Pegasos en un nau propera a Figueres. Teníem curiositat de veure aquests camions que ara són guardats a uns garatges de la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers.

Gràcies a l'amistat del senyor Padrosa amb en Josep Salarich, un xòfer ja jubilat que va treballar a Can Padrosa vint-i-un anys, i amb el senyor Joan Brugués i Prat, quan estudiaven plegats a La Salle Figueres, coneguda popularment com "Els Fossos", van tenir l'oportunitat de poder visitar altre cop la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers, al peu de l'entrada a l'autopista i que disposa de tots els serveis i instal·lacions que ha de menester un transportista.

Dit i fet. El senyor Pere Padrosa acompayat del senyor Castillo ens van rebre a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers el passat dissabte 12 de novembre. A l'exterior de les instal·lacions de Can Padrosa, hi havia un Iveco de l'empresa carregat amb un biga de grans dimensions:

Un Iveco i un Man fotografiat dins de la base de TRANSPORTS PADROSA. Els dissabtes també es treballa en feines de manteniment:

Una tractora Mercedes Benz de transports especials:

La flota de TRANSPORTS PADROSA està constituïda majorment per camions IVECO:

Una tractora Volvo de Can Padrosa carregada de material de construcció:

A la base de Llers, també hi ha uns quants camions vells, com aquest Ebro de material de construcció i el Pegaso 1090 d'una empresa tèxtil d'Olot, amb una carrosseria de Can Sarquella de Banyoles:

Una fotografia característica de principis dels anys 1970, un Pegaso 1090 i un Ebro, dues marques prou importants, desaparegudes:

Un camió de l'empresa GRUES PADROSA, retirat del servei. Deuria fer patxoca quan estava en actiu:

Un dels models fabricats per ENASA més ben acollits pels transportistes a mitjans dels anys 1980, una tractora Pegaso 1231, de l'empresa INTER EUROPA, pertanyent al GRUP PADROSA, especialitzada en transport internacional:

Un Pegaso Comet, de la primera època amb el tablier al mig, equipat amb un bolquet, d'un constructor de Figueres:

Una altre meravella del senyor Padrosa. Un Scammell amb un motor Rolls Royce que funciona amb la precisió d'un rellotge suís:

Un altre tractora Pegaso 1231, també de l'empresa INTER EUROPA, força picolada:

Un camió Simca-Unic de l'exèrcit francès:



Una furgoneta Citroën Dyane, conservada pel senyor Padrosa:



Tractores Iveco de TRANSPORTS PADROSA, destinades a transport internacional i especial:

Un tractoret de fabricació nordamericana per a aeroports. El senyor Padrosa va comprar-lo al desballestament més gros de l'Estat espanyol, a San Martin de la Vega. El seu motor d'origen, de benzina, li fou substituït per un motor dièsel Ebro fabricat per Motor Ibérica SA:

No hi ha dubte que visitar la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers és per a qualsevol afeccionat als camions un plaer i un munt de sorpreses. Continuarà.

Una visita al museu i a les instal·lacions de TRANSPORTS PADROSA de Figueres i Llers (Alt Empordà).

El passat dissabte dia 14 de maig varem visitar les instal·lacions de TRANSPORTS PADROSA SA, de Figueres (Alt Empordà), gràcies a en Josep Salarich i Planas. En Josep ha treballat més de vint anys a Can Padrosa sent una persona molt estimada i respectada a l'empresa. I aprofitant l’avinentesa, va organitzar-se aquest encontre.

Ens vam aplegar afeccionats de diversos racons del país. De Barcelona i Mataró van assistir-hi els germans Joan i Toni Garrell, en Jordi Ros i en Jordi Llop. De Girona, el senyor Llenas, en Miquel Patinyo i en Joan Pujol. De la Plana de Vic, en Josep Salarich, en Serra, en Xavier Castells i en Francesc Parramon; de Banyoles, el senyor Joan Brugués i Prat; i de Ripoll, vaig anar-hi acompanyat de la Montse.

Després d’un esmorzar de cullera i plat fondo en un bar d’un polígon industrial de Figueres, com s'estila entre aquests meus amics, vam visitar la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre Mallol, ubicada al carrer dels Fossos 12, de Figueres.

L’antic garatge de TRANSPORTS PADROSA ha estat reformat i condicionat per a instal·lar-hi l’extraordinària col·lecció de màquines d’escriure, considerada una de les principals del món, màquines de cosir i rellotges de peu, estufes i salamandres que el senyor Padrosa ha aplegat durant tots aquests anys.

Aquesta Fundació també té un vehicle molt especial: un Hispano Suiza, segon vehicle matriculat a les comarques gironines, i que el senyor Padrosa va adquirir en una subhasta. Està perfectament restaurat i funciona.

També hi havia unes motos Vespa que el senyor Pere Padrosa havia conduït fa un colla d’anys:

Després ens vam desplaçar fins a la central de TRANSPORTS PADROSA SA, a Llers, just al costat de l’entrada de l’autopista. Constitueix un modern truck center que cobreix tots els serveis i necessitats dels camioners. Habitacions per a descansar, benzineres, aparcament vigilat de vehicles, serveis de manteniment, entre d'altres serveis.

A les instal·lacions de Can Padrosa, a Llers, hi ha les oficines administratives, les naus de reparació dels vehicles i uns grans patis per a aparcar-hi la gran flota de vehicles d’aquesta empresa empordanesa, una de les més importants d’Europa. La major part dels camions són moderns Iveco Stralis, el camió europeu més bonic que és fabrica actualment i que sintetitza els trets definidors del disseny italià. A més, el color vermell li escau:

Els senyors Joan Brugués i Francesc Parramon al costat d'una tractora Iveco Stralis amb matrícula de Lituània:

Un Iveco Stralis transportant peces de formigó de la línia del tren d'alta velocitat:

Can Padrosa també disposa de camions d’altres fabricants com aquest Mercedes Benz:

Un modern Man, amb una cabina practica i anodina, de Can Padrosa, aparcat al pati de l’empresa:

Una tractora Volvo:

També hi havia dos camions Kenworth, nordamericans, equipats amb unes grues per a remolcar camions espatllats:

En Xavier Castells davant d’un d’aquests camions, adoptant una positura pròpia dels qui es fotografiaven davant d’un camió cinquanta anys enrere:

La darrera sorpresa de l’encontre fou tres camions clàssics, excel·lentment restaurats, que el senyor Padrosa hi té guardat en un garatge. El primer és un Opel Blitz amb acerbi, rematriculat, equipat amb un motor Ebro i que munta una grua per a remolcar vehicles en pana.

El segon era un Saurer, un dels camions amb el qual el seu pare va haver d’aixecar el negoci després de la guerra civil espanyola:

I un altre Saurer, també restaurat:

Finalment, hi havia un camió nord-americà, de disseny llampant i exagerat, com és costum dels USA, ja que la proporcionalitat i mesura, tan present en el disseny italià, hi és completament absent.

Una tractora Iveco Stralis en el taller de l'empresa:

Un camió Renault de Can Padrosa omplint el tanc de carburant a la benzinera del truck center:

Si us arribeu fins a Figueres, no dubteu pas de visitar la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre Mallol, del carrer dels Fossos 12, de Figueres. La visita no us decebrà pas.

Vull agrair als senyors Pere Padrosa i Josep Salarich que ens obrissin les portes d’aquesta important empresa de transports catalana i hi podéssim gaudir de valent admirant el museu de Figueres i les instal·lacions de Llers.

La camioneta Ford A que conserva el senyor Ramon Vall-Lamora de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona): crònica d'en Xavier Castells i Quintana.

Aquest matí he quedat amb l'amic Josep Salarich al restaurant Can Dorca de Sant Hipòlit de Voltregà, on els esmorzars són tots de forquilla: unes galtes a la brasa o a la cassola, garró, tripes amb cigrons i un parell de porrons de vi sobre la taula, l'un de vi blanc i l'altre de vi negre.

L'amic Salarich va veure en una televisió local un reportatge sobre un cotxe antic. Hem esbrinat on era i ens hi hem arribat. L'esposa de l'amo ens ha dit que hi tornéssim cap a dos quarts d'una. Per a passar l'estona tot esperant que es llevés del llit en Ramon Vall-Lamora, forner de professió que treballa per la nit i dorm al matí, hem passejat per Sant Hipòlit de Voltregà, gaudint d'un dia extraordinari.

A l'hora convinguda ens presentem al forn del carrer Marques de Palmerola 37 de Sant Hipòlit de Voltregà, on el senyor Ramon Vall-Lamora ja ens esperava, envoltat de pa de llenya i unes coques ben torradetes; hem passat a la part posterior de l'establiment on hi té un garatge amb l'entrada i sortida que dóna a l'altre carrer, i allà trobem el FORD A restaurat al màxim de l'expressió.

Aquest vehicle el va comprar nou l'avi del senyor Ramon Vall-Lamora a “Can Rovira” de Vic, just acabat d'importar d'Anglaterra. Corria l'any 1929 com ho demostra la placa i fitxa tècnica del vehicle

Aquest vehicle, en temps de l'avi que també era forner, es dedicava a repartir el pa per les masies de la comarca, però també hi solia carregar sacs de farina de 100 quilos. Per això li va haver de canviar les rodes posant-li unes gomes massisses, ja que amb les molles que portava aguantava el pes que calgués.

Durant la nostra guerra civil (1936-1939), com es practicava amb tots els vehicles privats, els milicians van anar a requisar-lo però prèviament un amic de l'avi li havia provocat una avaria secreta al motor i desinflat les rodes.

El matí, quan van anar a requisar el vehicle, es presenten uns milicians i van estar varies hores intentant d'engegar-lo sense aconseguir-ho de cap de les maneres. Aleshores el van remolcar amb un altre vehicle arrossegant-lo fins a la sortida del poble. En veure que no podien engegar-lo, van abandonar-lo tombant-lo en una cuneta. L'avi d'en Ramon Vall-Lamora va anar a recuperar-lo a la cuneta i per tant ara el podem contemplar i gaudir al cap de 82 anys.

Aquest vehicle feia les funcions de camioneta i els vidres dels costats es tapaven amb una fullola enganxada per dins amb uns petits pestells; així la càrrega no ratllava ni danyava els vidres.

Ens els dies festius es treia la fullola, es posaven els seients laterals i algunes vegades es transportava l'equip de futbol local; si en lloc de futbol hi havia un aplec o trobada de sardanes, es transportava la cobla anomenada “Els Angelets”. Fotografia d'aquest Ford A, abans de restaurar-se:

Per a restaurar aquest Ford A, el senyor Ramon Vall-Lamora va haver d'importar les rodes dels Estats Units a través d'un intermediari de Melilla, fet ben curiós. La culata estava espatllada i des d'Anglaterra van enviar-li una, així com els vidres dels llums, trencats els dos. Fotografies del Ford A completament restaurat:

Fotografies del motor i de l'interior del vehicle:

En comprovar l'excel·lent estat de conservació i acurada restauració de la camioneta Ford A, li hem demanat al senyor Ramon Vall-Lamora que ens donés la satisfacció a tots els aficionats de portar-la a la trobada de camions antics que es celebrarà a Sant Vicenç de Torelló el proper dissabte 16 d'abril.

Li agraïm al senyor Ramon Vall-Lamora l'amabilitat pel temps i les explicacions que ens ha donat i esperem de retrovar-nos el dia 16 d'abril a Sant Vicenç de Torelló.

Xavier Castells i Quintana, Sant Andreu del Palomar, març del 2011.