Un camió Babcock & Wilcox en el mercat de Vic cap a l'any 1962 (Osona).

Els camions Babcock & Wilcox, produïts a Bilbao, no tingueren continuïtat. Es fabricaren uns pocs anys. Com en el cas d'altres empreses d'automoció espanyoles, que no disposaren del suport públic de l'estat, s'extingiren aviat. Foren escombrats pels camions Ebro B45 que Motor Ibérica SA construïa a la fàbrica que tenia a l'avinguda Icària de Barcelona. El taló d'Aquil·les dels camions Babcock & Wilcox fou el motor dièsel que muntaven, que donà un rendiment i fiabilitat molt pobre. Portada del catàleg del camió Babcock & Wilcox de cinc i cinc tones i mig:

Publicitat del camió amb el representant català, Romagosa & Companyia, societat en comandita:

El senyor Francisco Villalta, fruiter de Manlleu, comprà, l'any 1961, al senyor Antoni Soler Company, el representant osonenc de la casa Babcock, un camió per transportar fruita i verdura, productes amb què es guanyava la vida. En Carlos, fill del senyor Villalta, davant del garatge de Manlleu on el seu pare hi tancava el Babcock & Wilcox amb matrícula B-233826: 

No s'aprecia en la fotografia la caixa de fusta del camió. El senyor Villalta, que tenia el camió net com una patena, en tenir el costum de netejar-lo els dissabtes a la tarda, li muntà un parell de llums antiboira per causa de la boira que s'entaulava a l'hivern a la plana de Vic i li pintà unes franges en el para-xocs davanter.

La pàgina d'internet Imatgesdosona.com conté una fotografia del mercat de Vic, datada en els primers anys 1960, en funció dels vehicles que recull, incloent-hi un carro tirat d'un cavall, amb un camió Babcock & Wilcox amb una caixa de fusta i una baca al cim:

El camió estacionat a la plaça de Vic no coincideix exactament amb el del senyor Villalta. No tenia pas els llums antiboira ni les franges pintades en el para-xocs. També podria ser que aquests elements fossin incorporats en una data posterior. Que el senyor Villalta acudia els dissabtes a Vic a vendre el seu gènere, era segur. Era el mercat principal de la comarca d'Osona. Costa més de creure que en aquest mercat hi acudissin dos camions Babcock & Wilcox de dos marxants ja que fou poc venut. Tanmateix, en no disposar d'informació, qualsevol de les dues conjectures és probable.  

L'Antoni Arimany incrementa la col·lecció de vehicles clàssics amb un Pegaso 1065 Europa.

El passat dimecres l'Antoni Arimany Piella ens informà que avui dissabte, a la matinada, tenia previst de  marxar cap a La Rioja a recollir un Pegaso 1065 Europa carrossat amb un bolquet que ha comprat aquesta setmana. La motivació principal en comprar-lo ha estat el record evocat per la semblança que presenta amb un altre Pegaso  1065 que tingué son pare, un conegut transportista osonenc, en la dècada de 1970.

Dit i fet. A dos quarts de cinc del matí érem a la base que Transports Arimany Piella té a Vic, on l'Antoni, amb una tractora Scania i la góndola enganxada, ens esperava per emprendre un viatge fins a La Rioja. La tractora Scania, fotografiada just abans d'embarcar-nos-hi:

Hem circulat per l'Eix Transversal, la carretera Nacional II i les autopistes de Saragossa i Logronyo per arribar fins a Viguera, el poble on hem recollit l'Europa. La primera claror del dia, a la nostra esquena, s'ha fet present enmig de la comarca del Segrià. Per complir amb l'estricta i severa normativa dels descans mínims hem hagut d'aturar-nos una bona estona a l'àrea de servei de Tudela, parada aprofitada per esmorzar i estirar les cames:

Represa la marxa, a quarts de dotze hem abandonat l'autopista i per la carretera Nacional 111, que connecta Logronyo amb Sòria, hem arribat a Viguera. Travessat el pont sobre el riu Iregua, hem enfilat la costa que duu fins el nucli urbà de Viguera. A l'entrada del poble ens esperaven en Neftali Jalón Medrano acompanyat del seu pare, l'Isidro Francisco, amb el Pegaso amb el motor engegat.

En Toni Arimany i el senyor Isidro Francisco Jalón González, comprovant que el bolquet basculava correctament:

La góndola, presta per ser carregada amb el Pegaso 1065, que el Toni Arimany ha comprat aquesta setmana:

En Neftali Jalón ha conduït diligentment el Pegaso 1065 fins al cim de la góndola:

Amb el camió ben estacat a la góndola, ha estat el moment de retratar els protagonistes d'aquest esdeveniment. D'esquerra a dreta, en Toni Arimany, nou propietari del Pegaso, en Neftalí i la seva parella i l'Isidro Francisco Jalón:

El senyor Jalon ens ha fet cinc cèntims de la història del vehicle. Fou comprat el Pegaso 1065 nou en el concessionari oficial de Logronyo l'any 1978 per l'amo d'una bòbila, Tejería Prado Viejo, que hi havia en l'actual aparcament del supermercat Alcampo de Logronyo.

El senyor Isidro Francisco Jalón González, promotor immobiliari de Viguera, una bonica població propera a Logronyo farcida de segones residències per la bellesa de les muntanyes que l'envolten, comprà, fa uns quants anys, aquest Pegaso per traginar materials de construcció i àrids per les obres que executava. També comprà un altre Europa per disposar de recanvis, el qual, fou enviat al ferroveller i desballestat. El darrer cop que passà la inspecció tècnica fou l'any 2006; i la baixa es produí l'any 2011. Durant aquests anys de crisi econòmica i aturada de l'activitat constructora, el camió ha estat inactiu. Finalment, i per suggeriment del seu fill Neftalí, el senyor Jalon l'ha venut amb una certa recança a en Toni Arimany. 

A les dotze del migdia, després d'acomiadar-nos de la família Jalón, hem abandonat Viguera i hem enfilat la carretera de Logronyo. A l'entrada de Logronyo hem penetrat a l'autopista que ens ha dut fins a Saragossa. Atès que el pes del Pegaso és una càrrega irrisòria per una tractora Scania equipada amb un motor de vuit cilindres en V que ofereixen cinc-cents vuitanta cavalls de potència, i dins de les limitacions de velocitat que hem respectat escrupolosament en compliment de l'estricte normativa que imposa tals límits, hem travessat Saragossa i accedit a l'autopista de Lleida, amb el paisatge monòton i ensopit que els Monegres presenten. A dos quarts de quatre ens hem trobat, a l'Hostal Catalunya i Aragó, al peu de l'autovia nacional II, en el municipi de Soses i prop de la ratlla amb la Franja de Ponent, amb en Claudi Herguido.

El Pegaso 1065, damunt la góndola, ufanós i satisfet, fotografiat en l'aparcament de l'Hostal Catalunya i Aragó de Soses, on hem consumit un menú senzill, casolà i econòmic:

Després de dinar i amb l'estomac assossegat, en Claudi Herguido s'ha assegut al seient del conductor i s'ha sorprès de les mides reduïdes, exigües que la cabina del Pegaso 1065 Europa ofereix: 

En Claudi, que en conduí una de les darreres unitats produïdes per ENASA, té ben present la patxoca i l'efecte que un Pegaso 1065 causava en els anys 1970 i 1980. L'esguardaves i tenien ben bé la sensació de tenir al davant un gran camió, concretament quant a les mides. En conserva un bon record del Pegaso Europa que conduí, amb poc de més de vint anys. Robust, valent, fiable i incòmode. Avui dia, aquella sensació d'antany s'ha esvaït completament. Tampoc ens hem de sorprendre si copsem les mides, completament irrisòries per les exigències i paràmetres actuals, que té un Seat 1430, considerat en els anys 1970 un cotxe de representació i certa categoria.

En Claudi Herguido i en Toni Arimany han aprofitat l'avinentesa per repassar el camió: les rodes, ballestes, xassís i demés elements mecànics visibles. La conclusió és que presenta un bon estat de conservació malgrat les càrregues i treball suportat, prova incontrovertible de la duresa amb què foren concebuts i construïts aquests vehicles. Fets per durar. També s'ha de dir que els enginyers consideraven que un mínim confort al xòfer que el conduïa era un aspecte secundari, menor, completament negligible. Coses d'aquell temps.

En Toni Arimany tancant la porta de la cabina, abans d'emprendre la darrera etapa o tram del viatge de tornada cap a Vic:

Malgrat els anys transcorreguts d'ençà que fou matriculat, gairebé quaranta anys, conserva, com d'altres models de Pegaso, una línia fresca, agraciada, distingida i ingràvida:

En Toni Arimany i en Claudi Herguido abans d'acomiadar-nos:

A quarts de vuit del vespre hem arribat, finalment, a la base de Transports Arimany Piella a Vic. Atès que la bateria estava completament esgotada, ha calgut recórrer a un altre camió per engegar el Pegaso:

Moment en què el Pegaso ha trepitjat per primer cop la plana de Vic:

Després d'un viatge tan fatigós, i de les expectatives que l'adquisició d'aquest camió ha generat, ha estat el moment de conduir-lo. El resultat ha estat satisfactori:

El Pegaso 1065 enmig de dos Scanias.

En Toni Arimany barrinava fa temps de tenir un Pegaso 1065 Europa com el que son pare tingué fa més de trenta anys. I ara, aquell desig s'ha fer realitat. Comença ara la feina més delicada i treballosa: restaurar-lo adientment. Un treball, n'estem segurs, en què no escatimarà pas cap esforç en Toni. I aquest repte, qualsevol afeccionat als camions clàssics, l'ha d'agrair. Una empresa costosa, no només en el sentit econòmic. Ben aviat podrem gaudir en veure aquest Pegaso circular per les carreteres de la comarca d'Osona.

La conservació: el primer pas per impulsar l'interès cap als camions clàssics.

El raonament o reflexió que exposem en aquest article sorgeix arran de l'experiència viscuda en la darrera edició de la trobada de camions clàssics que tingué lloc a Sant Vicenç de Torelló el passat mes d'octubre. Una experiència que volem compartir en aquest espai atès el seu interès, creiem, per enrobustir l'afició als camions clàssics. 

Atès que els municipis propers a Sant Vicenç de Torelló tingueren un nombre considerable d'indústries diverses -metal·lúrgiques, tèxtils, torneries-, la implantació de les quals fou afavorida per la emprenedoria dels seus veïns i l'energia hidràulica que proporcionava el riu Ter i llurs afluents, també hi hagué uns quants transportistes que treballaren per les fàbriques de Vic, Manlleu, Roda de Ter, Torelló, Sant Hipòlit de Voltregà i Sant Quirze de Besora. Les fàbriques propiciaren el creixement d'importants empreses de transport car el tren (la línia de Barcelona a Puigcerdà) era poc usat per transportar matèria primera i producte manufacturat.

La crisi industrial que causà el  tancament de nombroses industries, fet que es produí d'ençà de l'any 1973, impactà també en el sector del transports. La desaparició de fàbriques arrossegà uns quants transportistes que tancaren les portes o reduïren el seu volum. Malgrat la desaparició de nombrosos transportistes, la conservació d'uns quants camions antics constitueix el testimoni de la considerable importància que el sector del transport ha tingut al nord d'Osona. 

El fet que es conservin uns quants camions en els pobles osonencs de la vall del Ter no fou però profitós per l'exposició de camions clàssics de la trobada de Sant Vicenç de Torelló. La major part de camions conservats no es podien treure dels seus caus per ser exposats. Ni per ser carregats en una góndola servien.

Cal lloar el gran mèrit que els propietaris de camions retirats del transport, per motivacions principalment sentimentals, han tingut en conservar-los una bona colla d'anys. Una dèria positivament beneficiosa. No és el mateix, per raó de la mida i l'espai que ocupa, conservar una motocicleta o un automòbil que un camió. I l'aplicació de qualsevol criteri lògic i racional, atès que l'espai és un bé escàs i costós, i endemés gravat amb tributs de periodicitat anyal, conduïa indefectiblement a desempallegar-se dels camions vells. Sort que uns quants transportistes, a desgrat dels costos econòmics que la conservació dels seus vehicles els hi suposava, els han guardat fins els nostres dies. Sense aquesta actitud conservadora s'haurien perdut molts vehicles. Elogiem i ens congratulem d'aquest fet.

També hi hagut afeccionats que s'han afanyat en acumular camions i demés vehicles industrials vells. En els anys 1980 i 1990 hi havia la possibilitat de comprar camions vells dels anys 1940 i 1950 per cap preu. A preu de ferro, per entendre'ns. Els desballestaments eren plens de camions vells produïts a Espanya que cap transportista volia. Eren una nosa que ocupava espai.

Una mostra d'una col·lecció de camions d'aquesta mena, formada per camions vells i mecànicament esgotats, es troba a Toledo. El primer camió, un Pegaso de dos eixos que muntava el motor dièsel de cent quaranta-cavalls de potència:

Sobta que el primer model de camió que produí Pegaso, del qual se n'han conservat ben poques unitats, estigui dipositat al ras. Un altre camió estranger procedent de l'exèrcit força capolat:

Un dels camions més interessants i graciosos, en la nostra opinió, és aquest Sava Austin que fou d'una casa de colonials de la ciutat de Toledo. Conserva tots els elements propis dels anys 1960, quan fou matriculat i posat a la carretera. Atès que la cabina curta no permetia de dormir-hi, s'habilità un petit espai a la caixa per tal que el conductor descansés, espai al qual s'accedeix des d'un pas cobert que comunica la cabina amb la caixa: 

Finestra de l'espai on dormia el conductor habilitada a la caixa de fusta:

Aquest model de Sava Austin, que se n'han conservat poques unitats i no n'hi ha cap de restaurada -que nosaltres coneguem-, atès la seva gràcia, mereix ser restaurat conservant els colors i la caixa de fusta que té. 

Més vehicles de la gran col·lecció de vehicles que hi ha a Toledo i que ocupa diverses naus: 

La conservació de vehicles industrials vells, tancats en garatges i espais coberts o directament abandonats al ras, no fa però afició. Acumular vehicles vells plens de pols en espais tancats, inaccessibles als afeccionats, nomé té el valor de la conservació del vehicle. Res més.

Afermar l'interès pels camions i demés vehicles clàssics només és possible restaurant-los i exposant-los al públic. Aquest costum que es practica en d'altres països europeus, el qual els anglesos hi excel·leixen, ho fa cada any amb gran èxit de públic i vehicles participants l'Associació per la Recuperació i Conservació d'Autobusos (ARCA) de Sabadell que promou el ral·li de Barcelona a Caldes de Montbui. Dues altres manifestacions són la trobada itinerant que anyalment organitzen els responsables del fòrum Camionesclasicos i la trobada de camions clàssics que cada dos anys té lloc a Sant Vicenç de Torelló. 

Per aquest motiu cal reconèixer l'esforç esmerçat pels promotors de restauracions de vehicles industrials i d'autobusos i autocars. Cadascú dins les seves possibilitats. Des de l'afeccionat que disposa d'un o dos vehicles fins els grans col·leccionistes que tenen molts camions restaurats. És aquesta la llavor que fa créixer la passió per aquests vehicles. Tenir-los tancats en una nau, cobets de pols, és una llavor perduda que no fructifica. Restaurats o no però compartits amb d'altres afeccionats en trobades i exposicions aferma l'afició i ens equipara, en aquest punt, amb la resta de països europeus.

Centre de Neteja de Camions del polígon Les Casasses de Vic (Osona).

Les cisternes de Transports Rosendo Quintana SA estan sempre immaculades, talment s'aprecia en aquestes fotografies del pati del garatge de l'empresa, al carrer Verdaguer 25 de Roda de Ter:

Una tractora i llur cisterna aparcada al pati del garatge un cop arribada de França:

Una altre tractora procedent d'un altre país europeu. Avui dia els camions de can Quintana van arreu dels països europeus transportant tota mena de productes alimentaris: 

Tres tractores de la casa. Les cabines Scania, de disseny italià, són realment belles, còmodes i encertades. La combinació de colors que llueixen els camions de can Quintana és d'una gran elegància i sobrietat. No hi ha cap manifestació xarona:

El transport de productes alimentaris en cisternes és molt delicat i per aquest motiu hi ha un gran intervencionisme administratiu per garantir la salut pública. L'exercici d'aquesta modalitat de transport requereix la concessió de nombrosos permisos expedits per les administracions públiques competents. Cal tenir les cisternes netes i desinfectades. També cal evitar de barrejar transports de líquids de procedència industrial amb els alimentaris, malgrat les neteges i desinfeccions, per prevenir riscs.

En el cas de l'empresa Transports Rosendo Quintana SA després de cada viatge la cisterna és sotmesa a un neteja interior i exterior molt completa, la qual s'executa al centre de neteja de camions (CENED) ubicat al carrer Susqueda 12 del polígon industrial Les Casasses de Vic, inaugurat l'any 2009, i que disposa de cinc pistes per atendre tres neteges diferents: dues pistes per netejar i desinfectar cisternes alimentàries i pulverulents; dues més per netejar camions amb caixes frigorífiques i industrials; i una pista per netejar camions equipats amb caixes pel transport d'animals vius, una modalitat que, a Osona, té una gran implantació. El rentat es realitza amb raspall i alta pressió. També netegen bolquets, formigoneres, grues, tractors, etc. Llur proximitat a la carretera C-17 i a l'eix transversal és un avantatge envers els camions de pas que coneixen la qualitat del servei del Cened.

Fotografia de part de les instal·lacions del centre de neteja de camions:  

Les cinc pistes disponibles al Cened:



Els capçals rotatoris per una neteja completa:





Les cinc pistes a l'altre cantó de la instal·lació:

La cura que Transports Rosendo Quintana SA té en quant a la netedat i desinfecció de llurs cisternes és un fet molt valorat pels seus clients. En aquest aspecte no s'estalvien pas mitjans. Un cop netejada la cisterna després de cada servei de transport, és precintada. Hi ha una reglamentació molt clara que s'aplica sempre. 

Per afavorir la comoditat als conductors, el cened disposa d'una sala d'espera amb televisió, dispensador de begudes i menjar i microones. També hi ha connexió a internet i dutxa i lavabo. S'han cobert totes les necessitats dels conductors mentre es netegen llurs vehicles.

Els senyors Quintana, pare i fill, acompanyats del senyor Xavier Castells davant d'una de les pistes del centre de neteja de camions de Vic, al carrer Susqueda 12:

La història de transport de la llet exercit per aquesta empresa familiar osonenca, que ha evolucionat cap el transport de productes líquids alimentaris, és extensiva a d'altres empreses catalanes d'aquest ram. Intentarem d'oferir-vos una visió completa dels transportistes de la llet de la comarca d'Osona i del Ripollès, molts dels quals malauradament desapareguts.

Els camions de l'empresa Cinto Trans SL: una iniciativa d'en Jacint Soler Sala i llur fill Joan (i II).

Cinto Trans SL va heretar els principals clients de l'empresa Transports Jacint Soler i Birosta SL, empreses tèxtils i metal·lúrgiques de Manlleu. La feina que hi havia aquells anys va determinar una flota molt equilibrada de camions de gran tonatges i lleugers, indispensable per oferir un servei ajustat a les necessitats concretes de cada client.

Aficionat a la fotografia, en Jacint Soler va fotografiar tots els camions de Cinto Trans SL al polígon industrial de Manlleu. Al centre, el Scania comprat a Holanda, flanquejat pels dos Man; després els quatre camions Man lleugers i les dues furgonetes Mercedes Benz i Peugeot a cada extrem:

 













Una altre sessió fotogràfica amb els camions de l'empresa:








Una altre fotografia amb alguns dels camions de Cinto Trans SL:

Amb la jubilació del senyor Jacint Soler i Sala, l'any 2006, va tancar-se aquesta empresa familiar de transports molt coneguda a la comarca d'Osona i recordada per la qualitat del servei que oferien. Han estat transportistes de vocació.