Agustí Masoliver SA de Banyoles (Pla de l'Estany): més obres executades en la dècada de 1960 i primers anys de 1970 (VII).

En els anys 1963 i 1964 can Silet féu les obres d'ampliació de l'estany de Banyoles, la capital de la comarca del Pla de l'Estany, per adequar-lo a les mides exigides per esdevenir un camp olímpic de regates:

Construcció d'un pont de quinze metres de llargada de la carretera nacional II sobre la riera Xuncla l'any 1963: 

Construcció de la travessera de Platja d'Aro executada el juliol de 1967:



Un dels Barreiros Super Azor de la companyia carrossat amb un bolquet:

L'any 1971 l'empresa Agustí y Masoliver SL es transformà en una societat anònima: AMSA. Foren els anys de la consolidació definitiva dels paviments d'aglomerat en calent que comportà l'abandonament dels antics paviments de pedra matxucada, el formigó i el reg asfàltic. AMSA, amb una gran visió de futur, disposava de dues plantes per la fabricació d'aglomerat asfàltic en calent de la casa Marini amb una capacitat de producció de cent tones/hora. La primera planta, posada en funcionament l'any 1965, fou instal·lada a l'Esparra i al cap d'uns anys a la pedrera de la República.

El 14 d'octubre de 1973, durant la guerra entre els països Àrabs i Israel, la OPEP, l'organització que agrupava els països productors i exportadors de petroli, apujà el preu del barril de tres a cinc dòlars. El desembre de 1973 el barril de petroli costava dotze dòlars. L'any 1974 llur preu s'enfilà fins els quinze dòlars. El preu, en el curs d'aquella dècada de 1970, pujà incessantment. Les revolucions i guerres als països de l'Orient mitjà causaren un encariment constant del preu del petroli. Aquest fet desembocà en una greu crisi econòmica als països industrialitzats que causà inflació de preus, tancament d'empreses i atur, i dèficit públic.

El sector de les obres públiques, que és un gran consumidor de petroli, patí amb especial intensitat els efectes de la crisis econòmica. Aquest fet causà problemes de tresoreria a les empreses privades i, ensems, s'hagueren de revisar constantment els preus dels contractes d'obres adjudicats atès que no repercutien l'encariment real dels costos de les obres pels increments constants del preu del petroli. 

A Madrid es produí la mort el 20 de novembre de 1975 del general Francisco Franco, amb les incerteses que se'n derivaven. S'emprengué la transició política amb la promulgació de la Constitució Espanyola, aprovada en referèndum, i el restabliment de la Generalitat de Catalunya i l'aprovació de l'Estatut d'Autonomia de Sau. El traspàs de la competència de carreteres a la Generalitat de Catalunya impulsà projectes de millora de la xarxa viària existent i l'execució de noves carreteres.  

L'any 1976 s'amplià i consolidà la delegació d'AMSA a Barcelona, ubicada a Sant Fost de Campsentelles. Al capdavant de l'empresa s'incorporaren l'Andreu Agustí i Boschdemont, fill de l'Andreu Agustí i Trilla, i en Josep Agustí Ros, fill d'en Josep Maria Agustí Mitjà. El capital social de l'empresa, aquell any, es fixà en més de trenta-set milions de pessetes. 

Quant a les obres, cal destacar la construcció de la nova carretera de la collada de Toses a La Molina amb un túnel artificial de bigues pretesades que discorria sota les pistes d'esquí; la variant de la travessera de Camprodon; la carretera C-150 de Girona a Ripoll; el reforçament de les pistes dels aeroports de Girona-Costa Brava i de Sabadell; la  construcció de l'accés al monestir de Sant Pere de Roda des de Vilajuïga; les obres de millora de la carretera de La Bisbal d'Empordà a Portbou en el tram comprès entre Vilajuïga i Grifeu; la pavimentació amb aglomerat dels principals carrer de Girona. El pressupost de les obres executades en el decenni dels anys 1970 ascendí a nou mil milions de pessetes.    

Obres al carrer Álvarez de Castro de Banyoles l'any 1970. A l'esquerra el magatzem d'AMSA i a la dreta la fàbrica de Les Saques: 

La benzinera de ca l'Oller, a Banyoles:



Obres de pavimentació de carrers i places al barri de Garrigal de Figueres l'any 1972:








Treballs de la nova carretera de Toses executada en els primers anys de la dècada de 1970:



Obres de construcció de la carretera de La Molina amb els túnels sota les pistes d'esquí:

Construcció de l'aparcament del monestir de Sant Pere de Roda l'any 1973, amb dos Barreiros Super Azor de la casa comprats uns anys abans:

Continuarà.

Carros, tartanes i diligències de l'arxiu d'en Josep Vert i Planas (I).

En Josep Vert i Planas, carreter i carrosser de Torroella de Montgrí, aplegà, per redactar la història del transport a les comarques gironines, una important col·lecció fotogràfica de carros, tartanes, diligències, galeres, autobusos i autocars. Una part de l'arxiu fotogràfic, integrat per carrosseries d'autobusos i autocars, ja fou exposat en aquest espai. En els propers articles difondrem les fotografies que sobre carros, tartanes i galeres recollí el senyor Vert. 

L'interès que aquestes fotografies presenten és, en la nostra opinió, triple: recull d'una manera precisa l'estat de la xarxa de carreteres i vies de comunicació de la demarcació de Girona; reflecteix com eren els pobles i les ciutats en els primers anys del segle XX; i permet de fer-se una idea exacta dels mitjans de transport impulsats per la tracció animal aleshores disponibles, les fondes i parades de posta, i la roba que vestien els transportistes per combatre la fred de l'hivern i la calor inclement de l'estiu. 

La primera fotografia correspon al transport de carbó vegetal en sàrries: 

Unes quantes fotografies dels vehicles que tenia la companyia La Ceretana, que feia la línia regular del transport de persones i mercaderies entre Ripoll i Puigcerdà a través de la collada de Toses. Un dels cotxes de La Ceretana en una parada de la Collada de Toses. Aquesta fotografia reflecteix el lamentable estat de la xarxa de carreteres del país. Les guerres civils que es succeïren en el segle XIX fou un gran impediment per desenvolupar una xarxa de vies fèrries i carreteres útil al trànsit de mercaderies que necessitava la indústria catalana centrada en els sectors tèxtil i metal·lúrgic: 

Un altre cotxe de La Ceretana:



Una diligència de La Ceretana que transportava viatgers i el servei de correus:



Cotxe d'en Bonsoms Sunyer que feia la línia de Puigcerdà a Ripoll:



Carruatges al centre de Sant Hilari Sacalm que anaven fins la Font Picant:



Tres cotxes més que feien la línia a Sant Hilari Sacalm:

Un carro al coll de Caubet, via natural de pas entre Olot i Ripoll, a l'hivern; aquesta foto reflecteix amb exactitud la duresa d'aquest ofici i els riscs que el seu exercici comportava:

Carruatges creuant el riu Fluvià:



Tartana d'en Duran, de Figueres, que feia la línia de Figueres fins a Besalú:



Cotxe d'Olot, procedent de la col·lecció Vayreda:



Una altre fotografia amb carros i una galera, a la comarca de La Garrotxa:

Galera construïda per en Sarquella de Banyoles, carreter que més tard carrossà autocars i camions, de la companyia TEISA d'Olot retratada l'any 1921:

Carruatge que feia el servei de correu de Ribes de Freser a Puigcerdà, aturat a La Molina:



Dibuix d'una galera que construïa el carreter Sarquella de Banyoles:

Un tramvia tirat per cavalls que feia el trajecte de la plaça de Catalunya a la vila de Gràcia, al capdamunt del passeig de Gràcia, l'avinguda més elegant i burgesa de Barcelona:

Un altre tramvia de Barcelona tirat per cavalls:



Continuarà.

Guia de Catalunya publicada per l'editorial Destino de Barcelona: text d'en Josep Pla i fotografies d'en Francesc Català Roca.

El setembre de l'any 1971 l'editorial Destino de Barcelona comercialitzà el llibre Guia de Catalunya. El text fou obra d'en Josep Pla i les fotografies s'encomanaren a en Francesc Català Roca, el fotògraf català més important i influent del segle XX. Aquesta obra, escrita pel millor prosista català del segle passat i amb fotografies d'una gran qualitat, tingué molt bona acollida entre els lectors catalans. Segur que la qualitat de l'edició, amb tapa dura, i el prestigi dels seus autors, contribuí a aquest èxit i a la  normalització que d'aleshores ençà es produí de les publicacions de llibres en català després dels quaranta anys de la dictadura feixista del general Francisco Franco.

Portada de Guia de Catalunya, la versió castellana de la qual fou publicada també per Destino deu anys abans amb el sobri títol de Cataluña: 

La primera fotografia correspon a una avinguda principal de la ciutat de Barcelona, datada cap a l'any 1970. Al capdavant de la filera de cotxes aturats, un policia municipal muntat sobre una motocicleta  Sanglas fabricada al barri del Poblenou de Barcelona. A la dreta, un Pegaso Monotral 6035 A, el número 3.010, adscrit a la línia 7:

A l'era de la masia d'una masia de la comarca de la Selva, a la província de Girona, un vell carro i un Seat 600 sota la capçada d'un arbre:

Imatge de l'Estartit, al cor de la Costa Brava, l'any 1970, atapeïda de cotxes estrangers i d'uns pocs del país:

La Rambla de Figueres, amb els vehicles que circulaven pel país, força més senzills i matussers que l'automòbil suís, aparcat al seu costat, de més categoria:

Les feines del camp encara es feien usant els animals. Un pagès llaurant un camp amb una arada:

Un carro i un cavall solitaris, menats per un pagès, en una via secundària de la Plana de Vic, flanquejada d'arbres que proporcionaven una ombra frescal i tonificant a l'estiu:

Els intrèpids esquiadors que marxaven fins a la Cerdanya per gaudir de les pistes d'esquí ho feien amb els vehicles que tenien a l'abast; en aquest cas, un Seat 600 de la primera sèrie amb els intermitents a la part superior, aparcat a La Molina:

Sabadell, que d'ençà dels anys 1960 experimentà un creixement demogràfic descomunal per l'ocupació que oferien les indústries tèxtils, patí, com la major part de les ciutats de l'àrea metropolitana de Barcelona, un desenvolupament urbanístic caòtic amb molts pocs serveis i equipaments públics precaris:

Un cementiri de cotxes a la sortida de Manresa, sobre la carretera que condueix a Solsona. Hi ha dipositat un autocar la carrosseria del qual ens és desconeguda. La cabina d'un Ebro B45 de l'empresa Catasús, distribuïdor del butà a Manresa; i el vehicle, sense cap dubte, més interessant, un camió Nazar B de cinc tones i mitja que l'amic Ramon Cotxarrera, que en tingué un, ens informà que fou de Transports Valls de Santpedor. 

A desgrat que malauradament disposem de poques fotografies de vehicles Nazar, a vegades apareixen en els llocs més insospitats i recòndits com ho és una guia de Catalunya de l'any 1971. Detall de la cabina del camió Nazar B, enmig de l'autocar, el Renault 4/4 i la cabina del camió Ebro B45 de can Catasús:

Un Pegaso 1065 Europa d'un transportista de Castelló, en José Miralles, circulant a la carretera que condueix a les mines de sal de Cardona:

L'aeroport de Barcelona, amb dos avions, el primer dels quals, de la companyia pública Iberia:

La sega en un camp proper a la ciutat de Cervera, la capital de la comarca de la Segarra, travessada per la carretera nacional II:

Dos autocars amb carrosseria Setra Seida a la carretera general d'Artesa de Segre, a la comarca de La Noguera:

Un bar de menjars populars i econòmics a Ponts, lloc de parada obligada per als qui es desplaçaven des de Barcelona fins a Andorra:

Vilafranca del Penedès és un centre comercial de primer ordre:



Un pagès llaurant amb una arada tirada per un cavalls un camp de vinyes:

Dues imatges de la vila de Prades, a la comarca del Baix Camp. La primera, datada l'any 1961, aparegué a l'edició castellana de la Guia de Catalunya; la segona, amb un tractor Lanz arrossegant un remolc, és de l'edició en català de 1971:

La carretera de les costes del Garraf que comunica Castelldefels amb Sitges, o sigui, les comarques del Baix Llobregat amb la del Garraf:

Una tartana circula davant per davant de la Torre dels Escipions:



Uns camions aparcats a Tortosa, al peu del castell de la Suda, a les Terres de l'Ebre:

Un Simca 1000 i una Vespa creuen el riu Ebre a bord d'una barcassa. Aquests transbordadors foren d'una gran utilitat fins els anys 1980:

Un pagès de fesomia i vestimenta ebrenca es desplaça amb el seu carro i cavall. Una imatge completament extingida com ho és la Catalunya de l'any 1970. Avui dia, al país hi bufen uns altres aires; les pors han desaparegut i s'albira un marc amb una major llibertat:

En el proper article abordarem una selecció de fotografies d'un altre dels llibres il·lustrats que l'editorial Destino publicà en els anys 1970. Aquest format de llibres, en veient l'èxit que tingué, fou després reproduït per altres editorials catalanes com Edicions 62.