Una altre de les obres executades per ENHER va ser la construcció de l'embassament de Riba-roja, al riu Ebre, a la partió entre Catalunya i l'Aragó. Aquestes obres van durar del 1958 fins l'any 1967. Les aigües d'aquest embassament van inundar el novembre del 1967 el poble de Faió; solament el campanar de l'església sobresurt enmig de les aigües.
Faió, juntament amb Mequinensa i Serós, formava part de la conca minera en la qual s'extreia el lignit que era transportat en llaüts per l'Ebre. El seu moment d'esplendor va ser a principis de segle XX, amb la demanda de les indústries catalanes que el necessitaven per a les màquines de vapor i de les potències enfrontades a la Primera Guerra Mundial.
Aquests dos fets van propiciar una gran activitat extractiva i exportadora del carbó mineral. Faió i Mequinensa tenia una important flota de llaüts per a transportar el lígnit. Poc a poc, però, aquesta activitat econòmica va entrar en decadència.
El seu emplaçament privilegiat va provocar que Faió patís durament els estralls causats per les guerres carlines i la decisiva batalla de l'Ebre, iniciada el 25 de juliol de 1938, amb la victòria de l'exèrcit feixista sollevat.
L'arribada l'any 1892 del ferrocarril de Madrid a Barcelona passant per Saragossa, Casp i Tarragona va ser una efemèride molt celebrada a Faió. Aquesta línia, al seu pas per Faió, tenia un pont amb un túnel artificial per a protegir-lo de despreniments de rocs com el que va ocórrer el 20 de juliol de 1931 sense que s'hagués de lamentar cap desgràcia personal. Amb la construcció de l'embassament de Riba-roja es va haver de desviar el traçat d'aquesta línia de ferrocarril.
Les primeres fotografies seleccionades de la construcció d'aquest embassament són datades el març del 1962, i correspon als treballs d'excavació de fonaments i formigonar els contraforts usant la maquinària que disponia aleshores ENHER:
Els mesos de juny i setembre del 1962 es continuaven les feines de formigonar l'embassament:
El desembre del 1962 ENHER va fotografiar els treballs força avançats de construcció de la nova línia de ferrocarril de Barcelona a Saragossa, el traçat de la qual va haver-se de desviar per causa de l'embassament de Riba-Roja:
La construcció de l'embassament de Riba-Roja, al riu Ebre, l'any 1967, va permetre disposar d'una superfície navegable que s'estenia uns cinquanta quilòmetres, fins a tocar de l'aiguabarreig del Segre. L'empresa ENHER va traslladar els carreus i pedres de l'antiga església romànica de Santa Magdalena per a evitar que es negués per les aigües de l'embassament.
Avui dia aquest embassament és molt visitat per la bellesa dels paisatges que l'envolten i per la pràctica d'activitats esportives, principalment la pesca.
