Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribera d'Ebre. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ribera d'Ebre. Mostrar tots els missatges

divendres, 15 de maig del 2015

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (IV).

De la Catalunya Vella passem en el vuitè volum de Catalunya Visió a l'altre extrem del país, a les terres de l'Ebre, conformada per les comarques de la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i el Matarranya, comarca aragonesa de parla catalana que té per capital Vall-de-Roures, una vila de gran bellesa i carregada d'història.

Les terres de l'Ebre, força desconegudes fins fa pocs anys per la major part dels barcelonins i demés residents de les ciutats de la seva corona metropolitana, presenten un gran interès. Aquest territori, que tingué unes condicions de vida d'extrema duresa, disposa de dos escriptors que ens n'han deixat un retrat precís. En Sebastià Juan Arbó, nascut a Sant Carles de la Ràpita l'any 1902 i mort a Barcelona el 1984, en el seu llibre més conegut i popular, Terres de l'Ebre, narra el drama d'una família de pagesos que viuen de l'arrós, reflex de les penoses condicions de vida de la comarca. I l'Artur Bladé i Desumvila, un dels grans prosistes catalans del segle XX, nascut a Benifallet el 1902 i mort a Barcelona el 1995, que patí un llarg i dolorós exili, també evocà en les seves obres tenyides d'enyorança el seu poble natal, la comarca de la Ribera d'Ebre i les terres ebrenques.

Portada del vuitè volum de Catalunya Visió

IMG_6004

En Josep Vallverdú, a la dreta, i en Ton Sirera, drets i traient el cap pel sostre del Citroen Dos Cavalls del primer amb el qual recorregueren de cap a cap el país per poder documentar-se, retratar-lo i escriure'n l'encàrrec de l'editorial Taber:

IMG_6005

El paisatge d'aquestes comarques, aspre i eixut, recorda, com també la seva parla, el de les terres del pla de Lleida, tractat en el primer volum d'aquesta col·lecció. Fotografia de la plaça d'un poble aparentment inert i petrificat:

IMG_6006

Una manifestació de la maquinària agrícola amb la què es treballava aleshores:

IMG_6007

Una filera de vehicles aparcats en un carrer d'un poble. El darrer vehicle és un Pegaso 1065 Europa:

IMG_6008

Un dels cotxes, juntament amb el Citroen Dos Cavalls, més popular entre la pagesia del país i abundant en els nostres pobles fou el Renault 4L, el cèlebre Quatre Llaunes com era conegut: 

IMG_6009

Un tractor amb rodes metàl·liques per treballar en els arrossars del Delta de l'Ebre:

IMG_6010

La mecanització també s'estenia a les terres de l'Ebre. N'és una manifestació les dues fotografies dels dos tractors, un Ebro D55 i un Massey Ferguson 135, que tiraven de dues carrosses:

IMG_6011


IMG_6012

Un Simca 1000, automòbil adreçat a les incipients classes mitjanes espanyoles que Barreiros fabricava a Villaverde sota llicència:

IMG_6013

Continuarà.

dimecres, 23 de novembre del 2011

La construcció de l'embassament de Riba-roja al riu Ebre per ENHER.


Una altre de les obres executades per ENHER va ser la construcció de l'embassament de Riba-roja, al riu Ebre, a la partió entre Catalunya i l'Aragó. Aquestes obres van durar del 1958 fins l'any 1967. Les aigües d'aquest embassament van inundar el novembre del 1967 el poble de Faió; solament el campanar de l'església sobresurt enmig de les aigües.

Faió, juntament amb Mequinensa i Serós, formava part de la conca minera en la qual s'extreia el lignit que era transportat en llaüts per l'Ebre. El seu moment d'esplendor va ser a principis de segle XX, amb la demanda de les indústries catalanes que el necessitaven per a les màquines de vapor i de les potències enfrontades a la Primera Guerra Mundial.

Aquests dos fets van propiciar una gran activitat extractiva i exportadora del carbó mineral. Faió i Mequinensa tenia una important flota de llaüts per a transportar el lígnit. Poc a poc, però, aquesta activitat econòmica va entrar en decadència.

El seu emplaçament privilegiat va provocar que Faió patís durament els estralls causats per les guerres carlines i la decisiva batalla de l'Ebre, iniciada el 25 de juliol de 1938, amb la victòria de l'exèrcit feixista sollevat.

L'arribada l'any 1892 del ferrocarril de Madrid a Barcelona passant per Saragossa, Casp i Tarragona va ser una efemèride molt celebrada a Faió. Aquesta línia, al seu pas per Faió, tenia un pont amb un túnel artificial per a protegir-lo de despreniments de rocs com el que va ocórrer el 20 de juliol de 1931 sense que s'hagués de lamentar cap desgràcia personal. Amb la construcció de l'embassament de Riba-roja es va haver de desviar el traçat d'aquesta línia de ferrocarril.

Les primeres fotografies seleccionades de la construcció d'aquest embassament són datades el març del 1962, i correspon als treballs d'excavació de fonaments i formigonar els contraforts usant la maquinària que disponia aleshores ENHER:

IMG_9090

IMG_9091

IMG_9092

IMG_9093

Els mesos de juny i setembre del 1962 es continuaven les feines de formigonar l'embassament:

IMG_9082

IMG_9089

El desembre del 1962 ENHER va fotografiar els treballs força avançats de construcció de la nova línia de ferrocarril de Barcelona a Saragossa, el traçat de la qual va haver-se de desviar per causa de l'embassament de Riba-Roja:

IMG_9083

IMG_9084

IMG_9085

IMG_9086

IMG_9087

IMG_9088

La construcció de l'embassament de Riba-Roja, al riu Ebre, l'any 1967, va permetre disposar d'una superfície navegable que s'estenia uns cinquanta quilòmetres, fins a tocar de l'aiguabarreig del Segre. L'empresa ENHER va traslladar els carreus i pedres de l'antiga església romànica de Santa Magdalena per a evitar que es negués per les aigües de l'embassament.

Avui dia aquest embassament és molt visitat per la bellesa dels paisatges que l'envolten i per la pràctica d'activitats esportives, principalment la pesca.