De la Catalunya Vella passem en el vuitè volum de Catalunya Visió a l'altre extrem del país, a les terres de l'Ebre, conformada per les comarques de la Ribera d'Ebre, el Baix Ebre, el Montsià, la Terra Alta i el Matarranya, comarca aragonesa de parla catalana que té per capital Vall-de-Roures, una vila de gran bellesa i carregada d'història.
Les terres de l'Ebre, força desconegudes fins fa pocs anys per la major part dels barcelonins i demés residents de les ciutats de la seva corona metropolitana, presenten un gran interès. Aquest territori, que tingué unes condicions de vida d'extrema duresa, disposa de dos escriptors que ens n'han deixat un retrat precís. En Sebastià Juan Arbó, nascut a Sant Carles de la Ràpita l'any 1902 i mort a Barcelona el 1984, en el seu llibre més conegut i popular, Terres de l'Ebre, narra el drama d'una família de pagesos que viuen de l'arrós, reflex de les penoses condicions de vida de la comarca. I l'Artur Bladé i Desumvila, un dels grans prosistes catalans del segle XX, nascut a Benifallet el 1902 i mort a Barcelona el 1995, que patí un llarg i dolorós exili, també evocà en les seves obres tenyides d'enyorança el seu poble natal, la comarca de la Ribera d'Ebre i les terres ebrenques.
Portada del vuitè volum de Catalunya Visió:
Les terres de l'Ebre, força desconegudes fins fa pocs anys per la major part dels barcelonins i demés residents de les ciutats de la seva corona metropolitana, presenten un gran interès. Aquest territori, que tingué unes condicions de vida d'extrema duresa, disposa de dos escriptors que ens n'han deixat un retrat precís. En Sebastià Juan Arbó, nascut a Sant Carles de la Ràpita l'any 1902 i mort a Barcelona el 1984, en el seu llibre més conegut i popular, Terres de l'Ebre, narra el drama d'una família de pagesos que viuen de l'arrós, reflex de les penoses condicions de vida de la comarca. I l'Artur Bladé i Desumvila, un dels grans prosistes catalans del segle XX, nascut a Benifallet el 1902 i mort a Barcelona el 1995, que patí un llarg i dolorós exili, també evocà en les seves obres tenyides d'enyorança el seu poble natal, la comarca de la Ribera d'Ebre i les terres ebrenques.
Portada del vuitè volum de Catalunya Visió:
En Josep Vallverdú, a la dreta, i en Ton Sirera, drets i traient el cap pel sostre del Citroen Dos Cavalls del primer amb el qual recorregueren de cap a cap el país per poder documentar-se, retratar-lo i escriure'n l'encàrrec de l'editorial Taber:
El paisatge d'aquestes comarques, aspre i eixut, recorda, com també la seva parla, el de les terres del pla de Lleida, tractat en el primer volum d'aquesta col·lecció. Fotografia de la plaça d'un poble aparentment inert i petrificat:
Una manifestació de la maquinària agrícola amb la què es treballava aleshores:
Una filera de vehicles aparcats en un carrer d'un poble. El darrer vehicle és un Pegaso 1065 Europa:
Un dels cotxes, juntament amb el Citroen Dos Cavalls, més popular entre la pagesia del país i abundant en els nostres pobles fou el Renault 4L, el cèlebre Quatre Llaunes com era conegut:
Un tractor amb rodes metàl·liques per treballar en els arrossars del Delta de l'Ebre:
La mecanització també s'estenia a les terres de l'Ebre. N'és una manifestació les dues fotografies dels dos tractors, un Ebro D55 i un Massey Ferguson 135, que tiraven de dues carrosses:
Un Simca 1000, automòbil adreçat a les incipients classes mitjanes espanyoles que Barreiros fabricava a Villaverde sota llicència:
Continuarà.
