Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palma. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Palma. Mostrar tots els missatges

divendres, 16 d’agost del 2019

Dos Nazars illencs: un autobús de Palma i un camió de Ciutadella.

Les Illes sofriren una profunda transformació, en tots els àmbits i a tots nivells, a principis de la dècada de 1960 a conseqüència de l'arribada massiva, a l'estiu, de turistes europeus. Aquest fenomen fou, amb graus d'intensitat diferents, simultani a la costa catalana, a la balear i a la del País València. Els estralls comesos en les zones costaneres referides per causa d'un urbanisme desaforat i horripilant són irreparables. Només cal veure la destrucció produïda a la badia de Roses amb els blocs verticals, autèntiques moles de ciment d'una lletjor ostensible i manifesta, aixecats a la platja d'Empuriabrava, en el municipi de Castelló d'Empúries.

L'arribada del turisme massiu impulsà el sector de la construcció i de les obres públiques. També les activitats de lleure als turistes. Els constructors i grans empreses que participaven en les licitacions d'obres civils convocades per les administracions públiques, juntament amb els hotelers i restauradors, feren l'agost. La demanda de material d'obra, paletes i manobres, enginyers i arquitectes, vehicles i mecànics, fou incessant. El creixement econòmic i l'enriquiment del país fou inversament proporcional a la destrucció del territori. 

Les Illes fou un territori favorable a Nazar. El nombre de vehicles venuts, en comparació d'altres territoris, com Catalunya, fou considerable. Una cosa semblant succeí també al País Valencià. Les vendes de camions i autocars Nazar fou purament fruit de la necessitat, no pas per llur qualitat i apreci. Els models produïts per ENASA amb la marca Pegaso, a partir dels anys 1960, tenien una qualitat i fiabilitat superior a la dels seus competidors directes. També eren més cars. Parlem del Pegaso Comet i del Pegaso 1060, dos grans camions.

Un paleta que havia de construir i reformar cases i un transportista de viatgers no podia pas estar aturat molt de temps -generalment,  més d'un any- a l'espera del lliurament d'un camió Pegaso Comet. Les llistes d'espera que ENASA tenia per satisfer la demanda de vehicles fou aprofitat pels competidors directes que lliuraven els vehicles d'una manera immediata, sense demores. Barreiros fou qui millor aprofità aquest fet. La major part de camions Nazar venuts a les Illes foren equipats amb bolquets i comprats per constructors. I els autobusos foren adquirits per empreses que treballaven principalment en el transport de turistes. Els dos vehicles Nazar continguts en aquest article il·lustren el fet exposat.

Autocar Nazar amb carrosseria de luxe i baca posterior que fou de l'empresa Autocars Roig de Palna:

IMG-20190916-WA0027

Camió Nazar A de cinc tones i mitja que fou de Transports Bagur de Ciutadella. El xassís li fou allargat per la part posterior: 

camió Nazar A 5'5 Tm Transports Bagur Ciutadella

El camió Nazar de Ciutadella no era pas d'un constructor local. Pertanyia a una empresa de transports que, per la caixa de fusta que muntava i la vela acoblada, per força havia de portar mercaderia voluminosa i de poc pes. Potser treballava per un fabricant de sabates menorquí?. Traginava paqueteria?. Per desgràcia no podem pas aportar més informació. Consignem i compartim aquests dos vehicles que, en els remots anys 1960, treballaren a les dues illes principals de l'arxipèlag balear.

dissabte, 5 de desembre del 2015

El bus mitxe retratat per en Mario von Bucovich a Formentera l'any 1934.

Mario von Bucovich nasqué l'any 1884 a Pula, localitat de la costa dalmàtica que aleshores formava part de l'imperi Austre-Hongarès i avui dia pertany a Croàcia. En la dècada de 1920 residí a Viena i Berlin. A principis de la dècada de 1930, amb l'eclosió dels moviments avantguardistes afavorits per l'adveniment del règim republicà espanyol i el reconeixement de llibertats consagrat en la constitució, en Mario von Bucovich s'establí a Espanya. Seguia les passes d'altres artistes centreeuropeus.

En el període d'entreguerres es produí una afluència d'artistes i intel·lectuals que militaven en els moviments avantguardistes devers les Illes Balears. La major part s'establiren a Eivissa. La cultura local els captivà. A més, amb pocs diners es vivia prou bé. L'obra d'artistes com Florence Henri, Gisele Freund i Raoul Hausmann recull la impressió que la cultura, el paisatge, l'arquitectura i les dones pageses els hi causà. 

En von Bucovich féu una primera exposició a Palma de Mallorca l'any 1932. L'any següent exposà a la galeria Catalonia de Barcelona i a l'Ateneu de Girona. L'any 1936 es mudà a Nova York. I marxà de la ciutats dels gratacels per residir a Mèxic on morí l'any 1944.   

L'any 1932 en Mario von Bucovich residí a Mallorca. Una visita que féu a la illa d'Eivissa li produí un gran impacte. Especialment l'arquitectura pròpia de l'illa, ben singular, despullada i austera, i els vestits tradicionals que usaven les dones eivissenques. 

Influït pel filòsof Walter Benjamin, en Mario von Bucovich féu estades a Eivissa i s'interessà vivament per la cultura local. Fotògraf avantguardista, l'interès que Eivissa li suscità el plasmà en un seguit de fotografies de festes, tradicions, mercats, edificis i retrats de persones.

Una de les fotografies que ens llegà, per títol es camió de Formentera, recull un vell automòbil, segurament que un Ford, amb el xassís allargat i usat per al transport de persones i mercaderies, una manifestació dels vehicles mixtes que també proliferaren a les comarques pirinenques. Es camió disposava d'una baca i plataforma posterior per carregar-hi els objectes que traginaven els usuaris, pagesos que anaven a mercat a vendre les seves produccions hortofructícoles, ous i l'aviram. Al voltant del vehicle hi ha drets uns illencs, presumiblement usuaris del servei:

IMG-20150709-WA0002

D'ençà dels anys 1960 Eivissa ha sofert grans transformacions. Primer foren els hipies i, al cap d'uns anys, el turisme massiu que es desplaça a Eivissa i Formentera cercant majorment sol i festa. La cultura i llengua pròpia de l'illa, cada dia que passa més arraconada, els importa un rave. Els pagesos i la vida tradicional basada en costums profundament arrelats, que palpiten en l'obra de l'escriptor eivissenc Marià Villangómez i Llobet, ha donat pas a un centre d'estiueig i lleure de primer ordre que ha portat guanys econòmics però l'ha desfigurat completament en tots els sentits i àmbits. Ha esdevingut una illa banal i adotzenada.

Dues imatges actual que presenta Eivissa: 

IMG-20150706-WA0003

IMG-20150707-WA0001

Hi ha una feina ingent en furetejar arxius de tota mena a la recerca de fotografies de vehicles. L'obra de fotògrafs professionals, d'artistes i d'afeccionats és un dels capítols que cal furgar.