Un autobús Nazar matriculat l'any 1961 a la ciutat de Palma que cobria la línia regular a Campos i Santanyí (Illes Balears).

En Miquel Segura Llop, un bon amic, en un espai de fotografies antigues de Mallorca, ha descobert la fotografia que recull un autobús Nazar. D'acord amb la informació que facilita la fotografia, el vehicle, captat al carrer arquitecte Bennàssar de Palma, cobria la línia regular de Palma a Campos i Santanyí. municipi on va néixer i morí el poeta Blai Bonet. Disposava de la matrícula PM-44667:

Aquest autobús, matriculat l'any 1961, presenta, en comparació de les carrosseries posteriors de Nazar, probablement pel fet de ser una de les primeres carrosseries construïdes, algunes singularitats i diferències acusades: la concepció de la carrosseria sobre els eixos, amb un espai ínfim comprès entre el pas de roda davanter i el frontal, insuficient per ubicar-hi una porta d'accés; uns llums davanters inusuals, la graella del radiador quadrada, unes finestres reduïdes i unes plaques indicadores de la ruta en el frontal superior arcaiques. També incorpora molts elements de les carrosseries posteriors com els parabrises i les línies arrodonides farcides d'ornaments i cromats. 

Uns quants autobusos urbans i interurbans produïts pel constructor saragossà Nazar que munten la carrosseria posterior, rematades en la versió normal i luxosa. Autobús interurbà amb carrosseria de luxe, sense matricular: 

Autobús urbà que fou de l'empresa Travimo de Montcada i Reixac:

Autobús interurbà amb carrosseria normal, del Garaje Vargas de Calataiud, que feia una línia regular: 

Dos autonbusos interurbans amb les carrosseries normal i de luxe:

Una mica més de llum, poca certament, sobre la inextricable relació de tots els models produïts per Nazar en poc més de sis anys d'activitat industrial. Les escasses fotografies que es conserven d'aquest fabricant requereixen, per esbrinar i saber d'una manera precisa els vehicles que produí, un estudi sistemàtic. I aquestes fotografies s'han de cercar en qualsevol indret: internet, mercats, botigues i arxius de tota mena. Tal treball, pacient i tenaç, dóna lentament els seus fruits.

Dos Nazars illencs: un autobús de Palma i un camió de Ciutadella.

Les Illes sofriren una profunda transformació, en tots els àmbits i a tots nivells, a principis de la dècada de 1960 a conseqüència de l'arribada massiva, a l'estiu, de turistes europeus. Aquest fenomen fou, amb graus d'intensitat diferents, simultani a la costa catalana, a la balear i a la del País València. Els estralls comesos en les zones costaneres referides per causa d'un urbanisme desaforat i horripilant són irreparables. Només cal veure la destrucció produïda a la badia de Roses amb els blocs verticals, autèntiques moles de ciment d'una lletjor ostensible i manifesta, aixecats a la platja d'Empuriabrava, en el municipi de Castelló d'Empúries.

L'arribada del turisme massiu impulsà el sector de la construcció i de les obres públiques. També les activitats de lleure als turistes. Els constructors i grans empreses que participaven en les licitacions d'obres civils convocades per les administracions públiques, juntament amb els hotelers i restauradors, feren l'agost. La demanda de material d'obra, paletes i manobres, enginyers i arquitectes, vehicles i mecànics, fou incessant. El creixement econòmic i l'enriquiment del país fou inversament proporcional a la destrucció del territori. 

Les Illes fou un territori favorable a Nazar. El nombre de vehicles venuts, en comparació d'altres territoris, com Catalunya, fou considerable. Una cosa semblant succeí també al País Valencià. Les vendes de camions i autocars Nazar fou purament fruit de la necessitat, no pas per llur qualitat i apreci. Els models produïts per ENASA amb la marca Pegaso, a partir dels anys 1960, tenien una qualitat i fiabilitat superior a la dels seus competidors directes. També eren més cars. Parlem del Pegaso Comet i del Pegaso 1060, dos grans camions.

Un paleta que havia de construir i reformar cases i un transportista de viatgers no podia pas estar aturat molt de temps -generalment,  més d'un any- a l'espera del lliurament d'un camió Pegaso Comet. Les llistes d'espera que ENASA tenia per satisfer la demanda de vehicles fou aprofitat pels competidors directes que lliuraven els vehicles d'una manera immediata, sense demores. Barreiros fou qui millor aprofità aquest fet. La major part de camions Nazar venuts a les Illes foren equipats amb bolquets i comprats per constructors. I els autobusos foren adquirits per empreses que treballaven principalment en el transport de turistes. Els dos vehicles Nazar continguts en aquest article il·lustren el fet exposat.

Autocar Nazar amb carrosseria de luxe i baca posterior que fou de l'empresa Autocars Roig de Palna:

Camió Nazar A de cinc tones i mitja que fou de Transports Bagur de Ciutadella. El xassís li fou allargat per la part posterior: 

El camió Nazar de Ciutadella no era pas d'un constructor local. Pertanyia a una empresa de transports que, per la caixa de fusta que muntava i la vela acoblada, per força havia de portar mercaderia voluminosa i de poc pes. Potser treballava per un fabricant de sabates menorquí?. Traginava paqueteria?. Per desgràcia no podem pas aportar més informació. Consignem i compartim aquests dos vehicles que, en els remots anys 1960, treballaren a les dues illes principals de l'arxipèlag balear.

El bus mitxe retratat per en Mario von Bucovich a Formentera l'any 1934.

Mario von Bucovich nasqué l'any 1884 a Pula, localitat de la costa dalmàtica que aleshores formava part de l'imperi Austre-Hongarès i avui dia pertany a Croàcia. En la dècada de 1920 residí a Viena i Berlin. A principis de la dècada de 1930, amb l'eclosió dels moviments avantguardistes afavorits per l'adveniment del règim republicà espanyol i el reconeixement de llibertats consagrat en la constitució, en Mario von Bucovich s'establí a Espanya. Seguia les passes d'altres artistes centreeuropeus.

En el període d'entreguerres es produí una afluència d'artistes i intel·lectuals que militaven en els moviments avantguardistes devers les Illes Balears. La major part s'establiren a Eivissa. La cultura local els captivà. A més, amb pocs diners es vivia prou bé. L'obra d'artistes com Florence Henri, Gisele Freund i Raoul Hausmann recull la impressió que la cultura, el paisatge, l'arquitectura i les dones pageses els hi causà. 

En von Bucovich féu una primera exposició a Palma de Mallorca l'any 1932. L'any següent exposà a la galeria Catalonia de Barcelona i a l'Ateneu de Girona. L'any 1936 es mudà a Nova York. I marxà de la ciutats dels gratacels per residir a Mèxic on morí l'any 1944.   

L'any 1932 en Mario von Bucovich residí a Mallorca. Una visita que féu a la illa d'Eivissa li produí un gran impacte. Especialment l'arquitectura pròpia de l'illa, ben singular, despullada i austera, i els vestits tradicionals que usaven les dones eivissenques. 

Influït pel filòsof Walter Benjamin, en Mario von Bucovich féu estades a Eivissa i s'interessà vivament per la cultura local. Fotògraf avantguardista, l'interès que Eivissa li suscità el plasmà en un seguit de fotografies de festes, tradicions, mercats, edificis i retrats de persones.

Una de les fotografies que ens llegà, per títol es camió de Formentera, recull un vell automòbil, segurament que un Ford, amb el xassís allargat i usat per al transport de persones i mercaderies, una manifestació dels vehicles mixtes que també proliferaren a les comarques pirinenques. Es camió disposava d'una baca i plataforma posterior per carregar-hi els objectes que traginaven els usuaris, pagesos que anaven a mercat a vendre les seves produccions hortofructícoles, ous i l'aviram. Al voltant del vehicle hi ha drets uns illencs, presumiblement usuaris del servei:

D'ençà dels anys 1960 Eivissa ha sofert grans transformacions. Primer foren els hipies i, al cap d'uns anys, el turisme massiu que es desplaça a Eivissa i Formentera cercant majorment sol i festa. La cultura i llengua pròpia de l'illa, cada dia que passa més arraconada, els importa un rave. Els pagesos i la vida tradicional basada en costums profundament arrelats, que palpiten en l'obra de l'escriptor eivissenc Marià Villangómez i Llobet, ha donat pas a un centre d'estiueig i lleure de primer ordre que ha portat guanys econòmics però l'ha desfigurat completament en tots els sentits i àmbits. Ha esdevingut una illa banal i adotzenada.

Dues imatges actual que presenta Eivissa: 

Hi ha una feina ingent en furetejar arxius de tota mena a la recerca de fotografies de vehicles. L'obra de fotògrafs professionals, d'artistes i d'afeccionats és un dels capítols que cal furgar. 

Manual d'instruccions i manteniment de l'autobús Barreiros A131 (I).

Als territoris hispànics, llevat de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears -aquests dos darrers territoris, amb un acusat substrat català per raons històriques-, no presentaven un nombre significatiu d'emprenedors. Les causes d'aquest fenomen foren la deficient recepció del liberalisme i el parlamentarisme que s'implantà de mica en mica a la resta de països europeus, la migradesa de la revolució industrial, la debilitat i ineficàcia de l'estructura estatal en el segle XIX manifestada en l'emancipació de les colònies d'ultramar, les guerres carlines, els cops d'estat i successius canvis de règim; també hi incidí l'apoderament del parlament i els òrgans de l'estat per una aristocràcia terratinent i militar, corrupte i incompetent, que amalgamava els seus interessos patrimonials i de classe amb els de l'estat i aïllà Espanya de les idees i mentalitat que es respirava i segregava en els altres països europeus, immergits en un accelerat procès de modernització i progrès. L'isolament i entotsolament hispànic respecte d'Europa es produí d'ençà del regnat de Felip II, o sigui, que arrenca en una època força reculada. Mai hi hagué una elit il·lustrada que exercís el comandament efectiu de l'estat amb una política decididament modernitzadora. La política d'un rei il·lustrat i intel·ligent a Espanya com ho fou Carles III fou l'excepció, no pas la regla. El caciquisme, l'analfabetisme de la població i la pobresa endèmica i descomunal del camp espanyol, on hi treballava el gruix de la població, agreujaren l'estat de coses. 

La figura de l'Eduardo Barreiros, l'industrial espanyol més important del segle XX, s'engrandeix a la llum de les circumstàncies exposades. Creà del no res un autèntic imperi industrial. I el féu, de més a més, superant amb intel·ligència i sagacitat tota mena d'impediments oposats per l'autoritat espanyola que regulava l'activitat industrial. 

L'Eduardo Barreiros, que a partir d'un petit taller mecànic forjà el primer grup industrial espanyol de capital íntegrament privat, comprengué perfectament quina era l'evolució que prenia l'automoció: uns pocs grans grups industrials que absorbiren d'altres empreses i produïen en distintes divisions i marques tota mena de vehicles: automòbils, vehicles tot terreny, furgons, camions, tractors i maquinària agrícola, motors marítims, trens. Era el cas dels grans constructors nord-americans, europeus i nipons. 

Fracassada la proposta plantejada per Barreiros als responsables de l'Institut Nacional d'Indústria per fusionar ENASA amb la seva empresa sota el seu comandament, procès de concentració industrial que es produïa aleshores entre els fabricants dels països que formaven part de la Comunitat Econòmica Europea, proposta que li era propera i primer pas per créixer, resolgué, per disposar de capital per atendre les inversions requerides per la fabricació d'automòbils populars i luxosos, furgons i tractors -producció que es feia sota llicència- l'entrada d'inversos nord-americans delerosos d'accedir al mercat europeu. En Barreiros sabia que la única manera de sobreviure en un mercat cada cop més competitiu era l'augment de la producció i ampliació de la gamma de vehicles. 

L'obstruccionisme dels responsables de ENASA a l'absorció plantejada per Barreiros per comprar Pegaso abocà la seva empresa en mans dels nord-americans i, al capdavall, la desaparició de l'empresa d'automoció espanyola més ben plantejada i que més treballadors ocupà. 

Pouant en el meravellós arxiu que posseeix el senyor Joan Brugués, hem pescat uns catàlegs d'autobusos que Barreiros produí en la dècada de 1960, els anys de la ferotge competència, frec a frec, que tenia amb Pegaso. 

Portada del catàleg que conté les instruccions d'ús i manteniment de l'autobús Barreiros A131 construït a la fàbrica de Villaverde: 

Carrosseria de l'autobús A-131, que aplegava bellesa, funcionalitat i modernitat; un disseny presidit per línies rectes i grans vidres: 

El catàleg, profusament il·lustrat amb fotografies didàctiques, facilitava les operacions de manteniment del vehicle. Lloc on era gravat el número de fabricació del motor i del xassís: 

Lloc de comandament del vehicle:





Tablier amb les funcions a l'abast:





Palanca del fre elèctric:





Boca al frontal per omplir el circuit de refrigeració:



Nivell d'accés a la bomba d'injecció:





Aixeta per buidar l'aigua del radiador:



Aixeta per buidar l'aigua del bloc:



Boca pel subministrament d'anticongelant en el circuit de frens:







Sistema d'alimentació i injecció de gasoil:



Continuarà.