El Nazar B de 5 tones d'en Lluïset de ca l'Arumí de Vilanova del Camí (Anoia).

Vilanova del Camí és un municipi limítrof a Igualada, capital de la comarca de l'Anoia. Era un petit poble agrícola que, d'ençà dels anys 1960, experimentà un creixement urbanístic i poblacional fabulós, extraordinari, desorbitat. Imatges dels voltants del poble de Vilanova del Camí en els anys 1960: 

La ciutat d'Igualada, des d'un camp del municipi: 

L'Antoni Tomàs, transportista jubilat, ens ha enviat la fotografia de la plaça Major de Vilanova del Camí, cap els anys 1965-1966, amb la gent desfilant en fila índia en la processó de la festa de Corpus Christi, que generalment té lloc a principis del mes de juny, amb els homes abillats amb vestits foscos. També hi assistiren a la processó els senyors Daniel Tomàs i Maria Luque, pares de l'Antoni. La fotografia conté, encarat a les cases, que foren enderrocades per ampliar la plaça, d'esquena, un camió Nazar B de cinc tones que fou d'en Lluïset de ca l'Arumí, una casa de pagès aixecada al capdamunt de la carena. 

El camió Nazar B aparcat a la plaça Major de Vilanova del Camí:

Detall del Nazar B: 

Aquesta unitat és el model de cinc tones com l'exposada en la fira de Barcelona de l'any 1964: 

O el mateix model amb una cabina lleugerament diferent:

Aquest camió, equipat amb un bolquet, traginava àrids i guix de les guixeres de la població i també totxanes i maons que produïa la bòbila Ceràmiques Albareda.  Pel que fa al constructor del bolquet, que el desconeixem, podria ser fabricat a Saragossa i venut conjuntament amb el Nazar o produït per l'Ibàñez, Subirana o en Comellas, tres carrossers que aquells anys, juntament amb en Sitges, treballaven de valent. 

La bòbila Cerámicas Albareda tenia dos Pegasos 200 i un Ebro petit. En aquesta fotografia del pati de l'empresa, d'esquena, un dels dos Pegasos 200 de l'empresa: 

En aquesta fotografia del pas a nivell dels Ferrocarrils Catalans de Barcelona a Igualada, en el nucli urbà de Vilanova del Camí, hi ha aturat, d'esquena, l'Ebro B que fou de Cerámicas Albareda; i l'edifici que hi ha a tocar de la via de tren, amb un teulat de dues aigües, era de la guixera Claret:

A Vilanova del Camí hi havia, en els anys 1960, tres guixeres en funcionament: la guixera Claret, Vilovigyps SA i una tercera. Imatge de la guixera Vilovigyps SA en la dècada de 1970: 

En Lluïset, que era l'amo de la masia de ca l'Arumí, vivia al poble. La masia, que fou abandonada fa molts anys, entrà en un procés d'aterrament progressiu i avui dia és completament desapareguda. Construcció, l'any 1977, del dipòsit d'aigua per abastir Igualada i Vilanova del Camí, i més enllà, la masia de ca l'Arumí: 



La masia de ca l'Arumí, al fons, deshabitada, i el dipòsit d'aigua acabat, en primer pla: 

El Nazar B, a Vilanova del Camí, en aquells anys, era una atracció. Hi havia molt pocs vehicles en el poble. Quatre o cinc vehicles grossos i para de comptar. La gent es desplaçava amb petites motocicletes -les Vespes feien furor. Els trajectes eren curts, concentrats, principalment, a Igualada. I si calia marxar a Barcelona, hom disposava del tren o del cotxe de línia. Hi havia, del record d'en Toni Tomàs, dos autos, un Citroen Stromberg d'un impressor i un Seat 600 Formichetta d'un comerciant local.

Amb el Nazar tampoc hi treballà en Lluïset gaires anys. Va comprar un Barreiros Saeta 35, amb la cabina de color vermell, equipat amb un bolquet per fer feines per la construcció. I a Igualada el senyor Tomàs només recorda la presència d'un vehicle Nazar, una furgoneta B pintada de color vermell d'un majorista de fruita i verdura amb la qual repartia la mercaderia.

El gran creixement demogràfic que tingué Vilanova del Camó propicià la implantació d'un servei de transports urbans amb una línia, gestionada pel senyor Masats, que arribava fins a Igualada i Santa Margarida de Montbui prestada amb autobusos de la casa Pegaso adquirits d'ocasió a la companyia Oliveras que gestionava el servei urbà de l'Hospitalet del Llobregat. Els cotxes d'en Masats fotografiats des de la casa d'en Toni Tomàs: 

Un camió Ebro C aparcat en un magatzem de materials de construcció del carrer Nou de Vilanova del Camí:

Un camió Nazar que hi hagué en el país, concretament a la comarca de l'Anoia, retratat d'esquitllentes. Prou en fem de tenir-ne constància, amb la precisió de qui en fou el propietari i l'activitat econòmica en la qual treballava gràcies a les dades facilitades pel senyor Tomàs.

En Toni Arimany Piella ha comprat una tractora Pegaso 2011.

Fa dues setmanes fou publicat en un portal d'internet l'anunci de la venda d'una tractora Pegaso amb un motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència. En Toni Arimany Piella, que feina temps que cercava una tractora Pegaso clàssica, tan aviat com tingué notícia de l'anunci, es posà en contacte amb el venedor i, expeditiu i resolutiu de mena, el dia següent visità el vehicle a Polinyà, el poble del Vallès Occidental on es trobava.

La tractora Pegaso 2011 fotografiada en el solar de Polinyà on es trobava:

Fotografies de l'espai interior de la cabina en què s'aprecia que les transformacions produïdes en  el curs dels cinquanta-tres anys des que fou matriculat han estat mínimes, imperceptibles:

L'estat de conservació del Pegaso era satisfactori tenint en compte que fou matriculat a Madrid el mes de març de 1965. Li falta el parabrisa davanter esquerra i altres detalls menors com els intermitents davanters, les cobertures dels llums de gàlib i part del cablejat elèctric. Amb la restauració de ben segur que apareixeran més incidències. 

Hi ha un fet, apreciable en les fotografies de la cabina del vehicle, que posa en relleu llur singularitat: conserva les palanques del canvi de marxes que muntava de fàbrica i no disposa del tacògraf preceptiu. L'interior de la cabina ha perdut l'entapissat, element corrent aleshores que esmorteïa el soroll del motor i la dotava de major acolliment i eficàcia per suportar i combatre el fred. Aquest fet, advertit immediatament per en Toni Arimany, només té una explicació plausible i lògica: aquest vehicle, que era de la casa Fruehauf, fou usat per arrossegar els semiremolcs produïts per aquest fabricant. No féu pas carretera ni rutes a l'estranger. 

Tancat el tracte la setmana passada i abonat el preu de la compravenda, aquesta tarda ha comparegut a la base que l'empresa Transports Arimany Piella SL té a Vic una góndola amb la tractora Pegaso 2011 al cim. S'ha descarregat i tancat el Pegaso dins una nau. Ben aviat començarà la seva restauració amb l'objectiu de recuperar l'estat original que el vehicle presentava en sortir de fàbrica i fou matriculat. Sense ornaments, cromats i embellidors xarons i refistolats que causen autèntiques desgracies en restauracions executades amb la millor intenció i de resultats catastròfics.

Descarregada del Pegaso i tancament en una de les naus de la base que l'empresa Transports Arimany Piella SL té a Vic: 

En les portes del camió hi ha la placa de llur primer propietari, el constructor de semiremolcs Fruehauf. Atès que aquestes plaques també són antigues, quan fou lliurat el vehicle a llur primer propietari l'any 1965, tal vegada seria del més gran interès que es conservessin.

L'anunci de venda del Pegaso manifestava que era el model 165, en referència a la potència del motor. Aquesta precisió del motor suscità un dubte raonable. No lligava que un camió tractora matriculat l'any 1965 disposés d'un motor amb una potència tan justeta, pobre, limitada. Consultades les dades del vehicle en la Direcció General de Trànsit es corroborà que munta un motor de dos-cents cavalls de potència.

L'error contingut en l'anunci de venda és perfectament comprensible. El fet que el Pegaso disposi de les palanques del canvi de marxes, sistema heretat del Pegaso Z-207, i munti unes llantes d'aranya còncaves de gran bellesa i distinció induí el venedor a consignar que era el model cent seixanta-cinc, denominació corrent d'aquests Pegasos en referència a la potència dels motors que equipaven.

El Pegaso 2011 adquirit per en Toni Arimany no és un Pegaso qualsevol. És un model que tingué un gran pes en la història de la marca i jugà un paper principal. Substituí el Pegaso Z-703, camió derivat del Pegaso Z-206, que muntava el cèlebre motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència que tan bona anomenada té per causa del bon rendiment i fiabilitat que proporcionà.

Dues imatges de la tractora Pegaso Z-703 que muntava un motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència:

Ben aviat es posà de manifest que la potència del motor del Pegaso Z-703 era insuficient per un camió projectat per a trajectes de llarga distància combinat amb els usos i pràctiques dels transportistes espanyols i els pendents que moltes carreteres peninsulars presentaven. Només en el tram de l'antiga carretera nacional II que discorria per Catalunya hi havia tres ports d'importància considerable: el de Fraga, el de La Panadella i el del Bruc.

La solució fou el desenvolupament, producció i venda del Pegaso 2011, una tractora que equipava un motor de dos-cents cavalls de potència. Malgrat que estava allunyat de les potències dels motors que oferien els fabricants europeus en aquesta mena de vehicles, fou una millora significativa. Complia amb els requeriments mínims de potència que una tractora necessitava en la dècada de 1960. Aquest vehicle fou comprat principalment pels transportistes que feien rutes de llarga distància i traginaven mercaderies cap a la resta de països europeus, singularment l'exportació de productes agrícoles. Per aquest motiu s'han conservat tan poques tractores Pegaso 2011: les rutes de llarga distància rebentaven els motors i esgotaven la resta d'elements mecànics. La troballa d'aquest camió, que presenta una bona conservació sense modificacions, i la seva adquisició, ha constituït una xamba o sort monumental.

Agraïm a l'Antoni Arimany l'esforç esmerçat en la compra d'aquest Pegaso i tenim plena confiança que ben aviat tornarà a lluir la mateixa imatge que tingué el dia que sortí de fàbrica.   

El primer i el darrer Pegaso de l'empresa Trans-Exca Catalunya SL de Castellar del Vallès.

L'Eduardo Ramírez, que tenia una bona relació amb el Taller Alari SA de Sabadell, titular del concessionari oficial dels vehicles Pegaso, fundà l'any 1970 una empresa denominada Transportes Ramírez per treballar en el sector de la construcció. Amb aquesta finalitat el senyor Ramírez comprà un Pegaso 200, que era com se'l coneixia popularment en referència a la potència del motor que equipava -tècnicament un 1061-, carrossat amb un bolquet per treballar en els moviment de terres, anivellaments i enderrocs. El primer camió que tingué el senyor Ramírez, el Pegaso 200 que muntava un bolquet per transportar terra i material de construcció, fotografiat a Sabadell en els anys 1970. El bolquet del Pegaso basculant:

El Pegaso retratat en una obra en els anys 1980:

A diferència del Pegaso Europa, que tenia un xassís més fi d'una gran eficàcia en el transport de mercaderies per carretera -molts transportistes que traginaven mobles, productes de línia blanca, fruita i verdura en foren grans clients-, els Pegaso 1061 eren ideals per treballar en les obres atès el xassís robust que tenien.

El senyor Ramírez sempre treballà amb camions Pegaso, un vehicle que coneixia perfectament i que sempre li donà un gran rendiment. El darrer Pegaso que ha tingut la família Ramírez és aquest Mider amb bolquet i grua fotografiat casualment a l'avinguda de Sarrià de Barcelona:

Transportes Ramírez creixé amb el temps. Els fills del senyor Eduardo Ramírez s'han incorporat progressivament a l'empresa familiar, que actualment es denomina Trans-Exca Catalunya SL. Aquesta societat, domiciliada a Castellar del Vallès, ofereix tota mena de treballs en el sector de la construcció: moviments de terres, anivellació, enderrocs, urbanitzacions i subministrament d'àrids. Una altre societat del grup, Cebrià Cabané SL, té per objecte social la construcció i promoció d'habitatges.

Per prestar aquests serveis Trans Exca-Catalunya SL disposa d'una flota de camions bolquets alemanys -Mercedes Benz i Man-, la maquinària d'obra pública més moderna del mercat, una gran experiència acumulada i un personal altament qualificat per atendre qualsevol mena de projecte amb plenes garanties, seguretat, especialització i qualitat de servei.

La incorporació dels fills a l'empresa que el senyor Eduardo Ramírez fundà a Sabadell a principis dels anys 1970, amb més de quaranta anys de servei en el sector de la construcció, constitueix la millor garantia per la continuïtat d'aquesta empresa familiar del Vallès Occidental amb una important presència a Barcelona i els municipis limítrofs.

Més carrosseries construïdes per l'empresa Caba de Sabadell (III).

Una caixa metàl·lica construïda per l'empresa Carrosseries Caba, muntada sobre un camió Avia, equipat amb motor Perkins Hispania, de l'empresa de tints i aprests Soler-Torrella SA, de Sabadell:

Caixa construïda per un camió Pegaso de l'empresa Casablancas, de Sabadell, de venda de materials de construcció. Aquest és el camió més bell fabricat per ENASA i segurament que el camió espanyol amb un disseny més reeixit des de l'any 1940 ençà:

Un bolquet fabricat per encàrrec de l'empresa Casablancas per un altre Pegaso: 

Continuarà.