Fa dues setmanes fou publicat en un portal d'internet l'anunci de la venda d'una tractora Pegaso amb un motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència. En Toni Arimany Piella, que feina temps que cercava una tractora Pegaso clàssica, tan aviat com tingué notícia de l'anunci, es posà en contacte amb el venedor i, expeditiu i resolutiu de mena, el dia següent visità el vehicle a Polinyà, el poble del Vallès Occidental on es trobava.
La tractora Pegaso 2011 fotografiada en el solar de Polinyà on es trobava:
Fotografies de l'espai interior de la cabina en què s'aprecia que les transformacions produïdes en el curs dels cinquanta-tres anys des que fou matriculat han estat mínimes, imperceptibles:
L'estat de conservació del Pegaso era satisfactori tenint en compte que fou matriculat a Madrid el mes de març de 1965. Li falta el parabrisa davanter esquerra i altres detalls menors com els intermitents davanters, les cobertures dels llums de gàlib i part del cablejat elèctric. Amb la restauració de ben segur que apareixeran més incidències.
Hi ha un fet, apreciable en les fotografies de la cabina del vehicle, que posa en relleu llur singularitat: conserva les palanques del canvi de marxes que muntava de fàbrica i no disposa del tacògraf preceptiu. L'interior de la cabina ha perdut l'entapissat, element corrent aleshores que esmorteïa el soroll del motor i la dotava de major acolliment i eficàcia per suportar i combatre el fred. Aquest fet, advertit immediatament per en Toni Arimany, només té una explicació plausible i lògica: aquest vehicle, que era de la casa Fruehauf, fou usat per arrossegar els semiremolcs produïts per aquest fabricant. No féu pas carretera ni rutes a l'estranger.
Tancat el tracte la setmana passada i abonat el preu de la compravenda, aquesta tarda ha comparegut a la base que l'empresa Transports Arimany Piella SL té a Vic una góndola amb la tractora Pegaso 2011 al cim. S'ha descarregat i tancat el Pegaso dins una nau. Ben aviat començarà la seva restauració amb l'objectiu de recuperar l'estat original que el vehicle presentava en sortir de fàbrica i fou matriculat. Sense ornaments, cromats i embellidors xarons i refistolats que causen autèntiques desgracies en restauracions executades amb la millor intenció i de resultats catastròfics.
Descarregada del Pegaso i tancament en una de les naus de la base que l'empresa Transports Arimany Piella SL té a Vic:
Descarregada del Pegaso i tancament en una de les naus de la base que l'empresa Transports Arimany Piella SL té a Vic:
En les portes del camió hi ha la placa de llur primer propietari, el constructor de semiremolcs Fruehauf. Atès que aquestes plaques també són antigues, quan fou lliurat el vehicle a llur primer propietari l'any 1965, tal vegada seria del més gran interès que es conservessin.
L'anunci de venda del Pegaso manifestava que era el model 165, en referència a la potència del motor. Aquesta precisió del motor suscità un dubte raonable. No lligava que un camió tractora matriculat l'any 1965 disposés d'un motor amb una potència tan justeta, pobre, limitada. Consultades les dades del vehicle en la Direcció General de Trànsit es corroborà que munta un motor de dos-cents cavalls de potència.
L'error contingut en l'anunci de venda és perfectament comprensible. El fet que el Pegaso disposi de les palanques del canvi de marxes, sistema heretat del Pegaso Z-207, i munti unes llantes d'aranya còncaves de gran bellesa i distinció induí el venedor a consignar que era el model cent seixanta-cinc, denominació corrent d'aquests Pegasos en referència a la potència dels motors que equipaven.
El Pegaso 2011 adquirit per en Toni Arimany no és un Pegaso qualsevol. És un model que tingué un gran pes en la història de la marca i jugà un paper principal. Substituí el Pegaso Z-703, camió derivat del Pegaso Z-206, que muntava el cèlebre motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència que tan bona anomenada té per causa del bon rendiment i fiabilitat que proporcionà.
Dues imatges de la tractora Pegaso Z-703 que muntava un motor de cent seixanta-cinc cavalls de potència:
Ben aviat es posà de manifest que la potència del motor del Pegaso Z-703 era insuficient per un camió projectat per a trajectes de llarga distància combinat amb els usos i pràctiques dels transportistes espanyols i els pendents que moltes carreteres peninsulars presentaven. Només en el tram de l'antiga carretera nacional II que discorria per Catalunya hi havia tres ports d'importància considerable: el de Fraga, el de La Panadella i el del Bruc.
La solució fou el desenvolupament, producció i venda del Pegaso 2011, una tractora que equipava un motor de dos-cents cavalls de potència. Malgrat que estava allunyat de les potències dels motors que oferien els fabricants europeus en aquesta mena de vehicles, fou una millora significativa. Complia amb els requeriments mínims de potència que una tractora necessitava en la dècada de 1960. Aquest vehicle fou comprat principalment pels transportistes que feien rutes de llarga distància i traginaven mercaderies cap a la resta de països europeus, singularment l'exportació de productes agrícoles. Per aquest motiu s'han conservat tan poques tractores Pegaso 2011: les rutes de llarga distància rebentaven els motors i esgotaven la resta d'elements mecànics. La troballa d'aquest camió, que presenta una bona conservació sense modificacions, i la seva adquisició, ha constituït una xamba o sort monumental.
Agraïm a l'Antoni Arimany l'esforç esmerçat en la compra d'aquest Pegaso i tenim plena confiança que ben aviat tornarà a lluir la mateixa imatge que tingué el dia que sortí de fàbrica.
