Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roca. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Roca. Mostrar tots els missatges

dissabte, 25 de gener del 2020

Les cabines de camions produïdes per la planxisteria Antonio Farran de Tàrrega en la segona meitat de la dècada de 1950.

En Francisco Pont Domingo va néixer a Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell, l’any 1941. Als tretze anys entrà d’aprenent a una planxisteria de Tàrrega, Rocama, ubicada a la carretera d’Agramunt, propietat de tres socis, l’acrònim del primer cognom dels quals, Roca, Campabadal i Massanet, donava nom a l’empresa. Hi treballà poc més d’un any aprenent l’ofici de planxista, la reparació de bonys i de cops produïts en les carrosseries de vehicles. Als catorze anys canvià d’empresa i fou contractat, també d’aprenent, pel senyor Antonio Farran Farràs, que tenia una planxisteria a la carretera Nacional II, que en aquells anys passava per dins de Tàrrega i la gent anomenava la carretera de Cervera. 

L’Antonio Farran Farràs, fill de Tàrrega, era un bon planxista. En la dècada de 1940 i 1950 féu els treballs corrents en aquells anys de misèria i d’estraperlo: reconstruir i transformar tota mena de vehicles. Aquesta labor, en la segona meitat de la dècada de 1950, també consistí en la construcció de tres o quatre cabines de camions basades en cabines de fabricants europeus com Volvo i Austin. El client, vistes les fotografies de cabines de camions europeus que tenia el senyor Farran procedents de revistes d’automoció, escollia la que més que li agradava i entrava dins la seva capacitat econòmica.

La construcció de les cabines era completament artesanal. La primera actuació era la construcció d'un bastiment de fusta, que era l'ànima sobre la qual es muntava i perfilava la planxa metàl·lica a cops de martell. Les hores de treball eren una bestiesa, però els salaris, el cost de la mà d'obra, aleshores, era irrisori.

El senyor Francisco Pont recorda dues cabines que construïren aquells anys. El primer, una cabina que tenia l’aparença d’un model de Volvo muntada sobre un xassís per encàrrec d’una família que treballava traginant aviram i ous i era coneguda com a cal Fàbregas. Amb relació a aquest camió hi ha una anècdota curiosa i sucosa: en una ocasió la Guàrdia Civil va aturar el camió i va comprovar-ne la documentació. Atès que era reconstruït totalment i, per tant, la cabina no tenia pas cap relació amb el vehicle original, fou immobilitzat. El senyor Farran hagué de personar-se a la comandància de la Guàrdia Civil per desfer el malentès causat per aquella cabina d’aparença estrangera. I al cap d’uns anys, el senyor Pont, que resideix a Mallorca, en una visita a Tàrrega veié, dipositat en un desballestament que hi havia entre Anglesola i Bellpuig, aquell camió amb llur cabina d’aparença Volvo que el senyor Farran i els seus treballadors havien construït. 

El senyor Pont conserva dues fotografies d’una cabina que fou construïda en la planxisteria del senyor Farran per un transportista de Cervera, capital de la comarca de la Segarra, que traginava palla i alfals. El camió era un 3HC procedent de la guerra civil el motor de benzina del qual havia estat transformat en dièsel per l’empresa TDZ de Saragossa (Transformaciones Diésel Zaragoza).

El camió rus equipat amb la nova cabina construïda a imitació de la que muntava un model de casa anglesa Austin. En aquesta fotografia, del frontal del camió, s'aprecia, a la dreta, un tram de l'antiga carretera nacional II que discorria dins del nucli urbà de Tàrrega:

Cabina artesanal Taller Farran de Tàrrega

El camió, vestit amb la nova cabina acabada, de perfil, estacionat davant del taller de planxisteria amb el senyor Farran, el senyor Pont, ben jovenet, el senyor Joan Bernaus, mecànic, el senyor Clos, electricista: 

cabina produïda pel Taller Farran de Tàrrega

L’any 1962, el senyor Francisco Pont marxà a fer el servei militar obligatori. I no tornà a Tàrrega. S’establí a Mallorca on fundà l’empresa Carrocerias Francisco SL. Jubilat, el negoci el porten ara els seus fills, Carrocerias Francisco Hijos SL, empresa ubicada al carrer Gerrers 3 del polígon industrial de Marratxí. Algunes de les carrosseries construïdes pels fills del senyor Pont a Marratxí:

Nissan Cabstar

thumbnail

Volvo negre

Renault carroseries Francisco Mallorca

grua Fassi

caixa

caixa blanca davant

caixa blancal

L’Antoni i en Blai Farran, fills del titular de la planxisteria Farran, el Sr. Antonio Farran Farràs, segueixen l’ofici del pare amb el taller Planxisteria i Pintura Farran SL del carrer de Sant Pelegrí 49 de Tàrrega.

Agraïm al senyor Francisco Pont, amb qui hem contactat gràcies a en Sebastià Villena Nicolau, les fotografies i la informació facilitada de la planxisteria A. Farran de Tàrrega, que recupera un petit constructor de cabines de camions de la segona meitat dels anys 1950. També al senyor Antoni Farran en la identificació dels treballadors de la planxisteria del seu pare.

divendres, 10 d’agost del 2018

Els altres oblidats: els carrossers de les dècades de 1940, 1950 i 1960.

En Josep Vert i Planas exposa en un seu llibre que la reconstrucció de vehicles en la dècada de 1940 fou possible, en gran part, en poder disposar de recanvis dels vehicles abandonats en els desballestaments improvisats arran de la retirada republicana del febrer de l'any 1939 localitzats en punts propers a la ratlla de la frontera. Era un pelegrinatge constant fins aquells punts per desmuntar els vehicles oblidats i proveir-se de tota mena de peces i recanvis, incloent-hi xassissos, eixos i motors. Tot era susceptible d'ésser aprofitat. 

Els germans Seco, veïns de Ripoll, anaven a bosc amb uns camions precaris que construïren amb els vehicles abandonats l'hivern de l'any 1939 a la comarca del Ripollès. I el senyor Salvans, distribuïdor de begudes amb un establiment a Ripoll, és féu un fart d'anar fins al coll d'Ares en els primers anys de la dècada de 1940 per proveir-se de tota mena de recanvis per llurs camions  i furgonetes, els quals ell mateix reparava. 

En punts concrets propers a la frontera francesa, on hi hagué un abandonament nombrós de vehicles, les autoritats victorioses de la guerra civil decretaren la creació de centres de recuperació de vehicles requisats per causa de la guerra: llurs legítims propietaris, acreditant amb qualsevol document administratiu o privat el domini, podien recuperar-ne la possessió. Transcorregut un termini de temps sense que tal reclamació fos efectiva,  els romanents de vehicles eren subhastats en lots.

La demanda de vehicles que hi havia en els anys 1940 causada per la imperiosa necessitat que transportistes i particulars tenien de disposar-ne, suscità, a l'entorn dels centres de recuperació, un mercat negre considerablement lucratiu per les persones que eren al capdavant d'aquests establiments contravenint la finalitat de llur creació. Alguns vehicles no reclamats per llurs propietaris foren venuts de sotamà a persones que tenien un bon capital per adquirir-los.

Tal era la necessitat de disposar d'un vehicle que els compradors maldaven per tenir un tros de xassís amb un número de bastidor del vehicle gravat. En possessió d'aquesta peça era possible construir de nou en nou un vehicle apte per transitar amb llur matrícula primigènia.

En els penosos anys de la postguerra sorgí una intensa activitat de contraban de recanvis, lubricants i pneumàtics que des de les comarques del Vallespir i del Rosselló s'internaven a les comarques limítrofs de l'Alt Empordà i de la Garrotxa  a través de distintes vies de penetració poc vigilades per la Guàrdia Civil, incapaç de controlar eficaçment per causa dels pocs mitjans humans i materials disponibles un territori tan dilatat i abrupte. 

Els autèntics artífexs en la recuperació i reconstrucció del misèrrim parc de vehicles espanyol que tingué lloc en la dècada de 1940,  aprofitant majorment els vehicles malmesos de la guerra civil, foren els mecànics i els carrossers.

A Catalunya, país fortament industrialitzat, en cada poble d'una certa importància per les fàbriques que acollia hi havia constructors de carros que amb la irrupció dels vehicles de tracció mecànica adaptaren llur activitat a la construcció de carrosseries de fusta d'òmnibus, cabines i caixes de fusta. D'aquesta manera proliferaren arreu carrossers que en els anys 1940 i 1950 tingueren un paper fonamental en la reconstrucció de vehicles transformant els xassissos i construint tota mena de carrosseries, cabines i caixes. Només en els municipis limítrofs de Girona i Salt hi hagué més de deu carrossers, que eren empreses familiars amb pocs treballadors: Carrosseries Fluvià, amb el taller al carrer cardenal Margarit 2, començà amb la construcció de bolquets per a Unimogs; en Guifre, que era concessionari de les grues Hiab, i el taller Ran (Rubirola, Argemí i Nogué), dos carrossers que es traslladaren al polígon de Sant Julià de Ramis, també fabricaven bolquets; i Evac (Enric Vàzquez i Cairol) també féu alguns bolquets en la dècada de 1960; en Sais de Santa Eugènia de Ter; Carrosseries Sol-Xar; en Panosa i en Solé, de Salt, que només produïren carrosseries de fusta; en Roca que estava al carrer Figuerola, a tocar de la Devesa; i Carrosseries Pirineus de Salt que l'any 1988 es mudà al polígon industrial d'Aiguaviva.

Malauradament hi ha poca informació dels carrossers que en les dècades de 1940 i 1950, i en menor mesura els primers anys de la dècada de 1960, esdevingueren autèntics constructors de cabines de camions d'una qualitat i bellesa admirables tenint en compte les poques matèries primeres que tenien al seu abast.

Disposem d'unes poques fotografies de camions que muntaven cabines construïdes en les dècades de 1950 i 1960, fidel i exacte reflex del refinament i professionalitat assolits per alguns carrossers que construïen cabines.

El primer camió, completament rovellat, fotografiat en un poble de la província de Burgos, munta una cabina molt consistent i ben acabada que reprodueix la cabina del Pegaso Z-207 amb la calandra del Pegaso 140 dièsel. Aquest treball, d'un estilisme reeixit, podria haver sortit del taller que Talleres Nápoles tenia a la ciutat de Saragossa. El bon gust del projectista i el detalls que presenta, incorporats en les cabines d'en Vincenzo Angelino Gervasio, avalen aquesta hipòtesi:

PICT0118

PICT0119

Aquest camió, que muntava un volant com el del Pegaso Z-207, disposava d'un motor dièsel de la casa Barreiros:

PICT0110

Un GMC amb una cabina construïda l'any 1958 per Carrosseries Auto Ampurdan de Figueres que constitueix una còpia de la cabina del Pegaso Z-207:

IMG_4488

Un camió reconstruït per Carroosseries Germans Teixidor de Banyoles amb una cabina que presenta una semblança amb la del camió trobat a la província de Burgos, basada en la del Pegaso Z-207, la qual féu molta forrolla en aquells anys. En aquella Espanya autàrquica, miserable i malalta de deliris imperials, els carrossers no tenien gaires models per projectar les cabines que produïen:

IMG_2094

Un camió dotat amb una cabina artesanal construïda per un carrosser, carregat de caixes de pollastres en el moll d'un escorxador d'aviram:  

camions transport pollastres Tojeiro Fuentes

L'anterior cabina reproduïa, d'una manera matussera i senzilla, la cabina del Ford Thames Trader.


20171007_115536

Factorias Nápoles, fabricant dels vehicles Nazar, que fou també un constructor de cabines que aprofità l'esclat econòmic iniciat l'any 1960 per fer el salt a la construcció de camions, autocars i autobusos i furgonetes, produí, l'any 1963,  el camió Nazar B de quatre tones i mig amb una cabina semblant, més moderna i simplificada, a la que equipava el camió carregat d'aviram:

Nazar B 5 Tm 1963 primera cabina


Un altre camió matriculat cap a l'any 1930, reconstruït a mitjan anys 1950 amb una cabina projectada a partir del Pegaso 140 dièsel, produïda per un carrosser que posseïa amples coneixements i capacitat en aquesta matèria. Aquesta cabina podria haver construïda tant per Talleres Nápoles de Saragossa com per qualsevol carrosser d'autocars i autobusos que hi havia aleshores a la Rioja:

IMG_3248

Part posterior de la cabina, força moderna i atractiva en el moment en què fou construïda:

IMG_2554

Un camió, probablement d'origen nord-americà, matriculat a València i que fou d'un transportista de Manresa, capital de la comarca del Bages, dipositat en la dècada de 1990 al Museu del Transport de Castellar de n'Hug, reconstruït amb una cabina artesanal produïda per un carrosser (arxiu Miguel Atencia):

CAMIÓ CABINA ARTESANAL MUSEU TRANSPORT CASTELLAR DE N'HUG

Aquest camió, l'any 2004, fotografiat pel senyor Marçal Guardiola Sànchez:

camió museu del Transsport Castellar de n'Hug transportista Manresa

camió cabina artesanal Museu del Transport

El carrosser sabadellenc Caba també participà en l'activitat de reconstrucció de vehicles. Trobà, en les revistes del motor franceses, els vehicles que després adaptà per construir llurs cabines. Un petit camió reconstruït en la primera meitat dels anys 1960, amb una cabina refistolada, sumptuosa, distingida:

IMG_1762

IMG_1761

El procés de divulgació dels constructors de vehicles industrials espanyols -ENASA, Barreiros, Motor Ibèrica SA, ..- favorable i positiu, en pocs anys, a conseqüència de la publicació de llibres i articles que aborden aquesta matèria tanmateix no ha repercutit ni s'ha estès a un estudi i coneixement aproximat i sumari d'alguns dels carrossers més destacats que reconstruïren camions i autocars en els vint anys de postguerra. La falta de una bibliografia solvent sobre aquesta matèria és un fet impensable en països de major cultura, interès per la seva història i sensibilitat per les activitats industrials implantades com França, Itàlia, Alemanya o Regne Unit. Amb el temps aquest buit, atès l'interès que aquesta matèria suscita, de ben segur que serà pal·liat.

dijous, 17 de maig del 2012

Clients d'en Pere Liu i Vila que reparaven llurs Nazars al taller de Salt (Gironès).

Amb l'ànim de conservar les dades dels camions i autocars Nazar que van córrer per les comarques gironines, recollim alguns dels clients que reparaven i mantenien els seus vehicles al taller d'en Pere Liu i Vila, al carrer Cervantes 65 de Salt (Gironès). 

Atès el temps transcorregut, en ocasions és difícil de precisar el model concret de camió que reparava en Pere Liu. Alguns propietaris de camions i furgonetes Nazar de l'Alt Maresme també li duien els seus vehicles a en Pere Liu per llur  prestigi d'excel·lent mecànic. 

En Pere Liu reparava i feia el manteniment dels vehicles Nazar venuts a les comarques girorines atès que era el mecànic del concessionari oficial i cobria el període de garantia. Vençut el termini de la garantia, la majoria de clients confiaven a en Pere Liu el manteniment dels camions, furgonetes i autocars Nazar, fidelitat que es va mantenir quan en Pere va establir-se pel seu compte, un cop plegada l'empresa Factorías Nápoles SA. 

1) Sr. Joan Coll i Puig, d'Albons (Baix Empordà), tenia un Nazar B, gros, amb bolquet. 

2) Sr. Josep Serra i Subirós, constructor amb adreça al carrer de la Rutlla, de Girona, va tenir aquest Nazar A amb bolquet i alces de fusta fotografiat pel senyor Barry Coppola (arxiu NA3T):
Camió Nazar A amb bolquet del senyor Josep Serra i Subirós, constructor de Girona.


3) Pere Comalada, de La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà), tenia un camió Nazar B amb bolquet per treballar a les graveres. 

4) Sr. Josep Carrau i Güell, del carrer Oliva 26, de Girona (Gironès), tenia una camioneta C. 

5) Sr. Joan Dardé i Caballé, del carrer Creu 60, de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), propietari d'una camioneta C. 

6) Sr. Josep Ferrer Josefa, del veïnat de Sant Daniel, de Tordera (Maresme), que va tenir quatre camions Nazar B. 

7) Sr. Manuel López Martínez, del carrer Germans Sabat 64, de Girona, propietari d'un camió Nazar B amb bolquet que traginava sorres i graves. Després va comprar un Pegaso 200. 

8) Sr. Josep Oliver Bisbe, del carrer Font 2, de Sant Joan de Mollet (Gironès), propietari d'un camionet Nazar C equipat amb un bolquet. 

9) Sr. Joan Piferrer Mosset, de Sant Jordi Desvalls (Gironès), tenia un Nazar B petit per feines de paleta. 

10)  Sr. Ramon Pagespetit i Valls, del carrer Sant Ramon 2, de Tordera (Maresme). En tenia dos de Nazars, venuts pel senyor Santiago Castellsaguer i Ribas, representant de Nazar a les comarques del Maresme i del Vallès Oriental: un camionet Nazar de 3.500 quilos i un Nazar B de 5,5 Tones, que va vendre al senyor Joaquim Puig i Ribot, desballestat l'any 1994:

Nazar de Tordera (1965)

11) Sr. Àngel Ramonet i Fontanet, de Puigcerdà (Cerdanya), tenia un parell de camions Nazar per a transports generals.

12) Sr. Lluís Roca, de Sant Gregori (Gironès), que tenia un camionet Nazar B de 3.500 quilos amb un bolquet.

13) Sr. Àngel Reches, propietari de l'empresa TRANSPORTS ÀNGEL RECHES SL, tenia un camió Nazar B gros per paqueteria, recaderia i transports generals.

14) Sr. Ramon Roca, d'Arenys de Mar (Maresme), tenia un camió Nazar B gros.

15) Sr. Joan Sabater i Estrach, del carrer Trafalgar 29, de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà), tenia un camió Nazar B de 5,5 Tn, amb bolquet.

16) Sr. Joan Serra i Bruguera, amb adreça a carrer Carretera 41, de Celrà (Gironès), tenia una furgoneta Nazar C per la venda ambulant de sabates als mercats.

17) Sr. Josep Serra i Vidal, del carrer de la Rutlla 175, de Girona (Gironès), tenia un camió Nazar per la venda de materials de construcció.

18) Sr. Enric Vilavedra i Aldrich, del carrer Empúries 96, de Torroella de Montgrí. Aquest camió l'havia adquirit el senyor Joan Clotes, de l'Estartit: 

camió Nazar de l'Enric Vilavedra

19) Srs. Lluís i Joan Puig Bohigas, de Can Jovet de Salitja, poble integrat a Vilobí d'Onyar (La Selva): eren tractants de bestiar i tenien un camionet Nazar A amb caixa de transport d'animals.

20) Sr. Lluís Farrerons, de Torroella de Montgrí, tenia un Nazar B de 7 tones. 

21) Autocars Pujol, de Lloret de Mar, tena un autocar petit Nazar que feia serveis de curta distància.

22) Sr. Andreu Portas, de Sant Hilari Sacalm (La Selva), carnisser de professió, va comprar el primer Nazar al senyor Lluís Costa. Probablement que va ser el primer Nazar de les comarques gironines, un furgó. 

23) Sr. Àngel Vilar, de l'empresa TRANSPORTS I GRUES ÀNGEL VILAR SA, de la carretera de Calonge 7, de La Bisbal d'Empordà, propietari d'aquest camió Nazar:

escanear0014

24) Sr. Jaume Pla, fill de Banyoles, transportista de La Bisbal d'Empordà.

25) Autocars Brillas, que feien el servei urbà de Blanes amb uns quants autobusos Nazar.

26) Sr. Joan Oller i Coll, de La Bisbal d'Empordà, propietari d'un camionet Nazar B de 3.500 quilos amb caixa de transport de bestiar que va compra l'any 1971 al senyor Josep Colomer i Miró, de Fonolleres (Baix Empordà):

camió NAZAR 002


27) Sr. Manuel Abadin, de Cassà de la Selva, tractant de bestiar, tenia un camió Nazar que li va vendre al senyor Joan Solà i Borrell, de Matajudaïca (Baix Empordà).


28) Sr. Enric Casellas i Majó, de Foixà:

camió Nazar a Foixà (Girona)

29) Transports Coll, de Banyoles, tenia un camió Nazar que treballava per l'empresa Bigues Agustí, de Banyoles, fabricant de bigues i magatzem de materials de construcció a Banyoles i Girona.

30)  Sr. Pere Casals, de Tordera (Maresme), propietari d'un camionet Nazar.

31) Lluís Ferrer i Mercader, del carrer Rutlla 13, de Parlavà, propietari d'un camió Nazar A gros.

32) Joaquim Puig i Casadellà, titular d'una empresa d'autocars va tenir-ne tres de Nazars, amb matrícules GI-54350, GI-58XXX i GI-63313. Fotografia d'aquest darrer autocar accidentat a Sant Hilari Sacalm el 24 de juliol de 1974, després de transportar l'orquestra "La Principal de Llagostera":

IMG_8551

 33) Sr. Joan Marcé i Nous, de Sant Feliu de Guíxols, propietari d'una camioneta Nazar B. 

34) Sr. Lluís Bassols i Pijoan, amb el sobrenom d'en Cornetes, de S'Agaró-Castell Platja d'Aro (Baix Empordà), tenia un camió Nazar A amb bolquet.

35) Empresa Trahotel SA, de Lloret de Mar (La Selva), tenia un camió Nazar equipat amb un motor anglès. 

36) Sr. Gregorio Calahorra, propietari d'un furgó Nazar B tancat pel servei de bar ambulant:

Furgó Nazar B del senyor Calahorra dedicat a bar ambulant.

37) Sr. Josep Serret Ridorsa, de Celrà (Gironès), tenia un furgó C tancat per la venda ambulant als mercats de roba i articles tèxtils. 


38) Sr. Raya, de la Cellera del Ter, tenia tres camions Nazar A.


39) Sr. Melero, també de la Cellera del Ter, tenia un petit autocar Nazar que transportava els enginyers que treballaven en la construcció de l'embassament de Susqueda. Aquest autocar va estimbar-se i va morir-hi el conductor, en Barceló.

40) Sr. Manuel Monclova Vera, de Blanes, tenia un camionet B que muntava un bolquet.

41) Sr. Alejandro Sanmartí, de Pineda de Mar (Maresme)

42) Distribuïdor de begudes de Sant Feliu de Guíxols, tenia un camió Nazar amb motor Perkins original anglès. 

43) Sr. Lluís Dorca, del carrer del Carme, de Girona, es dedicava a transports generals amb dos camions Nazar A i B grossos i dues furgonetes B per la recollida i distribució.

44) Sr. Bartolomé Sánchez, de Sant Feliu de Guíxols, tenia un Nazar B de 5,5 Tn.

45) Sr. Antonio Hernández Valestegui, de Palamós, propietari d'un camió  Nazar.

46) Sr. Colom, de Sant Sadurní de l'Heura, tenia un camió Nazar B.

47) Sr. Casacuberta, distribuïdor del butà a Olot (Garrotxa), tenia un camió Nazar per al repartiment.

48) Transports Àngel Casas, de Salt, tenia un camió Nazar B amb bolquet.

49) Sr. Pere Bou, de Sarrià de Ter, tenia un camió Nazar de 7 Tn de transport de farratges.

50)  Sr. Madrid, de Girona, va tenir un furgó Nazar C tancat.

51) Sr. Albert Pons, fill de Banyoles però establert a Lloret de Mar, va tenir un camió Nazar amb motor Perkins anglès.

52) Gabriel Pla, de Banyoles, germà d'en Jaume Pla establert a La Bisbal d'Empordà, tenia dos camions Nazar, un dels quals, equipat amb un motor Perkins anglès, que va donar un rendiment boníssim. Portava una pila de quilòmetres i el va vendre a l'empresa Gimferrer, també de Banyoles, coneguda com la fàbrica de les saques.

L'empresa Neteges Escobar, de Malgrat de Mar, també va tenir un camió Nazar per a neteges industrials, de clavegueram i pous negres.

Volem agrair al senyor Pere Liu aquesta relació de propietaris de vehicles Nazar de les comarques gironines i de l'Alt Maresme.