En Francisco Pont Domingo va néixer a Tàrrega, capital de la comarca de l’Urgell, l’any 1941. Als tretze anys entrà d’aprenent a una planxisteria de Tàrrega, Rocama, ubicada a la carretera d’Agramunt, propietat de tres socis, l’acrònim del primer cognom dels quals, Roca, Campabadal i Massanet, donava nom a l’empresa. Hi treballà poc més d’un any aprenent l’ofici de planxista, la reparació de bonys i de cops produïts en les carrosseries de vehicles. Als catorze anys canvià d’empresa i fou contractat, també d’aprenent, pel senyor Antonio Farran Farràs, que tenia una planxisteria a la carretera Nacional II, que en aquells anys passava per dins de Tàrrega i la gent anomenava la carretera de Cervera.
L’Antonio Farran Farràs, fill de Tàrrega, era un bon planxista. En la dècada de 1940 i 1950 féu els treballs corrents en aquells anys de misèria i d’estraperlo: reconstruir i transformar tota mena de vehicles. Aquesta labor, en la segona meitat de la dècada de 1950, també consistí en la construcció de tres o quatre cabines de camions basades en cabines de fabricants europeus com Volvo i Austin. El client, vistes les fotografies de cabines de camions europeus que tenia el senyor Farran procedents de revistes d’automoció, escollia la que més que li agradava i entrava dins la seva capacitat econòmica.
La construcció de les cabines era completament artesanal. La primera actuació era la construcció d'un bastiment de fusta, que era l'ànima sobre la qual es muntava i perfilava la planxa metàl·lica a cops de martell. Les hores de treball eren una bestiesa, però els salaris, el cost de la mà d'obra, aleshores, era irrisori.
La construcció de les cabines era completament artesanal. La primera actuació era la construcció d'un bastiment de fusta, que era l'ànima sobre la qual es muntava i perfilava la planxa metàl·lica a cops de martell. Les hores de treball eren una bestiesa, però els salaris, el cost de la mà d'obra, aleshores, era irrisori.
El senyor Francisco Pont recorda dues cabines que construïren aquells anys. El primer, una cabina que tenia l’aparença d’un model de Volvo muntada sobre un xassís per encàrrec d’una família que treballava traginant aviram i ous i era coneguda com a cal Fàbregas. Amb relació a aquest camió hi ha una anècdota curiosa i sucosa: en una ocasió la Guàrdia Civil va aturar el camió i va comprovar-ne la documentació. Atès que era reconstruït totalment i, per tant, la cabina no tenia pas cap relació amb el vehicle original, fou immobilitzat. El senyor Farran hagué de personar-se a la comandància de la Guàrdia Civil per desfer el malentès causat per aquella cabina d’aparença estrangera. I al cap d’uns anys, el senyor Pont, que resideix a Mallorca, en una visita a Tàrrega veié, dipositat en un desballestament que hi havia entre Anglesola i Bellpuig, aquell camió amb llur cabina d’aparença Volvo que el senyor Farran i els seus treballadors havien construït.
El senyor Pont conserva dues fotografies d’una cabina que fou construïda en la planxisteria del senyor Farran per un transportista de Cervera, capital de la comarca de la Segarra, que traginava palla i alfals. El camió era un 3HC procedent de la guerra civil el motor de benzina del qual havia estat transformat en dièsel per l’empresa TDZ de Saragossa (Transformaciones Diésel Zaragoza).
El camió rus equipat amb la nova cabina construïda a imitació de la que muntava un model de casa anglesa Austin. En aquesta fotografia, del frontal del camió, s'aprecia, a la dreta, un tram de l'antiga carretera nacional II que discorria dins del nucli urbà de Tàrrega:
El camió rus equipat amb la nova cabina construïda a imitació de la que muntava un model de casa anglesa Austin. En aquesta fotografia, del frontal del camió, s'aprecia, a la dreta, un tram de l'antiga carretera nacional II que discorria dins del nucli urbà de Tàrrega:
El camió, vestit amb la nova cabina acabada, de perfil, estacionat davant del taller de planxisteria amb el senyor Farran, el senyor Pont, ben jovenet, el senyor Joan Bernaus, mecànic, el senyor Clos, electricista:
L’any 1962, el senyor Francisco Pont marxà a fer el servei militar obligatori. I no tornà a Tàrrega. S’establí a Mallorca on fundà l’empresa Carrocerias Francisco SL. Jubilat, el negoci el porten ara els seus fills, Carrocerias Francisco Hijos SL, empresa ubicada al carrer Gerrers 3 del polígon industrial de Marratxí. Algunes de les carrosseries construïdes pels fills del senyor Pont a Marratxí:
L’Antoni i en Blai Farran, fills del titular de la planxisteria Farran, el Sr. Antonio Farran Farràs, segueixen l’ofici del pare amb el taller Planxisteria i Pintura Farran SL del carrer de Sant Pelegrí 49 de Tàrrega.
Agraïm al senyor Francisco Pont, amb qui hem contactat gràcies a en Sebastià Villena Nicolau, les fotografies i la informació facilitada de la planxisteria A. Farran de Tàrrega, que recupera un petit constructor de cabines de camions de la segona meitat dels anys 1950. També al senyor Antoni Farran en la identificació dels treballadors de la planxisteria del seu pare.
Agraïm al senyor Francisco Pont, amb qui hem contactat gràcies a en Sebastià Villena Nicolau, les fotografies i la informació facilitada de la planxisteria A. Farran de Tàrrega, que recupera un petit constructor de cabines de camions de la segona meitat dels anys 1950. També al senyor Antoni Farran en la identificació dels treballadors de la planxisteria del seu pare.
