El camió Nazar C que tingué l'empresa Transportes Felipe Pineda de Lucena (Còrdova).

Un amic ens ha informat que la web de l'empresa Transportes Felipe Pineda del municipi de Lucena, a la província de Còrdova, conté la fotografia d'un camió Nazar C, de tres-mil cinc-cents quilos de pes, equipat amb una caixa de transports generals coberta amb una vela. D'acord amb la informació que subministra la referida web, el Nazar, que munta una visera i barres de posició, matriculat a Còrdova, fou el primer camió que tingué el senyor Pineda:

Només hi havia una altre fotografia antiga d'un camió Nazar C que fou del senyor Esteve Parcerisas, marxant, venedor ambulant  d'olives i fruits secs a les comarques del Ripollès i Osona, amb una carrosseria construïda per Carrosseries Pirineus SA:

El fet que hi hagi només dues fotografies d'època d'aquest camió, d'acord amb la informació que disposem ara per ara, és absolutament natural i lògic. Fou produït i comercialitzat l'any 1965, en el curs d'un any. Algunes unitats produïdes, un cop venuda Factorias Nápoles SA a Barreiros Dièsel SA, foren liquidades a molt bon preu en el transcurs dels anys 1966 i 1967. Quant als furgons i furgonetes derivats d'aquest model, que només sabem que s'ha conservat una unitat, a Galícia, les fotografies antigues conservades poden comptar-se amb els dits d'una mà. 

Quatre camions Nazar C s'han conservat. Tres són propietat d'un col·leccionista asturià, un dels quals, trobat per l'amic Jordi Núñez Beltran en el municipi de Belchite, a la província de Saragossa, que fou de la família Amorós, marxants de fruita i verdura, ha estat sotmès a una restauració admirable.

Els altres oblidats: els carrossers de les dècades de 1940, 1950 i 1960.

En Josep Vert i Planas exposa en un seu llibre que la reconstrucció de vehicles en la dècada de 1940 fou possible, en gran part, en poder disposar de recanvis dels vehicles abandonats en els desballestaments improvisats arran de la retirada republicana del febrer de l'any 1939 localitzats en punts propers a la ratlla de la frontera. Era un pelegrinatge constant fins aquells punts per desmuntar els vehicles oblidats i proveir-se de tota mena de peces i recanvis, incloent-hi xassissos, eixos i motors. Tot era susceptible d'ésser aprofitat. 

Els germans Seco, veïns de Ripoll, anaven a bosc amb uns camions precaris que construïren amb els vehicles abandonats l'hivern de l'any 1939 a la comarca del Ripollès. I el senyor Salvans, distribuïdor de begudes amb un establiment a Ripoll, és féu un fart d'anar fins al coll d'Ares en els primers anys de la dècada de 1940 per proveir-se de tota mena de recanvis per llurs camions  i furgonetes, els quals ell mateix reparava. 

En punts concrets propers a la frontera francesa, on hi hagué un abandonament nombrós de vehicles, les autoritats victorioses de la guerra civil decretaren la creació de centres de recuperació de vehicles requisats per causa de la guerra: llurs legítims propietaris, acreditant amb qualsevol document administratiu o privat el domini, podien recuperar-ne la possessió. Transcorregut un termini de temps sense que tal reclamació fos efectiva,  els romanents de vehicles eren subhastats en lots.

La demanda de vehicles que hi havia en els anys 1940 causada per la imperiosa necessitat que transportistes i particulars tenien de disposar-ne, suscità, a l'entorn dels centres de recuperació, un mercat negre considerablement lucratiu per les persones que eren al capdavant d'aquests establiments contravenint la finalitat de llur creació. Alguns vehicles no reclamats per llurs propietaris foren venuts de sotamà a persones que tenien un bon capital per adquirir-los.

Tal era la necessitat de disposar d'un vehicle que els compradors maldaven per tenir un tros de xassís amb un número de bastidor del vehicle gravat. En possessió d'aquesta peça era possible construir de nou en nou un vehicle apte per transitar amb llur matrícula primigènia.

En els penosos anys de la postguerra sorgí una intensa activitat de contraban de recanvis, lubricants i pneumàtics que des de les comarques del Vallespir i del Rosselló s'internaven a les comarques limítrofs de l'Alt Empordà i de la Garrotxa  a través de distintes vies de penetració poc vigilades per la Guàrdia Civil, incapaç de controlar eficaçment per causa dels pocs mitjans humans i materials disponibles un territori tan dilatat i abrupte. 

Els autèntics artífexs en la recuperació i reconstrucció del misèrrim parc de vehicles espanyol que tingué lloc en la dècada de 1940,  aprofitant majorment els vehicles malmesos de la guerra civil, foren els mecànics i els carrossers.

A Catalunya, país fortament industrialitzat, en cada poble d'una certa importància per les fàbriques que acollia hi havia constructors de carros que amb la irrupció dels vehicles de tracció mecànica adaptaren llur activitat a la construcció de carrosseries de fusta d'òmnibus, cabines i caixes de fusta. D'aquesta manera proliferaren arreu carrossers que en els anys 1940 i 1950 tingueren un paper fonamental en la reconstrucció de vehicles transformant els xassissos i construint tota mena de carrosseries, cabines i caixes. Només en els municipis limítrofs de Girona i Salt hi hagué més de deu carrossers, que eren empreses familiars amb pocs treballadors: Carrosseries Fluvià, amb el taller al carrer cardenal Margarit 2, començà amb la construcció de bolquets per a Unimogs; en Guifre, que era concessionari de les grues Hiab, i el taller Ran (Rubirola, Argemí i Nogué), dos carrossers que es traslladaren al polígon de Sant Julià de Ramis, també fabricaven bolquets; i Evac (Enric Vàzquez i Cairol) també féu alguns bolquets en la dècada de 1960; en Sais de Santa Eugènia de Ter; Carrosseries Sol-Xar; en Panosa i en Solé, de Salt, que només produïren carrosseries de fusta; en Roca que estava al carrer Figuerola, a tocar de la Devesa; i Carrosseries Pirineus de Salt que l'any 1988 es mudà al polígon industrial d'Aiguaviva.

Malauradament hi ha poca informació dels carrossers que en les dècades de 1940 i 1950, i en menor mesura els primers anys de la dècada de 1960, esdevingueren autèntics constructors de cabines de camions d'una qualitat i bellesa admirables tenint en compte les poques matèries primeres que tenien al seu abast.

Disposem d'unes poques fotografies de camions que muntaven cabines construïdes en les dècades de 1950 i 1960, fidel i exacte reflex del refinament i professionalitat assolits per alguns carrossers que construïen cabines.

El primer camió, completament rovellat, fotografiat en un poble de la província de Burgos, munta una cabina molt consistent i ben acabada que reprodueix la cabina del Pegaso Z-207 amb la calandra del Pegaso 140 dièsel. Aquest treball, d'un estilisme reeixit, podria haver sortit del taller que Talleres Nápoles tenia a la ciutat de Saragossa. El bon gust del projectista i el detalls que presenta, incorporats en les cabines d'en Vincenzo Angelino Gervasio, avalen aquesta hipòtesi:

Aquest camió, que muntava un volant com el del Pegaso Z-207, disposava d'un motor dièsel de la casa Barreiros:

Un GMC amb una cabina construïda l'any 1958 per Carrosseries Auto Ampurdan de Figueres que constitueix una còpia de la cabina del Pegaso Z-207:

Un camió reconstruït per Carroosseries Germans Teixidor de Banyoles amb una cabina que presenta una semblança amb la del camió trobat a la província de Burgos, basada en la del Pegaso Z-207, la qual féu molta forrolla en aquells anys. En aquella Espanya autàrquica, miserable i malalta de deliris imperials, els carrossers no tenien gaires models per projectar les cabines que produïen:

Un camió dotat amb una cabina artesanal construïda per un carrosser, carregat de caixes de pollastres en el moll d'un escorxador d'aviram:  

L'anterior cabina reproduïa, d'una manera matussera i senzilla, la cabina del Ford Thames Trader.

Factorias Nápoles, fabricant dels vehicles Nazar, que fou també un constructor de cabines que aprofità l'esclat econòmic iniciat l'any 1960 per fer el salt a la construcció de camions, autocars i autobusos i furgonetes, produí, l'any 1963,  el camió Nazar B de quatre tones i mig amb una cabina semblant, més moderna i simplificada, a la que equipava el camió carregat d'aviram:

Un altre camió matriculat cap a l'any 1930, reconstruït a mitjan anys 1950 amb una cabina projectada a partir del Pegaso 140 dièsel, produïda per un carrosser que posseïa amples coneixements i capacitat en aquesta matèria. Aquesta cabina podria haver construïda tant per Talleres Nápoles de Saragossa com per qualsevol carrosser d'autocars i autobusos que hi havia aleshores a la Rioja:

Part posterior de la cabina, força moderna i atractiva en el moment en què fou construïda:

Un camió, probablement d'origen nord-americà, matriculat a València i que fou d'un transportista de Manresa, capital de la comarca del Bages, dipositat en la dècada de 1990 al Museu del Transport de Castellar de n'Hug, reconstruït amb una cabina artesanal produïda per un carrosser (arxiu Miguel Atencia):

Aquest camió, l'any 2004, fotografiat pel senyor Marçal Guardiola Sànchez:

El carrosser sabadellenc Caba també participà en l'activitat de reconstrucció de vehicles. Trobà, en les revistes del motor franceses, els vehicles que després adaptà per construir llurs cabines. Un petit camió reconstruït en la primera meitat dels anys 1960, amb una cabina refistolada, sumptuosa, distingida:

El procés de divulgació dels constructors de vehicles industrials espanyols -ENASA, Barreiros, Motor Ibèrica SA, ..- favorable i positiu, en pocs anys, a conseqüència de la publicació de llibres i articles que aborden aquesta matèria tanmateix no ha repercutit ni s'ha estès a un estudi i coneixement aproximat i sumari d'alguns dels carrossers més destacats que reconstruïren camions i autocars en els vint anys de postguerra. La falta de una bibliografia solvent sobre aquesta matèria és un fet impensable en països de major cultura, interès per la seva història i sensibilitat per les activitats industrials implantades com França, Itàlia, Alemanya o Regne Unit. Amb el temps aquest buit, atès l'interès que aquesta matèria suscita, de ben segur que serà pal·liat.

La visita als camions Nazar conservats a les comarques del Baix Empordà i del Gironès.

El passat dissabte, un cop visitat el camionet Nazar d'en Xavier Castells vam fer via cap a Girona per l'autopista AP-7, molt atapeïda de vehicles que es desplaçaven al circuit de Catalunya per assistir als entrenaments del Gran Premi d'Espanya de Formula 1 i dels qui marxaven per gaudir del cap de setmana a les comarques gironines i a la Costa Brava. El temps agradable i els dies llargs conviden a sortir dels grans nuclis urbans per badar, disfressar-se de pagès o de mariner. 

El dia era fresquet, extremament agradable i un mantell verd ho cobria tot, conseqüència natural de les pluges generoses d'aquesta primavera. Els pobles de l'Empordà presenten un estat magnífic, superb. Un dels molts atractius de les comarques del Baix i de l'Alt Empordà per als afeccionats als camions vells són els Nazars conservats. 

A la benzinera de Celrà, que la gent gran del país anomena poste, vàrem trobar-nos amb en Pere Liu per marxar plegats cap a Foixà a visitar el Nazar que guarda el senyor Enric Casellas:

Aquest llum davanter del Nazar C del senyor Casellas és idèntic al que munta el Nazar B del senyor Castells. En aquells anys els proveïdors de vehicles es podien comptar amb els dits d'una mà. Detall de l'estrep que llueix el nom Nazar, una mostra de la continuïtat del detallisme d'acabats que sempre va fer gala aquesta empresa saragossana en tots els models comercialitzats.

Aquest Nazar va ser un dels últims vehicles matriculats a Girona. El senyor Casellas va carrossar-lo a Carrosseries Subiela, de Burjassot. Aquests excel·lents carrossers valencians de molta anomenada, avui dia instal·lats a Paterna, van construir-li una caixa de fusta amb alces pròpia del transport de fruita. El cost total del camió i la caixa, posat al carrer per treballar, va ser de dues-centes cinquanta mil pessetes, molts diners aquells anys. 

L'Enric Casellas en guarda un record excel·lent d'aquest Nazar. Va pujar-hi la família amb aquest camionet. Treballava a la farinera de Celrà i carregava quatre tones sense defalliment. Els seus fills van aprendre a conduir amb el Nazar.

Un cop jubilat, el senyor Casellas va guardar-lo sota cobert. El darrer canvi d'oli del motor del Nazar va ser fet l'any 1993 per en Pere Liu. Aquesta data assenyala els anys que el Nazar és guardat sota cobert sense treballar. El senyor Casellas confiava el manteniment i reparacions del Nazar a en Pere Liu.

Acomiadats del senyor Casellas i la seva muller Montserrat vàrem arribar-nos a Matajudaica, un petit poble proper a Casavells, bastit damunt d'un petit turó. En aquest poble, dins del clos d'una masia, el senyor Joan Saló i Borrell hi té tres camions Nazars completament devastats per la seva exposició a les inclemències del temps. El senyor Saló, tractant de bestiar, va comprar els tres Nazars usats.

El primer Nazar, encerclat de vegetació, munta els eixos i diferencial d'un camió Avia. Com s'aprecia en la fotografia, està completament capolat:

En Pere Liu no recorda pas haver vist aquest camió Nazar. I en Joan Saló, el seu propietari, tampoc recorda pas a qui va comprar-lo. Sí té present que el seu anterior amo va reforçar-li la potència del motor per enfilar una costa.

El segon Nazar que el senyor Saló té dipositat dins del clos de casa seva correspon a una camioneta Nazar B, de roda senzilla, amb caixa de transport de bestiar que va comprat usada a un senyor de Figueres. Va llevar-li la cabina del xassís per a usar-la de llenyer. El sostre d'aquesta cabina té una tira de ferro completament rovellada, de sabor britànic, que segurament indicava el nom i cognoms de l'antic propietari del camió i llur activitat professional: 

La caixa d'aquest camionet Nazar:

La matrícula d'aquest camionet Nazar comprat pel senyor Saló a un tractant de bestiar de l'Alt Empordà, GI-56162:

En Víctor Lacarta, que està duent a terme un gran treball sobre la relació de tots els vehicles Nazar -autocars i autobusos, camions i furgons i furgonetes- que han aparegut aquests darrers anys, aquesta dada li serà profitosa. Lamentem no poder-li oferir informació addicional.

El tercer Nazar que té el senyor Saló correspon a aquest camionet model B de 3.500 quilos, amb caixa de bestiar que havia estat d'en Puig de Salitja, un conegut tractant de bestiar que va plegar. 

En Pere Liu, que feia el manteniment d'aquest camionet Nazar, va modificar-li la posició de la palanca del canvi de marxes a l'alçada del motor, en lloc de la part posterior muntada de fàbrica, per la comoditat del conductor. Recorda perfectament que en Puig va treballar de valent amb aquest Nazar transportant bestiar amunt i avall per fires i mercats. Duia a sobre molts de quilòmetres recorreguts. Va ser el darrer camió del senyor Saló en actiu. El Nazar parcialment cobert de vegetació:  

Els senyors Saló i Liu fent-la petar; en primer terme, el camionet Nazar de 3.500 quilos i, al fons, al límit del clos, el xassís i la caixa del segon Nazar desproveït de la cabina:

Aquest camionet Nazar de 3.500 quilos va treballar fins l'any 1993, que és l'any de la darrera inspecció tècnica de vehicles. L'absència d'interès en la seva correcta conservació, tancant-lo sota cobert com s'esqueia, l'ha arruïnat completament.

Malauradament, després de tants anys a sol i serena aquests tres camions Nazar són absolutament irrecuperables. La vegetació, que té la tendència natural a l'ocupació del territori si les condicions li són favorables, està embolcallant lenta però inexorablement aquests tres camions Nazar. Llur única utilitat és proveir de peces d'altres Nazars que s'hagin de restaurar. 

Després de dinar, per la tarda vàrem visitar el Nazar C que en Patau, un constructor gironí, té tancat a Canet d'Adri. Munta un bolquet i va comprar-lo en Patau, a dinou anys d'edat, a un constructor de Palafrugell que l'usava per al transport de graves i sorres. El Nazar carregat amb un Renault Ondine:

Uns brètols van trencar-li el parabrisa i els altres vidres de les cabina, talment s'aprecia en aquesta fotografia. Llevat del volant, la resta de components que munta aquest Nazar són originals atenent al resultat de la inspecció practicada per en Pere Liu. Al seu costat hi ha un camió Ebro D350, també d'en Patau, carrossat amb un bolquet per treballs de construcció:

En Patau va informar-nos que fa dos anys va arrencar-lo. Els motors Perkins que equipaven aquests camionets eren inacabables.

Després de visitar aquest Nazar varem emprendre el camí cap a Sant Climent de Sescebes on hi ha un altre camió Nazar: un Nazar A que el senyor Martí Fabra té dipositat a la seva finca on produeix vins.

La restauració d'alguns camions de TRANSPORTS PADROSA SA.

En Jaume Ribas, gerent i propietari de CARROSSERIES PIRINEUS SA, una important i coneguda empresa carrossera que disposa d'un taller al polígon industrial Mas Aliu del municipi d'Aiguaviva, a tocar de Girona, per l'amistat que hi té amb en Pere Liu i Vila, li ha deixat unes fotografies de vehicles de l'empresa TRANSPORTS PADROSA SA, de Figueres. Concretament d'una moto i de tres camions antics, molt estimats per la família Padrosa, i que van ser completament restaurats per CARROSSERIES PIRINEUS SA.

La primera fotografia que conserva el senyor Ribas és la Motobekane de la família Padrosa que hom pot admirar, curosament restaurada, al Museu de la Tècnica de l'Empordà, al carrer dels Fossos 12 de Figueres, una iniciativa de la Fundació Pere Padrosa i Puignau i Margarita Pierre i Mallol, resultat de la passió pel col·leccionisme que té el senyor Padrosa. Amb gust, criteri, temps i diners ha aplegat algunes col·leccions extraordinàries de caire monogràfic.

Juntament amb les col·leccions monogràfiques que ha reunit el senyor Pere Padrosa i Puignau de màquines d'escriure i de cosir, estufes, telèfons i rellotges, en aquest Museu hi ha exposat un auto Hispano Suiza, perfectament restaurat, amb matrícula GI-2, i diverses motos que havien estat propietat de la família Padrosa.

La Motobecane, propietat de la família Padrosa, restaurada i exposada al Museu de la Tècnica de l'Empordà:

La Cirila, el camió Opel Blitz equipat amb un motor Ebro, també restaurat per CARROSSERIES PIRINEUS SA, d'Aiguaviva (Gironès). Va ser la primera grua de TRANSPORTS PADROSA SA  i va treballar en múltiples activitats i serveis:

Els dos camions Saurer que conserva la família Padrosa, matriculats a Madrid, com estaven abans de ser sotmesos a un procés complet de restauració:

Aquests dos camions Saurer, amb llurs colors vermell i blau cel, fotografiats un cop acabada la restauració completa a la nau de l'empresa CARROSSERIES PIRINEUS SA. Aquesta restauració excel·lent els hi va retornar tot l'esplendor d'antany:

Un encert haver conservat la grafia original que identificava, a la porta, l'empresa de transports d'en Pere Padrosa i Simon, en castellà, i l'escut amb les traces pròpies d'aquells anys que simbolitzaven la rapidesa i la velocitat:

Admirable el treball final assolit, tant respecte de la planxa de les cabines com de les caixes de fusta que muntaven aquests dos camions Saurer originalment. Tots els elements mecànics van ser igualment restaurats: motor, diferencial, transmissió, frens, electricitat, direcció. Un treball artesanal i meticulós completament reeixit. Aquests tres camions funcionen perfectament. 

Els camions restaurats per l'empresa CARROSSERIES PIRINEUS SA, l'Opel Blitz grua i els dos camions Saurer, actualment es troben dipositats, tancats i sota cobert, en una nau de la base de TRANSPORTS PADROSA SA, a Llers. Fotografies de la Cirila a Llers, que presenta una combinació de colors molt encertada i viva:

Part posterior de la grua que munta l'Opel Blitz amb el tercer eix:

El camió Saurer Vermell, amb matrícula M-20010. Ja han passat uns quants anys des que es va matricular:

Una afeccionats admirant aquest camió Saurer, que conserva el seu motor original:

I l'altre camió Saurer que conserva la família Padrosa, comprat pel senyor Pere Padrosa i Simon, amb matrícula M-25888:

Detall de l'interior de la cabina, amb el volant i el comandament del vehicle, d'una austeritat absoluta:

Aquest bloc vol agrair a en Pere Liu i Vila la recerca exhaustiva de retrats de camions i protagonistes del transport de les comarques gironines, en aquest cas concret, de la restauració de tres camions de la família Padrosa, de Figueres, un projecte reeixit de CARROSSERIES PIRINEUS SA. 

També volem donar les gràcies al senyor Ribas per les fotografies de la restauració d'aquests vehicles que va portar a terme, una iniciativa brillant de la família Padrosa que permet la recuperació i conservació de tres camions emblemàtics de les comarques gironines.

Ballestes Cuadrado de Vilamalla (Alt Empordà).

En Pere Liu i Vila, implicat de valent en la recuperació de la història del transport a les comarques gironines, disposa d'unes fotografies molt interessants. Els hi ha facilitat l'empresa BALLESTES CUADRADO SL, de Vilamalla (Alt Empordà). Són camions retratats amb les ballestes reforçades per aquesta empresa, un cop carrossats. 

BALLESTES CUADRADO SL repara ballestes de camions. Però també afegia fulles a les ballestes dels camions, un cop carrossats, per poder carregar més. Era una activitat habitual anys enrere. Un Pegaso 3060 amb un bolquet, les ballestes del qual van ser reforçades per aquesta empresa:







També van reforçar les ballestes d'un Barreiros 4220, un camió ben acollit a les comarques gironines a la primera meitat dels anys 1970. El seu representant a Girona era la societat GERAUTO SA:

 

I acabem aquesta crònica amb dues fotografies d'un Pegaso 1095, el representant del qual era el concessionari Autoremolcs Girona SA, de la família Forné:





Aquestes fotografies il·lustren una pràctica frequent quan es carrossaven els camions. Volem agrair a l'empresa BALLESTES CUADRADO SL llur difusió en aquest bloc, agraïment extensiu a en Pere Liu per la recerca de fotografies dels vehicles i els protagonistes del transport a Girona.