Inauguració del nou concessionari Renault Trucks de Motor Tàrrega SA a Figueres (i IV).

A quarts d'onze de la nit s'acabà la festa d'inauguració del nou concessionari Renault Trucks a l'Alt Empordà. Marxats els darrers convidats, fou el moment de tancar els camions dins la nau: el Barreiros Super Azor i les tractores que ha comprat l'empresa Transports Calsina Carré SL:

Acabada l'operació, fou el moment d'anar a sopar a un restaurant de Figueres i ajocar-se en un hotel. El dissabte, ben d'hora, havien d'emprendre la tornada a Alcarràs. Creuar  de nou el país de cap a cap. A dos quarts de set del matí els hi fou servit l'esmorzar, una deferència que l'establiment hoteler, per mediació dels responsables del Taller Tàrrega, tingué envers els integrants del comboi. I en acabat, es personaren a la nau de Borrassà per carregar els dos camions a les góndoles i fer via cap a casa:  

La tornada, el dissabte al matí, per l'autopista AP-7, l'eix transversal i l'autovia A2 fou un trajecte reposat atès el poc trànsit que hi havia:

Arribats a destí, s'hagueren de descarregar el Barreiros Super Azor i el Sava-Berliet de les góndoles. Fotografies del comboi al pati de la nau d'Alcarràs on hi són tancats els camions clàssics de la família Herguido:

Els camions descarregats de les góndoles:

Cal destacar l'amabilitat i vocació de servei que demostrà, en tot moment, en el curs de les vint-i-quatre que estigueren plegats, el conductor de la tractora Renault noliejada pel Taller Tàrrega que transportà el Barreiros Super Azor. Un gran professional, abnegat, atent i treballador. 

L'extensió de la xarxa de concessionaris del Taller Tàrrega arreu del país -i ara també en un punt geogràfic de primer ordre com és l'Alt Empordà-, amb la professionalitat que els defineix, esdevé un estímul addicional per considerar la comprar d'un camió Renault.

Agraïm als responsables del Taller Tàrrega que ens convidessin el passat divendres a la inauguració del nou concessionari de Borrassà, fet que ens permeté de saludar uns quants amics i coneguts i passar una tarda ben grata i entretinguda.

L'ampliació del garatge de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA de La Bisbal d'Empordà (Baix Empordà).

Un dels aspectes importants de qualsevol empresa és el lloc on desenvolupa la seva activitat. En el cas de l'empresa bisbalenca Transports i Grues Àngel Vilar SA, fundada pel senyor Àngel Vilar a començaments dels anys 1960, un cop llicenciat del servei militar, el garatge on tancava els camions va construir-lo als afores del nucli urbà de La Bisbal d'Empordà. Concretament en un solar al peu de la carretera que condueix a Calonge.

Aquesta decisió del senyor Vilar va ser encertada. Als primers anys del funcionament de l'empresa, quan cobria el servei de paqueteria, disposava de petits vehicles aptes pel repartiment i recollida dels encàrrecs dins del nucli urbà de La Bisbal d'Empordà. Són els anys que la industria ceràmica i de producció de materials de construcció tirava de valent. La ubicació de la nau, fora del nucli urbà, permetia descongestionar el trànsit de camions de la capital del Baix Empordà i ensems facilitava la sortida i entrada dels vehicles de la nau. 

Inicialment, el senyor Vilar va alçar una nau rectangular per tancar-hi els camions i les furgonetes, talment s'aprecia en aquestes sis fotografies:

 

A principis dels anys 1980, i per l'ampliació de la flota de camions, es va construir una segona nau adossada a la primera. També es va aprofitar aquestes obres per ampliar l'alçada de la primitiva nau. Les mides dels camions i de les auto-grues ho requerien:

Fotografia aèria de les dues naus adossades a la carretera de Calonge 7:

La construcció de la torre, dins de la finca, destinada a les oficines de l'empresa:

Fotografia aèria de les dues naus amb una torre -en altres indrets en diuen xalet- que acull les oficines de l'empresa:

Dues fotografies aèries de l'estat actual de les instal·lacions de l'empresa, a la carretera de Calonge 7:

Aquest bloc vol agrair l'amabilitat i atencions de tota mena dispensades per la família Vilar, especialment el senyor Àngel Vilar i llur filla Anna, per a la redacció de la història d'aquesta empresa de transports profundament vinculada a La Bisbal d'Empordà i a la comarca del Baix Empordà, la qual gaudeix d'un reconegut prestigi per la qualitat del servei que ofereixen.

Les darreres tractores i les grues Liebherr de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA (XVIII).

Aquest article recull els darrers vehicles de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA de La Bisbal d'Empordà. El número 36 va ser una tractora Scania amb matrícula 6038-CGP. Dues fotografies d'aquesta tractora després de llur lliurament:

Aquesta fotografia amb la matrícula definitiva assignada:





Dins del garatge de l'empresa amb el semiremolc que arrossega:



Una altre tractora Scania amb matrícula 0503-DKJ és el número 37:

El número 38 és una auto-grua Liebherr, de seixanta tones, amb matrícula E-4620-BDG, comprada el mes de juliol de l'any 2006:

Una tractora Man amb matrícula 4265-DWD, adquirida el mes d'octubre de l'any 2007 és el número 39:

Les dues tractores Scania i la Man al garatge de l'empresa:

Una auto-grua de la casa Liebherr amb matrícula E-2338-DPJ, comprada el 25 de novembre de 2008, de noranta tones, és el número 40:

Aquí finalitzem els articles dedicats a la història de l'empresa familiar Transports i Grues Àngel Vilar SA, la qual, al llarg dels seus dilatats anys d'activitat, ha tingut els vehicles més representatius de cada època. La diversitat d'oferta als anys 1960, amb els camions lleugers Ebro B-45, els escadussers Nazar saragossans, i els fallits Sava-Berliet val·lisoletans; els anys 1970 i 1980 amb la preeminència de Pegaso; i els anys 1990, amb la irrupció de les altres marques europees fabricants de camions.

El camió número 12 de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA: un altre Sava-Berliet (VI).

Un segon camió Sava-Berliet de l'empresa Transports i Grues Àngel Vilar SA, de tres eixos, va correspondre-li el número 12. Va ser estrenat nou i tenia la matrícula GI-89320. El senyor Àngel Vilar va comprar-lo al concessionari oficial Sava en les comarques gironines, el representant de la qual era el senyor Jaume Font.

Aquest Sava-Berliet va ser adquirit quan ENASA, l'empresa estatal que fabricava els camions amb la marca Pegaso, va prendre el control de l'empresa castellana i va cessar la producció d'aquesta gamma de vehicles que suposaven una competència directa amb els seus camions, centrant la producció en els camions lleugers i les furgonetes, un segment del mercat que Pegaso no oferia. Aquesta compra, decidida per motius de caire polítics i d'oportunitat que no pas econòmics, va ser un llast per a ENASA.

Aquest camió, produït per Sava a la seva fàbrica de Valladolid, era de gran tonatge. Les dimensions de l'espai interior de la cabina, basada en el model Panoramic de Berliet, amb un capó considerable, era un mica just en les rutes provincials i de llarga distància. Per no parlar dels problemes mecànics que presentaven sovint i que van fastiguejar als seus propietaris.

En un primer moment, aquest camió cobria el servei de recaderia a Girona; posteriorment va ser destinat a la càrrega general arreu de les províncies espanyoles: transportava pinso per compte de l'empresa TAISA, ceràmica produïda a La Bisbal d'Empordà, i materials de construcció molt sol·licitats aquells anys del reviscolament econòmic. El Sava-Berliet carregat amb dos cilindres de formigó, de grans dimensions, d'un col·lector: 

Fotografia de perfil del Sava-Berliet, en què s'aprecia la llargària del xassís. L'extensió del xassís juntament amb el capó del motor i les alces de la caixa, li confereix una imatge imponent, majestuosa:

El Sava-Berliet va ser donat de baixa l'any 1984. Atès que el senyor Vilar disposava d'espai, va conservar-lo fins que, a mitjans dels anys 1990, una dona africana, grassa i amb un afinat esperit negociador, va comprar-lo per a llur exportació a un país de l'Àfrica. 

Segons va expressar la compradora del camió, aquesta mena de camions tenen molt bona acollida als països africans que havien estat colònies franceses perquè se'ls hi munta un motor Renault que s'acobla perfectament amb els diferencials Berliet que equipaven. Fotografies de la càrrega del Sava-Berliet damunt d'un semiremolc i llur trasllat per l'exportació, executada per un camió Kenworth amb grua de l'empresa Grues Padrosa de Llers (Alt Empordà): 

Després d'aquest Sava-Berliet, el senyor Vilar va comprar camions Pegaso, la fiabilitat dels quals, ben acreditada, havia pogut comprovar amb el Pegaso 1095DR. També compraria alguns camions petits, de la marca Avia, fabricats a Madrid per l'empresa Aeronautica Industrial SA que equipaven motors Perkins Hispania.