Un autobús Nazar matriculat l'any 1961 a la ciutat de Palma que cobria la línia regular a Campos i Santanyí (Illes Balears).

En Miquel Segura Llop, un bon amic, en un espai de fotografies antigues de Mallorca, ha descobert la fotografia que recull un autobús Nazar. D'acord amb la informació que facilita la fotografia, el vehicle, captat al carrer arquitecte Bennàssar de Palma, cobria la línia regular de Palma a Campos i Santanyí. municipi on va néixer i morí el poeta Blai Bonet. Disposava de la matrícula PM-44667:

Aquest autobús, matriculat l'any 1961, presenta, en comparació de les carrosseries posteriors de Nazar, probablement pel fet de ser una de les primeres carrosseries construïdes, algunes singularitats i diferències acusades: la concepció de la carrosseria sobre els eixos, amb un espai ínfim comprès entre el pas de roda davanter i el frontal, insuficient per ubicar-hi una porta d'accés; uns llums davanters inusuals, la graella del radiador quadrada, unes finestres reduïdes i unes plaques indicadores de la ruta en el frontal superior arcaiques. També incorpora molts elements de les carrosseries posteriors com els parabrises i les línies arrodonides farcides d'ornaments i cromats. 

Uns quants autobusos urbans i interurbans produïts pel constructor saragossà Nazar que munten la carrosseria posterior, rematades en la versió normal i luxosa. Autobús interurbà amb carrosseria de luxe, sense matricular: 

Autobús urbà que fou de l'empresa Travimo de Montcada i Reixac:

Autobús interurbà amb carrosseria normal, del Garaje Vargas de Calataiud, que feia una línia regular: 

Dos autonbusos interurbans amb les carrosseries normal i de luxe:

Una mica més de llum, poca certament, sobre la inextricable relació de tots els models produïts per Nazar en poc més de sis anys d'activitat industrial. Les escasses fotografies que es conserven d'aquest fabricant requereixen, per esbrinar i saber d'una manera precisa els vehicles que produí, un estudi sistemàtic. I aquestes fotografies s'han de cercar en qualsevol indret: internet, mercats, botigues i arxius de tota mena. Tal treball, pacient i tenaç, dóna lentament els seus fruits.

Característiqiues i preus dels òmnibus Nazar l'any 1962.

El senyor Josep Roig guarda uns papers familiars, segurament que adreçats al seu pare, propietari de l'empresa Autos Castellbisbal, que presenten un considerable interès per conèixer el marc en què es desenvolupaven les relacions comercials entre venedors i representants i eventuals compradors de vehicles industrials, en aquest cas concret, centrat en els autocars.

La primera comunicació, signada pel senyor Josep Maria Morera, amb adreça professional al passeig de Gràcia de Barcelona, via principal que aleshores, i avui dia encara més, era sinònim de prestigi i solvència, datada el mes de desembre de 1960, amb una prosa melindrosa i carrinclona molt en voga aquells anys, ofereix el seu assessorament per la compra o venda d'un vehicle, assessorament avalat segons llur pròpia manifestació amb més de quaranta anys d'experiència.

El senyor Morera facilitava l'adquisició de vehicles i xassissos nous i usats. També comprava vehicles d'ocasió. Una activitat de compravenda pròpia dels primers anys de la dècada de 1960, quan la gran demanda de vehicles no era pas satisfeta pels grans fabricants espanyols, bàsicament Pegaso i Barreiros. Aquest segment o nínxol de mercat desatès fou cobert, en part, per constructors més petits com Sava i Nazar.

La segona comunicació del mes de març de 1962, el representant de la casa Nazar a Barcelona, que aleshores era Motorsol SA, li detallava al senyor Roig els preus de compra del xassissos, autobusos i autocars Nazar amb tots els elements que el vehicle incorporava. És curiós que el 1962 encara fos corrent d'usar un concepte tan arcaic com ho és avui dia el d'òmnibus. 

Els vehicles Nazar equipaven el popular motor Perkins Hispania de vuitanta-tres cavalls de potència i els Massé Dièsel -una imitació matussera dels motors francesos de la casa Berliet- de cent vint i cent trenta cavalls de potència. En detalla, la comunicació, el preu de fàbrica i el cost del transport. I les places comprenen des de les vint-i-quatre fins a quaranta-dues, en versions urbana i interurbana, i acabats normal i luxós. Un document singular que aporta una mica més d'informació sobre l'intricat puzle que és desxifrar i conèixer la història de l'empresa Talleres Nápoles (després Factorias Nápoles SA), fabricant dels vehicles Nazar:

Aquesta comunicació fou acompanya d'una fotografia de l'òmnibus Nazar interurbà, versió de luxe, de trenta-dues places i que muntava el motor Perkins de vuitanta-tres cavalls de potència:

Fotografia d'un òmnibus Nazar de trenta-sis places facilitada per l'Antoni Rica. Aquest vehicle era equipat amb el motor Perkins Hispania de vuitanta-tres cavalls de potència i muntava una carrosseria en versió normal o estàndard. La companyia La Hispano Igualadina tingué una unitat d'aquest model:

Un òmnibus Nazar de quaranta-dues places, amb carrosseria normal o estàndard, que era servit de fàbrica amb un motor Massé Diesel de cent vint i cent trenta cavalls de potència:

Òmnibus Nazar en versió urbana que fou de Travimo (Transports de viatgers de Montcada) i un Pegaso Comet amb una carrosseria Zane, el següent projecte industrial fugaç en què s'embarcà el senyor Vincenzo Angelino Gervasio, després d'abandonar Nazar. La bellesa d'aquestes dues carrosseries és, segons el nostre parer, inqüestionable:

Un altre autobús interurbà que muntava una carrosseria Zane i treballava a la comarca de l'Anoia (col·lecció Sr. Antoni Rica):

El catàleg amb les característiques i preus de venda dels òmnibus Nazar l'any 1962 palesa l'ambició de l'empresa, que també disposava de microbusos, en cobrir tot el segment d'autocars i autobusos més demandats. Tanmateix la poca potència dels motors Perkins Hispania i la poca fiabilitat dels motors Massé Diesel i Henschel Sura foren una de les causes que arruïnà ben aviat aquest projecte industrial que tantes expectatives havia suscitat a Saragossa.