Feina feta: el Nazar B de Transports Castells ha passat la ITV.

Aquest matí a les nou del matí ens hem trobat amb en Xavier Castells. Plegats, ens hem desplaçat fins al  garatge on hi té el seu Nazar tancat. Amb el motor ben escalfat,  hem marxat fins a Santa Coloma de Gramenet per agafar la carretera de La Roca del Vallès. El dia ha estat esplèndid. La presència de grups de ciclistes, una nosa continua. Amb una bona marxa hem travessat Sant Fost de Campsentelles, Montornès del Vallès, Vilanova del Vallès, la Roca del Vallès, Santa Agnès de Malanyanes i Vilalba Sasserra. 

El Nazar, a punt per marxar des de Barcelona fins a Sant Celoni, agradable municipi del Vallès Oriental situat al peu del Montseny: 

Pocs quilòmetres abans d'arribar a Sant Celoni, que era el destí final de la sortida programada avui, ens hem aturat a un restaurant de cuina típica catalana que conserva la decoració dels anys 1970, lavabos inclosos. Aquest establiment, que disposa d'un garatge exterior d'una gran amplitud per aparcar-hi amb comoditat camions tràilers i una benzinera Repsol, té a la seva esquena la urbanització can Bosc. 

Un cop ben esmorzats i amb l'estomac ple, el cambrer, un home d'ofici i amb experiència darrera la barra, ha entaulat conserva. Com no formàvem part de la parròquia habitual del restaurant que en aquella hora endrapava goludament els esmorzats servits ens ha preguntat amablement si érem els propietaris del camió. Amb la resposta afirmativa s'ha descabdellat una conversa sobre els camions antics que ell recordava. I enmig de la conversa ha sorgit la figura del senyor Ricard Morella, mecànic jubilat, client habitual de l'establiment i veí de Cardedeu que ha participat amb un camió en el ral·li Dakar i està restaurant un Pegaso Comet. 

Del restaurant, amb una revolada, ens hem plantat a la nau que ATISAE (Assistència Tècnica Industrial SAE) té a Sant Celoni per passar la inspecció tècnica de vehicles. En Xavier Castells ha aparcat el Nazar en una zona habilitada per complimentar la tramitació administració i satisfer les taxes:

Complimentada la preceptiva tramitació administrativa hem fet cua rere un camió Man per sotmetre el Nazar a la inspecció tècnica:

Darrere del Nazar ha aparegut una tractora Volvo amb llur semiremolc carregat de contenidors marítims:

Una de les proves a què ha estat sotmès el Nazar, sense que la seva antiguitat i valor l'hagi eximit de complimentar-les totes:

Un cop superades les proves, sense cap defecte, se li ha enganxat al vidre davanter l'adhesiu que acredita que disposa de la inspecció tècnica de vehicles vigent. Era el moment de tornar cap a casa. 

Hem agafat la carretera de Sant Celoni cap a La Roca del Vallès que discorre paral·lela a l'autopista i, per agafar la C-17, hem trencat cap a Granollers. Hem superat sense cap problema el coll de la Manya, on, fa molts anys, més d'un camió ben carregat quedà clavat. Un fet que sovintejava aleshores atesa la combinació de camions sobrecarregats equipats amb motors pobres de potència. I vorejant Parets del Vallès, Mollet del Vallès i Montcada i Reixac hem arribat a Barcelona. El Nazar arribat a destí sense cap incidència i amb la feina feta: 

És ben agradable, en aquests dies de les darreries de febrer, amb el sol que escalfa i que la primavera que s'entrelluca, fer una escapada fora de Barcelona un dia laborable i trencar la rutina de les obligacions laborals que ens tenallen.

Un diumenge diferent: una volta per Barcelona en el Nazar d'en Xavier Castells.

Ahir en Xavier Castells exposà el seu camió petit Nazar B al recinte de la fàbrica Fabra i Coats del barri de Sant Andreu i avui diumenge hem donat una volta per la ciutat de Barcelona. A dos quarts de dotze ens hem trobat al seu garatge i el senyor Castells ha escalfat el motor Perkins del seu Nazar. El soroll pausat i sincopat del camió recorda el dels camions Leyland dels anys 1950 i 1960. Aquest fet ens indueix a suposar, amb cert fonament, que aquest vehicle munta un autèntic motor Perkins importat d'Anglaterra. Els motors anglesos produïts aquells anys presenten aquesta característica. Tal hipòtesi es reforça arran de la suavitat de funcionament que manifesta un motor de més de cinquanta anys d'antiguitat. 

L'interior  de la cabina del Nazar d'en Xavier Castells, amb el motor encès al ralentí, escalfant-se:

Detall costumista: la caixa de puros Farias, el tabac que fumaven els hòmens del transport en els anys 1960 i 1970:  

Amb el motor a punt, ben escalat, hem enfilat a tota marxa el carrer de Mallorca, enmig de la mirada encuriosida i sorpresa dels vianants i dels automobilistes i llurs acompanyats que ens hem trobat en el camí. Hem fet parada en un dels xamfrans que delimiten el temple expiatori de la Sagrada Família, consagrat com a basílica el novembre de l'any 2010 en una cerimònia oficiada pel Sant Pare. Un maridatge curiós: el d'un temple modernista projectat per l'arquitecte Antoni Gaudí conegut arreu del món i el d'un camió ideat per un napolità resident a Saragossa i ben traçut -o que tenia la mà trencada- en el disseny de vehicles fa més de cinquanta anys. 

El Nazar B al xamfrà dels carrers de Mallorca i Nàpols:

El Nazar davant de la façana principal de la basílica de La Sagrada Família, que afronta amb el carrer de Nàpols i encarada a l'oest: 

Reprenguérem la marxa i a través dels carrers que creuen el barri del Fort Pienc avançarem decidits i a bon ritme pel passeig de Colom fins al cim de la muntanya de Montjuïc passant per davant de l'hotel Miramar. Des de dalt de Montjuïc, que oferia una ampla i completa visió de la ciutat de Barcelona i de les ciutats i muntanyes que l'envolten, en aquest diumenge clar i lluminós, davallaren pel carrer de l'Estadi, on hi ha l'estadi olímpic Lluís Companys, fins arribar a través de l'avinguda de Francesc Ferrer i Guàrdia a l'avinguda de la reina Maria Cristina. Allà férem la segona parada del tomb.

El Nazar aparcat a l'avinguda de la Reina Maria Cristina; al capdamunt, el Palau Nacional de Montjuïc, que avui dia acull el Museu Nacional d'Art de Catalunya, i al mig, la font màgica de Montjuïc.





Des de la plaça Espanya emprenguérem el camí de tornada al garatge circulant a tot drap per l'avinguda de la Gran Via de les Corts Catalanes. En un semàfor on ens haguérem d'aturar, un noi jove que conduïa un Mini clàssic li preguntà a en Xavier Castells quina marca de camió portava i on fou fabricat. La cara de sorpresa que manifestava el jove en oir les respostes era indescriptible. I en un altre semàfor, a l'alçada de la plaça de Tetuan, en la confluència de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el passeig de Sant Joan, el conductor d'un camió Iveco grua que es presentà com a mecànic, elogià el Nazar, un vehicle que segons manifestà tenia ànima, a diferència dels vehicles que es produeixen actualment. Desconeixem si el Nazar té ànima -els nostres coneixements sobre aquesta matèria són força limitats- però l'impacte que la seva presència suscita en els carrers de Barcelona és un fet incontrovertible i que en podem donar fe.

A quarts d'una arribarem a destí. Fou el moment de tancar el Nazar al garatge, al costat dels altres vehicles de l'empresa Transports Castells:






El Nazar B al costat d'un camió i d'un furgó Iveco de Transports Castells de Barcelona:








L'experiència de circular una estoneta amb el Nazar  B per la ciutat de Barcelona, tranquil·la un diumenge del mes de novembre, amb la fressa del motor, la rigidesa dels seients folrats d'escai, la duresa de la direcció i els frens, la complexitat de l'operació de canviar les marxes -la primera, com sempre ocorria en els camions d'aleshores, rasca; i la resta de marxes, si no es té un bon coneixement del canvi, no hi ha pas manera d'accionar-les-, la velocitat normal de circulació -que és de vuitanta quilòmetres/hora amb el camió descarregat i en una carretera plana- i l'atenció constant que la seva conducció exigeix, juntament amb les carreteres estretes i serpentejants que hi havia en els anys 1960, glaçades a l'hivern, les panes sovintejades, el fred a l'hivern i la calor a l'estiu que envaïa la cabina, les jornades inacabables amb la son i la lassitud que se'n derivava, el repàs i el manteniment dels vehicles els caps de setmana, constitueixen una manifestació dels afanys i dificultats que la professió de transportista tenia fas dècades. Els transportistes es guanyaven bé la vida però a costa de molts afanys personals i de llur família.

La restauració d'aquest Nazar, que s'ha incorporat en el paisatge urbà de la ciutat de Barcelona -no en va cada dia feia la ruta de Roda de Ter fins a Barcelona- constitueix un homenatge del senyor Castells a la professió de transportista, la qual, son pare, també exercí amb la creació d'una empresa de transports considerable. 

Transportes Izquierdo de Bilbao: una empresa especialitzada en transports especials que treballava principalment per companyies elèctriques (I).

Encetem uns articles dedicats a Transportes Izquierdo, de Bilbao, una empresa especialitzada en serveis especials. Transportes Izquierdo és particularment recordada entre els afeccionats pels vehicles que usaven en els transports que prestaven: unes espatarrants tractores Mack, importades dels Estats Units, perfectament concebudes per a aquestes labors. Camions forts equipats amb motors de gran potència aptes per arrossegar gran pesos.

Transportes Izquierdo representa al nord d'Espanya el que l'empresa Transports Grau, del barri del Bon Partor de Barcelona, i veina de Transports Castells, que treballava per la companyia Telefònica aquells anys, va representar a Catalunya, els transports especials a l'engròs. I ambdues empreses disposaven de tractores dels principals fabricants nord-americans de camions.

No és pas casual que els grans fabricants nord-americans produïssin tractores especialitzades en transports especials. Vàries causes van fer-ho possible: la capacitat tecnològica capdavantera que disposava aquells anys la indústria d'automoció dels Estats Units, ja manifestada amb els vehicles produïts a la Segona Guerra Mundial; un mercat interior amb demanda suficient per aquests vehicles, el cost de compra dels quals era considerable; la demanda d'aquests camions per part de la indústria, la mateixa circumstància que va permetre el sorgiment de Caterpillar, el primer fabricant mundial de maquinària; i l'extensió i qualitat de les carreteres i vies de circulació del país, que en facilitaven el seu trànsit sense restriccions ni problemes.  

Talment es recull en el reportatge fotogràfic dipositat a l'arxiu de l'empresa elèctrica catalana FECSA, que pertany a la Fundació Endesa, els transports especials que va realitzar Transportes Izquierdo amb llurs Macks, amb matrícules comunes, eren una autèntica odissea pels entrebancs de tota classe que havien de superar. 

Aquestes fotografies posen de manifest, en la nostra opinió, dos fets remarcables: l'urbanisme, o sigui, l'ordenació que presentaven les principals ciutats espanyoles en la primera meitat dels anys 1970 -com eren els carrers, places, avingudes i edificis- i l'estat de les infraestructures aquells anys. Deixant de banda l'interès que presenten els vehicles retratats, la millora respecte de les infraestructures és colossal. 

Les ciutats grises, tristes i apagades que va llegar la dictadura del general Franco han experimentat una profunda remodelació dels cascs urbans i llur transformació dotant-les d'equipaments, zones verdes i l'aplicació de criteris paisatgístics i ambientals per evitar els bunyols urbanístics tant en voga als anys 1960 i 1970. Un lífting admirable. La ciutat Meridiana de Barcelona o el creixement urbà dens, atapeït, desordenat i caòtic de Santa Coloma de Gramenet, que va incloure la construcció d'edificis arrapats als vessants del puig Castellar, n'és una mostra clara i infortunada del que exposem. Les dues primeres fotografies corresponen a la sortida de la gòndola amb el transport especial de la fàbrica que Westinghouse SA tenia a Erandio:

Les tractores Mack de Transportes Izquierdo amb llurs gòndoles modulars, baixes i amples, just a punt d'arrencar per complir un servei especial:

La comitiva de tractores era encapçalada per una tractora també importada dels Estats Units, de la companyia ENDESA, de tres eixos, per a transports especials:

Fotografia plàstica de tres tractores Mack arrenglerades:














Continuarà.