Fullejant la revista "Cadí-Pedraforca", de lectura absolutament recomanable, vaig capbussar-me en un article sobre la història de la cooperativa del Cadí de la Seu d'Urgell. En aquest article hi havia un dossier dedicat a l'activitat del transport generada al voltant d'aquesta cooperativa. Els transportistes que duien la llet en llaunes des dels pobles de les valls de l'Alt Urgell fins a La Seu d'Urgell: en Porta de Bellver de Cerdanya, en Ramon Sellés de Lles de Cerdanya, el Peret de Pont de Bar, o en Ros del Nadal de La Vansa.
Aquest dossier narrava l'història d'en Joan Barral i Isern, de Can Joanet d'Arsèguel, titular de la línia de Cava, Ansovell i Arsèguel fins a La Seu d'Urgell, mitjançant una concessió atorgada pel Ministeri d'Obres Públiques l'any 1962.
Arsèguel és un poble meravellós de l'Alt Urgell que gaudeix d'unes extraordinàries vistes sobre la serra del Cadí. Visió del poble d'Arsèguel des de la carretera del Pont d'Arsèguel amb la serra del Cadí:
Visió de la serra del Cadí des de Can Joanet d'Arsèguel:
L'església d'Arsèguel, separada del nucli urbà:
Juntament amb en Xavier Florez, vam visitar el camió mixta que en Joan Barral conserva en un cobert a Arsèguel. És un Ebro gros que va comprar l'any 1962 a la fàbrica de MOTOR IBÉRICA SA de Barcelona. La cabina i la caixa fou construïda per en Regada, un carrosser de Ponts (La Noguera). És curiós que un poble com Ponts hi hagi hagut una destacada activitat carrossera. La xapa de la cabina fou modelada a cops de martell. Un treball completament artesanal.
Aquest Ebro amb matrícula L-55362 estava autoritzat per a transportar catorze persones dins de la cabina. Al cap d'uns anys, va canviar la normativa i solament podia encabir-hi nou persones.
El disseny d'aquesta cabina acusa la influència de les carrosseries dels autocars de la dècada del 1950: gran radiador central per refrigerar el motor, línies arrodonides i llums davanters sobresortits de la cabina; les finestres i l'interior són característics dels autocars de principis del 1960.
Aquest camió mixte va estar en servei des de l'any 1962 fins el 1986 quan en Joan Barral va deixar de prestar el servei de recollida de llet i transport de persones. L'any 1986 va entrar en vigor la normativa que exigia el transport de llet en cisternes condicionades. Aquesta normativa impedia el transport de la llet en llaunes com s'havia fet de sempre. Des de l'agost del 1986 fins ara aquest Ebro ha estat guardat en aquest cobert:
En Joan Barral davant de la porta del cobert que aixopluga aquest camió mixta:
Aquest Ebro va il·lustrar la portada de la Memòria d'activitats generals i estadística de la Direcció General de Transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat del 1981:
El pare d'en Joan Barral anava sovint a La seu d'Urgell. Per aquest motiu van proposar-li el transport de la llet d'Arsèguel, Ansovell i Cava fins a La Seu d'Urgell, activitat que executava amb un matxo i una tartana fins que l'any 1934 va comprar un camió Ford de 17 cavalls. Aquest camió fou requisat en la guerra civil i el van recuperar l'any 1939 a prop de Puigcerdà, sense rodes. Al cap d'un anys, varen comprar un camió Ebro petit. I més endavant, van adquirir aquest camió Ebro destinat al transport de persones i mercaderies.
Des de l'any 1962 fins l'agost del 1986, el senyor Barral recollia de matinada les llaunes de llet de 8 litres dels pobles de Cava, Ansovell, Arsèguel i Alàs de Torres que duia fins a la cooperativa del Cadí. També duia persones d'aquests pobles que havien de desplaçar-se fins a La Seu d'Urgell mitjançant un servei de taxi. Alhora atenia les comandes dels vilatans que li sol·licitaven productes diversos: medecines, fato, tabac o bombones de butà, entre d'altres. També pujava el correu a aquests pobles.
La recollida de llet es realitzava tots els dies de l'any, incloent-hi Nadal i Pasqua. El mes d'agost també es treballava. Aquest Ebro mixta sortia de bon matí des d'Arsèguel i arribava fins a Ansovell per a carregar les llaunes de llet. Les llaunes del poble de Cava les baixaven amb un carro fins a l'encreuament de Cava i Ansovell, on eren recollides. Aquesta cabina s'escalfava per la calor que desprenia el tub d'escapament del camió. Una llauna de vint litres de transport de llet del poble d'Ansovell que conserva la Dolors Terradellas Burniol, de Ripoll:
Les lleteres que carregava en Joan Barral cada dia pesaven vint-i-set quilos: vint litres de llet i set quilos de la llauna.
El carrosser Regada va construir una altre unitat com la d'en Joan Barral per al titular de la línia de La Farga de Moles, a tocar de la frontera andorrana, fins a La Seu d'Urgell. Malauradament aquest vehicle fou desballestat quan va abandonar-se aquest servei. Crec que és molt important que es conservi aquest camió mixta que el senyor Barral ha guardat durant tots aquests anys per quant forma part de la història de l'Alt Urgell i reflecteix una època ja desapareguda.
Aquest dossier narrava l'història d'en Joan Barral i Isern, de Can Joanet d'Arsèguel, titular de la línia de Cava, Ansovell i Arsèguel fins a La Seu d'Urgell, mitjançant una concessió atorgada pel Ministeri d'Obres Públiques l'any 1962.
Arsèguel és un poble meravellós de l'Alt Urgell que gaudeix d'unes extraordinàries vistes sobre la serra del Cadí. Visió del poble d'Arsèguel des de la carretera del Pont d'Arsèguel amb la serra del Cadí:
Visió de la serra del Cadí des de Can Joanet d'Arsèguel:
L'església d'Arsèguel, separada del nucli urbà:
Juntament amb en Xavier Florez, vam visitar el camió mixta que en Joan Barral conserva en un cobert a Arsèguel. És un Ebro gros que va comprar l'any 1962 a la fàbrica de MOTOR IBÉRICA SA de Barcelona. La cabina i la caixa fou construïda per en Regada, un carrosser de Ponts (La Noguera). És curiós que un poble com Ponts hi hagi hagut una destacada activitat carrossera. La xapa de la cabina fou modelada a cops de martell. Un treball completament artesanal.
Aquest Ebro amb matrícula L-55362 estava autoritzat per a transportar catorze persones dins de la cabina. Al cap d'uns anys, va canviar la normativa i solament podia encabir-hi nou persones.
El disseny d'aquesta cabina acusa la influència de les carrosseries dels autocars de la dècada del 1950: gran radiador central per refrigerar el motor, línies arrodonides i llums davanters sobresortits de la cabina; les finestres i l'interior són característics dels autocars de principis del 1960.
Aquest camió mixte va estar en servei des de l'any 1962 fins el 1986 quan en Joan Barral va deixar de prestar el servei de recollida de llet i transport de persones. L'any 1986 va entrar en vigor la normativa que exigia el transport de llet en cisternes condicionades. Aquesta normativa impedia el transport de la llet en llaunes com s'havia fet de sempre. Des de l'agost del 1986 fins ara aquest Ebro ha estat guardat en aquest cobert:
En Joan Barral davant de la porta del cobert que aixopluga aquest camió mixta:
Aquest Ebro va il·lustrar la portada de la Memòria d'activitats generals i estadística de la Direcció General de Transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat del 1981:
El pare d'en Joan Barral anava sovint a La seu d'Urgell. Per aquest motiu van proposar-li el transport de la llet d'Arsèguel, Ansovell i Cava fins a La Seu d'Urgell, activitat que executava amb un matxo i una tartana fins que l'any 1934 va comprar un camió Ford de 17 cavalls. Aquest camió fou requisat en la guerra civil i el van recuperar l'any 1939 a prop de Puigcerdà, sense rodes. Al cap d'un anys, varen comprar un camió Ebro petit. I més endavant, van adquirir aquest camió Ebro destinat al transport de persones i mercaderies.
Des de l'any 1962 fins l'agost del 1986, el senyor Barral recollia de matinada les llaunes de llet de 8 litres dels pobles de Cava, Ansovell, Arsèguel i Alàs de Torres que duia fins a la cooperativa del Cadí. També duia persones d'aquests pobles que havien de desplaçar-se fins a La Seu d'Urgell mitjançant un servei de taxi. Alhora atenia les comandes dels vilatans que li sol·licitaven productes diversos: medecines, fato, tabac o bombones de butà, entre d'altres. També pujava el correu a aquests pobles.
La recollida de llet es realitzava tots els dies de l'any, incloent-hi Nadal i Pasqua. El mes d'agost també es treballava. Aquest Ebro mixta sortia de bon matí des d'Arsèguel i arribava fins a Ansovell per a carregar les llaunes de llet. Les llaunes del poble de Cava les baixaven amb un carro fins a l'encreuament de Cava i Ansovell, on eren recollides. Aquesta cabina s'escalfava per la calor que desprenia el tub d'escapament del camió. Una llauna de vint litres de transport de llet del poble d'Ansovell que conserva la Dolors Terradellas Burniol, de Ripoll:
Les lleteres que carregava en Joan Barral cada dia pesaven vint-i-set quilos: vint litres de llet i set quilos de la llauna.
El carrosser Regada va construir una altre unitat com la d'en Joan Barral per al titular de la línia de La Farga de Moles, a tocar de la frontera andorrana, fins a La Seu d'Urgell. Malauradament aquest vehicle fou desballestat quan va abandonar-se aquest servei. Crec que és molt important que es conservi aquest camió mixta que el senyor Barral ha guardat durant tots aquests anys per quant forma part de la història de l'Alt Urgell i reflecteix una època ja desapareguda.
