Els tallers de reparació dels vehicles d'ENHER que treballaven en la construcció de l'embassament de Mequinensa (IV).

La construcció de l'embassament de Mequinensa hi fou destinat el bo i millor de la flota de vehicles d'ENHER, integrada per Euclids, GMC i Pegasos, principalment. Aquests vehicles treballaven un munt d'hores cada dia i, per tant, se'ls hi feia un manteniment periòdic molt acurat.

Amb aquesta finalitat, i com ja s'havia fet a El Pont de Suert, ENHER va construir uns tallers per al manteniment i reparacions dels seus vehicles. En aquells anys les empreses d'aquesta mena tenien el seu propi personal especialitzat en àrees i seccions.

Així ENHER tenia llurs propis mecànics i aprenents de mecànics que treballaven en les instal·lacions de l'empresa amb maquinària pròpia. Un plantejament absolutament diferent d'avui dia, on es prioritza l'externalització gairebé absoluta de tots els serveis, incloent-hi els processos industrials i productius.

La primera fotografia, del gener del 1962, és el taller destinat al manteniment dels vehicles:

Fotografies de l'interior d'aquest taller. En primer terme, un Land Rover de l'empresa:





Personal treballant dins del taller:

Tres vehicles que integraven la flota d'ENHER: un Ebro B-45, una tractora Berliet per arrossegar grans pesos i un Pegaso 1060:

L'organització del treball aquells anys era molt diferent d'avui dia. Les empreses no els recava pas de tenir personal perquè els salaris i les cotitzacions socials no eren pas un problema. A més, es treballaven més hores, incloent-hi els dissabtes pel matí.

Les empreses importants aleshores tenien escoles d'aprenentatge i formació, una figura blasmada després pels sindicats i que ara es vol recuperar altre cop. Al capdavall, era un món molt més senzill que no pas el que ens ha tocat de viure a nosaltres.

Barreiros d'Altaya: si l'encerto l'endevino.

Uns mesos enrere s'ha començat a vendre una col·lecció de camions d'època, principalment francesos, per l'editorial Altaya, especialitzada en la venda de col·leccions de tota mena. La bona acollida que aquesta col·lecció va tenir entre els francesos, va engrescar a oferir-la als afeccionats espanyols.

El segon lliurament d'aquesta col·lecció era un camió Barreiros Halcon que muntava una caixa de repartiment de begudes. La curiositat d'aquest vehicle era la seva cabina, igual que els Berliet, amb una finestra lateral. En canvi, el Barreiros Halcon tenia una cabina més curta sense aquesta finestra. Fotografies d'aquest Barreiros Halcon d'Altaya:

Alguns adquirents d'aquesta col·lecció van opinar que aquest camió ofert sota la marca Barreiros era, en realitat, un Berliet francès al qual li havien canviat únicament la marca, per bé que l'empresa de Villaverde mai havia fabricat aquesta mena de cabina. Es considerava tot plegat una enganyifa.

En aquestes fotografies d'un Barreiros Halcon de l'empresa TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) es constaten les diferències entre la cabina del Barreiros Halcon d'Altaya i el que fabricava Barreiros. Aquesta cabina correspon a la versió curta i recta. El frontal del Barreiros i el Berliet són gairebé idèntics:

En canvi, la cabina del Berliet és més grossa que no pas la del Barreiros Halcon:

Dues fotografies més d'un Barreiros Halcon de TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser (Ripollès), que és una cabina curta eixamplada:

Tanmateix, en Joaquim Duran, un carreter ja jubilat de Banyoles (Pla de l'Estany) que havia fabricat i reparat carros i caixes de camions, conserva dues fotografies d'un camió Barreiros Halcon amb la finestra lateral idènticament a la fabricada per Berliet i oferta per Altaya. Fotografies del camió Barreiros Halcon del transportista Serrano, de Banyoles, que va carrossar en Quimet Duran:

Arran d'aquesta fotografia s'ha suscitat una controvèrsia sobre si Barreiros va fabricar aquesta cabina o va ser una modificació d'algun carrosser traçut, abundants en aquells anys. En el primer supòsit, Altaya no hauria pas entabanat als adquirents espanyols d'aquesta col·lecció de camions, amb un camió que va fabricar-se a França però inexistent a l'Estat espanyol.

En Quimet Carreter m'informa que, efectivament, la cabina d'aquest Barreiros Halcon era de fàbrica més curta. Ell va transformar-la engrandint-la per la part posterior i muntant-hi una finestreta lateral.

També ho he consultat amb el senyor Joan Mercader, de Sant Julià de Ramis (Gironès), un gran afeccionat als camions amb una memòria prodigiosa de tots els camions que hi va haver per les comarques gironines. I és del parer que Barreiros potser va fabricar aquesta cabina.

En Joan Mercader recorda que en Lluís Blanch i Camps, un transportista de Sarrià de Ter establert a Girona, va tenir dos camions Barreiros Halcon, un amb la cabina curta i l'altre amb la mateixa cabina d'en Serrano, per a trajectes més llargs. Aquests dos Barreiros Halcon muntaven unes caixes de fusta i traginaven vi. La matrícula del Barreiros Halcon amb cabina llarga i llitera era GI-29XXX, de l'any 1959.

En Lluís Blanch treballava per a l'empresa CORVISA (Comerciantes Reunidos de Vinos SA), de Sant Julià de Ramis (Gironès), adquirida posteriorment per Casa Darnés SA, important empresa distribuïdora de begudes de les comarques gironines. Malauradament, no hem pogut pas trobar fotografies d'aquest Barreiros Halcon amb la cabina llarga i finestra lateral. Publicitat d'aquest transportista en una revista de Sarrià de Ter (Gironès):

En Lluís Blanch i Camps va tenir aquests dos Barreiros Halcon i al cap d'uns anys va comprar un Barreiros Saeta 75 amb matrícula GI-42XXX equipat amb una cisterna per a transport de vins. Posteriorment va treure's els Halcon i va treballar una pila d'anys amb el Barreiros Saeta 75.

Hi havia l'hipòtesi que Barreiros fabriqués cabines d'aquesta mena, poques, una còpia indissimulada de Berliet. Però la producció industrial espanyola en els anys 1960, fragmentada i improvisada, dificultaven d'escatir amb certesa tots els models de camions i autocars que es van fabricar en aquells anys.

Tanmateix, en Joan Mercader ha resolt aquesta controvèrsia. Ho ha consultat amb un mecànic que treballa al Taller Sarrià, especialitzat en reparació de camions, i que uns anys enrera havia estat el concessionari oficial de vehicles industrials Renault. Aquest mecànic va començar a treballar de ben jove a Gerauto, de Salt, concessionari oficial Barreiros de Girona. I confirma que el Barreiros Halcon es va oferir de fàbrica amb tres cabines diferents: dues versions de la cabina curta -una recta i l'altre eixamplada- i una cabina llarga amb llitera. Aquest senyor recorda perfectament que les tapes del motor de les cabines dels Barreiros Halcon curtes i llarges s'obrien diferentment.

Aquest mecànic que havia tractat amb els Barreiros Halcon recorda en Pere Casas, un transportista del barri de Pontmajor de Girona, que sempre havia treballat amb camions Barreiros. En Pere Casas també va comprar un Barreiros Halcon, nou, amb cabina llarga i llitera perquè feia províncies i voltava per tota Espanya. El darrer camió que va tenir en Casas fou un Barreiros Super Azor Gran Ruta. També cal apuntar que no van sortir-ne pas gaire de Barreiros Halcon amb llitera.

En Xavier Castells també recorda camions Barreiros amb aquesta cabina i creu que fins a la fabricació del model Saeta, Barreiros oferia diverses cabines de l'Halcon i el Condor. Solament cal comparar les dues cabines dels Barreiros Halcon de TRANSPORTS CARBONELL de Ribes de Freser (Ripollès) i TRANSPORTS PUJOL de Sant Feliu de Codines (Vallès Oriental) per a constatar que Barreiros va fabricar dues versions de la cabina curta de l'Halcon: la recta i l'eixamplada.

Si el gran fabricant espanyol de camions participat per l'Estat, Pegaso, muntava peces diferents per al mateix model, quines solucions havien d'adoptar la resta de fabricants, que no gaudien pas d'aquests privilegis, per a disposar de peces per a fabricar i atendre la demanda. Així, es donava el cas d'adquirir dos camions Pegaso alhora que muntaven diferencials distints. Si això ocorria amb una empresa principal, s'accentuava i agreujava amb la resta de fabricants, i particularment Barreiros, que era una nosa per als responsables de l'INI.

Una altre cosa és que Altaya hagi ofert un Berliet francès sota la marca Barreiros per les similituds existents, engrandint el catàleg i aprofitant models de camions d'altres països. I que les penúries dels fabricants espanyols de camions en els anys 1960 oferint diverses vesions d'un mateixa cabina -com Barreiros- juntament amb les transformacions de cabines pels carrossers d'aleshores, hagin avalat la comercialització d'aquest model. Un encert d'Altaya fruit de la més absoluta casualitat atès que el rigor no és pas un tret distintiu d'aquesta col·lecció de camions.

Un camió apedaçat dels anys 1950: la subsistència en uns anys particularment difícils.

En Luis Martínez, Luis el Colorao, sobrenom amb que és conegut, és un firaire d'Autol, a la Rioja. El seu pare ja es dedicava a la fira, compaginant-ho amb labors agrícoles a l'hivern. Ell i la seva muller Mamen han continuat amb aquest ofici per La Rioja, Navarra i Euskadi, on són molt estimats.

El pare d'en Luis va comprar el desembre de l'any 1986 un Pegaso 1061 al celler Rivero d'Arnedo per a treballar a la fira. Aquest camió havia estat matriculat el març del 1968 i estava equipat amb una caixa de carrosseries CALVO d'Arnedo per a transportar vi embotellat. Dues fotografies d'un altre Pegaso 1061 del celler Rivero que en Luis conserva:





En Luis va treballar amb aquest Pegaso 1061 fins a l'any 2008, guardant-lo en una nau a Rincón de Soto. Fou substituït per un Man i un Daf més moderns. Estat actual d'aquest camió, excel·lentment conservat, participant en un encontre de camions clàssics celebrat a Burgos l'any 2009 per iniciativa d'en Félix Alegre i altres seus amics:



En Luis és també un gran afeccionat als camions, particularment dels camions clàssics espanyols. Sempre duu la càmera preparada per a fotografiar els camions que es troba, havent reunit una notable col·lecció fotogràfica que publica en els fòrums especialitzats.

Setmanes enrere en Luis va publicar unes fotografies d'un camió trobat a Arnedo, que va generar un interessant debat. Uns afeccionats manifestaven que era un Barreiros TT 90.21; altres apuntaven la hipòtesi d'un Nazar. Sens dubte ha estat una troballa extraordinària atès que és la primera cabina d'aquesta mena que s'ha trobat.

Aquest camió pertanyia a una empresa de fustes de Bobadilla, a la Rioja, MADERAS AZOFRA. Per la informació facilitada, fou dipositat en un magatzem durant uns quaranta anys i l'han tret per l'enderrocament d'aquesta nau. És en venda als TALLERES ORESTES d'Arnedo.

Si hom es fixa en la matrícula i la combinació de peces que munta, crec que és un camió refet en els anys 1950 amb els magres mitjans aleshores disponibles. Originalment aquest camió havia estat matriculat en els anys 1930. Alguns detalls com els pedals o les llantes apunten a un Berliet. Segurament que a mitjans dels anys 1950 les peces originals del vehicle van fer figa. La feixuga postguerra amb unes carreteres velles, mal conservades i deficientment asfaltades, l'escassedat de pneumàtics, recanvis, olis, benzina i gasoil, i el costum de sobrecarregar-los, provocava un trinxament dels camions.











En aquells anys quan un vehicle capolava, hi havia dues alternatives: la compra d'un Pegaso, nou o de segona ma, amb una inversió molt important que la majoria de transportistes no podien atendre, o bé comprar un dels vehicle apedaçats que hi havia aleshores, muntat de peces de procedència diversa. Aquesta segona alternativa fou adoptada en aquest cas.

Crec que aquest camió és un Berliet sobre el qual va acoblar-se-li una cabina fabricava per TALLERES NÁPOLES SA de Saragossa, semblant a les que muntaven els primers camions Barreiros també construïdes per aquesta empresa saragossana; el para-xocs i el radiador també els muntaven els Barreiros d'aleshores; el motor era un Perkins, l'únic que hi havia disponible al mercat; i el diferencial, un Timken. Aquest gavadal de peces permetia disposa d'un camió durant uns quants anys.

Un camió Barreiros exposat a la fira de Lleida l'any 1959 que compartia elements amb aquesta cabina com el radiador i el para-xocs:





El disseny lateral d'aquesta cabina s'assembla al Pegaso 125, cabina basada en un anterior disseny d'un camió Hispano Suiza. Cabina d'un Pegaso de TRANSPORTS EDUARD PAU de Sant Feliu de Pallerols:





L'interior d'aquesta cabina és d'una senzillesa absoluta, talment es reflecteix en el tablier. Únicament hi ha allò indispensable.











Aquesta cabina era molt més moderna, pràctica i funcional que no pas la del Leyland Comet:







Tinc el convenciment que aquesta cabina fou dissenyada per en Vincenzo Angelino Gervasio, un napolità establert a Saragossa que va fundar diverses empreses carrosseres. Els trets d'aquesta cabina fabricada per TALLERES NÁPOLES serien desenvolupats en les cabines dels camions Nazar, molt modernes i reeixides a principis dels 1960. Camió Nazar de l'empresa TRANSPORTS COTXARRERA de Gironella.



A començaments dels anys 1960, l'experiència acumulada per TALLERES NÁPOLES en la construcció de cabines per a camions i autocars va permetre'ls-hi la fabricació de vehicles amb la marca NAZAR, que també equipaven principalment motors Perkins i diferencial Timken. Una altre fabricant de Saragossa de camions i autocars, LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES (LAI), també va recórrer a aquesta solució per als vehicles que comercialitzava sota les marques KARPETAN i ALBATROS.

L'interés d'aquest camió, que ha arribat fins als nostres dies, rau en ser una mostra de les improvisacions i solucions imaginatives que calia atendre per a poder disposar d'un vehicle en aquells anys tan difícils. Malgrat els temps que estem vivint, incerts i complicats, tant de bo que es trobi un comprador que n'eviti llur desballestament.

Una excursió per les comarques de l'Alt Urgell, La Cerdanya i El Conflent.

Aprofitant el pont de la festa de la Immaculada Concepció, el dia 8 de desembre, preludi de les vacances nadalenques, juntament amb la Montse vaig sojornar a casa d'uns amics a La Guingueta d'Ix, per a gaudir del paisatge nevat que oferia la comarca de La Cerdanya.

En el trajecte cap a Puigcerdà, i superada la collada de Toses, els mossos d'esquadra ens aturaren a l'estació d'esquí de La Molina, quan ja fosquejava, perquè havien de desencastar de la neu un cotxe d'uns esquiadors.



A La Guingueta d'Ix feia un fred que pelava. La primera nit arribarem al 10 graus sota zero. Sort d'una bona estufa i de la llar de foc de la casa, així com les atencions d'en Carles i l'Anna.

El dia següent, vaig fotografiar diversos autocars dels TRANSPORTS CERDANS, línies regulars de viatgers entre pobles de l'Alta Cerdanya, aparcats en un descampat que hi ha als afores de La Guingueta d'Ix en direcció a Sallagosa. Els autocars de TRANSPORTS CERDANS són carrossats per empreses diverses: Setra, Obradors de Manresa, Bova i Irisbus.



















Un camió Mercedes Benz aparcat enmig dels autobusos de TRANSPOTS CERDANS:



En aquest aparcament també hi havia un autobús i un camió d'una autoescola:





Enfilarem la carretera de Sallagosa per a endinsar-nos al Conflent. A Sallagosa, poble natal del gran escriptor Jordi-Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol, premi d'honor de les lletres catalanes en l'edició de l'any 1995 i autor de l'extraordinària novel·la "Passos estrets per terres altes" que li va merèixer l'atorgament del Premi Nacional de Literatura el 1999, vaig fotografiar tres camions Mercedes Unimog. El primer Unimog era al jardí d'una casa:







Els altres dos Unimogs, mig desballestats, eren al pati del garatge Domenech, concessionari oficial Renault a Sallagosa. Aquest Unimog havia prestat servei a l'estació d'esquí de Els Angles (Capcir):







Aquest altre Unimog pertanyia a l'Ajuntament de Carcanieres:



El camió Mercedes Benz grua del garatge Domenech de Sallagosa:



A Fontpedrosa, bonic poble del Conflent, vaig poder fotografiar aquests dos camions nord-americans, probablement dedicats a labors forestals. També hi havia un tractor eruga amb cadenes Lamborghini, absolutament en desús:









Ens aturarem a Vilafranca del Conflent per a visitar la fortificació construïda a la segona meitat del Segle XVII sota les ordres de l'enginyer militar francès Vauban. Estratègicament emplaçada, llur objectiu era afiançar l'ocupació francesa sobre les comarques nord-catalanes i aturar una invasió de l'exèrcit espanyol. Dins del nucli emmurallat de Vilafranca del Conflent hi havia aquesta furgoneta Peugeot, que no crec pas que es comercialitzes a Catalunya:





Fora de la fortificació vaig fotografiar aquest camió Renault de morro amb un bolquet destinat a treballs d'obra civil:



A Prada de Conflent, seu de la Universitat Catalana d'Estiu, el record per la figura d'en Pau Casals hi és molt present. Cada any es celebra un festival fundat pel ell l'any 1950 de música clàssica i contemporània.



En aquesta vila també hi és enterrat en Pompeu Fabra, mort a l'exili l'any 1948, seny ordenador de la llengua catalana i eminent filòleg. Descansa en terra catalana i prop del Canigó.

De retorn cap a La Guingueta d'Ix, vaig fotografiar a Rià un antic taller abandonat on hi havia aquest Saviem-Renault grua. Al pati exterior d'aquest taller hi havia un Land Rover desballestat i un bonic camió Citroen amb un disseny ben original:







Rià és probablement el lloc de naixament d'en Guifré el Pilós, pare de la pàtria i que assoleix la independència dels comtats catalans front a l'imperi carolingi. El castell de Rià fou destruït per l'exèrcit d'ocupació francès l'any 1672.

Al Coll de la Perxa, en el municipi de Cabanassa (Alta Cerdanya), vaig fotografiar dos vehicles típicament francesos de la dècada del 1950 i el 1960. Aquest Berliet equipat amb un bolquet i usat com a llenyer, era dins d'un camp clos per un mur de pedra.



Aquesta cabina d'una camioneta Renault era a l'era d'un casa de pagès que afrontava a la carretera principal de Puigcerdà a Prada de Conflent.

El dia següent emprenguérem una excursió per la comarca de l'Alt Urgell. Primer ens aturarem a comprar pa al forn de Sant Jordi de Martinet de Cerdanya. Mentre en Carles badava amb la cua de cotxes que anaven cap a Andorra, vaig aprofitar-ho per a fotografiar diversos camions que circulaven per la carretera com aquests dos camions Renault equipats amb cisterna de la COOPERATIVA CADÍ:





També vaig fotografiar aquest Scania rematriculat:

A Martinet de Cerdanya també hi havia aquests altres dos camions aparcats als afores del poble:





Després vam visitar el poble d'Arsèguel on vaig retrobar-me amb l'Artur Blasco, músic, estudiós i difusor de les cançons populars dels pobles del Pirineu. També ha recuperat l'acordió diatònic usat al Pirineu i organitza anualment a Arsèguel la Trobada d'Acordionistes del Pirineu. Els seus profunds coneixement de l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà poden ajudar-nos a trobar fotografies i testimonis d'antics transportistes en aquestes comarques.

La trobada d'Arsèguel fou molt profitosa. Ben aviat us podrem donar noticies d'algunes troballes prou interessants.