Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cooperativa del Cadí. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Cooperativa del Cadí. Mostrar tots els missatges

dimecres, 18 de desembre del 2013

Els camions de la llet a l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya: homenatge als transportistes de camions mixtes o lleteres.

La revista Cadí-Pedraforca publicà fa temps uns articles d'en Carles Pont, fill de Bellver de Cerdanya i gran periodista, sobre els transportistes que traginaven llet a les comarques de la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell. Llur interès i l'abundor de dades que hi consigna en Carles Porta justifica que es reprodueixi en part en aquest espai per a fer-lo extensiu als afeccionats a la història del transport del nostre país. Portada de la revista Cadí-Pedraforca que conté el dossier dedicat a la llet i el formatge:

IMG_0848

A La Seu d'Urgell hi havia en la dècada dels anys 1930 dues empreses lleteres: Cooperativa del Cadí, fundada l'any 1915 per en Josep Zulueta Gomis, d'una família benestant de Barcelona, i Lleteries de la Seu d'Urgell SA, constituïda l'any 1923. Cada dia uns transportistes traginaven els pots de llet des de les granges de la Baixa Cerdanya i l'Alt Urgell fins a les dues empreses; la llet era la matèria primera per elaborar els seus productes. 

L'esclat de la Guerra Civil comportà la col·lectivització de la Cooperativa del Cadí i Lleteries de la Seu d'Urgell SA. Eren empreses d'interès prioritari atès que part de la seva producció es destinava a l'exèrcit. Les coses s'agreujaren l'any 1938 amb les successives desfetes de l'exèrcit de la II República Espanyola. En aquell context s'acordà la militarització de les empreses, fet que comportà que el personal qualificat disposés del rang de militar. 

Els mesos de novembre i desembre de 1938 les coses anaven de mal borràs. L'exèrcit republicà es retirava cap a la frontera després de la desfeta de la batalla de l'Ebre -els comandaments militars republicans van donar l'ordre de retirada de les posicions que ocupaven el 15 de novembre de 1938- i practicava una política de terra cremada i destrucció d'infraestructures -ponts, camins de ferro i fàbriques- per alentir l'avanç imparable de l'exèrcit feixista revoltat. Els bombardeigs indiscriminats que l'aviació feixista realitzava sobre la gent -civils i militars- que es retirava cap a la frontera i sobre les ciutats indefenses també va provocar una destrucció massiva. En aquell estat de coses, va córrer la brama que hi havia ordres de destruir les dues fàbriques lleteres de la Seu d'Urgell, la Cooperativa del Cadí i Lleteries de la Seu d'Urgell SA. 

Amb l'ànim d'evitar la destrucció de les dues fàbriques, el personal de confiança va desmuntar tota la maquinària. Convenientment desmuntada, tota la maquinària fou carregada en dos camions Henschel dièsel, importats d'Alemanya, que la Cooperativa del Cadí havia comprat a casa Leopold, el seu distribuïdor a Barcelona. Els Henschel, uns camions de gran tonatge, eren els primers camions amb motors dièsel de La Seu d'Urgell. Un cop resolts uns entrebancs burocràtics plantejats per la gendarmeria francesa, la maquinària fou descarregada i dipositada a can Boladeras, una petita formatgeria familiar de Llívia.

Acabada la guerra, la maquinària va ser reposada a les dues fàbriques que la Cooperativa del Cadí i Lleteries tenia a La Seu d'Urgell; poc a poc es va reprendre la producció. Dos camions de la llet fotografiats per en Josep Maria Esclusa Isus al moll de càrrega de la fàbrica de la Cooperativa del Cadí els anys 1950:

IMG_0851

A les comarques de la Baixa Cerdanya i de l'Alt Urgell es produeix un modalitat de transport única al país. Els camions mixtes o lleteres. El seu origen és ben pedestre. Els veïns dels pobles d'aquestes dues comarques muntanyenques els hi calia d'anar a mercat i al metge a La Seu d'Urgell, la capital de la comarca. Els camions que cada dia traginaven els pots de la llet a la Cooperativa del Cadí i Lleteries de la Seu d'Urgell SA també transportaven persones dels pobles del Cadí i de la vall del Segre. En Joan Barral i Isern, de Cal Joanet d'Arsèguel, té clar que no era pas un bon servei; senzillament era l'únic que hi havia. Al començament, els veïns anaven entremig dels pots de llet. Molt més còmode que no pas haver de recórrer el trajecte des del respectiu poble fins a La Seu d'Urgell a peu. Els usuaris coneixien aquest servei com el taxi de la llet.

En Joan Barral, l'ultim titular de la línia de Cava, Ansovell i Arsèguel a La Seu d'Urgell, que la cobria amb un camió Ebro mixt o lletera, extingida l'any 1996, va succeir en aquest negoci al seu pare Josep. En Josep Barral anava sovint a La Seu d'Urgell des del seu poble, Arsèguel. Per aquest motiu van proposar-li que traginés la llet dels ramaders de Cava, Ansovell i Arsèguel fins a La Seu d'Urgell. Fins l'any 1934, en què comprà un camionet Ford de disset cavalls, el transport dels pots de llet el senyor Josep Barral el realitzà amb una tartana i un matxo. Era una feina molt sacrificada que calia fer cada dia, hivern i estiu, inclosos els dies de festa i de vacances.

El senyor Joan Barral tenia la parada just davant del seminari. Calia ser molt complidor a l'hora d'arribada atès que cada transportista tenia un hora assignada de descarrega dels pots de la llet. L'hora de recollida dels veïns d'Arsèguel, Cava i Ansovell era convingut a les dues del migdia. 

El transport de llet en pots o llaunes -també se li'n diu a d'altres contrades lletera i marranxa- va durar uns cinquanta anys. Des del 1930 fins a principis del 1990 quan, en compliment de la normativa promulgada sobre el transport de la llet, la Cooperativa del Cadí imposà el transport en cisternes de llet.

En Joan Barral i en Ramon Sellés tenen ben present que a principis dels anys 1960 es va endurir la normativa del transport de persones. A les carreteres cada cop hi havia més trànsit de vehicles. Per aquest motiu en Joan Barral encarregà al carrosser Regada, de Ponts, la construcció d'una cabina doble de camió, origen dels camions mixtes. En Regada construí artesanalment la cabina doble. El camió Ebro retratat a Arsèguel:

IMG_2890

IMG_2905

IMG_2894

L'Ebro tenia una capacitat per traginar cent seixanta llaunes de llet. A Cava hi havia sis ramaders i a Ansovell i Arsèguel n'hi havia quinze a cada poble. En Joan Barral tenia llogats uns xofers que repartien amb el camió Ebro les comandes dels veïns de Cava i Ansovell. A Arsèguel, la família d'en Joan Barral hi tenia botiga. Els articles més demandats eren pa, bacallà, tabac i vi. El senyor Barral al costat del seu Ebro:

IMG_0854

Un altre reconegut transportista de la llet i persones, ara jubilat, fou en Ramon Sellés, de Lles de Cerdanya. Succeí en el negoci el seu sogre, en Sebastià Cervat. Feia el servei de la llet des de Lles, Arànser, Travesseres, Viliella i Músser a La Seu d'Urgell. Els primers anys, en Sebastià Cervat baixava els pots de llet des d'aquests pobles fins a Martinet, on el recollia en Milio, un altre transportista de la llet de Bellver de Cerdanya. Plegats marxaven a La Seu d'Urgell i acabada la descàrrega de la llet, tornaven cap a Martinet.

En Ramon Sellés explica que havien d'ajudar els veïns de Lles, Arànser, Travesseres, Viliella i Músser quan havien d'anar a La Seu d'Urgell. Una distància superior als trenta quilòmetres. Els vehicles no corrien pas i els motors tampoc disposaven de gaire potència. Més d'un cop, a les pujades de Cabanotes i la Quera, força pronunciades, els passatgers havien de baixar del camió i, un cop superada la costa, enfilar-s'hi de nou. Recorda perfectament que havia dut, damunt dels pots de llet, quaranta persones.

A principis dels anys 1950 en Ramon Sellés comprà un camió Bedford. Traginava unes vuitanta-noranta llaunes a l'hivern i cent-trenta a l'estiu. Ell mai tingué un camió mixt o de cabina doble. Aquest fet no era un impediment per al transport de persones i pots de llet. Tenia l'habilitat de regalar per les festes de Nadal uns presents per a tots els carabiners de la Guàrdia Civil. Aquell detall, en els anys d'estretors i misèria, indefectiblement mai fallava. En Ramon Sellés i llur ajudant Pepe Vives retratats al costat del Bedford l'any 1956:

IMG_0852

El senyor Sellés recollia els usuaris de la línia entre les 6 i les 9 del matí. L'hora de sortida era a les dues del migdia. Tenia la parada de recollida dels usuaris davant del cafè Orient. Hi carregava els veïns i els articles que havien comprat, i els pots de la llet buits.

En la dècada del 1950 alguns veïns de Lles i pobles propers es dedicaven al contraban de productes d'Andorra. Els pneumàtics per camions i autocars eren molt cobejats. 

L'any 1960 el senyor Sellés adquirí un camió Barreiros, un dels primers de la comarca. Tenia una cabina grossa per a encabir-hi passatgers. Més endavant comprà un altre Barreiros. El primer Barreiros del senyor Sellés:


IMG_0853

El mercat de Montmajor els anys 1960. Arxiu del senyor Marcel·lí Cales:

IMG_0847

Els transportistes que duien pots de llet a la Cooperativa del Cadí i Lleteries de la Seu d'Urgell SA eren en Milio de Bellver de Cerdanya, en Porta de Quer i Toloriu, en Peret del Pont de Bar, en Pellaire de La Farga de Moles, en Llorenç de Taús, en Xè de Guils de Cantó (transportava llet per Lleteries de la Seu d'Urgell SA), en Ros del Nadal de Tuixén i La Vansa. A Lles, en Ramon Sellés duia la llet cap a la Cooperativa del Cadí SA i en Claudi Vidal a  Lleteries de la Seu d'Urgell SA.

Un Pegaso de can Sellés carrossat amb una cisterna de transport de llet que treballava per la Cooperativa del Cadí, retratat a la carretera que condueix a Lles de Cerdanya:

IMG_0849

En Sebastià Sellés, fill del Ramon, continua en el transport de la llet; fa la llet, expressió com és coneguda aquesta activitat a l'Alt Urgell i la Baixa Cerdanya. Disposa d'un modern camió equipat amb una cisterna amb què transporta trenta cinc mil litres de llet diàriament.

L'article d'en Carles Pont publicat a la revista Cadí-Pedraforca ens acosta al transport mixt de persones i llet que es practicà fins els anys 1990. L'Antoni Sirvent, el pare del qual havia treballat de xofer per en Ramon Sellés, disposa d'un camió mixt, un Pegaso, que cobreix la línia de La Seu d'Urgell fins a Lles de Cerdanya. Aquest Pegaso i l'Ebro d'en Joan Barral són els darrers camions mixtes o lleteres que hi ha a Catalunya.

El Pegaso de l'Antoni Sirvent, amb la cabina addicional independent de factura antiga: 

IMG_0756

IMG_0769


IMG_0775

IMG_0762

Si hem de creure les gomes enganxades al camió, la doble cabina independent la construí Carrosseries Eresma, de Saragossa, i la caixa Auto Remolque de Ponts:

IMG_0774

IMG_0773

Esperem de poder aprofundir més endavant sobre aquesta modalitat de transport única a Catalunya. El seu interès ho justifica plenament.

dissabte, 15 de gener del 2011

El camió Ebro mixta d'en Joan Barral i Isern, d'Arsèguel (Alt Urgell).

Fullejant la revista "Cadí-Pedraforca", de lectura absolutament recomanable, vaig capbussar-me en un article sobre la història de la cooperativa del Cadí de la Seu d'Urgell. En aquest article hi havia un dossier dedicat a l'activitat del transport generada al voltant d'aquesta cooperativa. Els transportistes que duien la llet en llaunes des dels pobles de les valls de l'Alt Urgell fins a La Seu d'Urgell: en Porta de Bellver de Cerdanya, en Ramon Sellés de Lles de Cerdanya, el Peret de Pont de Bar, o en Ros del Nadal de La Vansa.

Aquest dossier narrava l'història d'en Joan Barral i Isern, de Can Joanet d'Arsèguel, titular de la línia de Cava, Ansovell i Arsèguel fins a La Seu d'Urgell, mitjançant una concessió atorgada pel Ministeri d'Obres Públiques l'any 1962.

Arsèguel és un poble meravellós de l'Alt Urgell que gaudeix d'unes extraordinàries vistes sobre la serra del Cadí. Visió del poble d'Arsèguel des de la carretera del Pont d'Arsèguel amb la serra del Cadí:

IMG_2881

Visió de la serra del Cadí des de Can Joanet d'Arsèguel:

IMG_2901

L'església d'Arsèguel, separada del nucli urbà:

IMG_2899

Juntament amb en Xavier Florez, vam visitar el camió mixta que en Joan Barral conserva en un cobert a Arsèguel. És un Ebro gros que va comprar l'any 1962 a la fàbrica de MOTOR IBÉRICA SA de Barcelona. La cabina i la caixa fou construïda per en Regada, un carrosser de Ponts (La Noguera). És curiós que un poble com Ponts hi hagi hagut una destacada activitat carrossera. La xapa de la cabina fou modelada a cops de martell. Un treball completament artesanal.

Aquest Ebro amb matrícula L-55362 estava autoritzat per a transportar catorze persones dins de la cabina. Al cap d'uns anys, va canviar la normativa i solament podia encabir-hi nou persones.

El disseny d'aquesta cabina acusa la influència de les carrosseries dels autocars de la dècada del 1950: gran radiador central per refrigerar el motor, línies arrodonides i llums davanters sobresortits de la cabina; les finestres i l'interior són característics dels autocars de principis del 1960.

IMG_2883

IMG_2884

IMG_2885

IMG_2886

IMG_2887

IMG_2888

IMG_2898

IMG_2889

IMG_2891

IMG_2892

IMG_2903

Aquest camió mixte va estar en servei des de l'any 1962 fins el 1986 quan en Joan Barral va deixar de prestar el servei de recollida de llet i transport de persones. L'any 1986 va entrar en vigor la normativa que exigia el transport de llet en cisternes condicionades. Aquesta normativa impedia el transport de la llet en llaunes com s'havia fet de sempre. Des de l'agost del 1986 fins ara aquest Ebro ha estat guardat en aquest cobert:

IMG_2900

En Joan Barral davant de la porta del cobert que aixopluga aquest camió mixta:

IMG_2882

Aquest Ebro va il·lustrar la portada de la Memòria d'activitats generals i estadística de la Direcció General de Transports del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat del 1981:

fot950

fot951

El pare d'en Joan Barral anava sovint a La seu d'Urgell. Per aquest motiu van proposar-li el transport de la llet d'Arsèguel, Ansovell i Cava fins a La Seu d'Urgell, activitat que executava amb un matxo i una tartana fins que l'any 1934 va comprar un camió Ford de 17 cavalls. Aquest camió fou requisat en la guerra civil i el van recuperar l'any 1939 a prop de Puigcerdà, sense rodes. Al cap d'un anys, varen comprar un camió Ebro petit. I més endavant, van adquirir aquest camió Ebro destinat al transport de persones i mercaderies.

Des de l'any 1962 fins l'agost del 1986, el senyor Barral recollia de matinada les llaunes de llet de 8 litres dels pobles de Cava, Ansovell, Arsèguel i Alàs de Torres que duia fins a la cooperativa del Cadí. També duia persones d'aquests pobles que havien de desplaçar-se fins a La Seu d'Urgell mitjançant un servei de taxi. Alhora atenia les comandes dels vilatans que li sol·licitaven productes diversos: medecines, fato, tabac o bombones de butà, entre d'altres. També pujava el correu a aquests pobles.

La recollida de llet es realitzava tots els dies de l'any, incloent-hi Nadal i Pasqua. El mes d'agost també es treballava. Aquest Ebro mixta sortia de bon matí des d'Arsèguel i arribava fins a Ansovell per a carregar les llaunes de llet. Les llaunes del poble de Cava les baixaven amb un carro fins a l'encreuament de Cava i Ansovell, on eren recollides. Aquesta cabina s'escalfava per la calor que desprenia el tub d'escapament del camió. Una llauna de vint litres de transport de llet del poble d'Ansovell que conserva la Dolors Terradellas Burniol, de Ripoll:

IMG_2906

Les lleteres que carregava en Joan Barral cada dia pesaven vint-i-set quilos: vint litres de llet i set quilos de la llauna.

El carrosser Regada va construir una altre unitat com la d'en Joan Barral per al titular de la línia de La Farga de Moles, a tocar de la frontera andorrana, fins a La Seu d'Urgell. Malauradament aquest vehicle fou desballestat quan va abandonar-se aquest servei. Crec que és molt important que es conservi aquest camió mixta que el senyor Barral ha guardat durant tots aquests anys per quant forma part de la història de l'Alt Urgell i reflecteix una època ja desapareguda.

diumenge, 26 de desembre del 2010

Una excursió per les comarques de l'Alt Urgell, La Cerdanya i El Conflent.

Aprofitant el pont de la festa de la Immaculada Concepció, el dia 8 de desembre, preludi de les vacances nadalenques, juntament amb la Montse vaig sojornar a casa d'uns amics a La Guingueta d'Ix, per a gaudir del paisatge nevat que oferia la comarca de La Cerdanya.

En el trajecte cap a Puigcerdà, i superada la collada de Toses, els mossos d'esquadra ens aturaren a l'estació d'esquí de La Molina, quan ja fosquejava, perquè havien de desencastar de la neu un cotxe d'uns esquiadors.

La Molina (Cerdanya)

A La Guingueta d'Ix feia un fred que pelava. La primera nit arribarem al 10 graus sota zero. Sort d'una bona estufa i de la llar de foc de la casa, així com les atencions d'en Carles i l'Anna.

El dia següent, vaig fotografiar diversos autocars dels TRANSPORTS CERDANS, línies regulars de viatgers entre pobles de l'Alta Cerdanya, aparcats en un descampat que hi ha als afores de La Guingueta d'Ix en direcció a Sallagosa. Els autocars de TRANSPORTS CERDANS són carrossats per empreses diverses: Setra, Obradors de Manresa, Bova i Irisbus.

Autocar a Les Guinguetes (Cerdanya)

Autocar a Les Guinguetes (Cerdanya)

Autocar a Les Guinguetes (Cerdanya)

Autocar a Les Guinguetes (Cerdanya)

Autocar a Les Guinguetes (Cerdanya)

Autocar a Les Guinguetes (Cerdanya)

IMG_1780

Autobus a Les Guinguetes (Cerdanya)

Autobus a Les Guinguetes (Cerdanya)

Un camió Mercedes Benz aparcat enmig dels autobusos de TRANSPOTS CERDANS:

Camió Mercedes Benz a Les Guinguetes  (Cerdanya)

En aquest aparcament també hi havia un autobús i un camió d'una autoescola:

Autobus a Les Guinguetes (Cerdanya)

Camió Daf a Les Guinguetes (Cerdanya)

Enfilarem la carretera de Sallagosa per a endinsar-nos al Conflent. A Sallagosa, poble natal del gran escriptor Jordi-Pere Cerdà, pseudònim d'Antoni Cayrol, premi d'honor de les lletres catalanes en l'edició de l'any 1995 i autor de l'extraordinària novel·la "Passos estrets per terres altes" que li va merèixer l'atorgament del Premi Nacional de Literatura el 1999, vaig fotografiar tres camions Mercedes Unimog. El primer Unimog era al jardí d'una casa:

Unimog a Sallagosa (Cerdanya)

Unimog a Sallagosa (Cerdanya)

Unimog a Sallagosa (Cerdanya)

Els altres dos Unimogs, mig desballestats, eren al pati del garatge Domenech, concessionari oficial Renault a Sallagosa. Aquest Unimog havia prestat servei a l'estació d'esquí de Els Angles (Capcir):

Unimog a Sallagosa (Cerdanya)

Unimog a Sallagosa (Cerdanya)

Unimog a Sallagosa (Cerdanya)

Aquest altre Unimog pertanyia a l'Ajuntament de Carcanieres:

Unimog a Sallagosa (Cerdanya)

El camió Mercedes Benz grua del garatge Domenech de Sallagosa:

Camió Mercedes Benz grua a Sallagosa (Cerdanya)

A Fontpedrosa, bonic poble del Conflent, vaig poder fotografiar aquests dos camions nord-americans, probablement dedicats a labors forestals. També hi havia un tractor eruga amb cadenes Lamborghini, absolutament en desús:

camió a Fontpedrosa (El Conflent)

camió a Fontpedrosa (El Conflent)

camió a Fontpedrosa (El Conflent)

Tractor a Fontpedrosa (El Conflent)

Ens aturarem a Vilafranca del Conflent per a visitar la fortificació construïda a la segona meitat del Segle XVII sota les ordres de l'enginyer militar francès Vauban. Estratègicament emplaçada, llur objectiu era afiançar l'ocupació francesa sobre les comarques nord-catalanes i aturar una invasió de l'exèrcit espanyol. Dins del nucli emmurallat de Vilafranca del Conflent hi havia aquesta furgoneta Peugeot, que no crec pas que es comercialitzes a Catalunya:

Furgoneta Peugeot a Vilafranca del Conflent

Furgoneta Peugeot a Vilafranca del Conflent

Fora de la fortificació vaig fotografiar aquest camió Renault de morro amb un bolquet destinat a treballs d'obra civil:

Camió Renault amb bolquet a Vilafranca del Conflent

A Prada de Conflent, seu de la Universitat Catalana d'Estiu, el record per la figura d'en Pau Casals hi és molt present. Cada any es celebra un festival fundat pel ell l'any 1950 de música clàssica i contemporània.

IMG_1822

En aquesta vila també hi és enterrat en Pompeu Fabra, mort a l'exili l'any 1948, seny ordenador de la llengua catalana i eminent filòleg. Descansa en terra catalana i prop del Canigó.

De retorn cap a La Guingueta d'Ix, vaig fotografiar a Rià un antic taller abandonat on hi havia aquest Saviem-Renault grua. Al pati exterior d'aquest taller hi havia un Land Rover desballestat i un bonic camió Citroen amb un disseny ben original:

Camió Renault grua a Rià (El Conflent)

Land Rover a Rià (el Conflent)

Camió Citroen a Rià (El Conflent)

Rià és probablement el lloc de naixament d'en Guifré el Pilós, pare de la pàtria i que assoleix la independència dels comtats catalans front a l'imperi carolingi. El castell de Rià fou destruït per l'exèrcit d'ocupació francès l'any 1672.

Al Coll de la Perxa, en el municipi de Cabanassa (Alta Cerdanya), vaig fotografiar dos vehicles típicament francesos de la dècada del 1950 i el 1960. Aquest Berliet equipat amb un bolquet i usat com a llenyer, era dins d'un camp clos per un mur de pedra.

Camió Berliet a La Perxa (Alta Cerdanya)

Aquesta cabina d'una camioneta Renault era a l'era d'un casa de pagès que afrontava a la carretera principal de Puigcerdà a Prada de Conflent.

Cabina d'una furgoneta Renault a La Perxa (Alta Cerdanya)

El dia següent emprenguérem una excursió per la comarca de l'Alt Urgell. Primer ens aturarem a comprar pa al forn de Sant Jordi de Martinet de Cerdanya. Mentre en Carles badava amb la cua de cotxes que anaven cap a Andorra, vaig aprofitar-ho per a fotografiar diversos camions que circulaven per la carretera com aquests dos camions Renault equipats amb cisterna de la COOPERATIVA CADÍ:

Camió Renault a Martinet de Cerdanya

Camió Renault amb cisterna a Martinet de Cerdanya

També vaig fotografiar aquest Scania rematriculat:

Scania a Martinet de Cerdanya

A Martinet de Cerdanya també hi havia aquests altres dos camions aparcats als afores del poble:

Volvo a Martinet de Cerdanya

Daf a Martinet de Cerdanya

Després vam visitar el poble d'Arsèguel on vaig retrobar-me amb l'Artur Blasco, músic, estudiós i difusor de les cançons populars dels pobles del Pirineu. També ha recuperat l'acordió diatònic usat al Pirineu i organitza anualment a Arsèguel la Trobada d'Acordionistes del Pirineu. Els seus profunds coneixement de l'Alt Urgell i el Pallars Sobirà poden ajudar-nos a trobar fotografies i testimonis d'antics transportistes en aquestes comarques.

La trobada d'Arsèguel fou molt profitosa. Ben aviat us podrem donar noticies d'algunes troballes prou interessants.