En Pere Padrosa i Simon va tenir dos fills. El gran, en Pere, va anar a estudi al col·legi dels Germans de la Doctrina Cristiana, conegut com Els Fossos; la Rosa, la filla petita, al col·legi de les Germanes de la Presentació, anomenat de les Franceses.
La Rosa va casar-se l'any 1961 amb l'Enric Arbolí i Caula, de Figueres, fill del propietari d'uns magatzems de fustes a la plaça del Sol. I en Pere va contraure matrimoni l'any 1963 amb la Margarita Pierre i Mallol, nascuda a Figueres i filla d'un comerciant d'espardenyes al carrer Nou de Figueres. Els seus pares procedien de Costoja, un poblet de la comarca del Vallespir. Per aquest motiu, tenia la nacionalitat francesa.
En Pere Padrosa i Puignau va incorporar-se plenament al negoci familiar dels transports a l'edat de disset anys, en haver completat els estudis de comerç. Va fer l'aprenentatge dins l'empresa del seu pare. Primerament anava d'ajudant dels conductors; més endavant, va conduir camions; i després va fer-se càrrec de l'oficina. Havia voltat arreu de l'estat espanyol conduint els camions de l'empresa TRANSPORTS PADROSA.
A començaments de la dècada del 1950, en Pere Padrosa Simon emprenia l'expansió de l'empresa amb l'ampliació d'operacions comercials, principalment el negoci de l'oli. L'empresa Almacenes Palomer, de Girona, comprava a dojo oli d'oliva a Jerez de la Frontera, Còrdova i Jaen. En Pere Padrosa va convenir tots els transports de l'empresa gironina, majorista d'oli d'oliva, en bidons i tonells. També transportava rajola de La Bisbal d'Empordà arreu del país.
Pegaso de TRANSPORTS PADROSA transportant vi espanyol cap a Brusel·les l'any 1955:
L'any 1962 es va dictar una ordre ministerial que prohibia el transport d'oli d'oliva a dojo; s'havia de transportar embotellat. L'empresa Padrosa aleshores tenia una dotzena de camions amb remolcs de vint-i-set tones.
Van reconvertir i adaptar els camions per llargues distàncies per atendre l'incipient transport internacional arreu dels països europeus. Van entrar en relació amb l'empresa FERNANDO ROQUÉ SA, de Barcelona. Un Pegaso 1065 "Europa" amb la configuració característica de transport internacional que va durar fins l'any 1963:
Van reconvertir i adaptar els camions per llargues distàncies per atendre l'incipient transport internacional arreu dels països europeus. Van entrar en relació amb l'empresa FERNANDO ROQUÉ SA, de Barcelona. Un Pegaso 1065 "Europa" amb la configuració característica de transport internacional que va durar fins l'any 1963:
El projecte inicial de transport internacional cap als països europeus consistia en traginar mercaderies cap a Alemanya. No hi havia però gaire feina per la competència del ferrocarril. Després d'un estudi molt curós i exhaustiu els responsables de TRANSPORTS PADROSA SA van concloure que el transport en camió per carretera oferia més avantatges que no pas el ferrocarril.
Durant un temps hi va haver una competència ferotge entre el ferrocarril i els camions que va provocar que, en ocasions, els camions no els omplissin pas, amb les repercussions que se'n derivaven en quant a la rendibilitat del negoci.
Durant un temps hi va haver una competència ferotge entre el ferrocarril i els camions que va provocar que, en ocasions, els camions no els omplissin pas, amb les repercussions que se'n derivaven en quant a la rendibilitat del negoci.
L'any 1958 l'empresa Montalban, de Madrid, va contractar TRANSPORTS PADROSA SA per transportar els autos Skoda i els tractors Zeta fabricats a Txecoslovàquia. Aquests vehicles els transportaven en ferrocarril fins al Voló, a la comarca del Vallespir. A l'estació del Voló eren carregats en els camions de Can Padrosa i els distribuïa per tots els concessionaris i representants escampats arreu de l'estat espanyol. Camió Pegaso carregat de tractors Zeta, de fabricació txecoslovaca, fotografiat a la plaça del Sol de Figueres, per ser distribuïts per encàrrec de l'empresa Montalban, de Madrid, que els importava:
A principis de la dècada del 1960 es va plantejar un altre problema pels transportistes: els controls duaners imposats pels respectius països per on discorrien les mercaderies amb la pèrdua de temps esmerçat en els tràmits administratius.
Per resoldre aquest atzucac, l'any 1963 va entrar en vigor el conveni TIR (Transports Internacionals Routiers), al qual van adherir-s'hi tots els països europeus, incloent-hi l'estat espanyol i els països de l'Europa de l'Est, sota la tutela de la URSS.
El conveni TIR estalviava molts requisits, paperassa i tràmits administratius duaners. La mercaderia del camió s'exportava precintada del país d'origen i solament s'havia de deixar una declaració en les duanes de trànsit, fins al seu destí final al país d'importació.
Cal tenir en compte el gran avanç que l'adhesió al conveni TIR suposava en els anys que els països europeus estaven dividits en blocs per la Guerra Freda. Conjuntament amb les empreses MATEU & MATEU i TRANSPORTS GENÍS -més endavant GENISTRANS-, TRANSPORTS PADROSA SA van ser capdavanters en els transports regulars internacionals de mercaderies, que va experimentar un gran creixement i expansió.
Si l'empresa s'anunciava a la premsa l'any 1953 amb la publicitat de "Pere Padrosa. Transports Generals. Taxis de lloguer", el 1963, deu anys després, havien ampliat els serveis amb l'anunci "Transports Padrosa. Camions de tones pel transport de líquids. Taxis i òmnibus de lloguer. Camions de 3 a 30 tones. Servei de grua". Semiremolc de l'empresa TRANSPORTS PADROSA l'any 1963:
Camions Pegaso de l'empresa TRANSPORTS PADROSA, de Figueres, per cobrir els transports nacionals i internacionals. Un camió Pegaso Z-206 amb matrícula M-249.474:
Un Pegaso Z-206 amb dos dipòsits de carburant:
Camió Pegaso 1063:
Un Pegaso 1065 "Europa" amb dos tancs de combustible:
Un Pegaso 1065 "Europa" amb matrícula GI-51349:
El Codi de circulación promulgat als anys 1960 va eliminar l'obligatorietat de les dues cadenes que lligaven, pels costats, la caixa del camió amb el remolc atesos els riscs que hi havia en cas de trencament del ganxo. La derogació d'aquesta obligatorietat portava causa de l'estimació d'unes al·legacions formulades pel senyor Padrosa l'any 1964 i adreçades a la Prefectura Central de Trànsit del Ministeri de Governació.
En la propera crònica ens endinsarem en la internalització de l'empresa TRANSPORTS PADROSA amb la constitució d'una altre empresa, amb el mateix nom, domiciliada a Perpinyà, la capital del Rosselló.
Per resoldre aquest atzucac, l'any 1963 va entrar en vigor el conveni TIR (Transports Internacionals Routiers), al qual van adherir-s'hi tots els països europeus, incloent-hi l'estat espanyol i els països de l'Europa de l'Est, sota la tutela de la URSS.
El conveni TIR estalviava molts requisits, paperassa i tràmits administratius duaners. La mercaderia del camió s'exportava precintada del país d'origen i solament s'havia de deixar una declaració en les duanes de trànsit, fins al seu destí final al país d'importació.
Cal tenir en compte el gran avanç que l'adhesió al conveni TIR suposava en els anys que els països europeus estaven dividits en blocs per la Guerra Freda. Conjuntament amb les empreses MATEU & MATEU i TRANSPORTS GENÍS -més endavant GENISTRANS-, TRANSPORTS PADROSA SA van ser capdavanters en els transports regulars internacionals de mercaderies, que va experimentar un gran creixement i expansió.
Si l'empresa s'anunciava a la premsa l'any 1953 amb la publicitat de "Pere Padrosa. Transports Generals. Taxis de lloguer", el 1963, deu anys després, havien ampliat els serveis amb l'anunci "Transports Padrosa. Camions de tones pel transport de líquids. Taxis i òmnibus de lloguer. Camions de 3 a 30 tones. Servei de grua". Semiremolc de l'empresa TRANSPORTS PADROSA l'any 1963:
Camions Pegaso de l'empresa TRANSPORTS PADROSA, de Figueres, per cobrir els transports nacionals i internacionals. Un camió Pegaso Z-206 amb matrícula M-249.474:
Un Pegaso Z-206 amb dos dipòsits de carburant:
Camió Pegaso 1063:
Un Pegaso 1065 "Europa" amb dos tancs de combustible:
Un Pegaso 1065 "Europa" amb matrícula GI-51349:
El Codi de circulación promulgat als anys 1960 va eliminar l'obligatorietat de les dues cadenes que lligaven, pels costats, la caixa del camió amb el remolc atesos els riscs que hi havia en cas de trencament del ganxo. La derogació d'aquesta obligatorietat portava causa de l'estimació d'unes al·legacions formulades pel senyor Padrosa l'any 1964 i adreçades a la Prefectura Central de Trànsit del Ministeri de Governació.
En la propera crònica ens endinsarem en la internalització de l'empresa TRANSPORTS PADROSA amb la constitució d'una altre empresa, amb el mateix nom, domiciliada a Perpinyà, la capital del Rosselló.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada