HISTÒRIA DE L'EMPRESA TRANSORTS PADROSA SA de Figueres: la fundació de l'empresa i la guerra civil (ii).

En Pere Padrosa i Simon era un empresari de raça. Tenia les idees clares i el coratge, empenta i valentia per tirar-les endavant. L'any 1933, pel seu compte, va adquirir un xassís nou de la marca Studebaker, de 25 HP, pel preu de 1.191 pessetes i 75 cèntims. Llur matrícula era GI-6605. Un cop carrossat feia transports de tota mena, incloent-hi traginar oli fins al País Valencià. L'activitat del transport li agradava i l'esperonava. Certificat lliurat per Duanes per l'entrada del primer camió d'en Pere Padrosa, el Studebaker:



El Studebaker d'en Pere Padrosa:

A començaments de l'any 1936 es produeix un fet transcendental per en Pere Padrosa. Fins aquell moment era un actiu, diligent i eficaç treballador de l'agència de transports Deusedes amb les seves pròpies idees comercials i empresarials. Però a principis del 1936, se li va oferir la possibilitat de comprar una part del negoci de Can Deusedes. 

En principi, en Benet Deusedes solament volia vendre-li la meitat del negoci pel desig que llur fill gran continués a l'empresa; tanmateix, va resoldre de vendre-li tota l'empresa a en Pere Padrosa. El pagament del preu convingut va fer-se en dos terminis i per disposar de diners, la família Padrosa va haver de vendre's els camps de la seva propietat a Cabanes, a tocar del riu Muga. 

En Benet Deusedes sabia que en Pere Padrosa, un conductor excepcional i home d'empresa, esdevindria un gran empresari. Ho duia a la sang. Adquirit el negoci, va canviar-li el nom de l'agència pel de TRANSPORTS PERE PADROSA SIMON, i va continuar al mateix domicili de la part alta de la Rambla de Figueres.  Una de les activitats principals d'aquesta agència era el transport de les mercaderies militars, des de l'estació, fins el castell militar de Figueres.

En Benet Deusedes es va traslladar a un altre despatx de la mateixa Rambla, cantonada amb el carrer de Girona, sobre la ferreteria Sunyer, on va dedicar-se al negoci de les assegurances que duia amb molta cura i diligència llur fill petit, l'Emili.

A principis de 1936, el domicili familiar de la família Padrosa era al carrer d'Olot; el garatge era en uns baixos al capdamunt del carrer de Vilafant, i la quadra al carrer de Vellaire. La paret del fons de la finca del carrer Vellaire, que donava a l'Horta Raguer -avui dia carrer Nostra Senyora de Lourdes-, hi havia unes espitlleres als murs atès que formaven part del clos de la defensa de la vila durant la guerra carlina del segle XIX. 

Sota la direcció d'en Pere Padrosa, l'empresa va continuar amb els serveis de transports de sempre -mercaderies i aviram a l'estació de Figueres i les mercaderies militars des de l'estació fins el castell de Figueres- i va ampliar l'activitat. Va convenir amb en Cintet del Bous, un important tractant de bestiar de Figueres que residia al carrer de Sant Vicenç, el trasllat cada dissabte al mercat de Girona d'un camió carregat de bestiar, concretament de vaques. El camió arrencava a les quatre del matí per ser-hi quan s'encetaven les transaccions comercials al firal de Girona, emplaçat a l'areny de l'Onyar.

També va fer tractes amb en Gusó, de Vilanova de la Muga, un tractant de farratges. Li transportava bales i paques, particularment d'userda, arreu de les comarques gironines. Transportava bótes i bocois de vi des dels vagons de l'estació del ferrocarril de Figueres fins als establiments comercials de la ciutat. Per aquesta activitat disposava d'un carro especial, totalment obert, amb unes cadenes que mitjançant una maneta s'enfilaven per no tocar amb el terra i ésser transportades. El negoci rutllava però el 18 de juliol de 1936 va esclatar la guerra civil espanyola. Aquesta tragèdia canviaria per sempre més la vida de tothom. 

Al cap de pocs dies d'esclatada la guerra civil, el comitè antifeixista va iniciar la col·lectivització de totes les empreses i serveis. L'empresa de transports d'en Pere Padrosa, que comptava aleshores amb una plantilla de quatre treballadors, li van requisar un cavall, un carruatge, un carro amb cadenes, una carreta i dos camions, un Studebaker GI-5266, de 22 HP, i un Ford GI-6145, de 25 HP. Relació dels vehicles requisats a en Pere Padrosa al començament de la Guerra Civil:

Document en virtut del qual es socialitza, el setembre del 1936, el local de l'empresa TRANSPORTS PERE PADROSA SIMON, a Figueres:

El dia 18 d'octubre de 1937, a en Pere Padrosa i Simon se li va comunicar que "complimentant ordres del cap de la segona regió de la Direcció General de Transports, se us ordena que amb tota urgència la concentració del vostre camió, presentar-vos al garatge Callicó (de Girona) per rebre instruccions. El que us comunico per al més exacte compliment.". En Pere Padrosa no s'hi va presentar pas. Ordre comunicada a en Pere Padrosa pel lliurament del camió Studebaker al garatge Callicó, de Girona, que fou desatesa:

 

A l'ensems que li requisaven els vehicles, en Pere Padrosa fou nomenat cap de la cooperativa figuerenca. Com a tal, va sol·licitar, i li fou atorgat, un passi especial per transitar de Figueres a Vilabertran, el qual va usar per fer viatges fins a Alacant.

El govern republicà va decretar la mobilització de tot el jovent per anar a lluitar al front. Casualment, en Pere Padrosa va conèixer un tinent d'aviació amb qui va fer força amistat. Aquest oficial va avalar-lo perquè en Pere Padrosa complís el servei de voluntari al cos d'aviació, abans de la mobilització forçosa, sol·licitud que li fou estimada. D'aquesta manera fou destinat al batalló de Transports d'aviació de Pedralbes i, en un concurs de caporals, va assolir el grau de caporal conductor habitual. Comunicació per presentar-se al concurs de conductors de transports d'aviació a la Guerra Civil:



En Pere Padrosa fou destinat al camp d'aviació de Cabanes, a l'Alt Empordà. Va ser conductor del vehicle d'en Manuel Ujedo, cap d'aquests serveis a Girona. Habitualment visitava els camps d'aviació de la província de Girona com Cabanes, Celrà, Vilajuïga i Banyoles. Va tenir l'oportunitat d'admirar els nous avions russos Tupolev, de bombardeig, coneguts com a "Katiuska" i els caces Polikarpov, batejats popularment com "xatos". Aquests avions eren pilotats per joves pilots russos de divuit anys d'edat. Carnet expedit a favor d'en Pere Padrosa de conductor eventual l'any 1938:



Amb el capità Manuel Ujedo, en Pere Padrosa va allotjar-se durant un període de temps a l'hotel Peninsular de Girona. També s'havien desplaçat a Barcelona. En un d'aquests viatges, Barcelona va patir, en un sol dia, vint-i-un bombardeigs de l'aviació feixista sollevada.

Figueres, la capital de l'Alt Empordà, també va patir bombardeigs indiscriminats que massacraven la població civil. Un bombardeig terrible es va produir el dia 23 de gener de 1938, diumenge, quan els avions alemanys van deixar caure un reguitzell de bombes sobre Figueres que van afectar particularment el Passeig Nou i el Parc Bosc municipal, en aquells moments, atapeïts de gent que gaudia del sol. Entre els qui voltejaven pel passeig hi havia en Baldiri Padrosa acompanyat del seu nét, en Pere Padrosa i Puignau, que encara no tenia els quatre anys.

El risc provocat pels bombardeigs indiscriminats que patia la ciutat de Figueres des de principis de l'any 1938 va determinar el trasllat de la senyora Padrosa i llur fill a Avinyonet de Puigventós, a la casa dels sogres d'en Pere Padrosa i Simon.

A les darreries de la guerra, en Pere Padrosa fou destinat de xofer d'un comissari de guerra que tenia molt mala fama. Dos dies abans de l'ocupació de Figueres per l'exèrcit franquista, el comissari de guerra va ordenar-li que el recollís al camp d'aviació per un servei especial. En Pere Padrosa no s'hi va presentar perquè sospitava, amb causa i fonament, que volia que el conduís fins a la frontera, camí de l'exili.

Durant la guerra civil, i per causa dels seus contactes amb l'oficialitat republicana, en Pere Padrosa va saber que el general Francisco Franco, cap de l'exèrcit feixista alçat en armes contra el govern de la II República, havia dictat unes normes que garantia el valor de la moneda dels ciutadans de la zona republicana emesa en temps de la monarquia d'Alfonso XIII, o sia, moneda anterior al 14 d'abril de 1931; per contra, les monedes i bitllets emesos per la II República -abans i durant la guerra civil- no tindrien cap valor.

En Pere Padrosa va tenir prou cura de guardar els diners emesos durant la monarquia. D'aquesta manera, acabada la guerra civil el 1 d'abril de 1939, disposava d'una reserva de vint mil pessetes en paper moneda i quatre mil pessetes en monedes de plata. Un capital molt important i valuós en aquells moments tan difícils en que molta gent va descobrir esgarrifada que el paper moneda que guardaven, emès per la II República, no tenia pas cap valor. Per fer-nos una idea del capital que acumulava en Pere Padrosa, anotem que un jornal d'un paleta l'any 1939 era de 10 pessetes.

Salconduït expedit per les noves autoritats de l'exèrcit feixista revoltat i victoriós de la Guerra Civil, el febrer del 1939, que autoritzava en Pere Padrosa per a traslladar-se a Figueres:



En al propera crònica exposarem la represa de l'activitat del transports en la postguerra.