Viatge dels caps de l'EMPRESA NACIONAL HIDROELÈCTIRCA RIBAGORÇANA SA per les Espanyes el novembre del 1959.

La visita que els caps de l’Empresa Nacional Hidroelèctrica Ribagorçana SA van realitzar a ENSIDESA, una altre empresa pública de l’Institut Nacional d’Indústria dedicada a la fundació de ferro i acer, amb una moderna siderúrgia a Avilés, el mes de novembre del 1959, va ser aprofitat per visitar algunes de les principals ciutats de les Espanyes, properes al lloc de destí

Aquells anys, per motius evidents, la gent no tenia per costum de viatjar. Aquesta activitat era reservada a unes poques persones afortunades que tenia interès i capacitat econòmica per poder voltar. Era un lleure de persones riques i acomodades.

Les primeres escapades a l’estranger, a les darreries dels anys 1950, eren organitzades per ordes i parròquies de l’Església Catòlica per motius religiosos i espirituals: les visites  en autocar a Lorda i a Roma principalment. També cal tenir en compte els entrebancs burocràtics que un viatge a l’estranger implicava i llur cost econòmic pel canvi de divises entre les monedes estrangeres i la paupèrrima pesseta.  

Acomplerta la visita a les instal·lacions productives d’ENSIDESA, els caps d’ENHER van enfilar la carretera de costa asturiana fins a Galicia. Després, van tornar per l’interior de les Espanyes, travessant Castella i Lleó. Una parada obligatòria era Salamanca amb el seu barroquisme exagerat i sense mesura que aclapara.

De l’arxiu fotogràfic que la Fundació Endesa guarda d'aquest viatge a Avilés n'hem seleccionat les següents fotografies. La primera correspon al port de Gijón amb uns vaixells atracats en un moll:

Després el viatge va prosseguir fins a Vigo, una ciutat d'una notable vitalitat. Admirable l'aiga -auto d'importació nord-americà de mides grosses, disseny agosarat, gran motor i acabats luxosos que feia furor aquells anys entre la societat adinerada i benestant i les autoritats del règim- que treu el nas per la dreta:

La visita a Salamanca, d'un barroquisme petulant i inflat i animada vida universitària, constituïa una parada forçosa:

Aquests viatges de caire laboral eren una bona excusa per a visitar i conèixer indrets emblemàtics del territori espanyol i gaudir de l'excel·lent gastronomia que s'oferia als pobles i ciutats costeres del nord i oest d'Espanya. Segurament que es feien més sabis que rics.

Visita dels caps d'ENHER a l'Empresa Nacional Siderúrgica SA a Avilés el novembre de l'any 1959.

L’Empresa Nacional Siderúrgica SA (ENSIDESA), també propietat de l’Institut Nacional d’Indústria (INI), un dels bunyols més grossos i ruïnosos que el règim franquista va crear i va llegar al règim constitucional espanyol del 1978, va aixecar a Avilés una gran siderúrgica dotada d’uns alts forns amb capacitat per produïr la major part de l'acer i ferro que precisava el mercat espanyol en aquells anys, la dècada del 1960, d’un fort creixement econòmic. El primer alt forn va entrar en funcionament l’any 1957.

En els quaderns fotogràfics que la Fundació Endesa conserva sobre l’activitat industrial de l’empresa ENHER hi ha la visita que els caps i responsables de l’empresa hidroelèctrica catalana, encapçalats pel senyor Victoriano Muñoz i Oms, van realitzar a les instal·lacions de l’ENSIDESA, a Avilés (Astúries), el mes de novembre de l'any 1959.

Aquestes visites, de caràcter protocol·lari, eren freqüents entre els directius de les principals empreses industrials de capital públic creades per decret ministerial el consell d’administració de les quals era ocupada per homes d'absoluta confiança de la dictadura franquista que ho ignoraven absolutament tot del que era una empresa i del producte que produïen. Cada mes se’ls hi abonava la retribució per escalfar la cadira. I per aquests abnegats servidors públics qui podia negar que era una justa compensació pels serveis prestats al país.

Aquesta pràctica de llarga tradició on es barregen impunement els interessos públics i privats no s’ha extingit pas amb l’adveniment de la democràcia. Molts ex-polítics viuen còmodament instal·lats i generosament retribuïts en consells d’administració i òrgans assessors, dins i fora de l’estat espanyol, d’antigues empreses públiques privatitzades. Solament cal saber els consellers de Telefònica i Repsol per fer-se’n una idea aproximada.

En aquesta ocasió, la visita tenia per objecte que els caps d’ENHER admiressin una de les joies de l’Institut Nacional d’Indústria, una siderúrgica dotada dels alts forns més moderns que tenia al seu abast la major part del mercat espanyol. D’aquest quadern n’hem seleccionat les fotografies que us presentem:

 

 

La siderúrgica en ple rendiment:

 

Aquestes fotografies il·lustren un món completament debolit on les gran decisions de caràcter industrial s’adoptaven amb uns criteris antagònics al que imperen actualment. I palesa l’admiració profunda que les elits que governen l’estat espanyol des de fa una colla d’anys sentien aleshores i senten actualment envers les grans empreses a les quals atorguen un tractament legislatiu molt favorable, particularment de caràcter fiscal, que contrasta feridorament amb la legislació aplicable a les petites i mitjanes empreses, creades pels emprenedors que arrisquen el seu patrimoni personal i que constitueixen la base de la riquesa i prosperitat d’un país.