Els camions Kenworth de Transports Padrosa de Figueres (Alt Empordà).

Transports Padrosa disposa de tres camions Kenworth, dos de rígids i una tractora. D'ençà de finals dels anys 1940, per als transports generals per carretera el senyor Pere Padrosa va comprar camions Pegaso. Tampoc hi havia gaires més alternatives. La competència, aquells anys, era una pura quimera. Els transportistes més afortunats treballaven amb camions Pegaso i la resta, que eren gairebé tots, s'havien d'espavilar en el mercat de camions usats.

En el sector de les grues i auto-grues hi havia més oferta i competència procedent dels fabricants estrangers. Els responsables de la política industrial de l'estat espanyol, que coincidia fil per randa amb els interessos de l'Institut Nacional d'Indústria (INI), no hi tenien interessos directes en aquest sector. I els pocs fabricants espanyols, que no s'havien pas constituït en cap grup de pressió, afavoria la importació de grues. A partir dels anys 1960 van començar a haver-hi grues estrangeres. D'ençà dels anys 1970, Grues Padrosa va treballar amb els principals fabricants de grues i auto-grues. 

Que Transports Padrosa treballés amb camions Pegaso no va ser un impediment perquè el senyor Pere Padrosa, a qui agradava el seu ofici i els camions, s'animés a comprar una tractora Kenworth de tres eixos dotada d'una cabina avançada. Aquest camió tenia un ús polivalent: el potent i fiable motor que equipava li permetia cobrir transports especials -com arrossegar maquinària d'obres públiques, d'un gran pes- i tirar d'un semiremolc de transports generals. Aquest camió, coronat amb un barret ben curiós, de gust nord-americà genuí, va recórrer més d'un milió de quilòmetres sense cap pana ni problema. Ara es conserva en un dels garatges que l'empresa té a Llers.

Tres fotografies de la tractora Kenworth de l'arxiu fotogràfic de l'empresa Transports Padrosa amb una matrícula simpàtica:

El segon Kenworth de la casa és un camió rígid de dos eixos carrossat amb una grua per arrossegar camions i autocars avariats i accidentats:

Aquest camió fotografiat al pati exterior de la central de Transports Padrosa a Hostalets de Llers:

El tercer Kenworth és un altre camió de quatre eixos, també equipat amb una grua per a remolcar vehicles de tonatge:

Fotografies d'algunes de les intervencions d'aquests dos Kenworths en accidents succeïts a l'Alt Empordà:

Aquestes dues grues tenen feina. És un fet dramàtic però real que colpeja l'Alt Empordà. La carretera Nacional II en el tram comprès entre Girona i La Jonquera registra una alta accidentalitat. Una carretera amb un trànsit incessant de camions disposa d'un sol carril en cada sentit. Mesos enrere els veïns de Bàscara, farts d'accidents, organitzaren una protesta. En un accident hi havia mort una veïna quan anava a mercat a Figueres. Va xocar frontalment amb un camió. 

Tanmateix les inversions en infraestructures del govern espanyol no preveuen pas el desdoblament de la carretera nacional II atès que no és prioritària. La principal entrada lliure de peatge a l'estat espanyol procedent d'Europa no s'ha de desdoblar segons el ministeri espanyol competent en aquesta matèria. Sembla un acudit dolent però no ho és. Tampoc n'és de prioritari desdoblar la nacional II en el tram de Fraga fins a Saragossa. Ens estalviem d'enumerar infraestructures completament inútils. Tothom en sap més d'una. 

Per acabar aquesta crònica, dues fotografies de dos camions Iveco fotografiats en un treball:  

En el proper article recordarem la Cirila, un dels camions més estimats de la casa.

Visita del personal de ENHER a la Vall de l'Éssera.

Els responsables de ENHER van negociar a Bèlgica la compra de la maquinària d'una fàbrica de ciment tancada que, desmuntada i importada en vaixell, va ser muntada a Xerallo. També van visitar centrals hidroelèctriques franceses perquè a la dècada dels 1940 i 1950 el govern francès va signar uns importants acords comercials amb les empreses del Institut Nacional de Indústria (INI) per al proveïment de matèries primeres, maquinària i béns d'equip i tecnologia. França tenia interès en conservar una posició dominant i preferent en el mercat espanyol. 

ENHER, que era una empresa integrada dins del INI, va complimentar visites a d'altres empreses espanyoles que depenien d'aquesta entitat de dret públic, adés una companyia siderúrgica, adés una empresa hidroelèctrica que tenia encomanada la producció d'electricitat en una altre conca hidrogràfica.

A l'arxiu fotogràfic de ENHER es conserva la visita que cinc treballadors -incloent-hi el fotògraf- de l'empresa van realitzar l'octubre de l'any 1949 amb un dels autos disponibles a la conca del riu Éssera, a la riba del qual hi ha el municipi de Graus, amb una parada als pobles de Campo i Castilló de Sos:

Les vies que seguien el curs del riu Éssera, de pas forçós per accedir a aquests dos pobles, eren talment es visualitza en aquestes dues fotografies mers camins de carro, sense asfalt ni intervenció pública d'arranjament de cap mena. Una parada obligatòria per a fotografiar el massís del Turbó, envoltat de llegendes locals:

I una parada per fotografiar un dels congosts que presenta el riu Éssera:

En el proper i últim article dedicat a algunes de les activitats desenvolupades per l'empresa ENHER, seleccionades del seu valuós arxiu fotogràfic, repassarem els principals projectes assolits gràcies a l'empenta del senyor Victoriano Muñoz i Oms amb tot el personal que en depenia. 

Visita dels caps d'ENHER a l'Empresa Nacional Siderúrgica SA a Avilés el novembre de l'any 1959.

L’Empresa Nacional Siderúrgica SA (ENSIDESA), també propietat de l’Institut Nacional d’Indústria (INI), un dels bunyols més grossos i ruïnosos que el règim franquista va crear i va llegar al règim constitucional espanyol del 1978, va aixecar a Avilés una gran siderúrgica dotada d’uns alts forns amb capacitat per produïr la major part de l'acer i ferro que precisava el mercat espanyol en aquells anys, la dècada del 1960, d’un fort creixement econòmic. El primer alt forn va entrar en funcionament l’any 1957.

En els quaderns fotogràfics que la Fundació Endesa conserva sobre l’activitat industrial de l’empresa ENHER hi ha la visita que els caps i responsables de l’empresa hidroelèctrica catalana, encapçalats pel senyor Victoriano Muñoz i Oms, van realitzar a les instal·lacions de l’ENSIDESA, a Avilés (Astúries), el mes de novembre de l'any 1959.

Aquestes visites, de caràcter protocol·lari, eren freqüents entre els directius de les principals empreses industrials de capital públic creades per decret ministerial el consell d’administració de les quals era ocupada per homes d'absoluta confiança de la dictadura franquista que ho ignoraven absolutament tot del que era una empresa i del producte que produïen. Cada mes se’ls hi abonava la retribució per escalfar la cadira. I per aquests abnegats servidors públics qui podia negar que era una justa compensació pels serveis prestats al país.

Aquesta pràctica de llarga tradició on es barregen impunement els interessos públics i privats no s’ha extingit pas amb l’adveniment de la democràcia. Molts ex-polítics viuen còmodament instal·lats i generosament retribuïts en consells d’administració i òrgans assessors, dins i fora de l’estat espanyol, d’antigues empreses públiques privatitzades. Solament cal saber els consellers de Telefònica i Repsol per fer-se’n una idea aproximada.

En aquesta ocasió, la visita tenia per objecte que els caps d’ENHER admiressin una de les joies de l’Institut Nacional d’Indústria, una siderúrgica dotada dels alts forns més moderns que tenia al seu abast la major part del mercat espanyol. D’aquest quadern n’hem seleccionat les fotografies que us presentem:

 

 

La siderúrgica en ple rendiment:

 

Aquestes fotografies il·lustren un món completament debolit on les gran decisions de caràcter industrial s’adoptaven amb uns criteris antagònics al que imperen actualment. I palesa l’admiració profunda que les elits que governen l’estat espanyol des de fa una colla d’anys sentien aleshores i senten actualment envers les grans empreses a les quals atorguen un tractament legislatiu molt favorable, particularment de caràcter fiscal, que contrasta feridorament amb la legislació aplicable a les petites i mitjanes empreses, creades pels emprenedors que arrisquen el seu patrimoni personal i que constitueixen la base de la riquesa i prosperitat d’un país.

TRANSPORTS PADROSA SA de Figueres: la internalització de l'empresa i llur consolidació (vii).

L'any 1969 es va plantejar un nou problema pels transportistes espanyols derivat de les restriccions dels permisos internacionals i del pas de camions per les fronteres dels països europeus per causa que l'Estat Espanyol no era membre de la Comunitat Econòmica Europea. Tampoc podia ser membre del Mercat Comú atès que era una dictadura. 

Per superar la manca de permisos per a realitzar transports internacionals, TRANSPORTS PADROSA SA va constituir una empresa a França, domiciliada a Perpinyà, amb la mateixa denominació, que disposava de vint-i-cinc tractores i cinquanta semiremolcs. La senyora Margarita Pierre i Mallol fou nomenada gerent d'aquesta empresa aprofitant que disposava de la nacionalitat francesa. 

Una tractora Magirus Deutz amb un semiremolc de l'empresa TRANSPORTS PADROSA, de Perpinyà, constituïda l'any 1969 per fer front a les dificultats duaneres per la manca de permisos de transport internacional a l'Estat espanyol: 

A principis dels anys 1970, TRANSPORTS PADROSA SA tenia un altre problema. El subministrament dels camions Pegaso que es lliuraven per contingents provincials i a llarg termini perquè les fàbriques espanyoles tenien unes produccions limitades que no cobrien pas tota la demanda de camions. 

Mitjançant una petició adreçada l'any 1973 al senyor Claudi Boada, president de l'Institut Nacional de Indústria (INI), del qual en depenia l'Empresa Nacional d'Autocamions SA, fabricant dels camions Pegaso, van disposar de tres camions Pegaso del lot de quatre vehicles assignats per la província de Girona. L'any 1973, el mateix any de la crisi del petroli, les coses en aquest país anaven d'aquesta manera. Trist però cert.

Carta del senyor Claudi Boada, del 9 de juny de 1973, que es compromet a fer les gestions precises per accelerat el lliurament dels camions Pegaso adquirits per l'empresa TRANSPORTS PADROSA SA: 

Tractora Pegaso comprada a principis dels anys 1970: 

Flota de TRANSPORTS PADROSA l'any 1976 fotografiada a la ronda de Barcelona de Figueres:

 

Una tractora Pegaso 352:

En el proper article abordarem una altre activitat de l'empresa TRANSPORTS PADROSA SA, de gran importància, les grues.

El pavelló de l'INI a la Fira de Barcelona del juny del 1975.

A l'arxiu d'ENDESA referit a les empreses FECSA i ENHER, en Sergi Treviño, conservador d'aquest material, ha trobat unes fotografies de gran interès per a l'objecte d'aquest bloc.

El juny del 1975 l'Institut Nacional de Industria (INI) va muntar un pavelló a la Fira de Barcelona on va presentar tots els productes que fabricaven les diferents empreses participades per aquesta entitat estatal constituïda l'any 1941 amb l'objectiu de crear industries per a fer viable la política autàrquica franquista. Fotografia de les autoritats presents en la inauguració de la mostra de productes que fabricava l'INI:

Un de les empreses més importants participades per l'INI era l'Empresa Nacional de Autocamions SA (ENASA), fabricant dels coneguts camions Pegaso. Aquesta empresa hi presentava la cabina de camió que fabricava aleshores, tallada pel mig per a veure-hi tots els elements que l'integraven, tant mecànics com de confort. Dues fotografies de l'estand d'ENASA on es presentava la cabina d'un camió Pegaso:

Aquesta cabina era una de les modernes que es fabricaven a començaments dels anys 1970. Suposava un gran avenç front a la cabina anterior. Tanmateix, el futur de Pegaso, com gran part de les empreses d'automoció europees, era negre. S'estava patint els efectes de la crisi del petroli de l'any 1973 i l'Estat Espanyol havia de procedir a desmantellar gran part de la seva indústria, completament obsoleta.

Vull agrair al senyor Treviño les facilitats per a consultar l'arxiu fotogràfic d'ENDESA, que ofereix una informació molt valuosa d'aquells anys.