La greu crisi econòmica que pateix Europa i que s'abraona furient sobre els països del sud sembla que provocarà el relleu definitiu del domini i influència que els països occidentals han exercit els darrers segles arreu del món en favor de la Xina, la nova potència emergent tenidora de gran part del deute públic dels països occidentals: els estats que integren la Unió Europea, els Estats Units i el Canadà. Malauradament gastem més del que produïm. La penetració de la influència xinesa a Àfrica o les controvèrsies plantejades amb el Japó en són dues manifestacions patents de la importància creixent i imparable de la Xina.
Ara alguns descobreixen, astorats i perplexos, que un país molt endeutat perd la seva sobirania. Això ho va descobrir el president Rodríguez Zapatero l'any 2010 i ara ho ha après el president Rajoy. Els creditors volen garanties en cobrar allò que se'ls hi deu i imposaran els reformes que calgui per disposar d'aital garantia. Els grecs ja saben el pa que s'hi dóna. I els catalans, que vàrem perdre les llibertats i la sobirania -inclosa la fiscal amb la hisenda pròpia- el 1714 amb el Decret de Nova Planta, ja fa molts anys que ho sabem.
Aquesta crisi econòmica, que no hi ha pas manera de trobar-li el desllorigador, tindrà efectes devastadors sobre els països que la pateixen: atur alt, augment de la pressió tributària i ànim recaptatori de l'estat envers les classes mitjanes i baixes -a Espanya la gent rica s'acull a les SICAV que els hi permet de gaudir d'un pressió fiscal molt baixa i constitueix una manifestació de la benvolença que l'Administració sempre ha dispensat als poderosos i acomodats en contrast amb l'actitud d'escanyapobres aplicada als ciutadans comuns-, una classe mitjana esfilagarsada i l'augment de les desigualtats socials, reducció de les prestacions socials -sanitat, pensions, ajuts- derivades de l'estat del benestar, envelliment poblacional per una demografia negativa i poc consum per manca de capacitat econòmica en són les notes principals. L'augment de la competitivitat per la reducció dels salaris ja és un fet en la indústria catalana. Una perspectiva ombrívola, gens engrescadora.
La conjuntura econòmica que patim ha colpejat també el sector del transport a casa nostra. Nombroses empreses de transports de tota la vida han hagut de tancar portes o reduir la seva activitat. I la precarització de les condicions laborals i salarials defineix la situació del sector del transport i de la resta de sectors econòmics, inclosos els funcionaris públics. Aquesta circumstància s'ha abraonat particularment envers les empreses familiars que malden per respectar els drets adquirits dels seus treballadors, els quals, generalment, porten una colla d'anys treballant-hi.
L'adversa situació econòmica no ha estat pas impediment perquè TRANSPORTS MET disposi d'una moderna flota de camions de les principals marques europees: Volvo, que ocupa un lloc preeminent, Man i Renault. Tractores amb llurs remolcs aparcades al pati de l'empresa, a Vidreres:
TRANSPORTS MET, comandada per en Jaume Soler, fill del fundador, treballa les vint-i-quatre hores. És una feina sacrificada i exigent que els obliga a tenir la màxima flexibilitat i disponibilitat per atendre les necessitats dels clients. S'ha de tenir en compte que la indústria treballa sota comanda sense gaires estocs. I aquesta manera de fer s'hi han d'acomodar els proveïdors i els transportistes que treballen per les empreses.
La competitivitat exigeix modernes tractores d'una gran fiabilitat i rendiment, amb consums molt ajustats -el preu del combustible és un dels principals maldecaps dels transportistes juntament amb la poca feina i mal pagada- l'adquisició i manteniment de les quals suposa una gran inversió i incertesa en quant a llur amortització. TRANSPORTS MET, en una manifestació valenta de confiança en l'avenir, ha renovat la seva flota de vehicles amb unes modernes tractores Volvo.
El camió més estimat de la casa és una tractora Pegaso Troner 360 comprada a Auto Remolcs Girona SA, el concessionari oficial Pegaso de sempre de les comarques gironines. El Pegaso acompanyat de dos Volvos i un Renault:
Aquesta tractora Pegaso Troner diàriament fa un viatge a Barcelona i torna cap a Vidreres. Porta sobre les seves espatlles més de tres milions de quilòmetres recorreguts, que aviat és dit. El senyor Soler disposa de dos motors Pegaso per a recanvis per aquest Pegaso, el qual, és voluntat de conservar-lo:
Fotografia del grup que vàrem gaudir de la visita a TRANSPORTS MET de Vidreres. De dret a esquerra: en Joan Mercader, en Joan Brugués, en Jaume Soler, en Met, que exercia d'amfitrió, en Josep Xargay, mig amagat, en Martirià Brugada i en Pere Liu davant de la tractora Pegaso Troner:
Un dels dos motors Pegaso per a recanvis pel motor que munta la tractora Pegaso Troner:
El senyor Jaume Soler enraonant amb el senyor Liu:
En el proper article gaudirem de la col·lecció de tartanes de la família Soler, la darrera sorpresa d'aquesta visita.
