A can Padrosa sempre gaudim d'una excel·lent acollida per part de la família Padrosa, sigui a la central de l'empresa de transports a Hostalets de Llers, a tocar de Figueres, on hi tanquen els camions, o bé al Museu de la Tècnica de l'Empordà, al centre urbà de Figueres, que exposa una part de les importants col·leccions creades pel senyor Pere Padrosa Puignau.
L'extraordinària amabilitat i bonhomia de la família Padrosa envers nosaltres respon al seu tarannà, obert i generós. A més, el senyor Padrosa, com hem exposat en aquest espai, va estudiar als Fossos, que és el nom popular que a Figueres rep el col·legi dels Germans de La Salle -els hermanos amb les seves sotanes negres i pitets blancs-, amb el senyor Joan Brugués, que sent veí de Besalú formava part del nombrós grup d'interns de la institució. No hi havia gaire mobilitat ni desplaçaments als anys 1940. També s'ha d'apuntar la bona amistat que uneix el senyor Padrosa amb el senyor Josep Salarich, un antic xofer de la casa.
Transports Padrosa SA és una de les empreses familiars més antigues que hi ha a Catalunya. Amb la crisi econòmica que patim, les perspectives de la qual no sembla pas que millorin en un termini raonable, ha ajustat la flota de vehicles i el personal a la demanda real de feina. Han prioritzat i s'han centrat en aquelles activitats de major rendibilitat, una especialització convenient i saludable. Les grues i els serveis especials disposen encara de demanda, especialment a França. Sort n'hi ha de la feina al país veí. Una tractora Man de Transports Padrosa:
Tractores Iveco, una marca que la família Padrosa hi confia, amb llurs gòndoles i semiremolcs concebuts per a serveis especials on el coneixement, el personal qualificat, la maquinària amb llur cost d'adquisició i manteniment, el prestigi en el sector i el preu del servei determinen el volum de feina:
Un Iveco amb llur semiremolc carregat de totxos d'una bòvila de Corçà amb destinació cap a França. De França venen els camions de can Padrosa carregats d'argila -la matèria primera- cap a la bòvila de Corçà i cap a França se'n tornen els camions carregats amb els totxos cuits:
Dues tractores de l'empresa, una italiana i l'altre francesa. Llur disseny traspua els caràcter dels dos pobles; l'una elegant i vivaç i l'altre pomposa i esmussada:
Aquesta tractora Volvo és una de les més antigues que encara té la casa en actiu:
Més camions Iveco, en llur configuració de tractora i rígida:
Un toro al pati de la central d'Hostalets de Llers:
El senyor Brugués al costat d'una tractora de can Padrosa, comprada de segona mà, per atendre serveis de carretera. S'ha respectat i mantingut el color original de la cabina:
La història de l'empresa Transports Padrosa és fascinant per als interessats en aquesta matèria, que també és la història econòmica del país, i resumeix les vicissituds del transport en camions a casa nostra, des dels anys 1920 fins avui dia.
El senyor Padrosa recorda que el Bussing que el seu pare, en Pere Padrosa i Simon, va comprar als anys 1940 costava el mateix que un mas a l'Alt Empordà. Aquesta comparació permet d'entendre el valor d'un camió nou als anys 1940, agreujat per la dificultat de la seva compra si procedia de l'estranger, la importació del qual estava sotmès a quotes molt restrictives:
Als anys 1950 en Pere Padrosa i Simon va comprar uns camions Austin, anglesos, equipats amb motors de benzina que anaven a bosc. Els matxos i les mules traginaven els sarrions de carbó des de les muntanyes d'Albanyà fins al punt d'encontre on hi arribaven els camions Austin. Els sarrions eren carregats a les caixes dels Austin amb destí cap a Figueres. Els motors d'aquests Austins s'ofegaven perquè la benzina calenta no arribava pas al carburador. La solució era simple i eficaç: posar un sac de sorra moll o un drap humit per refredar la bomba de benzina.
Dues de les joies que el senyor Padrosa conserva a Llers són uns camions Saurer perfectament restaurats. Aquests camions, comprats a un desballestament de San Martin de la Vega, a prop de Madrid, que són els més grans de l'estat espanyol perquè s'hi dipositen vehicles militars i de les Administracions, organismes i empreses públiques, disposaven de les peces originals. Per la informació disponible i llurs caixes de fusta per transports generals, havien repartit carbó per Madrid, una activitat molt important abans de l'extensió de l'ús del gas. El senyor Padrosa, meticulós de mena, els ha sotmès a una acurada i completa restauració:
Que un Saurer estigui pintat de color blau cel i l'altre de vermell té una història curiosa al seu darrera. Transports Padrosa tenia per clients dues agències de duanes molts importants a la segona meitat del segle passat, Fernando Roqué SA i Muñoz i Cabrero SA, amb una competència ferotge. El senyor Padrosa tenia una gran flota de tractores Pegaso que treballaven per les dues agències de duanes: els Pegasos pintats de blau cel treballaven per Fernando Roqué SA i els de color vermell treballaven per Muñoz i Cabrero SA. El color d'aquests dos Saurers constitueix el reconeixement del senyor Padrosa a dos dels seus clients principals en la dècada de 1960 i 1970.
Aquesta grua Opel Blitz, coneguda com la Cirila, perquè la conduïa un xofer per nom Cirilo, i aquest país és donat a posar motius, també va ser comprada a un desballestament de San Martin de la Vega i adaptada al taller de can Padrosa. Llur conservació, com s'aprecia en aquesta fotografia, és excel·lent:
D'esquerra a dreta: els Srs. Pere Padrosa, Josep Salarich, Joan Brugués i Xavier Castells davant d'una tractora Iveco amb el cavall alat identificatiu de la casa Pegaso incrustat al frontal:
En el proper article us explicarem un transport especial que va realitzar can Padrosa des de Girona fins a terres castellanes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada