El transport de tancs des de les casernes militars de Girona a Segovia.

Transports Padrosa representa amb exactitud la història del transport a Catalunya. Del carro i el cavall, la tracció animal, als primers camions amb motor d'explosió. Aquest canvi, gairebé revolució, va arruïnar transportistes que no s'hi van saber o poder adaptar. 

Després de la il·lusió que va despertar la proclamació de la II República el 14 d'abril de 1931, escapçada ben aviat, l'esclat de la Guerra Civil i la requisició de vehicles per atendre necessitats bèl·liques, la major part dels quals, mai recuperats, va ser un cop molt dur que va arruïnar uns quants transportistes. La primavera del 1939, amb el país ocupat i trinxat, hi va haver per força la represa. Una situació semblant a viscuda el 12 de setembre de 1714.

Les penúries dels anys de la postguerra es manifesten amb els motors alimentats amb gasògens o gas pobre, uns camions i autocars atrotinats i apedaçats i les transformacions de tota mena. Aquesta precarietat s'arrossegaria fins a la meitat dels anys 1960. Vint-i-cinc anys de misèria, pobresa i repressió.

En les notes publicades en aquest espai sobre la història de transports Padrosa de Figueres es palesa que en Pere Padrosa i Simon era un home extraordinàriament valent i un empresari de raça, sense defallences ni pors. Aquest era el seu tarannà. Va reconstruir la flota de camions acabada la Guerra Civil sense vacil·lar pas en la compra un camió Bussing, importat d'Alemanya, una inversió molt important aleshores. No hi havia camions però sí que hi havia necessitat de transport, demanda que calia cobrir i atendre.

El senyor Pere Padrosa disposava l'any 1942 d'una flota de camions encapçalada per un Man dièsel, que era el bo i millor que hom podia trobar aquells anys a les comarques gironines, acompanyat amb d'altres camions nord-americans, com s'aprecia en aquesta fotografia. Una flota important:

Com a gent complidora i professional que són, l'exèrcit espanyol els hi va confiar el transport del material per la construcció dels barracons i edificis que composava el campament militar de Sant Climent Sescebes, a l'Alt Empordà. L'eficàcia i pulcritud del servei, amb el lliurament de tot el material dins dels terminis estipulats va merèixer-los-hi el servei del transport diari, inclosos els diumenges, del pa que consumia la guarnició destacada en aquest campament. Els xuscos es coïen als forns que la intendència militar tenia a Figueres, exactament a la carretera de Roses, a prop del rec del Mal Pas, i els transportaven fins a Sant Climent Sescebes. 

En Pere Padrosa i Simon va ser un dels primers clients de can Forné, el concessionari oficial Pegaso per a les comarques gironines. També va ser el principal client de la Pegaso a Girona. Va treballar amb tots els models que va fabricar ENASA. Des dels primers Pegasos que equipaven un motor dièsel de 140 cavalls fins a les tractores Troner, el darrer camió produït abans que fos engolida per Iveco. 

En un pany de paret d'una de les sales de l'oficina de la central de Llers hi ha penjat un full d'un calendari esgrogueït i amb taques d'humitat, que correspon al desembre de 1978, el mes que es va aprovar en referèndum la Constitució Espanyola, instrument jurídic que presenta mostres clares d'esgotament per aluminosi. Aquest calendari és presidit per la fotografia d'una tractora Pegaso amb una gòndola cobrint un servei especial:

Les casernes militars de la ciutat de Girona es construïren a principis dels anys 1940. Ocupaven un gran espai, l'illa delimitada pels carrers de Barcelona, Emili Grahit, Migdia i Saragossa, al barri del Pla de Palau-Eixample. Amb l'adveniment de la democràcia els moviments veïnals reclamaren que l'espai que ocupaven les casernes tingués una nova ordenació urbana amb la implantació de nous usos: la construcció d'habitatges socials i un gran parc urbà. En Narcís Serra, que era el ministre de Defensa espanyol, va signar la cessió d'aquest espai a l'Ajuntament de Girona l'any 1985.

La cessió de l'espai que ocupaven les casernes militars va comportar el trasllat dels tancs que hi havia dipositats a Segovia. El senyor Padrosa té penjades a la sala d'espera del seu despatx de la central de Llers unes fotografies del transport dels tancs amb unes gòndoles especials. Quatre tractores que participaven en aquest transport especial aturades en una àrea de servei:

Filera de camions de can Padrosa carregats amb els tancs de les casernes de Girona entrant per l'avinguda Meridiana de Barcelona escortats per membres del cos de policia. Aquesta avinguda avui dia disposa de més carrils per absorbir tot el trànsit procedent de Girona, Terrassa i Sabadell i les rondes, que encara no s'havien executat:

Una autogrua de can Padrosa circulant per la llera del riu Ritort, al seu pas per la vila de Camprodon, d'un gran interès turístic:

Fotografia de la plantilla de Transports Padrosa a principis dels anys 1990. Al mig, assegut en una cadira de rodes, el senyor Pere Padrosa i Simon:

En aquest article hem informat d'un transport inusual i que presenta un interès històric. El transport dels tancs que l'exèrcit espanyol tenia dipositats a les casernes militars de Girona cap a Segovia, dins de la política de tancament de casernes i campaments realitzat per l'exèrcit en aquests darrers trenta anys, derivat de l'ingrés de l'estat espanyol a la OTAN i la professionalització de l'exèrcit.