dissabte, 21 de setembre del 2013

Tractores de Transports Padrosa i reconeixement sindical de la feina ben feta.

Transports Padrosa SA va ser, amb tota seguretat, el principal client de la casa Pegaso a les comarques gironines. Quan el senyor Pere Padrosa i Simon entrava a Auto Remolcs Girona, el concessionari oficial Pegaso a Girona, propietat de la família Forné, hi havia mobilització general de tot el personal, des del gerent fins al darrer mecànic i aprenent, incloent-hi els comercials. 

Desapareguda Pegaso, la principal marca espanyola fabricant de camions, i malgrat que Transports Padrosa SA ha disposat de camions de totes les marques europees, el senyor Padrosa ha optat aquests darrers anys principalment per un model italià, el Iveco Stralis, per prestar els transports generals i internacionals. A les carreteres de l'Alt Empordà sovint hom trobava les tractores Iveco Stralis de can Padrosa, de color vermell, amunt i avall, com la continguda en aquesta fotografia amb un semiremolc ben estibat:

IMG_9106

La família Padrosa sempre ha tingut unes profundes conviccions socials i de respecte i consideració envers els seus treballadors. El senyor Padrosa té un àlbum fotogràfic amb tots els camions de l'empresa i els xofers que els condueixen. En aquesta fotografia hi és retratat el senyor Josep Salarich, de Manlleu, al costat de la tractora que conduïa:

IMG_9115

Altres xofers de la casa amb les tractores assignades:

IMG_9116

IMG_9117

IMG_9118

El senyor Pere Padrosa i llur fill retratats al costat d'una espaterrant i bella, gairebé excelsa tractora Mercedes Benz Actros, fabricada i comercialitzada a destemps. Mercedes Benz se n'ha fet un fart de vendre tractores absolutament anodines i, ara, quan les vendes de camions s'han ensorrat per una greu crisi econòmica comparable al col·lapse dels anys 1930, presenta aquesta tractora sublim de gust refinadament italià: 

IMG_9103

IMG_9104

IMG_9105

Una maqueta d'una tractora Renault amb el semiremolc que el senyor Pere Padrosa té damunt la taula del seu despatx:

IMG_9089

IMG_9123

La crisi econòmica que va esclatar l'estiu del 2007 està aterrant la classe mitjana. Aquesta erosió dels drets que gaudia la classe mitjana va començar l'any 1973 amb la crisi del petroli: la feina va començar a escassejar i, de retop, es van precaritzar les condicions laborals. L'actual crisi econòmica, que consagra la globalització amb totes les conseqüències que se'n deriven, comporta el desmantellament gradual de l'estat del benestar amb la pèrdua de prestacions per a la classe mitjana i baixa. 

Els dos pilars sobre els que descansa el progrés de les societats occidentals, l'ocupació laboral i la redistribució de l'estat social amb prestacions universals en educació, sanitat i pensions, s'esfondren poc a poc. Aquesta minva de drets no afecta pas les elits de l'estat: polítics, funcionaris d'alt rang, jutges i fiscals. Les prestacions socials i drets adquirits que gaudeixen no són pas retallats. Hi ha poca feina i els salaris són cada cop més baixos. I per a acabar-ho d'adobar, les famílies, empreses i les administracions que integren l'estat estan completament endeutades. Difícilment es poden pagar els interessos dels deutes contrets.

la societat esfilagarsada que en resulta de la crisi econòmica que patim també afecta alguns dels drets adquirits dels funcionaris públics corrents, fet insòlit en un cos de gran tradició, pes i influència a l'estat espanyol, i descomunal per la poca industrialització a Espanya, un procés poc arrelat i tardà, a excepció de Catalunya, el País Valencià i Euskadi. També incideix el món del transport. Moltes empreses familiars han hagut de tancar portes. Empreses de transport centenàries molt conegudes, el nom de les quals estava indissolublement unit a la història d'aquest sector a Espanya, se n'han anat en orris aquests darrers anys. Un panorama dantesc que ha afectat les condicions dels treballadors. 

Les empreses de transport pateixen una competència ferotge i una guerra de preus, a més d'una alta morositat i un augment de la pressió fiscal continuada. En aquest context, els treballadors n'han de suportar les conseqüències. El resultat és la contractació de treballadors estrangers que s'han d'espavilar pel seu compte en disposar d'assegurances privades en cas de malaltia i accident, salaris baixos i condicions laborals precàries.  

No és aquesta la política laboral de Transports Padrosa. Formen els seus treballadors, que disposen de tots els drets socials i laborals reconeguts en la legislació. Aquest comportament exemplar va merèixer-li al senyor Pere Padrosa ser distingit amb el guardó Atlas que atorga el sindicat Unió General de Treballadors de Catalunya. El premi Altas, instituït l'any 1998 per la UGT de Catalunya, reconeix els projectes exemplars en l'àmbit laboral i ambiental. El premi Atlas que el senyor Padrosa té al seu despatx:

IMG_9119

IMG_9120

IMG_9121

IMG_9122

Queda lluny la visceralitat i estupidesa amb què els sindicats negociaven amb els empresaris a finals de la dècada de 1970, els anys de la transició política. Empeltats de marxisme tronat, amb una visió molt poc realista i ignorants de les dificultats de les empreses per la crisi econòmica, presentaven propostes absurdes i organitzaven vagues salvatges a les fàbriques que espantaven els industrials que mantenien l'ocupació i l'activitat econòmica. El resultat de tot plegat va ser dramàtic. A la comarca del Baix Llobregat, a principis dels anys 1980, l'atur afectava més d'un 30% de la població activa. Aquells temps ja s'han extingit. Avui dia els sindicats tenen un paper complicat d'equilibri de la defensa dels drets de treballadors, cada cop més rebaixats, i el manteniment dels llocs de treballs, on el tancament d'empreses i el trasllat de la producció a l'estranger és constant.  

En el proper i últim article que tanca els articles consagrats a l'empresa Transports Padrosa de Hostalets de Llers hi exposarem com s'ha internacionalitzat, un dels reptes que les empreses familiars catalanes estan duent a terme per no desaparèixer en el mercat global i que palesa la seva emprenedoria, vigor i tenacitat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada