El camió Karpetan: el Henschel nacional.

En aquest espai ens agraden els vehicles rars, poc habituals, infreqüents. Sobre els grans constructors de vehicles, ja està gairebé tot dit. Poques aportacions poden fer-se sobre els grans fabricants de camions sense el risc de incórrer en repeticions innecessàries, sobreres. I en canvi, més enllà d'articles esparsos apareguts en revistes especialitzades, fruit del treball pacient i meticulós d'uns quants afeccionats i entusiastes que s'han documentat, poca informació hi ha en general sobre els petits constructors de camions espanyols. En aquest sentit Nazar és tal vegada l'excepció.

Adoptant un punt de vista optimista, s'ha de reconèixer que s'ha avançat força aquests darrers anys. S'ha fet una feina ingent. Però encara hi ha molt camí per recórrer, moltes fonts per consultar i molta informació per pouar.

Avui, plens de la melangia en ens envaeix aquests dies de Nadal, farem una exposició succinta d'un dels constructors de camions, autobusos i autocars més desconegut i oblidat d'Espanya. Per redactar aquestes notes hem aprofitat la informació que els senyors Rafael Reyna Calatayud i Miguel Pascual Laborda, erudits de la història de l'automoció espanyola, difongueren fa temps en el fòrum Camionesclasicos.

Quatres socis, els germans Juan i Enrique Lerma León, en Pablo Fernández Pérez i en Ricardo Esteban Royo, constituïren el gener de l'any 1963 la societat Lerma Autobastidores Industriales SA. El promotor del projecte i que va subscriure la major part de les accions emeses fou en Juan Lerma León. Fou designat com a domicili de la societat l'avinguda de José Antonio 15 de Madrid.

Lerma Autobastidores Industriales SA produí camions, autocars i autobusos en el transcurs dels anys 1960. Les oficines de l'empresa eren a l'avinguda València 11 de Saragossa. I la fàbrica, als afores de Saragossa, a la carretera de Logronyo.

Per bé què Lerma Autobastidores Industriales SA (LAI) registrà distints noms comercials per operar en el mercat (Condor, Amler, Oretan), s'imposaren dues marques comercials: Albatros per als vehicles equipats amb motors de major potència i Karpetan per als vehicles de tonatge mig, els quals, aleshores, registraven més demanda. Els vehicles Karpetan muntaven motors Perkins. Més endavant, cap a l'any 1964 aparegué una altre marca, Layetan, que identificava els vehicles construïts per LAI i que muntaven motors Henschel fabricats per Motores Sura SA de Barcelona sota llicència. El tancament, l'any 1967, d'aquest fabricant de motors comportà l'extinció de la marca Layetan.

Publicitat dels camions Karpetan fabricats a Saragossa per LAI:







D'ençà de l'any 1966 LAI es centrà en la construcció d'autocars i autobusos equipats amb motors Man, Volvo, Daf i Cummins. L'any 1969 l'empresa presentà suspensió de pagaments. I l'any 1970 s'aprovà el conveni amb els creditors que garantia la continuïtat de l'activitat productiva. L'any 1976 s'acordà de facultar al president de la societat per dissoldre-la amb la venda dels actius: terrenys, maquinària, etc.

En Rafael Reyna, que ha aprofundit sobre la història de LAI, ha quantificat en dos-cents setanta els vehicles que produí sota les marques Albatros, Karpetan i Layetan. Uns quaranta vehicles l'any en el curs de la dècada de 1960, quan Espanya registrà un creixement econòmic descomunal, és sens dubte una producció irrisòria.

Quant a disseny, els camions Karpetan foren una còpia matussera dels camions alemanys Henschel, còpia més acusada en el frontal del vehicle i matisada en els laterals. El vidre davanter és d'una senzillesa i simplicitat extremes. La fotografia d'un Karpetan d'un transportista de Cadis, equipat amb un motor Perkins, i la d'un genuí Henschel és prou eloqüent sobre les semblances que presenten: 

No ens ha de sorprendre les similituds que el Karpetan nacional té amb el Henschel germànic. L'aparença només ho és respecte la cabina. Mecànicament eren dos mons. En els anys 1960 tots els constructors de vehicles espanyols que produïen sense llicència, en major o menor mesura, copiaven el que es produïa a l'estranger. I mecànicament, com els Avia i el Nazar, muntaven els motors de fabricació espanyola que tenien a l'abast, principalment Perkins. 

Com en el cas de Nazar, l'altre constructor saragossà de camions, els camions produïts per LAI s'adreçaven al sector de la construcció. En Joan Homs ens informà que a les sorreres que hi havia en el darrer tram dels rius Besòs i Llobregat, d'on s'extreien els àrids que proveïen les obres de Barcelona i les ciutats properes, hi treballaren uns quants camions Karpetan.  

I una darrera curiositat. Els noms Karpetan i Layetan procedeixen de dos pobles ibers que habitaren el centre la península ibèrica, Madrid i les províncies limítrofs,  i la franja de terra compresa entre els rius Llobregat i Tordera, les comarques del Maresme i del Vallès segons les referències geogràfiques actuals.

Manual d'instruccions per l'utilització i manteniment de l'autobús Barreiros Saeta 75 (I).

Eduardo Barreiros, home bàsicament pràctic, li fou fàcil i assequible la construcció d'autobusos i autocars d'ençà dels anys 1960. Com feren els altres constructors nacionals de camions i autocars -Pegaso, Sava, Ebro, Avia, Nazar, Karpetan- estengué la gama de camions als autobusos i autocars usant els mateixos bastidors i demés elements mecànics. 

Barreiros comercialitzà a principis dels anys 1960 la gamma Saeta, que comprenia camions petits concebuts per a la distribució urbana i lleugers pels transports de curta distància, i uns pesos des del mil cinc-cents quilos fins els set-mil cinc-cents quilos. També hi hagué una versió amb tracció 4x4. La seva finalitat era oferir un producte que presentava aleshores una gran demanda amb la conseqüent competència ferotge entre els constructors nacionals. Llur finalitat era plantar cara als camions que oferia Ebro, Avia i Sava.

A diferència dels models de tonatge superior, el Azor i el Super Azor -aquest darrer equipava un motor excel·lent, fiable i eficaç-, la gamma Saeta no reeixí pas gaire. Algunes de les primeres unitats produïdes tingueren greus problemes de fiabilitat amb panes considerables. I el client d'aquesta gamma de camions de poc tonatge i recorreguts curts, que associava la marca i en nom Barreiros amb camions de més tonatge, es decantà pels models de les cases Ebro i Avia. Per aquest mateix motiu les furgonetes que Barreiros produí en aquells anys sota llicència Tempo tampoc tingueren gaire requesta. MEVOSA, que construïa les furgonetes Mercedes Benz i Motor Ibèrica SA, que produïa les furgonetes Ebro, acaparaven el mercat de furgons i camionetes.

La gamma Saeta de camions també fou comercialitzada en versió autobús i autocar. Portada del referit manual de l'autobús Barreiros Saeta 75:

La carrosseria del Barreiros 75 era d'una gran modernitat en els anys que fou produït:





Espai on es gravava el número de fabricació del motor i del vehicle en el bastidor:



Recomanació de Barreiros Diesel SA que els amos dels vehicles usessin sempre recanvis originals:



Dimensions del xassís:



Comandament i funcions de l'espai de conducció del vehicle:





Tablier amb els instruments i funcions:







Procediment de comprovació del nivell de l'oli i boca per omplir el radiador d'aigua:



Aixeta per buidar l'aigua del radiador:



Procediment pel subministrament de glicerina al circuit de frens:



Circuit d'alimentació i injecció de combustible:



Bomba d'injecció:





Bomba d'alimentació:



Procediment per purgar el filtre del gasoil:



Esquema del circuit de refrigeració del motor:



Continuarà.

Els dos camions Karpetan que van córrer per les comarques gironines.

LAI, Lerma Autobastidores Industriales SA, va ser una empresa saragossana que va fabricar autocars, autobusos i camions amb les marques Amler, Layetan, Oretran, Albatros i Karpetan durant la dècada dels anys 1960. La marca més coneguda per haver-ne fabricats més unitats és Karpetan. Muntaven, com Nazar, també de Saragossa, motors Perkins i Henschel-Sura fabricats sota llicència a l'Hospitalet del Llobregat, una ciutat industrial limítrof a Barcelona.

Segons la informació facilitada per en Juan Carlos Fernández-Pello, d'Astúries, un dels gran coneixedors de la història del transport espanyol i de les marques de vehicles pesants, de camions Karpetan se'n va vendre aproximadament unes dues-centes unitats. Per aquest motiu se n'ha conservat molt poca documentació i fotografies.

També s'ha de tenir en compte que aquests camions eren adquirits principalment per empreses constructores i d'extracció d'àrids, una activitat que castigava molt els vehicles i els escurçava la vida útil. Segurament que aquesta és la causa per la qual no se n'ha conservat pas cap camió Karpetan. I si se n'ha conservat cap, no ho sabem pas. Camió Karpetan carrossat amb un bolquet publicada al fòrum Camionesclasicos:

En Joan Mercader, gran afeccionat als camions i la memòria viva dels camions que corrien per les carreteres de Girona cinquanta anys enrere, conserva el record de dos camions Karpetan gironins. Llur representant a Girona era en Josep Quintana i Clé, del municipi d'Anglès, conegut amb el sobrenom d'en Pitu Baster, per referència a l'ofici del seu pare.

De vailet, en Joan tenia per costum de mirar els camions que circulaven per l'antiga carretera Nacional II al seu pas pel seu poble, Sant Julià de Ramis, a tocar de la capital, Girona. I recorda perfectament dos camions Karpetan amb llurs cabines quadrades i baixes, una còpia matussera i poc agraciada dels mítics camions alemanys Henschel.

El primer era un camió Karpetan propietat de Transports Berenguer, del poble de Pontós, carrossat amb una caixa de fusta per a transports generals. En Josep Llenas, un transportista de Santa Eugènia de Ter, recorda aquest Karpetan baixant cap a Barcelona amb la caixa ben estibada i una filera d'autos i camions darrere seu.

L'altre camió Karpetan pertanyia a l'empresa PRODUCTOS EL PASTERAL SL-JOSÉ MATEO, retolació que lluïa a la porta de la seva cabina, quadrada i baixa. Aquest camió muntava un bolquet de la marca EVAC construït al taller de Santa Eugènia de Ter, un barri de Girona que havia estat municipi independent.

PRODUCTOS EL PASTERAL SL- JOSÉ MATEO tenia una planta a El Pasteral amb uns molins que esmicolaven la pedra. El Karpetan transportava la pedra triturada a la fàbrica de l'empresa MOSAICS MARIA JULIÀ, a Santa Eugènia de Ter, un barri de Girona, per produir terratzo mitjançant la barreja de la pedra amb ciment i llur posterior poliment. Al cap d'uns anys, l'empresa MOSAICS MARIA JULIÀ va comprar la planta de PRODUCTOS EL PASTERAL SL-JOSÉ MATEO i va fer el transport de la pedra esmicolada amb aquest Pegaso Comet:

En Joan Homs, veí del barri del Poblenou de Barcelona la família del qual havia tingut l'empresa TRANSPORTS HOMS, recorda que a les graveres del curs final del riu Besòs, abans de llur desembocadura al mar, dins del terme municipal de Sant Adrià de Besòs, hi havia uns quants camions Karpetan amb bolquets que treballaven en el transport dels àrids que s'extreien per a la construcció.

En les comarques gironines va haver-hi, com a mínim, quatre autocars produïts per l'empresa LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES SA. El primer va ser un autocar comercialitzat sota la marca Albatros que muntava un motor Henschel, propietat del senyor Pere Estarriol i Bramon, de Figueres, capital de l'Alt Empordà: 

El segon autocar Albatros pertanyia al senyor Josep Rosa, de Llers, i cobria la línia regular entre Figueres i Albanyà que transcorria pels pobles de Llers, Terrades i Sant Llorenç de la Muga:

El tercer va ser aquest autocar Henschel, propietat de l'empresa Autocars Pou de Garrigoles-Les Olives, carrossat per LAI. Aquests autocars no van sortir gaire bons:





I el quart va ser aquest autocar Karpetan equipat amb un motor Man que el senyor Jaume Terradas va comprar de segona mà a Barcelona:

 

Agraïm al senyor Mercader la informació facilitada sobre aquest escadusser camió, el qual, malgrat els esforços esmerçats, aquest bloc no n'ha assolit encara cap retrat i que palesa un fenomen curiós produït a Espanya en la dècada dels anys 1960: el sorgiment de marques de camions per causa de la ineficient satisfacció de la demanda de vehicles per les principals empreses productores de camions, Pegaso i Ebro.