Manual d'instruccions per l'utilització i manteniment de l'autobús Barreiros Saeta 75 (I).

Eduardo Barreiros, home bàsicament pràctic, li fou fàcil i assequible la construcció d'autobusos i autocars d'ençà dels anys 1960. Com feren els altres constructors nacionals de camions i autocars -Pegaso, Sava, Ebro, Avia, Nazar, Karpetan- estengué la gama de camions als autobusos i autocars usant els mateixos bastidors i demés elements mecànics. 

Barreiros comercialitzà a principis dels anys 1960 la gamma Saeta, que comprenia camions petits concebuts per a la distribució urbana i lleugers pels transports de curta distància, i uns pesos des del mil cinc-cents quilos fins els set-mil cinc-cents quilos. També hi hagué una versió amb tracció 4x4. La seva finalitat era oferir un producte que presentava aleshores una gran demanda amb la conseqüent competència ferotge entre els constructors nacionals. Llur finalitat era plantar cara als camions que oferia Ebro, Avia i Sava.

A diferència dels models de tonatge superior, el Azor i el Super Azor -aquest darrer equipava un motor excel·lent, fiable i eficaç-, la gamma Saeta no reeixí pas gaire. Algunes de les primeres unitats produïdes tingueren greus problemes de fiabilitat amb panes considerables. I el client d'aquesta gamma de camions de poc tonatge i recorreguts curts, que associava la marca i en nom Barreiros amb camions de més tonatge, es decantà pels models de les cases Ebro i Avia. Per aquest mateix motiu les furgonetes que Barreiros produí en aquells anys sota llicència Tempo tampoc tingueren gaire requesta. MEVOSA, que construïa les furgonetes Mercedes Benz i Motor Ibèrica SA, que produïa les furgonetes Ebro, acaparaven el mercat de furgons i camionetes.

La gamma Saeta de camions també fou comercialitzada en versió autobús i autocar. Portada del referit manual de l'autobús Barreiros Saeta 75:

La carrosseria del Barreiros 75 era d'una gran modernitat en els anys que fou produït:





Espai on es gravava el número de fabricació del motor i del vehicle en el bastidor:



Recomanació de Barreiros Diesel SA que els amos dels vehicles usessin sempre recanvis originals:



Dimensions del xassís:



Comandament i funcions de l'espai de conducció del vehicle:





Tablier amb els instruments i funcions:







Procediment de comprovació del nivell de l'oli i boca per omplir el radiador d'aigua:



Aixeta per buidar l'aigua del radiador:



Procediment pel subministrament de glicerina al circuit de frens:



Circuit d'alimentació i injecció de combustible:



Bomba d'injecció:





Bomba d'alimentació:



Procediment per purgar el filtre del gasoil:



Esquema del circuit de refrigeració del motor:



Continuarà.

Recull d'imatges de "Fires i mercats a Catalunya" d'Edicions 62: text d'en Lluís Casassas i Simó i fotografies d'en Jordi Gumí i Cardona (i IV)

En els anys 1970, una dècada de profunds canvis en la societat espanyola, incloent-hi un canvi de règim polític, sorgiren els primers hipermercats posats sobre carreteres principals i fora dels nuclis urbans. Aquest model d'establiment, el precedent més conegut del qual fou El Corte Inglés, oferia tota mena d'articles, fins i tot, parament de la llar i roba:  

Una fira amb l'estand de Motor Ibèrica SA, amb un Ebro E amb la cabina basculant i una tractora de la casa holandesa Daf. En aquells anys hi hagué un acord de col·laboració entre els dos fabricants:

Fira del vehicle usat d'Artés, a la comarca del Bages. Uns quants camions Pegaso:



Una altre fira amb l'exposició dels vehicles de la casa francesa Renault:



Fira de maquinària agrícola amb tractors i recol·lectores:

Una altre fira amb els estands de les motos Bultaco de Sant Adrià de Besòs, malauradament desapareguda, i dels vehicles Ebro:

El camió Ebro D en els anys 1970 tingué una extraordinària acollida entre els potencials clients d'aquest segment de vehicles. Se'n vengueren a carretades. Dues unitats en un mercat de Barcelona:

Un dels mercats més singulars de Barcelona, juntament amb els dels Encants Vells, és el que té lloc els diumenges pel matí al mercat del Sant Antoni dedicat a la venda de llibres, segells, pel·lícules i altres productes de lleure de caire cultural:

El llibre Fires i mercats a Catalunya que Edicions 62 posà a la venda a finals dels anys 1970 ens ha permès de recordar els vehicles que hi hagué al país en aquells anys. Vehicles, que d'una manera o altre, tots tenim al cap. 

Taller de planxa i pintura Soler de Tossa de Mar.

La feina d'hoteler en un municipi turístic com Tossa de Mar era -i és- purament estacional. Es concentra principalment a l'estiu: juny, juliol, agost i setembre. A la tardor, l'hivern i els primers mesos de primavera els hotels són tancats. 

Aquest fet li permetia al senyor Pere Soler de compaginar dues feines: l'hotel a l'estiu i el taller de planxa i pintura la resta de l'any. El concepte de vacances, per ell i molts catalans d'antany, era inexistent. Es treballava tot l'any i es descansava solament els diumenges i festes assenyalades: Nadal, Setmana Santa i la Mare de Déu d'Agost.

Fa anys, la temporada hotelera era més llarga que no pas ara. Avui dia, el canvi de costums i la crisi econòmica que ha erosionat greument el poder adquisitiu de les famílies ha reduït la temporada estival. Les pernoctacions als hotels han minvat progressivament. Un grup de turistes alemanys allotjats a l'Hotel Tarull de Tossa de Mar fotografiats al costat de l'autocar amb què viatjaven:

El senyor Pere Soler sempre ha estat un manetes, molt hàbil i destre treballant el ferro i d'altres metalls. Per aquest motiu, quan disposava de temps lliure reparava i pintava la planxa d'alguns vehicles de Tossa de Mar. 

El senyor Soler pintant amb una pistola el camionet de la recollida de la brossa del municipi enmig del carrer. Avui dia aquesta estampa és impossible per les ordenances municipals que han restringit cada cop més les activitats que abans es realitzaven lliurement al carrer:

En Joan Brugués té un record perfecte de quan a Banyoles, en els anys 1940 i principis de 1950, amb molts pocs vehicles a les carreteres, els carrossers Sarquella i Bertran construïen i reparaven les carrosseries encarregades en un cantó de la carretera general que conduïa de Girona a Olot i que creuava el poble de punta a punta. Ni l'Ajuntament ni la policia local i la Guàrdia Civil els hi van prohibir als carrossers aquesta ocupació de part de l'espai públic. Prou feina que tenien aquells anys els amos i els treballadors en guanyar-se la vida. Les dones apedaçaven les xarxes de pesca a les platges i els artesans del calçat i vímet també treballaven d'una manera natural i inventerada al carrer. 

Per atendre la feina de planxa i pintura el senyor Soler va aixecar una nau als afores del poble, a la Carretera de Llagostera 58, que disposava de tota la maquinària per reparar planxa i forns per pintar-la. Les fotografies que guarda la família Soler palesa la diversitat de treballs que executaren al taller. 

El repàs d'una carrosseria d'autocar estil jardinera construït damunt d'un xassís Ebro per al servei intern d'un càmping. El senyor Joan Brugués va observar que el frontal de l'Ebro és una còpia tosca de les carrosseries dels autocars Van Holl d'aleshores produïdes a Saragossa:

Aquesta ambulància Seat 1500 accidentada també va anar a parar al taller d'en Pere Soler:



Un curiós auto restaurat de planxa i pintura al taller de can Soler:

El Seat 600, el cotxe espanyol més popular de tots els temps, repassat de planxa:

Un Pegaso 1035 del distribuïdor de cerveses Damm de Tossa de Mar carrossat per en Terradas de Riudarenes i repassat de pintura al taller Soler:

La caixa del camió no entrava per la porta del taller. Més d'un carrosser havia construït una carrosseria de camió i autocar que després, un cop enllestida, no sortia per la porta per les seves dimensions:

Dos autos dels anys 1980 dipositats al Taller Soler després d'haver patit un accident:

A mitjans dels anys 1980 el Taller Soler de planxa i pintura es converteix en concessionari oficial de la casa Renault a Tossa de Mar. Amb la  condició de concessionari oficial es va haver d'ampliar el taller per l'exposició dels vehicles nous i d'ocasió que s'oferien:

La família Soler sempre ha participat intensament en les festes locals de Tossa de Mar. El Land Rover grua del taller fotografiat en una festa ben engalanat:

El Land Rover amb els colors identificadors de la marca Renault:

També adquiriren un Nissan Patrol per a l'ús del taller i altres activitats: anar a collir bolets, un costum molt arrelat al país a la tardor, i sortides i excursions en els mesos d'estiu:

El Nissan Patrol abonyegat per la runa del sostre esfondrat del garatge del carrer Tarull. És el garatge on Transports Soler hi tancava llurs camions:

El Nissan fotografiat davant del taller Soler que encara repara planxa i pintura:

Abandonada la representació dels autos Renault l'any 2003, el Taller Soler ha tornat a la seva activitat original de reparació de planxa i pintura. En aquest cas li és de plena aplicació el proverbi català de Volta el món i torna al Born. I ja ens disculparà la família Soler, de Tossa de Mar de tota la vida, que acabem  aquest article amb un refrany ben barceloní.