Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (XV).

Més fotografies antigues d'òmnibus d'època arreplegats pacientment pel senyor Vert. Les tres primeres fotografies corresponen a dos cotxes que en la primera meitat dels anys 1930 feien la línia regular de Caldes de Malavella, poble que disposava de dos reconeguts establiments per a prendre-hi les aigües -els balnearis Vichy Catalan i Prats-, a Figueres. El trajecte es cobria per la carretera nacional II amb parada en els pobles que afrontaven en aquest tram de la carretera:

El segon cotxe, més gros, còmode i dotat d'un motor més potent:

Aquesta carrosseria, de gran bellesa, elegància i modernitat, construïda pel taller Vert de Torroella de Montgrí, fou una de les primeres manifestacions al país de les modernes carrosseries d'autocars sense capó davanter: 

L'autocar que transportava els treballadors i llurs vailets des de Sant Joan de les Abadesses fins a la fàbrica Filatures Llaudet SA, equipat amb un motor Perkins, constitueix una manifestació de les carrosseries que es construïren en els anys 1940 i 1950:

Autocar Pegaso amb carrosseria Beulas Stergo de l'empresa Autocars F. Canals de Lloret de Mar:

I si reculem cent anys, el novembre de 1914, l'estat que presentaven les carreteres del país era deplorable; també la xarxa ferroviària. El desinterès i deixadesa dels successius governs espanyols en aquesta matèria, com succeeix ara per ara, era patent. En aquest cas, estat que presentava la carretera de Ribes, al centre de Ripoll, un fangar, ple de carros curulls de mercaderies i un auto clavat:

La vergonya que sentia la gent del país a principis del segle XX, per les desatencions del poder de l'estat, la continuem sentint els catalans transcorreguts cent anys. El dèficit d'infraestructures de tota mena que té Catalunya -llevat de les vies de peatge- és crònic, paradigmàtic d'una mala praxis. I és una de les causes, entre d'altres, com la no reconeixença del caràcter nacional del país, que explica l'efervescència del sobiranisme i l'anhel per un estat propi.

Continuarà.

Vehicles vells dipositats als dos patis de l'empresa Grues Viñolas de Vidreres.

Aquest article, el darrer dedicat a l'empresa Grues Viñolas de Vidreres, abordem alguns dels vehicles en desús que hi ha dipositats als dos patis exteriors de les instal·lacions ubicades al peu de la carretera Nacional II. 

El primer vehicle és el xassís d'un camió Ebro B45 carrossat amb una grua per remolcar vehicles d'un gruista de Cassà de la Selva. Aquest camió va recuperar-lo la família Viñolas d'un desballestament, on li havien aixafat la cabina:

Al seu costat hi ha un altre Ebro B45 recuperat d'un transportista de Mataró, amb la cabina completament rovellada, i que conserva la caixa de fusta original per a transports generals i una vela verda, característica d'aquells anys. També hi ha una petita sobrecabina per traginar paqueteria. Un camió característic dels anys 1960, interessantíssim malgrat estigui completament devastat:

La família Viñolas és propietària d'aquest camió Ebro B35, amb llur caixa de fusta, adquirit amb la voluntat de restaurar-lo. Tanmateix la falta de temps ha impedit de portar a terme aquest projecte:

Aquest Ebro B35, basat en el model superior B45 però escurçat de capó, produït a la fàbrica que Motor Ibèrica SA tenia a l'avinguda Icària de Barcelona, al barri del Poblenou, rebia entre els transportistes barcelonins el sobrenom castellà de l'aborto (avortament) per llur acusada lletjor.

En aquest pati hi ha dipositat també un camió Ebro C350, una cabina que copiada sense gaire miraments dels mítics Ford Thames Trader, amb una caixa metàl·lica i vela, típica de la segona meitat dels anys 1960 i principis dels anys 1970. Igual que l'altre Ebro B35, que està al seu costat, la cabina està trinxada per l'exposició continuada a les inclemències del temps. L'escassa qualitat de les matèries primeres dels camions espanyols produïts en la dècada del 1960 agreuja el seu deteriorament progressiu:

També trobem aquesta furgoneta Citroen Dos Cavalls, amb la xapa acanalada i el color blau cel metàl·lic, que presenta un aixafament de la cabina:

Un Seat 600 D amb llur baca, que va arribar pels seus propis mitjans, i ara s'està podrint lentament:



Davant dels dos camions Ebros lleugers hi trobem aquest Seat 850 Spyder absolutament podrit:

En l'altre pati de l'empresa, ben emporlanat, hi ha aquest camió Pegaso 1063 que havia estat d'un transportista de Vidreres, en Jordi Rieradavall. Aquest camió treballava per l'empresa lletera RAM de Vidreres en el transport de marranxes de llet. Talment s'aprecia per la matrícula, va ser un dels darrers Pegasos 1063 venuts, just abans de l'aparició l'any 1972 del Pegaso 1083 amb una cabina avançada i quadrada que disposava d'un gran vidre panoràmic i incorporava els avenços més destacats d'aquells anys:

El senyor Jordi Rieradavall havia tingut un Pegaso Comet carrossat amb un bolquet que treballava en les obres públiques d'arranjaments i ampliacions de les carreteres de les comarques gironines. Posteriorment, va treballar per empreses constructores d'obres públiques fins que va comprar aquest Pegaso 1063, matriculat a Barcelona, amb una caixa de transports generals per traginar les marranxes de llet de l'empresa RAM. 

En aquest espai hi ha un bonic Citroen DS Tiburon, completament capolat, que s'està perdent inexorablement:

Aquest furgó Mercedes Benz, amb matrícula estrangera que va patir un accident, també està dipositat en aquest pati tancat:

Un autocar de dos pisos amb una carrosseria Irizar de l'empresa Canals de Lloret de Mar:



Un autocar Pegaso 6038 força malmès que havia prestat el servei urbà a Lloret de Mar:



Una tractora Volvo desfeta:



Un camió Mercedes Benz, de tres eixos que munta una grua per a transports de maquinària:

Volem agrair al senyor Joan Viñolas l'amabilitat amb què va acollir-nos a casa seva i la història de la seva empresa de grues que és un fidel reflex de l'evolució d'aquest sector al nostre país.