Fotografies d'autobusos i autocars arreplegades per en Josep Vert i Planas (XV).

Més fotografies antigues d'òmnibus d'època arreplegats pacientment pel senyor Vert. Les tres primeres fotografies corresponen a dos cotxes que en la primera meitat dels anys 1930 feien la línia regular de Caldes de Malavella, poble que disposava de dos reconeguts establiments per a prendre-hi les aigües -els balnearis Vichy Catalan i Prats-, a Figueres. El trajecte es cobria per la carretera nacional II amb parada en els pobles que afrontaven en aquest tram de la carretera:

El segon cotxe, més gros, còmode i dotat d'un motor més potent:

Aquesta carrosseria, de gran bellesa, elegància i modernitat, construïda pel taller Vert de Torroella de Montgrí, fou una de les primeres manifestacions al país de les modernes carrosseries d'autocars sense capó davanter: 

L'autocar que transportava els treballadors i llurs vailets des de Sant Joan de les Abadesses fins a la fàbrica Filatures Llaudet SA, equipat amb un motor Perkins, constitueix una manifestació de les carrosseries que es construïren en els anys 1940 i 1950:

Autocar Pegaso amb carrosseria Beulas Stergo de l'empresa Autocars F. Canals de Lloret de Mar:

I si reculem cent anys, el novembre de 1914, l'estat que presentaven les carreteres del país era deplorable; també la xarxa ferroviària. El desinterès i deixadesa dels successius governs espanyols en aquesta matèria, com succeeix ara per ara, era patent. En aquest cas, estat que presentava la carretera de Ribes, al centre de Ripoll, un fangar, ple de carros curulls de mercaderies i un auto clavat:

La vergonya que sentia la gent del país a principis del segle XX, per les desatencions del poder de l'estat, la continuem sentint els catalans transcorreguts cent anys. El dèficit d'infraestructures de tota mena que té Catalunya -llevat de les vies de peatge- és crònic, paradigmàtic d'una mala praxis. I és una de les causes, entre d'altres, com la no reconeixença del caràcter nacional del país, que explica l'efervescència del sobiranisme i l'anhel per un estat propi.

Continuarà.

Flota actual de Transports Corominas SL de Salt.

La família Corominas ens ha facilitat les fotografies de les tractores i semiremolcs que actualment integren la flota de Transports Corominas SL, aparcats al pati de la nau que l'empresa té al polígon industrial Torremirona de Salt.

Són unes modernes tractores de les marques Scania i Man -també hi ha una tractora de la casa Daf- amb les quals donen servei als seus clients. Com ja expressàrem en els articles anteriors dedicats a aquesta empresa, la seva política, d'una gran utilitat en els temps actuals, ha estat de disposar sempre de vehicles moderns i fiables. El transports de mercaderies per carretera arreu dels països europeus exigeix disposar dels millors camions del mercat i de bons xofers. S'ha d'evitar, en la mesura que sigui possible, de trepitjar els tallers de reparacions.

Una tractora Scania i dues Man, dos constructors de camions controlats pel grup Volkswagen:

I les dues tractores Man, una més moderna que l'altre, atès que la compra de vehicles es produeix de manera esgraonada en funció de les necessitats de cada moment i dels plans d'amortització dels vehicles establerts d'antuvi per l'empresa. Avui dia, amb els marges amb què treballen els transportistes, el control de tota mena de costos és un capítol fonamental per garantir la viabilitat i continuïtat de les empreses de transports:  

Les tres tractores arrenglerades al pati de l'empresa:





I una tractora Daf amb llur semiremolc:

Amb aquest article, sobre les tractores amb què avui dia treballa Transports Corominas SL, finalitzem la història d'aquesta empresa familiar de transports de Salt que el senyor Joan Corominas i Darné fundà l'hivern del 1959, l'any del pla d'estabilització econòmic que impulsà l'economia espanyola i originà el miracle econòmic espanyol de la dècada de 1960, amb la compra d'un camió Chevrolet amb motor de benzina a un constructor de Caldes de Malavella, la història del qual és l'espill que reflecteix la història de la major part d'empreses de transports familiars del país, amb les vicissituds i bons moments que han experimentat. 

Volem agrair a la família Corominas l'interès en recollir la història de l'empresa de transports, la qual està actualment dirigida per la segona generació.

L'enderrocament del garatge de Transports Josep Hereu i Vidal de Sant Final de Guíxols: la desaparició de l'empresa.

La central de l'empresa Transports Josep Hereu Vidal, constituïda per una nau d'un sol pis que disposava d'una generosa fondària, era posada al centre de Sant Feliu de Guíxols. Era l'espai on es dipositava tota la mercaderia recollida per tramitar i la que calia repartir. Una fotografia del garatge en els anys 1940, amb la mercaderia apilada a la dreta pendent de despatxar-se i els vehicles disponibles: 

El garatge l'any 1975 amb el senyor Josep Hereu, al mig. Al fons, a la dreta, el Barreiros Super Azor amb acerbi, la pava:

Tres Barreiros de la casa, amb les seves caixes de fusta amb les alces, de can Terradas de Riudarenes, aparcats dins el garatge:

Amb la jubilació del senyor Josep Hereu Vidal, després d'una intensa vida de treball, es va extingir l'empresa de transports familiar. Els temps havien canviat, i de quina manera, des que la senyora Josepa Vidal Bou va tenir l'empenta de fundar l'any 1918 el servei de missatgeria i recaderia amb un mocador de farcells des de Sant Feliu de Guíxols fins a Barcelona usant la línia de tren de Girona a Barcelona que s'aturava a l'estació de Caldes de Malavella, un poble reconegut per la qualitat dels seus balnearis.

El tancament de l'empresa va comportar la venda del garatge a una empresa immobiliària que va aixecar-hi un edifici d'habitatges. El senyor Hereu va fotografiar el dia del tancament del garatge:

La porta del garatge oberta i el rètol de l'empresa llevat del seu emplaçament:

Aquest rètol, retirat de l'espai que havia ocupat tants d'anys a la façana del garatge, condensa l'acte del tancament d'aquesta empresa de transports amb gairebé noranta anys d'història, que és aviat dit: 

El solar resultant de l'aterrament del garatge. On s'hi tancaven camions i furgonetes és un espai habitat per persones que gaudeixen d'un dels pobles més acollidors de la Costa Brava:

Amb aquest article finalitzem la sèrie dedicada a l'empresa Transports Josep Hereu i Vidal. La trajectòria d'aquesta empresa il·lustra d'una manera precisa la història del transport al nostre país, amb les vicissituds que aquest sector econòmic ha sofert al llarg del segle XX, incloent-hi una guerra civil amb una postguerra paupèrrima i dues dictadures.