Més fotografies de vehicles Nazar de la sèrie A produïts a Saragossa.

L'aparició, en el món d'internet, que en part fa les funcions de dipòsit global de tota mena d'informació i documents, de fotografies de vehicles Nazar espargides en llocs distints, n'estimula i propícia llur recopilació, ordenació i presentació d'acord amb uns criteris preestablerts en funció de la matèria, en espais específics per raó de l'objecte, per facilitar-ne la consulta i difusió als interessats. 

De tant en tant posseïdors de fotografies de vehicles Nazar les compateixen a internet. Acostuma a ser generalment gent jove amb capacitat d'accés a internet, que divulga amb la més absoluta generositat les fotografies de familiars que posseïren un vehicle de la marca Nazar. Els espais d'internet on els usuaris hi comparteixen lliurement fotografies de temàtiques concretes com les relacionades amb municipis, activitats econòmiques i similars permeten esporàdicament de trobar vehicles que hi hagué a la dècada de 1960, produïts en factories espanyoles.

Les dues primeres fotografies, que són una autèntica troballa, foren compartides per un integrant d'un fòrum de motocicletes. Són dos furgons Nazar A amb carrosseria metàl·lica tancada, matriculats a Múrcia: 

Publicitat del microbús Nazar construït sobre la carrosseria del furgó A, model que estigué poc més de dos anys en producció, en el període comprès entre el 1961 i 1963:

El segon vehicle és un camió Nazar A de 5,5 Tm que fou d'un constructor o transportista, ben segur que un treballador autònom, del municipi de Vila-Joiosa, capital de la comarca de la Marina Baixa, municipi costaner que a partir de la dècada de 1960 tingué un considerable creixement urbanístic per l'atractiu turístic que llurs platges suscitava. Tal vegada llur primer cognom era Llopis. El Nazar, que no tenia la calandra refistolada, l'element estètic principal de la cabina, equipava el bolquet que Factorias Nápoles SA oferia de fàbrica.

Dos Nazars A de 5,5 Tm, amb versió xassís i cabina i carrossat amb un bolquet:

I l'últim Nazar és un camió A de 6 Tm, el més popular i que tingué majors vendes d'aquesta sèrie, que tingué la família Alcaide, matriculat a València, amb la seva visera, element aleshores corrent: 

Una unitat del Nazar A de 6 Tm fotografiat a la fàbrica de Saragossa:

És curiós que els quatre vehicles Nazar exposats en aquest article foren matriculats en tres províncies limítrofs, València, Alacant i Múrcia, que formen part de l'arc mediterrani, que ja aleshores manifestava un considerable dinamisme i creixement econòmic.

I acabem aquest breu article amb una fotografia d'un gran interès facilitada pel Sr Francesc Parramon. La nau que l'empresa Transports Parramon, propietat del seu pare, el Sr Bonaventura Parramon Cabanas, tenia a Manlleu cap a l'any 1980 amb la flota de vehicles: un Pegaso 1083, un Ebro P-200, dos Ebros D, una furgoneta Ebro F108 i una Sava J4 i el furgó Nazar B comprat al Sr Martí Calle, que en fou el representat a Osona, l'any 1965, tancat una colla d'anys i que el senyor Xavier Castells Quintana ha restaurat fa uns anys i exhibeix en les trobades convocades de vehicles clàssics suscitant sempre una considerable admiració per llur bellesa, originalitat i encert de la restauració executada, basada en un respecte i fidelitat absoluta a la configuració original del vehicle: 

De ben segur que la publicació aviat d'un llibre sobre les empreses que produïren vehicles industrials a Espanya a càrrec d'un especialista en la matèria, que acumula grans coneixements, contribuirà a conèixer amb major exactitud aquest món, força inconegut per la trajectòria industrial erràtica i vicissituds sofertes d'algunes de les empreses objecte del llibre. 

Agraïm la generositat dels qui han compartit a internet les fotografies dels vehicles Nazar consignats en aquest article, dels quals, malauradament, no en tenim cap informació.

Tercera edició de la trobada de camions clàssics a Sant Vicenç de Torelló el proper dia 17 d'octubre de 2015.

El proper dissabte dia 17 d'octubre de 2015, al matí, tindrà lloc a l'exterior del pavelló municipal d'esports de Sant Vicenç de Torelló la tercera edició de la trobada de camions clàssics, encontre que té una periodicitat anyal.

La celebració de l'encontre a Sant Vicenç de Torelló és un encert absolut. Aquest poble està ben comunicat per l'eix transversal i la carretera C-17, dues autovies que ofereixen un desplaçament ràpid, còmode i segur des de qualsevol punt del país; també és posat sobre l'eix dels túnels de Bracons.

Aquest encontre, en què hi col·laboren l'Ajuntament de Sant Vicenç de Torelló, Transports Arimany Piella, Vintage Camió Club i els afeccionats al tren, es celebra per l'esforç que desinteressadament hi esmerça en Xavier Castells Quintana, fill de Torelló i vinculat al món del transport. El senyor Castells malda perquè hi assisteixin el major nombre possible de camions.

Cartell que difon la tercera edició de la trobada de camions clàssics presidida per un camió Sisu que tingué en els anys 1950 el senyor Josep Maria Castells i Llorens, fundador de Transports Torelló i pare d'en Xavier:

Una de les novetats que hi haurà enguany serà la presentació del camió petit Nazar B que ha restaurat el senyor Xavier Castells. Un dels pocs Nazars B conservats fins els nostres dies, propietat d'en Bonaventura Parramon i Cabanes, un ordinari de Roda de Ter, i que ha estat adquirit i curosament restaurat pel senyor Castells:

La presència d'aquest camió, únic a Catalunya, justifica amb escreix l'assistència a la trobada de Sant Vicenç de Torelló. Hi ha poques ocasions, per als afeccionats, de contemplar i gaudir d'un camió tan singular, únic. També han confirmat llur presència a aquest encontre uns quants afeccionats als camions de les terres de Lleida. A mig matí és prevista una rua dels camions pels carrers del poble de Sant Vicenç de Torelló.

Us hi esperem el proper dissabte dia 17 d'octubre de 2015, al matí, a Sant Vicenç de Torelló. La qualitat dels vehicles exposats i l'afany dels organitzadors, renovada cada any, en són un motiu suficient.

Completada la restauració del camionet Nazar B d'en Xavier Castells i Quintana.

Fa uns anys en Xavier Castells va fer conèixer que la família Parramon, propietària de Transports Canigó de Manlleu, tenia un camió petit Nazar B. Aquest fet, atesa la transcendència que suposava envers els afeccionats als camions, fou degudament reportat. 

El senyor Bonaventura Parramon Cabanas, un ordinari de Roda de Ter que cada dia marxava a Barcelona, comprà a principis de l'any 1965 un furgó Nazar B carrossat amb una caixa metàl·lica tancada. El senyor Parramon li acoblà una baca grossa on hi dipositava la paqueteria i, d'aquesta manera, n'augmentava llur capacitat de càrrega. Al cap d'uns anys, aquest furgó fou reconvertit en un camió petit amb caixa de fusta i alces i una vela. Aquestes actuacions, ens els anys 1960 i 1970, es feien amb relativa facilitat. No hi havia pas els impediments administratius avui dia vigents. 

Jubilat de la seva professió de transportista, activitat que ja havia exercit son pare, fundador de l'empresa Transports Castells de Torelló, més tard domiciliada a Barcelona, en Xavier Castells comprà el camió Nazar B de Transports Canigó de Manlleu. De mica en mica n'emprengué la seva restauració integral, actuació que implicà la substitució de totes les peces rovellades i fetes malbé. 

Avui dilluns al matí ens ha trucat en Xavier Castells per informar-nos que la restauració del seu Nazar B, després d'uns anys de bona feina i esforç pacient, ja s'ha acabat. Sense més dilacions, aquesta mateixa tarda ens hem personat al carrer del Foc del polígon industrials Els Bellots de Terrassa, en una nau que acull l'empresa Ballestas y Frenos Egara SL, que regenta el senyor Juan Salvador, per gaudir de la restauració del Nazar. 

La feina executada es pot considerar, sense cap exageració, d'alta qualitat i notable eficàcia. En Xavier Castells sempre ha tingut al cap que el camió havia de presentar la mateixa imatge que tenia quan quaranta anys enrere el conduïa en Bonaventura Parramon cap a Barcelona i tornava a Roda de Ter. Un principi bàsic i essencial que caldria aplicar a totes passades en qualsevol restauració. Per desgràcia hem assistit aquests anys a restauracions de vehicles industrials que són veritables bunyols, desfigurant l'estètica i el context en què el vehicle fou produït amb els mitjans tecnològics i peces aleshores a l'abast.

Qualsevol restauració d'un vehicle és una empresa delicada que requereix de temps, paciència i diners. Sempre sorgeixen contratemps impensats. Aquesta restauració no en fou pas una excepció, agreujat pels trencacolls derivats de l'obtenció de peces originals de la casa Nazar, desapareguda fa cinquanta anys, peces noves que qualsevol restauració d'un vehicle exigeix. Això sí que fou un inconvenient, i dels grossos. Creiem que aquest fet ha de ser un motiu de reflexió i anàlisi envers aquells afeccionats que, engrescats amb una absoluta bona fe, s'embarquen en el projecte de restaurar un vehicle industrial sense valorar-ne suficientment els costos econòmics que s'han d'invertir en una empresa d'aquesta mena. Sovint comença amb una gran il·lusió i esdevé un cúmul de malsons. Qüestió diferent és que la restauració l'emprengui un mecànic que disposa d'espai, ferramentes i coneixements per a dur-la a terme personalment.

Frontal del camió Nazar B restaurat per en Xavier Castells. Ens ha informat el senyor Castells que hi ha pendent d'executar petits detalls com ho són uns retrovisors cromats anciens com els que muntava originalment el vehicle: 

Aquest vehicles té una presència pròpia ben acusada. El seu disseny, a diferència dels altres vehicles produïts per la resta de fabricants espanyols d'aleshores, que presenten punts en comú amb d'altres models de constructors europeus, té una personalitat única i inconfusible:



La calandra davantera, en forma d'escut, llueix incrustat l'anagrama del motor Perkins Hispania, fabricat a Madrid, que equipava aquest model de la casa Nazar:



Portentosa caixa de fusta amb alces que munta el Nazar, la qual se li ha d'instal·lar una vela sostinguda pels arcs metàl·lics:

Totes les caixes de fusta que muntaven els camions i furgons fa molts anys eren pintades amb uns colors que s'adeia amb el del to de la cabina. Les caixes presentaven uns elements propis tan acusats, com també ho eren els colors amb què eren pintats els vehicles, que els camioners identificaven el lloc d'origen d'un camió basant-se en aquests dos elements. Per això sorprèn la proliferació de caixes de fusta envernissades que munten molts camions restaurats aquests darrers anys. És cert que la fusta de la caixa llueix més però no s'estila pas amb la imatge que tenien els camions restaurats quan foren matriculats i posats a la carretera.

 

La visera muntada al Nazar, procedent d'un Ebro P-200, li confereix una imatge pròpia dels anys què fou matriculat:

Repassats tots els elements mecànics del Nazar -l'incombustible motor Perkins, el canvi de marxes de la casa Ribas, els frens, els components elèctrics, la direcció, etc- hi havia pendent la instal·lació del vidre davanter, autèntic repte car aquest acoblament requeria d'unes intervencions de planxa en l'espai que ocupa la peça. I aquesta feina, delicadíssima i complicada, fou brillantment executada per en Juan Salvador. El resultat s'aprecia en les fotografies del Nazar.

El senyor Xavier Castells, a l'esquerra, propietari del Nazar i promotor de llur restauració, i el senyor Juan Salvador, responsable de Ballestas y Frenos Egara SL, que li ha donat l'impuls final i definitiu a la restauració coronat amb el muntatge del vidre davanter:

Caixa de fusta del Nazar, pintada de color gris perla, amb les alces i els arcs per sostenir la vela:



Detall de la cabina, amb l'estrep i l'agafador per facilitar-ne llur accés:



Interior de la cabina, amb un vidre davanter panoràmic arrodonit, i un interior d'una gran simplicitat:



Estructura del sostre, completament arquejada:

Tablier del camió, amb el volant, el motor Perkins Hispania al mig i la palanca del canvi de marxes de la casa Ribas de Barcelona:

El Nazar no és gaire còmode. Un espai reduït, uns seients fixes, una palanca del canvi de marxes de mal accionar, la fressa constant i eixordadora que emet el motor, són les notes definitòries dels vehicles d'aleshores. El motor Perkins Hispania del Nazar, que fou arrencat prement un botó, peta prou bé. Emet aquell brogit característic d'aquests eficaços i populars petits motors dièsels de creació anglesa.

Una tractora Pegaso Troner que té l'empresa Ballestas y Frenos Egara SL:

Nau que acull les instal·lacions de l'empresa Ballestas y Frenos Egara SL, al carrer del Foc 5 del polígon industrial Els Bellots de Terrassa:

Ens congratulem que en Xavier Castells hagi finalment acabat la restauració completa del seu camió Nazar B. I remarquem la gran professionalitat d'en Juan Salvador en el treball delicat de muntar-li el vidre davanter al Nazar. Aquesta actuació l'acredita com un gran professional per emprendre la restauració de camions clàssics que precisin de feines delicades i curoses.

A finals del mes d'agost és previst que el Nazar passi la preceptiva inspecció tècnica de vehicles, darrer tràmit per poder circular i ser exhibit, juntament amb el Pegaso Tecno d'en Juan, a la Trobada de Camions Clàssics que tindrà lloc el dia el dissabte disset d'octubre de 2015 a Sant Vicenç de Torelló.

Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter: el transport de la llet (I).

Els dissabtes pel matí, uns transportistes, mecànics, paletes i jubilats s'apleguen al restaurant cal Jutge, d'Orís, una casa de pedra restaurada, al peu de l'antiga carretera de Barcelona a Puigcerdà, per esmorzar de forquilla. Cap i pota, botifarra amb mongetes, truita a la francesa, taula d'embotits, el porró ple de vi negre. Després els cafès i els licors. Un esmorzar inimaginable per als estomacs de la gent de ciutat. 

Fa més d'un any, al voltant de la taula rodona de cal Jutge, en Ramon Camprubí i en Francesc Malian van començar a relacionar els camions Nazar que recordaven. Transports Vila, de Vic, en tenia un parell. Transports Miquel Parramon, de Roda de Ter, ara Ciftrans, que treballava per les empreses tèxtils, també en tenia un parell de grossos, i també camions Barreiros; Transports Font, de Manlleu, un B gros equipat amb un motor Perkins importat del Regne Unit, un camió que donà un resultat excel·lent; el senyor Francisco Espejo, un marxant de sabates que venia en els mercats setmanals dels pobles de la comarca d'Osona i el Ripollès, tenia un furgó tancat amb una obertura lateral abatible per l'exposició de sabates, carrossat per en Sarquella de Banyoles; en Bonaventura Parramon i Cabanas, un recader de Roda de Ter que feia la línia de Barcelona disposava d'un furgó Nazar B tancat, matriculat el març del 1965, que al cap d'uns anys el transformaren en camió canviant-li la carrosseria metàl·lica tancada per una caixa de fusta; ens congratulem que aquest camionet Nazar l'hagi restaurat el senyor Xavier Castells. En Manel Griells, de Manlleu, també tenia un camió Nazar amb un motor Perkins procedent del Regne Unit que tirava com un llamp; en Pons, de Rupit, recader, tenia un camió Nazar que transportava marranxes de llet; Ramon Ferrés, de Manlleu, tenia un Nazar amb una caixa de transport de bestiar. Fotografia del camió Nazar B que tingué en Josep Font, un transportista de Manlleu: 

El camionet Nazar B d'en Bonaventura Parramon i Cabanas, recader de Roda de Ter, comprat pel senyor Xavier Castells: 

Acabada aquesta relació, en Francesc Malian cità en Rosendo Quintana, un transportista que tenia camions amb cisternes pel transport de llet, de Roda de Ter. Havien tingut un camió Nazar i segurament que tenien fotografies.

No en tornarem a fer cabal dels camions Nazar de la plana de Vic. Tanmateix, aprofitant que el mes de desembre, amb els dies festius entremig i la celebració del Nadal no és gaire profitós de visitar transportistes jubilats, ens animarem a trobar fotografies i històries dels camions Nazar. Contactarem amb el senyor Joan Suñer i Rifà, gendre del senyor Rosendo Quintana, que molt amablement ens informà que conservava fotos dels camions que havia tingut el seu sogre. 

Dit i fet. El dissabte dia 4 de gener ens trobarem amb el senyor Xavier Castells al bar El Rabadà de Roda de Ter. També hi era casualment el senyor Joan Suñer que, de tant en tant, hi esmorza a can Rabadà, un bar restaurant conegut a la comarca per la qualitat de les carns que serveixen, l'ingredient bàsic d'un esmorzar de forquilla. Ben esmorzats, férem via cap al garatge i oficina de can Quintana, a l'entrada de Roda de Ter procedent de Vic. Al pati hi havia una tractora Scania amb llur cisterna, neta com una patena: 

Les fotografies que el senyor Joan Suñer conserva dels camions de casa, com exposarem en els propers articles, són meravelloses. Són una mostra de l'evolució del transport de llet per carretera, primer amb marranxes i després amb cisternes.

Un pot de llet, que evoca l'activitat primera de Transports Rosendo Quintana de Roda de Ter -el transport de marranxes- usat de paraigüer, a l'oficina de l'empresa: 

Continuarà. 

Els camions de TRANSPORTS CANIGÓ de Manlleu.

En Bonaventura Parramon i Cabanas va néixer a Roda de Ter, durant la guerra civil espanyola. Roda de Ter és un municipi de la comarca d'Osona on hi havia una important activitat tèxtil. L'any 1964 va fundar TRANSPORTS PARRAMON cobrint la recaderia entre Manlleu i Barcelona. Li havia comprat la concessió a en Josep Casellas.

L'any 1964 baixava de Manlleu a Barcelona en tren i duia els paquets en un mocador de farcell. En aquell mateix any 1964 va comprar una furgoneta Nazar per a transportar la paqueteria de Manlleu fins a Barcelona. Cap a l'any 1975, un planxista de molta qualitat de Manlleu, en Joanix, va transformar aquesta furgoneta en un camionet. Aquest Nazar encara el conserva en Francesc Parramon en la nau de l'empresa TRANSPORTS CANIGÓ de Manlleu:

Després de la furgoneta Nazar va ampliar-se la flota amb els vehicles disponibles aleshores. Les furgonetes DKW, els camions Ebro de la serie C i D, un furgoneta Sava J4, un Ebro P-200, i diversos models de Pegaso: el Comet, el Supercomet, el 1083, els Tecno, etc.

En Bonaventura Parramon l'any 1982 funda TRANSPORTS CANIGÓ, guardant-hi els vehicles en una nau del polígon de La Coromina de Manlleu. És un encert que una empresa de transports de la comarca d'Osona giri amb el nom comercial d'un dels cims mítics i espirituals de Catalunya, de clara connotació envers el poeta nacional de Catalunya i fill també d'aquesta terra, mossèn Cinto Verdaguer. La flama de la cabina dels camions d'aquesta empresa osonenca remet a la flama del Canigó.

En Francesc Parramon guarda en la nau de Manlleu dos camions prou interessants. Un Pegaso Comet de la primera època amb el tablier original al mig, que munta una grua LUNA:

També conserva un Ebro C550 equipat amb un bolquet IBÁÑEZ:

A més de diversos cotxes -un Seat 600, un Citroen 2 cv i un Renault 5- hi ha un Jeep Comando:

En Francesc Parramon també hi guarda diverses motos:

Acompanyats d'en Francesc Parramon, en Xavier Castells i Quintana i un servidor varem gaudir fotografiant la flota actual de camions i furgonetes de l'empresa de TRANSPORTS CANIGÓ constituïda pels següents vehicles. Primerament, un camió Scania:

Una furgoneta Ford Transit:

Un altre camió Scania, la cabina del qual crec que té un disseny encertadíssim:

Un Scania més modern:



Un Volvo de quatre eixos:

Un Iveco ja retirat del servei:



Aquests camions fotografiats plegats:

Un modern Iveco Eurocargo:

Un altre Scania, marca per la qual en Francesc Parramon hi té un gran confiança:

Segurament que algun d'aquests camions clàssics que conserva l'empresa TRANSPORTS PARRAMON participi en l'encontre que es celebrara el proper dia 16 d'abril de 2011, pel matí, a l'exterior del pavelló d'esports de Sant Vicenç de Torelló. Cartell publicitari d'aquesta trobada:

Solament em resta agrair l'amabilitat i temps esmerçat per en Francesc Parramon i en Xavier Castells i Quintana en la visita d'aquesta empresa de transports manlleuenca. I els qui vulgueu gaudir d'aquests camions, arribeu-vos fins a Sant Vicenç de Torelló el proper dia 16 d'abril.