L'Àngel Sala i Cubí va néixer l'any 1914 a les Planes d'Hostoles. De ben jovenet tingué un gran interès i facilitat per la mecànica. Feu d'aprenent de mecànic, a principis dels anys 1930, quan els vehicles de tracció mecànica guanyaven importància i arraconaven poc a poc la tracció animal.
Al senyor Sala també li va atreure el transport per carretera. I per aquesta raó, cap a l'any 1934 tingué un camió Studebaker, una marca molt popular a les comarques gironines en la dècada del 1930 el representant de la qual era el senyor Josep Forné Ponsa. La família Forné ostentà a principis dels anys 1950 la representació dels cotxes Seat i dels camions Pegaso.
Els seus dilatats coneixements i experiència mecànica tingué ocasió d'aplicar-los i foren de gran profit en el manteniment i reparació dels avions que l'exèrcit de la Segona República Espanyola destinà al camp d'aviació de Celrà, a prop de Girona, on hi treballà els tres anys que durà la Guerra Civil. En aquest camp d'aviació conegué a en Ramírez de Cartagena, un altre gran mecànic amb qui travà una profunda amistat. El senyor Ramírez de Cartagena fundà l'any 1942, a Celrà, l'empresa Rectificadora Moderna SL, per la reconstrucció de motors.
L'any 1939, acabada la Guerra Civil, el senyor Sala reprengué la seva activitat de transportista. El garatge on hi tancava els camions era darrera de l'Ateneu de Celrà. Les primeres feines foren desemboscar en els boscos dels massís de les Gavarres i les arbredes de Bordils per compte del senyor Isidre Sayols i d'uns tractants de boscos de Sant Celoni. Traginaven fusta i carbó d'alzina.
També treballava per Destil·leries Nicolau Regàs, amb un establiment al barri del Pont Major de Girona, on produïa licors dolços; marxaven a la sucrera de Montsó per a proveir-se de sucre ensacat. Aviat tingué una flota que oscil·lava entre cinc i sis camions, gairebé tots nord-americans; eren camions Chevrolet i Ford. El manteniment dels camions se'ls feia ell mateix; l'Àngel Sala era un excel·lent mecànic que sovint havia d'improvisar solucions matusseres degut a les poques peces i recanvis disponibles.
A principis dels anys 1940, en què la poca benzina disponible s'assignava per quotes, el senyor Àngel Sala hagué d'instal·lar gasògens als camions. El Jardi, motiu amb què era conegut un dels xofers de la casa, conduïa un dels camions, un Ford.
La senyora Rosa Juan, esposa de l'Àngel Sala, fotografiada davant del camió aparcat al garatge de Celrà, amb dos dels treballadors repassant el motor:
La senyora Rosa Juan amb uns xofers de la casa, retratats amb un altre camió, al garatge de Celrà:
Els xofers enfilats a la marquesina de la caixa:
Un camió Bedford de can Sala amb la caixa de fusta per transports generals:
El senyor Sala comprà a Transports Vilanova, de Barcelona, transportista que traginava des de l'estació de tren de Girona fins a Susqueda, amb camions cisterna, el ciment a granel per la construcció de l'embassament, un camió de xassís desconegut i equipat amb un motor Man alemany.
Aquest camió amb motor Man, que conduïa en Benet Feliu, fill de Fornells de la Selva, i que més endavant fundà una empresa de transports amb llur germà, transportava terra des de Sant Martí Vell a la rajoleria Arpa de Celrà. Feia dos viatges al matí i dos més a la tarda. Es carregava i descarregava la terra a palades. En Miquel Arpa i Batlle, germà del rajoler de Celrà, fou un dels promotors de la urbanització Empuriabrava, a Castelló d'Empúries. En Benet Feliu, amb aquest camió, també transportà rajols produïts a la rajoleria de Celrà per la construcció de les cases barates de Salt. El senyor Sala no tingué gaire costum d'agafar els camions; s'estimava més de repassar-los i apariar-los.
Aquest camió amb motor Man, que conduïa en Benet Feliu, fill de Fornells de la Selva, i que més endavant fundà una empresa de transports amb llur germà, transportava terra des de Sant Martí Vell a la rajoleria Arpa de Celrà. Feia dos viatges al matí i dos més a la tarda. Es carregava i descarregava la terra a palades. En Miquel Arpa i Batlle, germà del rajoler de Celrà, fou un dels promotors de la urbanització Empuriabrava, a Castelló d'Empúries. En Benet Feliu, amb aquest camió, també transportà rajols produïts a la rajoleria de Celrà per la construcció de les cases barates de Salt. El senyor Sala no tingué gaire costum d'agafar els camions; s'estimava més de repassar-los i apariar-los.
Transports Àngel Sala ocupa un lloc preeminent en la història del transport de les comarques gironines per haver posseït el primer camió Pegaso que hi hagué. Equipava un motor de benzina i el volant a la dreta. Sobre aquest extrem hi ha plena coincidència entre els transportistes jubilats amb els qui hem consultat i que recorden l'impacte inenarrable que l'aparició del primer camió Pegaso, un vehicle modern i fiable, suposà enmig de l'esgavellat i decrèpit parc de camions d'aleshores, una absoluta ruïna, com el país.
El senyor Àngel Sala comprà el Pegaso al senyor Josep Forné i Ponsa, l'avi Forné com era conegut, el representant de la casa a Girona. Tenien una amistat antiga i bona relació comercial que es remuntava d'ençà dels anys 1930, quan el senyor Sala tingué un camió Studebaker i el senyor Forné n'era el representant. Era un Pegaso de dos eixos amb remolc. Les dues caixes, la del camió i la del remolc, segons que recorda en Benet Feliu, les construí un carreter de Celrà. El xofer del Pegaso era en Pere Gras.
El senyor Àngel Sala comprà el Pegaso al senyor Josep Forné i Ponsa, l'avi Forné com era conegut, el representant de la casa a Girona. Tenien una amistat antiga i bona relació comercial que es remuntava d'ençà dels anys 1930, quan el senyor Sala tingué un camió Studebaker i el senyor Forné n'era el representant. Era un Pegaso de dos eixos amb remolc. Les dues caixes, la del camió i la del remolc, segons que recorda en Benet Feliu, les construí un carreter de Celrà. El xofer del Pegaso era en Pere Gras.
La Rosa Juan, filla de Celrà, esposa de l'Àngel Sala i Cubí, fotografiada al costat del camió Pegaso aparcat davant del garatge de Celrà:
No podem pas disposar malauradament de la matrícula d'aquest Pegaso. És l'única fotografia que hem trobat del primer Pegaso gironí. El senyor Àngel Sala patí l'any 1962 un accident amb aquest Pegaso en xocar de front contra un plàtan del passeig de la Devesa de Girona. El camió, que no fou reparat, el dipositaren en un racó del garatge de Celrà.
Després del Pegaso, el senyor Sala comprà un camió Mack al Garatge Baulenas de Granollers. Transportava amb el Mack la maquinària d'obra pública d'en Mansuet Sayols i Vendrell, fill de l'Isidre Sayols per qui desemboscava en els anys 1940 i 1950, un dels primers promotors que executà urbanitzacions privades en municipis turístics gironins en els anys 1960, 1970 i 1980. Algunes de les urbanitzacions promogudes pel senyor Mansuet Sayols són Maçanet Residencial Park, Aiguaviva Park, Vallcanera, Lloret Blau i Lloret Verd.
Un cop tancada l'any 1965 l'empresa familiar de transports, el senyor Àngel Sala treballà de mecànic pel senyor Mansuet Sayols: li feia el manteniment i reparava la maquinària d'obra pública i els camions que tenia per la construcció d'urbanitzacions. L'altre mecànic de la casa era en Jordi Planas, un altre excel·lent professional, de la Bisbal d'Empordà.
Per l'execució de les urbanitzacions, en Mansuet Sayols disposava del bo i millor de la maquinària d'obra pública que hi havia a l'abast: una pala de cadenes Caterpillar 955H, buldòzer Caterpillar D7, D8 i D9; pala de rodes Michigan 75; un buldòzer Euclid; una giratòria Poclain 300; i una Komatsu D355A, el buldòzer més gran que hi havia aleshores en tota la província de Girona. En quant als camions, tingué un Barreiros 4217 equipat amb un bolquet i una grua Hiab que carregava una cisterna d'aigua potable per proveir les urbanitzacions a l'estiu; un Barreiros 6426 dúmper; un Pegaso 1065 Europa i un Barreiros 8x4 comprat usat.
En Miquel Patinyo, en Joaquim Sala, fill del protagonista d'aquest article, i en Joan Brugués i Prat, a la terrassa del bar Núria de Girona on ens trobarem per recollir i compilar la història d'aquesta empresa familiar de transports desapareguda l'any 1965.
El senyor Àngel Sala i Cubí, un gran mecànic que treballà en el camp d'aviació de Celrà durant la Guerra Civil i que ensems fou el primer transportista que tingué un camió Pegaso a la província de Girona, morí el 8 de març de 1980, als seixanta sis anys d'edat.
Aquest espai vol agrair al seu fill Joaquim les fotografies i la història del seu pare, completada pels records que en conserva un xofer de la casa, en Benet Feliu. També les gestions realitzades per en Miquel Patinyo en contactar amb la família Sala.
Aquest espai vol agrair al seu fill Joaquim les fotografies i la història del seu pare, completada pels records que en conserva un xofer de la casa, en Benet Feliu. També les gestions realitzades per en Miquel Patinyo en contactar amb la família Sala.
