Catàleg de l'autobús Nazar en blanc i negre i qualques fotografies més.

L'amic Juan Carlos Pello, asturià, conegut en el món dels afeccionats als camions com a Scavabis per la seva admiració devers els camions suecs Scania, antigament Scania-Vabis, gentilment ens ha facilitat un catàleg de l'autobús urbà Nazar, el qual fou objecte en aquest espai d'unes cròniques anteriors. A conseqüència de la poca informació que avui dia es troba a l'entorn d'aquest constructor aragonès a internet, creiem que és d'un gran interès i utilitat de compartir-lo i difondre'l en aquest bloc. El catàleg, com era norma a la casa Nazar, només té un full a dues cares amb el model i les característiques bàsiques del vehicle en el full posterior:

Remenant per internet, poques fotografies hem trobat d'aquest model d'autobús Nazar matriculat i prestant servei actiu de transport de viatgers. En aquesta fotografia, hi ha un autobús Nazar en una plaça de Jaen al costat de dos autocars més voluminosos i moderns, fet que accentua la seva irrisorietat i l'ancianitat del seu disseny en la dècada posterior a la seva fabricació:

La ciutat de Don Benito, nom si més no curiós per una població, a la província de Badajoz, comptà, en la dècada de 1970 amb un autocar Nazar que prestava el servei urbà. Aquesta unitat, retolada amb el número vint, fou matriculada per primer cop a la província de Sevilla. S''infereix de tot plegat que fou comprat usat:

Factorias Nápoles SA, fabricant dels vehicles Nazar, oferí, en els primers anys 1960 un autobús que admetia indistintament un ús urbà i interurbà, equipat amb motors Perkins Hispania i ensems Henschel Sura d'acord amb la potència de motor exigida per l'adquirent: 

L'anterior model d'autobús urbà i interurbà es completava amb el Nazar Ocell Blau, de disseny espaterrant, refinat i agosarat, concebut per trajectes interurbans. L'empresa Pullmans Llaneza, de Mieres, Astúries, en tingué un, en versió de luxe:

I el senyor Vicenzo Angelino Gervasio, després d'abandonar l'empresa Factorias Nápoles SA a causa de prendre'n el control la Caixa d'Estalvis d'Aragó, farta d'abocar-hi diners sense retorn, que comportà el nomenament d'una nova gerència de la seva confiança amb el propòsit de desplegar una gestió més professional orientada a la reducció de les despeses i de les pèrdues econòmiques, emprengué la darrera aventura industrial amb la constitució de Factorias Zane SA l'objectiu social de la qual era la construcció, reparació i reforma de carrosseries, principalment d'autocars i autobusos, de dissenys propis, en un nau del polígon industrial de Saragossa. Una mostra manifesta de l'excel·lència d'algunes de les carrosseries produïdes per Factorias Nápoles és aquest Sava matriculat a Madrid:

Una pinzellada succinta i lacònica del llegat que el senyor Vicenzo Angelino Gervasio ha deixat en l'àmbit de les carrosseries d'autocars i autobusos a Espanya, llegat fugaç però d'un interès segur i permanent. Factorias Zane SA avui dia es dedica a la tinença i explotació d'immobles: un negoci de gestió fàcil i rendiment econòmic assegurat. Ja se sap que amb les coses de menjar no s'hi juga.

Els dos models d'autobús urbà de la casa Nazar i el model de Factorias Zane SA.

Talleres Nápoles, empresa fundada pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio a Saragossa que al cap d'uns anys es transformà en Factorias Nápoles SA i fou gestionada per un consell d'administració més professionalitzat procedent de la Caja de Ahorros de Aragón, a diferència de Barreiros Diesel SA que en els primers anys d'activitat només produí motors dièsel i camions, començà la construcció de vehicles amb una oferta completa que abastava furgonetes, furgons, camions, autobusos i autocars. Una ambició desmesurada per un constructor de poca dimensió, capital i capacitat com ho era Talleres Nápoles. 

Un dels vehicles que més expectació i interès suscità fou l'autobús Nazar de trenta-dues i trenta quatre places. Aquest vehicle presentava una acusada semblança amb el Pegaso Monotral que el carrosser Jorsa construïa a Mataró, talment s'aprecia en aquesta fotografia dels dos cotxes aparcats al garatge de l'empresa Almenara. El senyor Angelino, nascut a Nàpols, sempre s'emmirallà en el disseny dels vehicles italians:

L'autobús Nazar fou produït en dues versions. Una primera versió, que tenia dos acabats, luxe i normal, fou concebuda per trajectes interurbans. Tres autobusos Nazar per trajectes de llarga distància:

Autobús Nazar que el Garaje Vargas de Calataiud tingué per fer línia regular dels pobles de la vall del riu Perejiles:

Aquest model també fou projectat i produït com a autobús purament urbà. L'interior, els seients i les portes eren adaptats per aquest ús. La manifestació exterior més visible era el panell incrustat al sostre de la part davantera del vehicle que informava del servei o línia que prestava. Dos autobusos urbans Nazar que treballaren en els municipis de Sant Sebastià i València:

Autobús Nazar que fou de l'empresa Transports de Viatgers de Montcada (Travimo), de Montcada i Reixac, municipi industrial de la comarca del Vallès Occidental proper a Barcelona:

Els autobusos Nazar i Pegaso Comet amb carrosseria Zane que foren de Transports de Viatgers de Montcada (Travimo):

La emigració massiva interior i exterior que es produí a Espanya en la dècada de 1960, fenomen que ja s'havia manifestat tímidament en la segona meitat dels anys 1950, amb un gran desplaçament de la població resident en els pobles de l'interior de la península cap a les àrees industrials i països com França, Alemanya i Suïssa, causà un creixent demogràfic en els municipis d'acollida de la població immigrant. Nombroses comarques de l'interior d'Espanya que restaren pobrament habitades per la considerable pèrdua de població, no s'han pas pogut refer d'aquest tràngol. Un fenomen indeturable i irreversible causat per l'escàs avenir que la població tenia en els seus llocs d'origen.

La població assentada precipitadament en els municipis industrials que els acolliren, a la recerca d'unes condicions de vida més favorables i satisfactòries, tenia unes necessitats bàsiques com l'habitatge, l'escolarització, l'atenció sanitària i els desplaçaments. Atendre les necessitats fou una tasca ingent i complexa per causa dels pocs recursos econòmics i de personal que les administracions locals gestionaven. Per facilitar el desplaçament dels nous veïns els Ajuntaments aprovaren la creació d'un servei urbà de transports amb la fixació de les condicions del servei: línies, horaris i tarifes. La prestació del servei fou sotmesa a concessió administrativa: un particular o empresa explotava el servei, assumia els costos d'adquisició i manteniment dels vehicles i pagament dels salaris dels treballadors i percebia dels usuaris les tarifes fixades pels Ajuntaments.

La creació del servei urbà de transports en nombrosos municipis i l'increment de línies i freqüència de pas dels serveis en municipis que en tenien per atendre satisfactòriament el major nombre d'usuaris propicià, en els primers anys de la dècada de 1960, la demanda per les empreses i particulars que prestaven aquestes serveis d'autobusos urbans. Els constructors i carrossers, per atendre la demanda d'autobusos urbans suscitada, presentaren nous models i incorporaren millores en els models existents. 

Factorias Nápoles SA, amb l'ànim de participar en aquest mercat que creixia any rere any, presentà l'any 1963 un nou autobús urbà projectat pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio, el frontal del qual recollia, convenientment adaptat, la línia i elements de l'autocar Ocell Blau, una veritable obra mestra de l'empresari napolità establert a Saragossa. Aquest nou autobús, com el model anterior, usava el xassís i demés elements mecànics del camió Nazar de sis tones. 

Autobús urbà Nazar presentat l'any 1963, que suposà una millora considerable en comparació amb el model anterior:

Uns quants autobusos urbans Nazar que operaren en distints municipis en les dècades de 1960 i 1970. El primer, propietat de Transportes Urbanos SA (TUSA), treballà en el municipi de Badalona:

Autobús Nazar que féu el servei urbà a la ciutat de Valls:

Aquest autobús urbà, fotografiat pel senyor Pere González Esquerdo, feia la línia entre l'estació de tren i la ciutat de Blanes, comarca de la Selva:

Aquest autobús Nazar, propietat de Transportes Urbanos SA (TUSA) destinat a la línia 1 de Santa Coloma de Gramenet, només tenia dos llums davanters en lloc dels quatre que el model, d'acord amb la fotografia del catàleg, equipava de sèrie:

La compra per Barreiros Diesel SA de Factorias Nápoles SA l'any 1966 causà el cessament definitiu de la producció de vehicles Nazar. Però en Vincenzo Angelino Gervasio, que el 11 d'octubre de 1965 constituí a Saragossa Factorias Zane SA l'objecte social de la qual era la construcció i transformació de carrosseries, aprofità el disseny de l'autobús urbà Nazar que ell havia projectat, degudament modernitzat i actualitzat, per produir una carrosseria d'autobús urbà que oferí amb la marca Zane. 

Tres autobusos urbans carrossats per Factorias Zane SA que foren de la Hispano Llacunenese SA (Hillsa), Transports de Viatgers de Montcada (Travimo) i  Auto Transportes Urbanos de Pasajeros de Blanes:

L'any 1967 Factorias Zane SA presentà una nova carrosseria d'autobús urbà que substituïa l'anterior. El canvi més aparent, significatiu, era un nou frontal que incorporava una nova calandra més aparatosa i els llums posats  horitzontalment: 

Interior de l'autobús urbà produït per Factorias Zane SA:

Factorias Zane SA, igual com succeí amb Talleres Nápoles, tingué una activitat industrial de poca volada i durada. Un contrast acusat entre els objectius proposats, ambiciosos i irreals, i els magres resultats obtinguts. Foren indústries ofegades per les quantioses pèrdues econòmiques. Projectes ruïnosos que havien suscitat un gran interès per la creació d'ocupació i creació de riquesa estimada. El gener de 1967 Factorias Zane SA presentà un expedient de regulació d'ocupació que reduí gairebé la meitat de llur plantilla. Fou el preludi de l'extinció definitiva de l'activitat productiva succeïda poc temps després. Un segon fracàs estrepitós del senyor Vincenzo Angelino Gervasio.

En el proper articles abordarem els autobusos Nazar que hi hagué en algunes ciutats de Catalunya.

Més sobre el llum verd posterior que equipaven camions i autocars.

L'amic Joan Mercader ens ha enviat l'edició oficial del manual de circulació de vehicles de l'escola d'automobilisme de l'exèrcit publicada l'any 1970. En l'apartat de l'enllumenat dels vehicles que regula l'avançament informa que els vehicles amb càrregues superiors als tres-mil cinc-cents quilos, d'una amplada major de dos metres o una longitud superior als sis metres, i també els vehicles articulats i tractores, havien de dur a la part posterior esquerra un llum verd que s'encenia per indicar al vehicle posterior que havia advertit la seva presència i l'indicaria el moment òptim per practicar l'avançament. Si el conductor del vehicle gros percebia un perill o obstacle qualsevol que impedia la maniobra d'avançament del vehicle posterior ho advertia amb l'intermitent esquerre. Si era possible de fer l'avançament, ho indicava encenent l'intermitent dret o amb la mà. 

Portada del manual oficial de circulació d'automòbils publicada per l'escola d'automobilisme de l'exèrcit l'any 1970: 

Capítol que regula l'ús del llum verd posterior dels camions i autocars:

L'incompliment d'aquesta norma, de caràcter imperatiu i obligat compliment, estava tipificada com a infracció administrativa i habilitava a l'autoritat governativa per a la imposició d'un sanció econòmica.

Autocar Sava Austin amb una carrosseria construïda per Factorias Zane SA de Saragossa i retratat al parador de Caldes de Malavella, al peu de la carretera Nacional II. A l'esquerra hi duu el preceptiu llum verd:

Això del llum verd són coses d'aquells temps remots. L'estat de les carreteres i la poca potència dels motors dels vehicles grossos, que per força circulaven lentament, determinava unes relacions distintes entre els conductors. L'auxili d'un conductor d'un vehicle en pana o facilitar els avançaments en són una manifestació clara.

Notes biogràfiques d'en Vincenzo Angelino Gervasio, fundador de Nazar i Zane.

Un dels apartats més desconeguts de la història de l'automoció espanyola és la biografia dels principals protagonistes. En Miquel Mateu i Pla, propietari de la Hispano Suiza, és més conegut per la seva faceta política que no pas d'industrial -fou el primer batlle franquista de Barcelona l'any 1939. D'un enginyer de la vàlua i la categoria d'en Wifredo Ricart i Espina, màxim responsable de Pegaso en la dècada del 1940 i 1950, no hi ha encara una biografia completa publicada a l'abast dels afeccionats. Els apunts biogràfics d'en Ricart són escampats per internet. Sense dubte, aquest enginyer barceloní mereix un "homenot" a l'estil d'en Josep Pla.

L'Eduardo Barreiros, l'industrial espanyol del sector de l'automoció més important de la segona meitat del segle XX, disposa d'una completa i documentada biografia escrita per l'hispanista Hugh Thomas i publicada l'any 2007 per l'editorial Planeta, titulada "Barreiros: el motor de España". És curiós que hagi estat un conegut hispanista l'autor de la biografia d'aquest important industrial que va crear un imperi malgrat els entrebancs de l'Estat. Hi ha una altre biografia d'en Barreiros, més senzilla i a un preu més popular, obra d'uns autors espanyols.

Que editorial Planeta li hagi encarregat la gran biografia d'en Barreiros a en Hugh Thomas pel seu prestigi i reconeixement públic com a historiador, em sembla que palesa que a Espanya no hi ha encara historiadors especialitzats en el camp empresarial i industrial les obres dels quals hagi arribat als lectors interessats. Per contra, a Catalunya, tenim la figura d'en Francesc Cabana i Vancells, historiador de l'economia catalana amb una notable obra publicada que compren història econòmica, empresaris i industries.

La crònica d'avui vol recordar un industrial que va fabricar carrosseries, camions i autocars, en el trentè aniversari de seu decés. En Vincenzo Angelino Gervasio, segons l'esquela apareguda al diari ABC, de Madrid, va morir a Saragossa el 2 de juny de 1981. Malgrat que part de la informació d'aquest diari ha estat i és un mer libel amb uns objectius molt clars i precisos, crec que no cal malfiar-se'n de la informació mortuòria, bàsicament perquè la contracten els parents del difunt.

En Vincenzo Angelino Gervasio va nàixer a Nàpols l'any 1912. Apuntem els importants vincles històrics d'aquesta ciutat amb la corona catalano-aragonesa. A Itàlia, havia treballat a l'Alfa Romeo, on va fer l'aprenentatge. Va aterrar a Espanya en el contingent italià que va lluitar en la guerra civil espanyola al costat del general Franco i l'exercit feixista alçat contra la República espanyola.

Acabada la guerra civil va establir-se a Saragossa, en lloc de tornar a Itàlia, que al cap d'uns mesos lluitaria en la Segona Guerra Mundial juntament amb les potències de l'eix. L'any 1939 fabrica bicicletes a Nuez de Ebro, poble proper a Saragossa. L'any 1943, fa el salt a Saragossa, instal·lant-se a un local del carrer Perpetuo Socorro 3.

L'any 1944 és important en la trajectòria empresarial d'en Vincenzo Angelino. Fabrica la primera cabina de camió, que munta sobre un Studebaker. Home enginyós, dissenya, patenta i fabrica la "cabina única", un cabina de camió estàndard acoblable sobre qualsevol dels xassís dels camions que havia aleshores: Ford, Chevrolet, GMC, 3HC i Fiat.

A començaments de la dècada del 1950, es muda a unes naus del carrer Àvila 8-10. Ací fabrica les cabines amb llitera per als camions Seddon i Babcock, i les carrosseries d'autocars i autobusos. En els anys 1954-1957 fabrica les cabines úniques per als camions Seddon, Guy, Atkinson, Albion i Steyr, i ensems carrosseries metàl·liques per a autobusos urbans i interurbans, de gust italià.

A finals del 1950 continua la fabricació de cabines úniques i també emprèn la fabricació de sidecars muntables sobre qualsevol motocicleta. També es fabriquen cabines per als camions Barreiros i fins i tot alguna cabina per a Pegaso.

L'any 1960 es publica a la premsa els primers anuncis de Factorias Napoles oferint vehicles urbans i interurbans sota la marca Nazar. Aquests autocars i camions Nazar es fabricaven al carrer Àvila 8-10. Autocar Nazar equipat amb motor Perkins Hispania de l'empresa Atlas Expreso SA de Barcelona:



Un autocar Nazar i un Pegaso Monotral de l'empresa Almenara de Salt (Gironès):



Catàleg de l'autobus interurbà "Ocell blau", un disseny agosarat i bell:



Un dels primers camions Nazar fabricats, adquirit per l'empresa TRANSPORTS COTXARRERA de Gironella (Berguedà):



L'any 1963, Factorias Napoles va presentar suspensió de pagaments. Desconec les causes de la fallida de l'empresa. Suposo que hi havia diversos motius, tant de gestió com conjunturals. El principal creditor de l'empresa, la Caja de Ahorros y Monte de Piedad de Zaragoza, Aragón y Rioja -avui dia IBERCAJA- assumeix la gestió i transforma l'empresa en una societat anònima. En Vincenzo Angelino abandona Nazar.

En Vincenzo Angelino va conservar la propietat dels immobles del carrer Àvila 8-10. Sembla que separava el seu patriomoni personal del de les empreses que va crear i dirigir. La seva esposa, la Felisa Pueyo López, era una fidel col·laboradora en els projectes empresarials del seu marit.

Furgoneta Nazar matriculada l'any 1964:



L'any 1965, en Vincenzo Angelino constitueix Factorias Zane SA, ubicada al carrer Camelia de Saragossa. Fabrica carrosseries d'autobusos i autocars amb la marca Zane que munta principalment sobre xassís Sava. Els dissenys d'aquests vehicles, molt moderns en aquells anys, s'inspira clarament en les carrosseries italianes, principalment d'Orlandi. També va tenir la ocurrència de voler fabricar cotxes.

A finals dels anys 1960, Factorias Zane SA també va patir problemes econòmics, havent de procedir a acomidaments de personal. Autocar Sava carrossat per Zane, de l'empresa Olivet de Banyoles, fotografiat al parador de Caldes, al peu de la Nacional II:



Extraordinari carrossat Zane sobre un xassís Sava, de l'empresa Olivet:







En Joan Brugués i Prat va tractar personalment a en Vincenzo Angelino. Van dinar plegats quan Factorias Zane SA va lliurar-li un Sava carrossat. El recorda com un home amb molta empenta i il·lusionat amb els seus projectes empresarials.

La vida d'aquest home és realment apassionant, novelesca. Va viure en uns anys molt convulsos a tota Europa, i va crear i impulsar diverses iniciatives empresarials en el sector de l'automoció que cal recordar perquè formen part de la història industrial espanyola. A veure si ben aviat es publica un llibre que reculli les empreses i vehicles del napolità Vincenzo Angelino Gervasio.

Els apunts biogràfics d'en Vincenzo Angelino els he manllevat d'en Rafael Reyna, qui ha fet una recerca exhaustiva i detallada sobre Nazar i els vehicles fabricats per aquest italià establert a Saragossa.

Catàleg de les carrosseries de FACTORIAS ZANE SA de Saragossa: gentilesa del senyor Joan Brugués.

Avui dia de Sant Esteve, festivitat molt celebrada a Catalunya, amb el desig de que gaudiu d'unes bones festes nadalenques us presentem gràcies a la generositat del senyor Joan Brugués i Prat, propietari de l'empresa AUTOCARS BRUGUES OLIVET SA, de Banyoles (Pla de l'Estany), i fundador de GIRONABUS SA, de Salt (Gironès), un catàleg complert de les carrosseries que fabricava FACTORIAS ZANE SA, de Saragossa, durant la segona meitat dels anys 1960.

FACTORIAS ZANE SA fou creada pel senyor Vincenzo Angelino Gervasio, després d'abandonar la gerència de FACTORIAS NÁPOLES SA, empresa fabricant dels camions, autocars i furgonetes NAZAR, quan l'any 1963 se'n va fer càrrec LA CAJA DE AHORROS DE ARAGÓN degut als greus problemes econòmics que patia NAZAR, nomenant com a gerent el reconegut economista José Ramón Lasuen Sancho.

Aquesta empresa carrossera aprofitava la gran experiència acumulada pel senyor Angelino com a dissenyador i carrosser d'autocars i camions, activitat que ja havia iniciat en els anys 1940 patentant una cabina de camió muntable sobre els malmesos camions que circulaven després de la guerra civil.

En aquest full publicitari hi ha una vista aèria de les instal·lacions encara en construcció que ocupava FACTORIAS ZANE SA, al carrer Camelia del barri de Valdifierro de Saragossa, amb una superfície de 22.000 m2, especificant que fabricaven tant carrosseries normals com carrosseries autoportants amb xassís incorporat.

El segon document que m'ha lliurat el senyor Brugués és un full on aquesta empresa ofereix com a alternativa a la compra d'un autocar nou, la transformació d'un autocar usat en un modern autocar amb motor al darrera, amb un estalvi d'un 50%, segons els números de FACTORIAS ZANE SA.

El document més interessant que el senyor Joan Brugués conserva de FACTORIAS ZANE SA és un catàleg de les diverses carrosseries que aquesta empresa oferia l'any 1967:

Esquema de la carrosseria prefabricada, de l'autobastidor de la carrosseria autoportant i peces que l'integraven:

Sembla que el senyor Vincenzo Angelino va acabar la seva activitat industrial de la mateixa manera que l'havia iniciada: carrossant autocars i refent carrosseries d'autocars vells.

A Catalunya, sabem que OLIVETRANS SA de Banyoles va tenir uns quants autocars SAVA-AUSTIN carrossats per FACTORIAS ZANE SA, un dels quals era el model de gran luxe amb un disseny de línies arrodonides i de gran bellesa on hi destacava la gran superfície de vidres que tenia. També la companyia LA HISPANO IGUALADINA SA va tenir un Rubel equipat amb un motor Perkins Hispania i carrossat per FACTORIAS ZANE SA.

El senyor Josep Vert i Planas, fill de Torroella de Montgrí, municipi de la comarca del Baix Empordà, era un gran coneixedor de les carrosseries per experiència professional i de les tartanes per tradició familiar; un cop jubilat va escriure una trilogia sobre les carrosseries amb un repàs dels principals fabricants de les comarques gironines, com AYATS, BEULAS o NOGE.

Crec que la important indústria d'automoció que hi ha hagut i encara hi ha a Saragossa justifica amb escreix la publicació d'un llibre que recollís la història i principals productes de carrossers com LERMA AUTOBASTIDORES INDUSTRIALES, ICARSA, NAZAR, CISCAR, ZANE, VANHOLL i HISPANO CARROCERA, entre d'altres. L'absència d'una publicació d'aquesta mena talment com el treball del senyor Vert amb els carrossers gironins, palesa la poca consideració que el patrimoni industrial suscita entre les Administracions, institucions i empreses implicades.

Vull agrair l'amabilitat i generositat del senyor Brugués difonent un document prou interessant, que en aquestes dates tan assenyalades esdevé tot un regal per als afeccionats a l'automoció, referit a una empresa que no ha tingut pas la reconeixença que li pertoca atès que llurs dissenys foren capdavanters al seu temps i van prefigurar les carrosseries d'autobusos i autocars dels anys 1970.