La recuperació de dos petits camions Nazar B i C a Girona i Tarragona.

Avui dimecres ha estat un dia rodó. Un esdeveniment que esperàvem des de feia temps s'ha fet realitat. Ahir al matí, des d'Astúries, vingué cap a Girona una tractora Iveco arrossegant una góndola amb un encàrrec específic, singular. Recollir dos petits camions Nazar i transportar-los fins al lloc d'origen. Tal dit tal fet. A primera hora del matí la tractora Iveco, ocupada per dos conductors, era en una masia de Sant Gregori, municipi de la comarca del Gironès, per recollir un camió Nazar C que fou d'en Narcís Costa Martí, constructor d'obres. Equipa un bolquet construït per Carrosseries Fluvià de Girona. 

Fotografies que recullen la carregada del Nazar C des d'un cobert fins a la góndola, una labor que no ha estat fàcil tal com s'acredita amb les imatges: 

L'estat que presenta aquest camió, amb tots els vidres, inclosos els dels llums davanters, trencats i desapareguts, és absolutament terrible, depriment. Hi ha molta feina a fer amb un cost econòmic considerable. 

Carregat el Nazar C a la masia de Sant Gregori, la tractora Iveco ha marxat cap a la nau que l'empresa Aragonès Transports SA té al grandiós, inacabable polígon industrial de Constantí. Allà ha recollit un Nazar B amb la cabina engrandida que fou del senyor Benito Gil de Cambril. El camió, que ha passat més de vint any al ras, és una pura ruïna. La desaparició de la calandra del radiador i de la visera frontal, la implantació d'uns llums més moderns i d'un eix davanter procedent d'un camió Avia, aguditzen la sensació de desferra. Tanmateix és un vehicle ben interessant car és la única unitat conservada actualment que munta l'estrep d'accés a la part davantera del pas de roda, fet que acredita que fou una de les primeres unitat d'aquest model produïdes pel constructor saragossà.

Carregada del Nazar B que fou del senyor Gil al pati de la nau que Aragonès Transports SA té al municipi de Constantí: 

Els dos camions Nazar, recollits avui dimecres, cara a cara:

Ens congratulem d'aquesta extraordinària notícia que confirma la preservació, a càrrec d'un col·leccionista asturià, de dues unitats produïdes per Factorias Nápoles SA els anys 1963 i 1965, equipats amb els populars motors Perkins Hispania que tan bon rendiment proporcionaven.

El llibre "Catalunya" d'en Josep Pla publicat per l'editorial Destino l'any 1961: recull d'imatges (i II).

Prosseguim amb l'exposició de les fotografies seleccionades que conté el llibre Cataluña, escrit per en Josep Pla i publicat per l'editorial Destino l'any 1961.

La primera fotografia és una porció del plànol de la Catalunya Central en què l'il·lustrador hi dibuixà, a La Panadella, un camió Pegaso -no cal tenir gaire imaginació per identificar la marca car era la única empresa que aleshores fabricava camions i autocars amb cara i ulls- al costat d'un senyor, el conductor, entaulat bevent d'un porró un glop de vi mentre sosté amb l'altre mà una forquilla. Una il·lustració exacta de la raó de ser de la Panadella en els anys 1950 i 1960: lloc de parada i fonda quasi obligada. La lentitud dels viatges per carretera aquells anys requeria d'aturades freqüents:

Unes voltes dins el nucli antic d'Artesa de Segre, autèntic nus de comunicacions, tenia una utilitat precisa: aixoplugar els carros: 

A principis dels anys 1960, a Organyà s'usaven cavalls i muls com animals de bast. L'assentament de la motorització i l'arraconament definitiu dels animals de càrrega es produí a poc a poc en el curs d'aquella dècada prodigiosa:

Els fèrtils prats que envolten La Seu d'Urgell, per un discorre el Segre, conforma un paisatge d'una bellesa que convida a la tranquil·litat. Un carro circula per una carretera propera a la Seu d'Urgell:

La ciutat de Lleida, amb uns soldats drets i uns vilatans fent-la petar al costat de la parada d'una línia regular d'autobusos on hi ha aturat un autocar devastat:

Imatge decrèpita que oferien a vol d'ocell la major de ciutats catalanes d'una certa importància a principis dels anys 1960:

El Penedès. Un carro transporta els semals plens de raïm recollit de les vinyes. Comença la verema, una activitat que s'allarga des de finals de l'estiu fins a les acaballes del mes d'octubre:

Una tartana i un carro aturats davant d'una porta monumental de la vila emmurallada de Montblanc. La gent de Barcelona, en general, es refractària a desplaçar-se fins a les comarques de Tarragona i de les terres de l'Ebre: 

Un pagès es desplaça amb un ruc per la conca de Barberà, un paisatge sec i àrid: 

A la carretera general que travessa la vila de Prades, amb els seus murs de color vermell intens, hi circulava un carro solitari. Carros, carros i més carros: 

Quatre carros en una població interior de la província de Tarragona. Els vehicles a motor encara no formaven part de la vida quotidiana dels pobles i les poblacions petites:



Transports del raïm en semals fins a la cooperativa, activitat que es feia aleshores en carros:

Automòbils estrangers fotografiats en una pineda de El Prat del Llobregat. La comparació entre el parc automobilístic del país, irrisori, i de la resta de països europeus, era feridor: 

El poble del Garraf, a mig camí de Sitges i Castelldefels, i proper a la ciutat de Barcelona, que disposa d'una estació de tren, té una bellesa extraordinària: 

Un carro passa al costat de la Torre dels Escipions, a prop de Tarragona. Sobta el gran nombre de carros que hi havia al país a principis dels anys 1960: 

La ciutat de Reus, amb l'estàtua eqüestre del general Prim, era aquells anys un centre industrial i comercial de gran importància:

Una motocicleta Ossa i un camió de càrregues generals retratats al centre de Reus:

En el proper article exposarem el recull fotogràfic del llibre Guia de Catalunya, publicat per Destino l'any 1971, successivament reeditat en el curs dels anys 1970, que constitueix la versió original pensada i escrita en català per en Josep Pla d'aquest llibre. Els canvis produïts en el sector de l'automoció en el termini de deu anys foren apreciables. 

Els camions d'Olis Sabater de Reus (Baix Camp)

Reus, capital del Baix Camp, ha estat una ciutat amb empenta i dinamisme. Ja en el segle XVIII hi havia una important indústria tèxtil i d'aiguardents, a més de la producció agrícola pròpia del camp de Tarragona. Una de les indústries més notables en la fabricació d'olis, a Reus, fou Can Sabater.

L'orígen de l'empresa OLIS SABATER es remunta l'any 1820, quan l'Antoni Esteve i Esteve funda l’empresa que es dedicava al comerç d’ametlles, avellanes, pinyons, aiguardents, vins i olis. Aquests conreus sempre han tingut molta importància i anomenada al camp de Tarragona.

Cap al 1830-40, Can Sabater només es comptabilitzaven els mistos, degut a que eren els arrendataris del monopoli del govern. També feien de banquers, a compte de la collita. En aquests anys, a més, s’especialitzen només en fruïts secs i olis, i aviat abandonen el negoci de la banca.

Durant la segona meitat del segle XIX, la casa d'olis Sabater s'anomena Vídua de Esteve. Més endavant, la casa va canviant de nom: Vídua i fills d’Antonio Esteve, Esteve Grau i companyia, Esteve Sabater i companyia, Josep Sabater Roig, i Antoni Sabater Esteve i companyia.

En les importacions d'avellanes al port de Tarragona a finals del segle XIX i començaments del segle XX, una de les coses típiques era la corrua que es formava en descarregar el vaixell durant hores. Les avellanes s’arreglaven, es netejaven i s’assecaven, directament.

En la dècada del 1880, Can Sabater es dedica a l’oli i figues de Fraga (Baix Cinca), i durant una temporada també entra en el negoci al safrà. Així mateix disposen de trencadors d’ametlles i molí d’oli a les Borges Blanques (Garrigues).

Vers l'any 1890, en Josep Sabater Roig construeix un magatzem d’oli al mas d’Alcolea, conegut com el “mas de l’oli”. Hi produeix oli i sabó de Reus emprant unes calderes d’entre 8.000-10.000 litres. També va ser dels primers a fabricar sabó per a les màquines de rentar -sabó tallat en escames molt fines-, però, amb l’aparició dels detergents, ha d'abandonar aquest negoci. En la producció d'olis es barrejava l'oli de les Borges Blanques amb el d’Alcanyís, per rebaixar-li el grau.

A començaments del segle XX, Can Sabater obre una delegació a l'Argentina, en la qual ven oli enllaunat amb ferro molt gruixut, comercialitzat sota la marca pròpia i patentada "Guaraní".

OLIS SABATER foren capdavanters a vendre oli envasat en ampolles que anaven a buscar prop del mercat del Born de Barcelona. El seu prestigi internacional va impulsar-ne les exportacions, sent els principals mercats a l'Argentina, Brasil, Cuba (on va arribar ser la segona marca més venuda), i els Estats Units.

El gran impuls d'OLIS SABATER s'assoleix en els anys 1920 i 1930 sota la direcció d'en Josep Sabater i Roig, i llur fill l'Antoni Sabater i Esteve. A començaments dels anys 1920, en Josep Sabater va comprar un camió Berliet, importat de França, per a atendre els transports de l'empresa. Tres fotografies d'aquest Berliet carregat de caixes d'oli fotografiat a Reus:

Amb l'esclat de la guerra civil el juliol de l'any 1936, aquest camió Berliet fou desmuntat per a evitar-ne llur requisament, i es va amagar baix d’un pou. Un cop acabada la guerra civil, es van recuperar les peces del pou, es va tornar a muntar i va funcionar durant la dècada del 1940 i 1950.

L'Antoni Sabater i Esteve (1899-1978), representant d'una important nissaga molt vinculada a l'activitat industrial de producció d'oli, era conegut com en "Sabater de l'oli". De jove va militar a la Lliga Regionalista, L'any 1939, un cop acabada la guerra civil va retornar a Reus, presidint la Mútua Reddis i finançant gràcies a llur mecenatge la reconstrucció de diverses esglésies destruïdes durant la guerra, com el Santuari de Misericòrdia, de gran devoció popular a Reus. Durant la dècada del 1940 va presidir el Reus Esportiu, i va crear la secció de hoquei sobre patins.

En els anys més difícils de la immediata postguerra, i per la intervenció i planificació de l'Estat en l'activitat econòmica, és van haver de construir uns molins per a la fabricació d'oli de llavor d’albercoc, els quals, també produïen fraudulentment oli d’ametlla i avellana. Eren solucions imaginatives per a superar uns anys molt complexes i poder reemprendre l'activitat industrial malgrat els impediments i traves de les autoritats de l'època.

Durant els anys 1940 no hi havia gaire corrent elèctrica. Es disposava d'un grup electrògen de la marca Hispano Suïssa per a produir electricitat. Hi ha l'anècdota que l'Antoni Sabater Esteve, amoïnat per l'absència d'electricitat, va tenir la pensada d'usar un motor d'un vaixell de pesca per a produir corrent: es va arreglar i collar a terra, però la vibració el va fer desfer i va començar a botar i saltar pel mig del pati.

Cal lamentar un succés ocorregut l'any 1944. La màquina més gran de trencar avellanes es va destruir en un incendi. El magatzem era ple degut a que s’havia de fer un embarcament l’endemà. El fum es veia de lluny. L’incendi va trigar setmanes a apagar-se, degut a la brasa que feien els fruits secs.

Un cop represa l'activitat industrial a mitjans dels anys 1950, quan es refinava, tot Reus feia olor d’oli. En aquells anys i en la dècada de 1960 es produïen més de 500.000 pots. Una producció molt important aleshores. A finals de la dècada del 1950, l'Antoni Sabater compra un camió Austin per a substituir el vell Berliet. En aquesta fotografia hi ha part de la família Sabater en la caixa del camió Austin amb el tap obert. A l'esquerra, assegut, el senyor Antoni Sabater:

La maquinària que usava Can Sabater era fabricada per INDÚSTRIES JOAN BUSQUETS CRUSAT SA, també de Reus. Atesa l'estreta relació comercial entre ambdues empreses, hi havia un acord en virtut del qual la maquinària de tancar llaunes i trencar avellanes, primer les venia a Cal Sabater, i allí es feien les innovacions i proves. Un cop superat el control de qualitat i el banc de proves d'aquesta maquinària a OLIS SABATER, s'iniciava la comercialització a la resta de clients.

Des del seu fundador, sempre hi ha hagut un descendent directe de la família Sabater a la Cambra de Comerç de Reus.

Des d'ací volem agrair molt especialment a les germanes Sabater, les dades d'aquesta important empresa i la recerca de les fotografies dels camions que van tenir, les quals són d'un gran interès històric per als afeccionats a l'automoció industrial.