Viejas Máquinas en viejas manos: el llibre escrit pel senyor Alberto F. Puerta relatiu a llurs poves de camions clàssics espanyols i estrangers. Recopilació de trenta anys de feina.

El nom d'Alberto F. Puerta, per qualsevol persona que tingui curiositat sobre el món dels camions forçosament li ha ser familiar. Sempre ha manifestat un viu interès pel transport i els camions, interès potser vinculat al fet que és asturià, una terra on la passió pels ferros és ben viva i intensa. L'interès pels camions fou un fet decisiu en la seva vida: treballà de transportista carretejant mercaderies amunt i avall conduint Pegasos i Barreiros.

Amb la irrupció en el mercat espanyol de les primeres revistes sobre el transport, en la segona meitat dels anys 1980, seguint la petja de revistes europees semblants, fou un dels primers provadors espanyols dels camions que produïen els fabricants europeus. Per fer aquest treball, en el qual ha tingut un gran reconeixement per llur acreditada professionalitat, jugà un paper principal la seva experiència en la conducció de camions arreu d'Espanya i la resta de països europeus, la seva facilitat natural per cultivar amistats i un bon domini d'idiomes, principalment, l'anglès.

L'Alberto F. Puerta és un home cultivat. Ha aprofitant una part de les seves hores lliures per llegir escriptors i poetes castellans. En una ocasió, a Alcarràs, li comentà a en Claudi Herguido que estava de pas i marxava a visitar la tomba del poeta Machado enterrat a Cotlliure, al Rosselló, parada d'un viatge més llarg per països europeus. El senyor Herguido, que és un bon amic seu, li regalà el llibre d'en Josep Maria Espinàs Combat de Nit, un dietari d'un viatge a bord d'un camió Pegaso 140 dièsel l'any 1959 des de Barcelona a Valladolid, en l'edició original en català, idioma que entén perfectament. En un país on, en general, impera un monolingüisme recalcitrant, tal actitud és admirable i poc corrent.

Els senyors Luis Alberto Garrido Sanz, Alberto F. Puerta i Claudi Herguido, a Alcarràs, davant dels quatre camions restaurats pel Claudi i llur germà Eduard:



En el curs dels últims anys, l'Alberto F. Puerta s'ha fet un fart de viatjar per tots els països de la Unió Europea provant camions. Tal activitat li ha proporcionat, a causa del seu caràcter, un gran rendiment personal. Ha estat afortunat en poder treballar en la matèria per la qual hi té autèntica devoció: el sector del transport i els camions de totes les èpoques i nacionalitats.

El senyor Alberto F. Puerta, acompanyat d'en Claudi Herguido, en Luis Alberto Garrido Sanz i un responsable del constructor holandès, a Medina del Campo, provant una tractora Daf:

D'esquerra a dreta: el responsable de DAF, en Luis Alberto Garrido Sanz, l'Alberto F. Puerta i en Claudi Herguido:

Paral·lelament a les proves de camions nous, també ha trobat temps per provar camions que han circulat per les carreteres espanyoles, de fabricació autòctona i importats de l'estranger. A Alcarràs provà el Barreiros Azor i el Sava Berliet que en Claudi i l'Eduard Herguido restauraren fa uns anys: 

Fruit de la seva generositat proverbial, l'Alberto F. Puerta publica, en un llibre d'edició privada titulat Viejas Máquinas en viejas manos, les proves fetes, en el curs dels darrers trenta anys, a vint camions clàssics, acompanyat de llurs dades tècniques. El llibre, de tapa dura, en castellà, serà una sèrie limitada d'acord amb les comades dels interessats. Conté vehicles de la major part de fabricants espanyols com Hispano-Suiza, Barreiros, Pegaso, Avia, Dodge, Sava, Ebro i també alguns d'estrangers amb una forta implantació com Volvo, Mercedes-Benz, DAF, Berliet, AEC, Austin, Ddoge i Renault. També incorpora les proves fetes al Barreiros Azor i al Sava-Berliet restaurats pels senyors Herguido. El llibre, amb un preu de trenta-cinc euros, es pot sol·licitar per correu electrònic.

Portada del llibre que publica el Sr Puerta:

El llibre inclou la prova d'un camió Nazar B de set tones que fou d'un firaire de Jaen i que un col·leccionista asturià ha restaurant mantenint els elements originals. És una de les novetats del llibre ja que no s'havia pas publicat cap prova de cap dels vehicles que Nazar produí. I el model escollit, un Super 7, és un dels més reeixits que produí el constructor aragonès:

Dues consideracions finals: atès l'interès que el llibre presenta, potser s'hauria pogut plantejar un apèndix en anglès de la part escrita per facilitar-ne la difusió a interessats estrangers. I si l'Alberto F. Puerta té ganes i temps, podria fer-ne un altre relatiu a més models construïts per empreses espanyoles. N'hi ha un grapat de camions susceptibles de ser provats i valorats: Ebros de la sèrie D, E, M i P; més Barreiros i Pegasos; Sava SH i 415-515; Avia 6000 i 7000; i per descomptat, els singulars Nazars, com el que posseeix el senyor Castells, fotografiat al costat del Ford del senyor Vallcorba. En la fotografia, drets, el senyor Jordi Fluriach, transportista jubilat del poble de El Masnou, el senyor Ramon Manonellas i el senyor Joan Vallcorba Pomier: 

Atès que el llibre és una edició limitada a les peticions rebudes, creiem que val més no badar i adquirir-lo ja que el seu contingut ha de ser apreciable a conseqüència del seu autor, un provador professional que té un prestigi acreditat.

Catalunya Visió de l'editorial Taber de Barcelona (II).

El tercer volum de Catalunya Visió aborda les comarques de l'Alt Urgell, Cerdanya, la Catalunya Nord i Andorra, el país del Pirineus, l'únic territori de parla catalana plenament sobirà. Portada del llibre amb un poblet típicament pirinenc, arrapat en el pendent d'una muntanya i amb el campanar de l'església romànica ocupant-hi en lloc preeminent:  

Un Ebro D55 amb llur remolc circulant per un paisatge completament nevat de la Cerdanya:

La vivacitat comercial que presentava Andorra, a finals dels anys 1960 i principis de 1970, respecte del comerç català era aclaparadora. Les classes mitjanes del país frisaven per escapar-se a Andorra, sortir del clos resclosit i pudent imposat per la dictadura del general Franco, respirar aires fresquívols i renovats, i proveir-se d'articles preuats com xocolata, mantega, formatges, roba, rellotges, ràdios  i altres articles de consum. Un Opel aparcat davant d'una botiga atapeïda de productes locals: 

Els vehicles dipositats en un desballestament d'Andorra reflecteix el parc mòbil andorrà a finals dels anys 1960. Quina diferència amb el parc automobilístic espanyol que hi havia aleshores. Els andorrans, lliurement i sense restriccions de cap mena, podien adquirir qualsevol vehicle europeu. Aquesta possibilitat a Espanya era una quimera per al ciutadà corrent que s'havia de conformar amb els vehicles produïts a les fàbriques espanyoles. Uns pocs privilegiats dotats d'un alt poder adquisitiu podien adquirir vehicles d'importació. Per raons geogràfiques, la proximitat a França afavoria la importació i matriculació a Andorra de vehicles francesos:   

Aquells anys Andorra oferia un comerç molt ben assortit en tota classe de productes procedents d'arreu dels països europeus a uns preus força competitius i una amplia oferta de pistes d'esquí i altres esports d'hivern que atreia un gran nombre de francesos, catalans i espanyols delerosos de consumir els cobejats articles i productes que allà tenien a l'abast:

Aquesta furgoneta Volkswagen, comuna a Andorra, era molt difícil veure-la a Barcelona a finals dels anys 1960.

Circulació que presentava un dels carrers principals d'Andorra la Vella. En primer terme, un microbús Mercedes Benz que cobria la línia regular entre Andorra la Vella i Escaldes:

El creixement econòmic d'Andorra, arran dels anys 1960, pivotà sobre el comerç, els serveis bancaris i els esports d'hivern. Una retrac carregada de turistes:

Greus problemes d'aparcament es produïen a finals dels anys 1960 en alguns punts concrets del Pirineu: 

En contrast amb Andorra, la calma presidia la vida i les activitats diàries en els pobles del país. No hi havia tanta riquesa, benestar i consum a l'abast, però s'hi guanyava en tranquil·litat i qualitat de vida. Una petita plaça amb dos dels cotxes comuns en els anys 1960, un Renault Gordini i un Seat 1400:

Les feines de camp es mecanitzaven de mica en mica. La introducció del tractor en el camp català fou una veritable revolució. Un pagès carregant garbes a un remolc:

El cinquè volum s'endinsava en algunes de les comarques més belles de Catalunya, l'Empordà, la Garrotxa, La Selva i el Gironès:

Un Seat 1400 aparcat al costat d'unes muralles d'un poble de la Catalunya vella: 



Un tractor segant un camp:

Un altre tractor aparcat dins d'una església força desgavellada. Una imatge, relativament habituals aquells anys:

Imatge quotidiana d'una ciutat d'un cert pes que disposava d'autobusos urbans. Aparcats, dos cotxes propis d'aquella dècada prodigiosa, en Renault Gordini produït per Fasa a Valladolid i un Seat 1500, de color fosc, fabricat a la planta de la Zona Franca de Barcelona:

Continuarà.

El Pegaso 3041 de Llenyes i carbons J. Carreras de la ciutat de Girona.

Per guanyar quota de mercat ENASA va produir al començament camions per transports generals. Els primers models eren vehicles polivalents malgrat llur concepció per transitar per carretera. La poca oferta que hi havia aquells anys de models nous i la impossibilitat d'importar camions de l'estranger propiciava que els Pegasos cobrissin labors forestals i treballs d'obres públiques.  

A mitjans dels anys 1960, i per la ferotge competència que Barreiros planteja a Pegaso, els responsables de ENASA decideixen de produir una gamma de camions destinada a atendre el gremi  dels constructors i les empreses d'obres públiques. Sorgeixen els dúmpers. Paral·lelament van desenvolupar una gamma de camions 4x4 per a labors específiques. Els cossos de bombers van adquirir molts Pegasos 3041, un camió de poc tonatge dotat amb la cabina del Comet i d'una gran aptitud per transitar per tota mena de terrenys. Alguns d'aquests camions, pocs, els compraren particulars i empreses. 

N'és una mostra de la fiabilitat d'aquests camions el fet que transcorreguts més de trenta anys del cessament de la seva fabricació, encara algunes unitats estiguin en actiu. Disposaven d'un motor dièsel d'acreditada eficàcia. Fins no fa gaires anys, el cos de bombers de la Generalitat de Catalunya en tenia una bona flota. Amb la renovació del parc mòbil, alguns han anat a parar a les agrupacions de voluntaris de defensa forestal que hi ha escampades pel país.   

A finals d'agost, de tornada d'un dia de compres a Andorra la Vella, una obligació pròpia de qualsevol relació matrimonial que imposa la respectiva dona, vàrem tenir ocasió de fotografiar un camió Pegaso 3041 equipat amb un bolquet. Aquest camió, que té tracció a les quatre rodes, és d'una empresa d'obres públiques de La Molina que treballa principalment en el manteniment de les pistes d'esquí d'aquests vessants. El camió, que arrenca i funciona, com s'aprecia en les fotografies no està en actiu. Volem agrair l'amabilitat amb què varen tractar-nos els treballadors de l'empresa. 

El Pegaso aparcat al costat d'unes màquines d'obra pública a La Molina: 

Detall del mecanisme de tracció que munta aquest model produït per Pegaso:

El Pegaso 3041 que conserva aquesta empresa d'obres públiques de la Cerdanya va fer-me present un altre Pegaso 3041, encara en actiu, d'un transportista de Girona, el senyor Carreras, dedicat a traginar llenyes i carbons. 

Els antics transportistes gironins, tots ells jubilats, recorden quan el senyor Carreras -que sempre s'ha dedicat a anar a bosc i traginar llenya- va començar amb un camió nord-americà reconstruït com bonament es podia aquells anys. Era un Ford o un Chevrolet, de morro, amb diferencial Timken i apedaçat de pertot arreu amb peces diverses. En aquells anys el costum era de proveir-se de peces de tota classe als ferrovellers de Perpinyà i dels pobles del voltant. La capital del Rosselló no és pas gaire lluny de Girona. I els ferrovellers rossellonesos tenien moltes peces de vehicles nord-americans procedents de la Segona Guerra Mundial i del Pla Marshall. 

Després d'aquest camió, el senyor Carreras va comprar el primer Pegaso, un 1100, que muntava un motor de quatre cilindres. Per recollir la llenya del bosc va instal·lar-l'hi una grua. El Pegaso 1100, un camió molt sorollós i poc potent, va substituir-lo per un Pegaso 3041 que conserva immaculadament; la grua és la mateixa que muntava el Pegaso 1100.

Fotografies del Pegaso 3041 del senyor Carreras:

El senyor Carreras és molt pulcre. Si el camió rep un petit cop o bony, d'immediat el porta al taller Auto Rallye de Sarrià de Ter per reparar-li la planxa i repassar-li les lletres de la porta a mà amb pinzell. 

El senyor Carreras havia tingut un magatzem al barri de Vista Alegre de Girona, a tocar de l'antic camp de Futbol del Girona. Avui dia disposa d'un magatzem de carbó al barri de Campdorà. Li porten el carbó amb camions tràilers i ell el reparteix entre els seus clients amb el seu Pegaso 3041, un vehicle que mereix ser conservat.

Transports Padrosa SA: les exportacions i la internacionalització.

Ben aviat, a principis dels anys 1950 en Pere Padrosa i Simon, propietari de Transports Padrosa, comença els transports a l'estranger. Consistia en l'exportació de productes agrícoles espanyols a la resta de països europeus com el vi i l'oli d'oliva, dos productes molt apreciats. Un dels clients de l'empresa, Almacenes Palomer de Girona comprava oli d'oliva a Andalusia que facturava cap a Europa amb els camions Pegaso 140 amb remolc de can Padrosa. També traginaven vi espanyol cap a l'estranger. Un Pegaso 140 amb un semiremolc retratat l'any 1955 amb destí a Brussel·les carregat de vi espanyol:

Per atendre els transports internacionals que li encomanava Fernando Roqué SA, una agència de duanes de Barcelona que tenia delegacions arreu de l'estat espanyol i a Cervera de la Marenda, i corresponsals a d'altres països europeus, disposava als anys 1960 d'una flota de camions Pegaso 1065 amb remolc carrossats amb caixes per transports especials. Un dels Pegasos 1065 Europa que treballava per Fernando Roqué SA:

Anunci publicat al diari La Vanguardia del servei Eurogrup que oferia l'agència de duanes Fernando Roqué SA per despatxar en una duana a l'estació de tren de la Sagrera, a Barcelona, les mercaderies que s’exportaven a la resta de països de l’Europa continental pel pas fronterer de Portbou: 

Un camió Pegaso de Fernando Roqué SA fotografiat pel senyor Xavier Castells; al seu darrere, un Pegaso de Transports Castells del barri del Bon Pastor de Barcelona:

Les exportacions de mercaderies per carretera en camions tenia als anys 1960 un competència molt forta, el ferrocarril. Aquest fet no va desanimar els responsables de Transports Padrosa SA que van ampliar la flota de camions pel transport internacional. Una decisió encertada atès que el temps va revelar que el transport de mercaderies en camions era més competitiu que en tren. Transports Padrosa SA també traginava béns, maquinària i vehicles importats per empreses espanyoles que arribaven en tren a l'estació del Voló-El Pertús. 

Camió Pegaso que traginava tractors txecs Zeta carregats a l'estació de tren del Voló-El Pertús, al Vallespir, fotografiat a Figueres abans d'emprendre la distribució d'aquests tractors als concessionaris i representants que hi havia arreu d'Espanya:

Per superar les restriccions de permisos internacionals que autoritzava el pas dels camions arreu de les fronteres europees causat perquè Espanya no pertanyia a a la Comunitat Econòmica Europea, Transports Padrosa SA va constituir l'any 1969 una empresa domiciliada a Perpinyà, la capital del Rosselló, amb vint-i-cinc tractores. Fou nomenada gerent de l'empresa la senyora Margarita Pierre i Mallol, esposa d'en Pere Padrosa i Puignau, amb nacionalitat francesa perquè els seus pares, comerciants d'espardenyes amb un establiment al carrer Nou de Figueres, procedien de Costoja, al Vallespir. Una tractora Magirus Deutz amb un semiremolc de l'empresa TRANSPORTS PADROSA de Perpinyà:

Amb l'ingrés de l'estat espanyol a la Comunitat Econòmica Europea, Transports Padrosa disposava de delegacions a varis països europeus. Una decisió adoptada pels criteris de proximitat, rapidesa i eficàcia en el compliment dels serveis amb els seus clients principals. Alguns camions de l'empresa eren matriculats en aquests països europeus. La greu crisi econòmica que afecta amb desigual intensitat els països integrats a la Unió Europea ha replantejat aquesta política empresarial. 

Actualment Transports Padrosa ha constituït a Urugai la societat Lapalmir SA que té per objecte la prestació de serveis de grues i transports especials. Les perspectives que presenta Uruguai i els altres països limítrofs són optimistes. Hi ha moltes coses per fer, una situació semblant a l'Espanya dels anys 1950. Catàleg del model JAC 336, fabricat per JAC MOTORS a Xina, semblant al Scania: 

Dues fotografies d'un camió JAC xinès, de tres eixos, amb ploma i caixa que té Lapalmir SA, l'empresa del grup Padrosa a l'Urugai especialitzada en serveis especials i grues:

Ben aviat Transports Padrosa va fer transports internacionals. També van obrir delegacions a d'altres països europeus. Sota l'impuls d'aquest tarannà, manifestat a principis dels anys 1950, ara també treballen a l'Uruguai. És el que fan en aquests moments moltes petites i mitjanes empreses catalanes i valencianes. Amb aquest article acabem la sèrie de cròniques dedicades a Transports Padrosa, les quals ha estat possibles per la gentilesa i amabilitat del senyor Pere Padrosa i Puignau.

La Cirila de Transports Padrosa de Llers (Alt Empordà).

Sobre un camió Opel Blitz comprat pel senyor Pere Padrosa en un desballestament de San Martin de la Vega, a prop de Madrid, on hi anaven a espetegar i encara hi van a espetegar la major part dels vehicles procedents de les administracions públiques -els ministeris de l'estat, ajuntaments, diputacions-, organismes i ens públics diversos, es va fer una profunda transformació per muntar-l'hi una grua.

En aquells anys, hi havia una fal·lera per disposar de vehicles per treballar. I la producció espanyola de camions -menys encara els vehicles especials- no cobria pas la demanda existent, sense que fos plausible de recórrer a la importació. L'aprofitament de vehicles dipositats als desballestaments procedents dels parcs mòbils públics era una alternativa satisfactòria i general.

Per destinar-la a la finalitat proposada, l'Opel Blitz se li va acoblar un tercer eix acerbi, uns pesos a la part davantera com a contrapès, una grua i un nou motor dièsel marca Ebro fabricat per Motor Ibérica SA. Atès que el xofer que la menava se'n deia Cirilo, la màquina va ser batejada com la cirila, motiu que va fer fortuna, estenent-se ràpidament i havent-se conservat fins els nostres dies. La Cirila fotografiada als anys 1960: 

La cirila treballant a l'estació del tren del Voló, a la comarca del Rosselló:

Fotografies de l'estat actual de la cirila, que conserva el senyor Padrosa, un cop restaurada i amb plena capacitat i ús per atendre serveis: 

La cirila fotografiada en un treball executat a l'edifici que acull el Consell Comarca de l'Alt Empordà, a Figueres, on la seva poca alçada és un avantatge òptim per accedir dins de les dependències públiques:

Aquesta petita i eficaç grua per treballs concrets contrasta amb les auto-grues de gran tonatge que integren la flota de Grues Padrosa. N'és un exemple aquesta auto-grua fotografiada en les tasques de redreçament d'un dúmper de grans dimensions que treballava en una pedrera completament bolcat:

 

Grues Padrosa també disposa d'una moderna flota de tractores amb semiremolcs i gòndoles de tota mena i condició, aptes per a qualsevol servei, per específic que sigui:

En el proper article, ens endinsarem en algunes de les tractores que Transports Padrosa SA ha tingut aquests darrers anys.