TRANSPORTS PADROSA SA de Figueres: darrers anys i el Museu de la Tècnica de l'Empordà (i X)

A partir dels anys 1990, TRANSPORTS PADROSA SA era una empresa molt vigorosa i reputada que disposava, aleshores, d'un parc de vuitanta tractores, dos-cents vint-i-cinc semiremolcs i vint-i-cinc grues de fins a cent quaranta tones.  Tenia una plantilla de cent cinquanta persones adscrites a diferents departaments: transports internacionals, transports especials i grues de gran tonatge amb  delegacions operatives de camions i grues a Barcelona, amb dotze persones, i a Olot, amb quatre persones. Transport especial d'una màquina de tren: 

TRANSPORTS PADROSA SA va esdevenir aquells anys una de les principals empreses de transport de mercaderies a l'estat espanyol. També va obtenir el certificat de qualitat expedit per AENOR, organisme estatal que acredita les empreses, productes i serveis que assoleixen uns nivells de qualitat estàndard homologables a d'altres països.

Una tractora Pegaso de Can Padrosa amb llur semiremolc fotografiats a la plaça Roja de Moscou, en un dels primers viatges a l'antiga Unió de Repúbliques Socialistes Soviétiques, una foto històrica, no n'hi ha dubte:

Als anys 1990 es van instal·lar els dispositius que permetia la comunicació dels camions amb la base central de l'empresa via satèl·lit. La qual cosa permet un control immediat de tots els camions i llurs moviments arreu del món. La internalització de l'empresa assolida aquells anys va significar que cobrissin transports per tot Europa, des de l'Atlàntic fins a Turquia i Rússia. Un transport especial a càrrec d'aquesta empresa empordanesa:

Una de les normes de l'empresa és la renovació constant de la flota de camions. Els vehicles s'usen durant tres anys, i vençut aquest termini, es donen de baixa sent substituïts per nous camions. TRANSPORTS PADROSA SA considera que un camió nou en tres anys ja ha estat amortitzat. Aquest serveis permeten d'oferir una excel·lent relació qualitat-preu, més que no pas el creixement quantitatiu.

Un tractor d'arrossegar que havia servit en un aeroport i que el senyor Padrosa va comprar a un ferroveller de Sant Martin de la Vega, prop de Madrid:

L'any 1994, la gerència de TRANSPORTS PADROSA SA era encarregada a en Pere Padrosa Simon, llur fill Pere Padrosa Puignau, i els dos néts, en Pere i en Xavier Padrosa Pierre.Vehicles que integren actualment la flota de l'empresa, fotografiats a la base de Llers:

Cal remarcar que en Pere Padrosa i Puignau és molt afeccionat a les antiguitats havent reunit una importantíssima col·lecció de màquines d'escriure i de cosir, de totes les èpoques, que a principis dels anys 1990 guardava al semisotan de casa llur.

Avui dia, aquesta importantíssima col·lecció de màquines d'escriure i de cosir, algunes de les quals són peces úniques, s'han aplegat i poden visitar-se al Museu de la Tècnica de l'Empordà, promogut per la Fundació Pere Padrosa Puignau i Margarita Pierre i Mallol, situat a l'antic garatge i residència particular de la família Padrosa, al carrer dels Fossos 12, de Figueres. 

La casa dels carrer dels Fossos 12 va comprar-la en Pere Padrosa i Simon l'any 1944, mig enrunada, per tancar-hi els camions de l'empresa familiar de transports. L'any 2004 es va inaugurar la remodelació completa de l'edifici amb un canvi d'usos: d'edifici industrial a edifici cultural. Ubicada al centre de Figueres, contribueix a diversificar i augmentar l'important activitat cultural de la capital de l'Alt Empordà.

El Museu de la Tècnica de l'Empordà conté una mostra molt important, per la seva qualitat i quantitat, de màquines d'escriure i de cosir, rellotges, telèfons i estufes. Moltes peces són del segle XIX, de disseny curiós i funcionament arcaic i rudimentari avui dia però capdavanteres en el seu moment. Palesen l'evolució tècnica dels sistemes mecanogràfics i de costura. Constitueix un autèntic museu monogràfic, dels més importants del món en la seva especialitat.

Acabem aquests articles dedicats a l'empresa TRANSPORTS PADROSA SA, de Figueres, amb una referència a la nissaga dels Padrosa. Des de l'any 1802, tots els fills primogènits han estat batejats amb el nom de Pere, llevat d'en Baldiri Padrosa. En Pere Padrosa i Marich (1802), en Pere Padrosa i Batllori (1837), en Baldiri Padrosa i Darder (1878), en Pere Padrosa i Simon (1908), en Pere Padrosa Puignau (1934) i en Pere Padrosa i Pierre (1965). Aquestes sis generacions abasten dos cents anys.

Volem agrair a la família Padrosa l'extraordinària amabilitat amb que sempre ens han acollit a casa seva, fet que palesa la seva alta qualitat humana. Agraïment extensiu a en Josep Salarich i a en Joan Brugués i Prat, bons amics d'en Pere Padrosa i Puignau, els quals han contribuït a poder redactar aquests articles d'una de les empreses de transport catalanes més importants. De dreta a esquerra: en Pere Padrosa Pierre, en Pere Padrosa i Puignau, en Joan Brugués i Prat, en Josep Salarich, en Miquel Patinyo (darrera), en Joan  Pujol i en Ramon Timoneda (darrera):

TRANSPORTS PADROSA SA de Figueres: l'elecció d'en Pere Padrosa i Simon com a president de la Unió Esportiva Figueres (v).

Quan tenia vint-i-quatre anys, en Pere Padrosa va anar a veure, amb un seu amic, el primer partit de la Unió  Esportiva Figueres. El futbol fou un esport que va captivar-lo, esdevenint-ne un gran afeccionat. A partir d'aquell dia, va assistir a tots els partits de futbol de la UEF. En Pere Padrosa fotografiat al camp de futbol del carrer del Far, de Figueres: 

En Baldiri Padrosa, amb el seu caliquenyo a la boca, en un partit de futbol a l'antic camp de futbol de les Monges, al carrer de Gonzàlez de Soto:

L'estiu del 1953, el President de la UEF, el senyor Josep Maria Macau, va plegar després de cinc anys de presidència al capdavant d'aquest club esportiu. Aleshores, uns quants amics d'en Pere Padrosa van proposar-li que accedís a la presidència de l'entitat. Però fou el suggeriment d'un molt bon amic seu, en Pau taxista, que va convèncer-lo per accedir a la Presidència de la UEF. 

Malgrat la feina i les obligacions professionals d'en Pere Padrosa al capdavant de la seva empresa de transports, que l'atrafegaven de valent, va acceptar la presidència de la Unió Esportiva Figueres, que jugava a la primera categoria regional. 

L'any següent va haver de renunciar a la Presidència de la UEF atès que no podia pas dedicar-se en cor i ànima, com era el seu desig. Tanmateix, va acceptar de formar part de les juntes directives de la UEF durant setze anys. En Pere Padrosa va aprofitar un xassís d'un auto de la seva propietat per transformar-lo en un petit òmnibus per al desplaçament dels jugadors: 

Fotografies de l'interior d'aquest autocar, amb uns acabats de luxe:

En Pere Padrosa va aportar molts de diners propis per poder fitxar jugadors. Mai va voler revelar de les quantitats que havia donat a la UEF per aital finalitat, ni tan sols a la seva família. 

Durant tots aquests anys va formar part del Consell d'administració de la UEF, si bé els darrers anys de la seva vida va estar representat pel seu nét, en Pere Padrosa i Pierre, donada la impossibilitat física d'assistir-hi. Òmnibus carrossat per en Torrent, de Figueres, de l'empresa Padrosa, que transportava els jugadors de la Unió Esportiva Figueres en llurs desplaçaments: 

Interior d'aquest òmnibus:

Tots els anys que en Pere Padrosa Simon va integrar la directiva de la UEF, participava en les animades i agradables tertúlies i reunions que es celebraven a l'estatge del Club, l'antic cafè Europa, entre els carrers Monturiol i de Caamaño. En aquest cafè es trobaven els socis i afeccionats per comentar les vicissituds de la jornada i jugar al joc de cartes, partides que s'organitzaven a la secretaria de l'entitat. 

Hi ha una casualitat que no es pot pas negligir. En Pere Padrosa i Simon va néixer l'any 1908. Aquella mateixa setmana de l'any 1908 una associació d'estudiants va jugar els primers partits de futbol a Figueres, a la plaça de braus, aprofitant les festes nadalenques. 

Una visita a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers (Alt Empordà) (II).

La visita a les instal·lacions de Can Padrosa va continuar amb els Pegasos que el senyor Padrosa hi té guardats dins d'uns garatges de la base de Llers. L'espectable fou, sense exager-ho, impressionat i sublim. Davant nostre hi havia tretze Pegasos 200 que el senyor Padrosa havia tingut l'encert de conservar, un cop retirats i donat de baixa del servei de transport. No m'imaginava pas que el senyor Padrosa n'hagués conservats tants, de Pegasos.

Aquests camions eren guardats a una nau propera a Figueres i recentment han estat traslladats a la base de Llers, al costat de la resta de camions clàssics de Can Padrosa: els Saurers, l'Opel grua i una tractora nordamericana. També cal afegir-hi en aquesta categoria de camions clàssics, les dues grues nordamericanes per arrossegar vehicles, amb un capó impressionant, que encara són en actiu.

Aquestes tractores Pegaso, destinades a transport internacional, eren de les empreses TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA, una altre empresa del GRUP PADROSA. Pintades de color blau i vermell, no han patit gaire modificacions atès que són camions d'empresa.

Per llurs matrícules, aquestes tractores Pegaso van comprar-se a la segona meitat dels anys 1960, i van estar en actiu fins a la segona meitat dels anys 1980, segons s'acredita amb els adhesius de la ITV. Gairebé vint anys. Bons vehicles i resistents, no n'hi ha dubte. Quan es van retirar del servei, funcionaven perfectament. Durant aquests anys han estat sempre guardades sota cobert.

Veure una filera de sis tractores Pegaso 200 dins d'un garatge et causava la impressió d'estar a la fàbrica Pegaso, a la secció de vehicles acabats i pendent de distribució. Era un miratge, és clar, però mai n'havia vist tants de Pegasos junts.

Aquesta cabina és possiblement la més bella de les produïdes per un fabricant espanyol, a partir dels anys 1940 -L'Hispano Suiza és un altre món-, i comparable a qualssevol de les cabines més elegants i distingides dels principals fabricants europeus. Dissenyada a Barcelona, s'hi reflecteix el gust i refinament que en Wifredo Ricart va saber dotar a les seves creacions, i que abans ja havia manifestat en el Pegaso Z-207.

En Sergio Lucena, un gran especialista dels camions Pegaso i particularment d'aquest model, m'ha aclarit quines sèries són els vehicles conservats pel senyor Padrosa. Tècnicament, la major part són tractores Pegaso 2011A, que muntaven uns motors de 200 cavalls de potència. Escatir-ne el model concret és fàcil comprovant-ne la part posterior on hi ha el motor.

Primera filera de tractores Pegaso de TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA guardats a la base de Llers:

Una tractora Pegaso 2011/A amb un motor de 200 cavalls de potència (dreta) i una altre 2011/50 amb motor i turbo que rendia 260 cavalls de potència (esquerra):

Dues tractores més del senyor Padrosa:



Un Pegaso 1060, equipat amb un motor de 165 cavalls de potència, que se li va muntar un tercer eix acerbi, de l'empresa GRUES PADROSA:

Un camió Ebro D que transportava diàriament tot el pa que consumien els soldats del campament militar de Sant Climent Sescebes:

Una tractora Pegaso 2011A, amb un motor de 200 cavalls:

Una autèntica relíquia, si amb consentiment eclesiàstic, aquest mot és aplicable a un camió. Una tractora Pegaso 2011/1, amb un motor de 200 cavalls de potència, i el seu filtre d'aire en forma de xemeneia. Munta unes llantes d'aranya, còncaves, de gran bellesa, que li confereix una faiçó antiga:

Fileres de tractores Pegasos 2011:

Una tractora Pegaso 2011/50, equipada amb un motor amb turbo que oferia 260 cavalls de potència:

TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA compraven els camions Pegaso a Can Forné, concessionari oficial de Girona. N'eren segurament els clients més importants de les comarques gironines. Quan un camió de can Padrosa entrava al taller de Can Forné, tothom anava de bòlit, incloent-hi el cap de vendes, el senyor Eduard Rodríguez i Enrich.

Tanmateix, alguns camions d'aquestes dues empreses de Figueres es matriculaven a Madrid per dos motius: tot el paperam administratiu es tramitava en un dia, mentre que a Barcelona o Girona trigava uns tres mesos; i s'autoritzava a dur més pes legalment. La legislació en aquest país és tan arbitrària i absurda que les càrregues permeses en un camió no es determinava en funció de les característiques del model autoritzat pel Ministeri d'Indústria, sinó d'on es matriculava.

Aquest actuació administrativa, absolutament arbitrària, tenia l'objectiu que Madrid encapçalés les matriculacions de vehicles front a Barcelona. Gran part dels vehicles del parc mòbil de l'Estat i també els importats, es matriculaven a Madrid per aquest motiu. No podien pas pair que en aquest extrem, completament anecdòtic, Barcelona passés davant de Madrid.

Era una actuació ridícula que palesa com en pot ser de grotesc el centralisme que es practica a l'Estat espanyol i que ho abasta tot -els aspectes econòmics, culturals i lingüístic- des de fa més de tres segles. Catalunya va protagonitzar una revolució industrial malgrat les guerres carlines i un Estat amb una administració corrupte, pobre, ineficaç, i contrària a llurs interessos bàsics, moderns i creadors de riquesa. Un mèrit extraordinari del qual els catalans sembla que no en som prou conscients.

Solament en l'aspecte econòmic, aquest centralisme ha afectat molt negativament l'execució d'infraestructures, la implantació d'empreses, l'espoli fiscal i la capacitat de decidir sobre les infraestructures essencials per al futur del país com ho són el corredor mediterrani, la connexió internacional de l'aeroport de Barcelona, ara supeditat a Madrid, o el creixement del port de Barcelona i llur connexió amb el TAV, un projecte que provoca la malfiança dels polítics espanyols, de dretes i esquerres.

Aquesta actuació planificada conscientment i fins les darreres conseqüències des de fa més de tres cents anys, està provocant l'ensorrada de Catalunya. I després encara n'hi ha que els sobta la creixent desafecció dels catalans envers Espanya.

El resultat del centralisme espanyol, grotesc i ridícul, que practicava el règim franquista en quant a la matriculació de vehicles era que algunes tractores Pegasos de l'empresa TRANSPORTS PADROSA i INTER EUROPA, de Figueres, s'havien de matricular a sis cents quilòmetres de distància, a Madrid:

Una grua italiana que conserva el senyor Padrosa:

Fotografia del grup que ens vam aplegar a la base de TRANSPORTS PADROSA el dia 12 de novembre de 2011 i vam tenir el privilegi de gaudir d'aquesta col·lecció de Pegasos, única en la seva categoria. D'esquerra a dreta: en Joan Pujol, en Ramon Timoneda, en Josep Salarich, en Miquel Patinyo (darrera), en Joan Brugués, en Pere Padrosa Puignau i en Pere Padrosa Pierre, president de l'Associació Internacional del Transport per carretera (ASTIC):

Aquest bloc vol agrair l'amabilitat i el temps que els senyors Padrosa ens han dedicat en la visita a les seves instal·lacions, les quals possiblement que acullen la col·lecció de tractores Pegasos 2011 més important de l'Estat espanyol. En aquest sentit, diversos afeccionats ja han manifestat el seu desig de visitar aquests camions.