La trobada d'aficionats al transport a Ripoll el passat dia 15 de desembre de 2012.

El dissabte dia 15 de desembre de 2012 uns quants afeccionats al transport vàrem trobar-nos a Ripoll. Aquest encontre era la continuació d'una iniciativa anterior promoguda per en Miquel Segura, la primera trobada d'estudiosos de la història del transport a Catalunya, un món que quan més t'hi capbusses, més línies d'investigació obres. És absolutament inacabable.

L'atapeïment de compromisos d'aquests dies d'advent va minvar una mica la participació. Alguns bons amics no van poder ser-hi per la coincidència amb altres actes i activitats. A les 12 hores varem aplegar-nos a l'aparcament del restaurant Can Villaura, al trencant de la carretera C-17 amb la carretera que condueix a  Les Lloses. El senyor Mir va posar a disposició dels assistents un petit autocar per facilitar el desplaçament dels assistents a les visites programades:

La primera visita va ser a l'empresa Casa Salvans, de Ripoll. El senyor Francesc Salvans, actualment jubilat, és un excel·lent mecànic que reparava els seus camions. Aquesta empresa, una de les més antigues de la comarca del Ripollès, distribueix begudes amb una flota de Nissan Atleon. També conserva dos camions de gran interès.

El primer és un Chevrolet de l'any 1936 que repartia cerveses Damm. Quan les altres empreses ja disposaven de camions Ebro per la distribució de begudes, Casa Salvans treballava amb una flota de vuit Chevrolets, els quals van desballestar llevat d'aquesta unitat feliçment preservada. Amb el temps, i com era costum aleshores, se li va muntar un motor dièsel Ebro:

Casa Salvans ha rebut diverses ofertes per la compra d'aquest Chevrolet, l'estat de conservació del qual és excel·lent. Una d'aquestes ofertes ha estat de l'empresa cervesera Damm, de Barcelona, per engrossir el seu museu. Però els amos de can Salvans les han refusades atès que aquest vehicle, molt bell, forma part de la història d'aquesta empresa. 

Casa Salvans també conserva un camió Hino japonès que va ser exposat a la trobada de camions clàssics organitzada a Sant Vicenç de Torelló l'any 2011 per iniciativa del senyor Xavier Castells. Aquest Hino funciona perfectament i és completament original. El seu interior ha estat meticulosament restaurat. Aquest camió varen comprar-lo a Talleres Auto Practico SA, concessionari oficial Hino a Barcelona, per transportar les caixes de begudes de la Coca Coca des del magatzem de Barcelona fins a Ripoll. El conduïa el senyor Francesc Salvans i es percep en l'estat de conservació, esplèndida en tots els aspectes:

El retrat d'aquest camionet de Casa Salvans penjada en una paret de l'oficina de l'empresa palesa l'antigor d'aquesta empresa de distribució de begudes ripollesa:

Després varem fer cap a l'empresa Fruites Capdevila que té un camió Leyland Comet, semblant al que havien tingut en la dècada del 1950 per la distribució de fruita i verdura, activitat que són majoristes. Aquest camió era d'un transportista de Castelló. Al País Valencià n'hi va haver un grapat d'aquests camions destinats principalment al transports de fruites:

Els senyors Xavier Florez i Manel Mir:

Fotografia dels assistents a aquesta trobada, llevat d'en Joan Càmara, que va incorporar-se una mica més tard. D'esquerra a dreta: Miquel i Miquel Àngel Patinyo (pare i fill), Xavier Florez, Manel Mir, Joan Brugués, Joan Pujol, Pere Liu i Josep Taberner davant del Leyland Comet:

En acabat, el senyor Mir tenia una sorpresa. La visita a la col·lecció d'autos i motocicletes del senyor Bartés. El primer vehicle, un DKW matriculat a Lleida uns pocs anys abans de la Guerra Civil amb carrosseria de fusta que està restaurant:

Amb el motor engegat, la nau va quedar en un instant plena de fum. En Pere Liu va gaudir de valent bo i recordant quan, d'aprenent en un taller de Banyoles, remenava aquests motors alemanys d'una gran simplicitat i eficàcia: 

El senyor Bartés va mostrar-nos la seva col·lecció de motocicletes i el Fiat Balilla exposats en un garatge:

Una motocicleta Lube, de fabricació espanyola i matriculada a Girona:



El Fiat Balilla, un auto molt popular seixanta anys enrere:

Després de dinar al restaurant Canaules, admirable per la cuina casolana guisada amb productes de primera qualitat que ofereixen en el marc incomparable de la casa Alòs, una casa modernista al cor del casc antic de Ripoll, i restaurades les forces atuïdes per la fredor i humitat del dia, ens encaminarem amb pas valent cap al garatge de l'empresa Autocars Mir, al carrer Progrés, per gaudir de la flota de vehicles: 

Autocars Mir és una de les empreses de transport de viatgers per carretera més antigues que operen avui dia a Catalunya. Aquestes dues fotografies de dos autocars de can Mir amb carrosseries de fusta n'és una mostra clara:

Aquest bloc vol agrair a l'empresa Casa Salvans, Fruites Capdevila, Autocars Mir i el senyor Bartés les atencions de tota mena rebudes en aquesta trobada celebrada a Ripoll. Esperem que aquestes activitats es consolidin atès que permet de coneixe'ns i amistançar-nos amb els qui compartim aquesta afició.

Els cotxes de la família Hereu Vidal de Sant Feliu de Guíxols (Baix Empordà).

El senyor Josep Hereu disposa d'unes fotografies d'alguns dels automòbils que ha tingut la família els darrers setanta anys. A la postguerra, i fins als anys 1950, no hi havia gaire ciutadans que tinguessin a l'abast un vehicle propi. les causes són prou sabudes: molts vehicles requisats van ser delmats en els fronts de guerra i en la retirada final de l'hivern del 1939. La postguerra, en lloc de procurar una millora, agreujà les penúries. La producció de petits microcotxes, impulsada per l'entusiasme d'una quants afeccionats, va ser a la pràctica molt baixa. L'excepció va ser el Biscuter fabricat a Sant Adrià de Besòs.

El primer auto de la família Hereu de Sant Feliu de Guíxols, matriculat abans de la Guerra Civil Espanyola:

Aquest auto també participava a la festa de sant Cristòfol convenientment engalanat:

El segon auto, comprat en els anys 1950, va ser aquest Citroën Stromberg amb una visera per protegir-se del sol:

A la segona meitat dels anys 1950, amb una tímida recuperació econòmica, van encetar-se les primeres excursions de cap de setmana en indrets llunyans:

I als anys 1960, van arribar els autos Seat produïts a la fàbrica de la Zona Franca de Barcelona. La gent adinerada comprava els Seat 1400. I a les darreries dels 1960, va arribar el Seat 1430. El senyor Hereu va comprar-ne un de Seat 1430, un vehicle luxós i còmode segons els estàndards i gustos d'aquells anys: 

D'esquerra a dreta el senyor Joan Brugués, el senyor Josep Hereu, el senyor Miquel Patinyo i el senyor Josep Taberner:

Amb aquest article acabem la sèrie dedicada a l'empresa Transports Josep Hereu Vidal SA, de Sant Feliu de Guíxols. Agraïm l'amabilitat i informació facilitada pel senyor Hereu, amb qui varem contactar per mediació d'en Josep Taberner, vinculat també al món del motor.

Una grua per remolcar autos espatllats fabricada per en Pere Caba i Bedós de Sabadell (Vallès Occidental).

Fins a mitjans de la dècada dels anys 1950, quan un vehicle s'espatllava a la carretera no era pas arrossegat amb una grua fins al taller. Es reparava la pana a la carretera, fos un auto, un camió o un autocar. No en circulaven pas de vehicles aquells anys i els conductors tenien coneixements mecànics, especialment els camioners i els conductors d'òmnibus. 

En Josep Llenas recorda unes quantes panes que van patir els camions Pegasos dels seu pare. Enmig de la carretera, amb les peces mecàniques que sempre duien a sobre, per si de cas, reparaven ells mateixos el camió. Eren els anys que hi havia una gran ajuda, assistència i companyonia entre els camioners. Les panes també eren molt freqüents.

Quan hom es trobava un camió o autocar espatllar a la carretera, s'aturava per poder ajudar a solucionar la pana. Si la pana era molt greu i no hi havia les peces i ferramentes per reparar-la, hi acudia aleshores un mecànic del poble més proper. Aquest era l'estat de les coses als anys 1940 i 1950. 

A finals dels anys 1950 les coses però van començar a canviar per unes quantes circumstàncies. Es va reglamentar l'activitat del trànsit amb la promulgació d'un codi de circulació que imposava obligacions i contemplava un règim sancionador; també un vehicle amb pana aturat a la carretera, amb el creixement del parc automobilístic i més vehicles a les carreteres, provocava dificultats en la circulació i un major risc d'accident. 

Aquesta va ser la causa que apareguessin les primeres grues a les carreteres per arrossegar els vehicles espatllats fins als tallers. Aquestes grues eren de fabricació artesanal, produïdes per l'enginy i la traça de ferrers, manyans, mecànics i carrossers. En Francesc Pallí i Mareñà, fundador d'una de les empreses de grues i serveis especials més importants de les comarques gironines, GRUES PALLÍ SA, va començar l'ofici amb una grua per remolcar vehicles avariats a les carreteres que ell mateix va fabricar-se. Hi havia feina retirant vehicles espatllats a la carretera nacional II. 

En Pere Caba i Bedós, un important carrosser de Sabadell, també va adonar-se de la necessitat de les grues per remolcar vehicles amb pana a les carreteres i va construir-se una grua que va muntar sobre un camió Ebro B45. Malauradament no se n'han conservat pas fotografies de la grua construïda pel senyor Caba. Tanmateix, el seu fill Pere sí que disposa d'una fotografia del camió Ebro B45 que el seu pare va comprar per muntar-li la grua i prestar aquest servei:

Aquest camió Ebro B45, amb matrícula B-227528, pertanyia a l'empresa Colomer, fabricant de productes químics. Carregava bombones de vidre de 100 quilos plenes d'àcid sulfúric. El camió el conduïa el senyor Antoni Pons i Llobet.

Al cap d'un anys, en Pere Caba i Bedós va comprar un altre camió Ebro C, equipant-lo amb una grua que oferia servei d'assistència les vint-i-quatre hores del dia. El creixement del parc automobilístics a la segona meitat dels anys 1960 i 1970 demandava aquesta mena de serveis. Aquest camió Ebro retratat a Sabadell: 

Volem agrair a la família Caba i a en Miquel Patinyo les dades i fotografies que il·lustren aquest article sobre l'origen d'una de les activitats d'assistència als conductors dels vehicles, els serveis de grua.

Visita a la base de TRANSPORTS PADROSA de Llers (Alt Empordà).

Per mediació d’en Xavier Castells varem conèixer en Josep Salarich, de Manlleu (Osona). Durant una colla d’anys en Josep va treballar a Transports Padrosa de Figueres conduint un Iveco amunt i avall per les carreteres d’Europa.

Gràcies a l’amistat d’en Josep Salarich amb els senyors Padrosa, una colla d’afeccionats als camions vells o clàssics, com vulgueu dir-li, varem poder visitar la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers. Unes modernes instal·lacions al peu de l’entrada a l’autopista que disposa de tots els serveis que pot haver de menester un transportista. Té un aire als Truck Centers nordamericans.

En Pere Padrosa havia estudiat amb en Joan Brugués a La Salle Figueres, els Fossos com són coneguts. Arribat de Besalú, i intern als Fossos, el senyor Brugués deixava les seves pertinences al garatge que la família Padrosa tenia al centre de Figueres, al carrer dels Fossos, cantonada carrer Calçada dels Monjos. És un edifici adquirit per la família Padrosa l’any 1944 on hi tenien la seva residència i la seu de l’empresa, TRANSPORTS PADROSA.

Per causa de l’amistat del senyor Padrosa i el senyor Brugués, des que eren infants, varem visitar altre cop la base de TRANSPORTS PADROSA, a Llers, per admirar-hi els camions conservats.

Hi havia unes tractores Pegaso 200 que el senyor Padrosa va tenir l’encert de guardar quan va retirar del servei. Van ser dipositades a una nau propera a Figueres. Davant l’eventualitat, plausible, que s’esfondrés el sostre, les tractores van ser traslladades a la base de Llers. És extraordinari de veure tants de Pegasos plegats. Una fotografia d'un camió Mercedes Benz penjada a una paret de les oficines de la base: 

El passat dissabte 7 de juliol varem tornar a Can Padrosa. Els senyors Pere Padrosa, pare i fill, van rebre’ns molt cordialment a la base de Llers. Hi varem assistir els senyors Joan Brugués, Miquel Patinyo, Pere Liu i Joan Mercader. Aquests darrers, molt afeccionats als camions, no havien pas vist els camions que conserva el senyor Padrosa.

Acompanyats del senyor Castillo, varem visitar els camions. Els dos Saurer del senyor Pere Padrosa i Simon, extraordinàriament ben restaurats: 

Un Opel Blitz grua amb acerbi. Aquest camió és conegut com la “Cirila”. El seu xofer se’n deia Cirilo i per aquest costum tan català de batejar les coses i posar-hi motius, el camió se n'ha dit per sempre més la “Cirila”: 



Un camió Kenworth nordamericà, de cabina avançada, una configuració poc usual a les carreteres dels Estats Units:

 

Una tractora Volvo amb el remolc, davant del taller de l'empresa: 

Una tractora Renault: 

Després varem gaudir amb les tractores Pegaso de TRANSPORTS PADROSA. N’hi ha una pila: 





Particularment, una de les més belles és aquesta tractora Pegaso 200 amb les llantes d’aranya còncaves que li confereix una imatge antiga, que s’adiu perfectament amb aquesta cabina:



La base de TRANSPORTS PADROSA a Llers també fa les funcions de dipòsit de vehicles intervinguts per mandat dels Mossos d’Esquadra i l'autoritat judicial. Els vehicles accidentats i precintats per motius diversos són dipositats en aquesta espai barrat. 

Hi ha uns quants camions de l’empresa que s’estan podrint inexorablement a sol i serena. En aquest espai tancat d'accés restringit hi ha dipositats uns quants camions de la pròpia empresa, donats de baixa: 

També d’altres camions cada dia més capolats com aquests dos Pegasos Comet:

Dos camions imponents: 

I fins i tot algun cotxe summament exclusiu. Un Ferrari, del Rosselló, accidentat a l’autopista: 

També es van fotografiar part de la gran flota de camions de TRANSPORTS PADROSA aparcada a la base de Llers, constituïda majorment per camions Iveco: 

Un camió Kenworth per arrossegat camions espatllats. Se'n fan un fart de treure camions en pana de les carreteres de l'Alt Empordà, principalment, de la Nacional II, que és la carretera de la vergonya: 

I un Kenworth equipat amb una grua: 

I uns camions i grues de l’empresa Serrat, de Sabadell, amb el seu color verd fosc anglès, elegant i sever:

 

Acabada la visita, en companyia del senyor Pere Padrosa, el senyor Brugués rememorava les anècdotes dels Fossos, quan eren uns vailets i estudiaven al col·legi. Després van recordar un petit autocar que en Pere Padrosa i Simon, president de la Unió Esportiva Figueres, va fer carrossar a en Torrent, també de Figueres, per transportar els jugadors en els seus desplaçaments. 

 

El senyor Padrosa ens va ensenyar les instal·lacions de la base de Llers. Les sales de reunions i de formació contínua dels treballadors i conductors: els hi ensenyen el funcionament dels nous camions i les tècniques de conducció econòmica per reduir el consum. Aquest capítol, el del preu del carburant, que cada dia és més car, afecta greument la rendibilitat del negoci i amenaça seriosament el futur del sector.

També varem conèixer a en Genís, un dels treballadors més antics de la casa. És un acreditat gruista, un home d’ofici amb molta experiència acumulada. Aquests dies treballen en uns cellers d’Elna i Cabestany, al Rosselló.

Després varem dinar plegats a un restaurant de l’Alt Empordà, al peu de la carretera Nacional II, que és una de les mostres més excelses i reeixides de civilització. Una excel·lent sobretaula, a la terrassa del restaurant, acompanyats d’agradables begudes va cloure una jornada magnífica.