Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sergi Treviño. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Sergi Treviño. Mostrar tots els missatges

dissabte, 17 d’agost del 2013

Alguns dels projectes executats per ENHER.

Aquest és el darrer article sobre les activitats executades per ENHER publicats els darrers dos anys en aquest espai. La petita selecció del material fotogràfic que es conserva de l'empresa, d'un gran valor per als historiadors i afeccionats, està sent objecte d'una acurada digitalització per part dels responsables de la Fundació Endesa, la seva titular, per a facilitar-ne la consulta als interessats. 

La troballa d'aquestes fotografies va ser casual. En un article del diari La Vanguardia s'informava de la història d'un expedicionari estranger pel Pirineu de Lleida i citava el nom d'en Sergi Treviño, que tenia cura de la documentació sobre aquest episodi. Contactar amb en Sergi Treviño i descobrir un món meravellós de fotografies d'antany va ser una revelació.

Gràcies als bons oficis i l'amabilitat d'en Sergi hem posat a l'abast dels afeccionats el record dels primers Pegasos de la ENHER i d'altres camions estrangers que va tenir l'empresa. Més endavant, totes les fotografies de ENHER i documentació d'altre mena seran consultables on line. Nosaltres n'hem ofert un petit tast centrat principalment en els vehicles. 

Per acabar la sèrie d'articles sobre els projectes executats per ENHER a la conca del riu Noguera Ribagorçana, ens hem centrat en les primeres actuacions consistents en la construcció de centrals hidroelèctriques a la capçalera d'aquest riu, dins de la comarca catalana de la Ribagorça, amb El Pont de Suert com a capital. Allà s'hi van aixecar els edificis que acollien els habitatges dels treballadors, els garatges i tallers dels vehicles, la infermeria, l'economat i els espais de lleure per als treballadors: cinema i sala de ball.

Hem negligit algunes de les actuacions més notables de ENHER com la construcció de la fàbrica de ciment de Xerallo, tancada l'any 1973, l'explotació de les mines de carbó a Malpàs i de plom a Cierco, o la construcció de l'embassamant de Mequinensa, ja exposades en aquest bloc.

La primera fotografia és de l'estació de Cellers-Llimiana de la línia del tren de Lleida a La Pobla de Segur, el tren dels llacs com se'n diu ara. Aquesta estació, que registra molt poca activitat, és propera a l'embassament de Terradets i dins del municipi del Castell de Mur:      

IMG_9429

Abandonat el projecte de construcció d'una línia transfronterera, la construcció de la línia es va acabar a La Pobla de Segur. En la dècada dels anys 1950, la finalitat d'aquest tren era doble: atendre les necessitats del campament militar de Talarn i de les dues companyies hidroelèctriques que operaven a les capçaleres dels rius Noguera Pallaresa i Ribagorçana, respectivament FECSA i ENHER.

La visita al riu Noguera Ribagorçana permet copsar la gran labor que va dur a terme ENHER aleshores amb la construcció de centrals hidroelèctriques al llarg del seu curs i l'intens aprofitament del riu que se'n va derivar. Sobta la qualitat d'aquestes construccions, en uns anys que els materials d'obres eren d'una qualitat ínfima, i d'un gust arquitectònic exquisit aleshores per l'aplicació de criteris d'harmonització amb el paisatge. El senyor Victoriano Muñoz s'estimava el país i la feina ben feta.

Hem seleccionat la construcció d'algunes de les centrals hidroelèctriques amb els camions que hi treballaven en aquestes obres, alguns dels quals, els primers camions Pegaso produïts per ENASA, una altre empresa de l'Institut Nacional de Indústria, a la fàbrica que tenia al barri de Sant Andreu de Barcelona: 

IMG_9448

IMG_9449

IMG_9414

IMG_9443

IMG_9446

Altres construccions executades per ENHER al Pirineu de Lleida:

IMG_9437

IMG_9434


IMG_9438

La mecanització del treball en aquells anys era molt limitada talment es visualitza en aquesta fotografia que retrata el transport d'un transformador dins d'un edifici, arrossegat per treballadors proveïts de cordes: 

IMG_9436

Construcció d'una presa que regula el cabal del riu:

IMG_9439

Dues obres executades per ENHER a principis dels anys 1950:

IMG_9447

IMG_9450

Malgrat les poques divises disponibles i les restriccions a la importació de matèries primeres, maquinària i béns d'equip imposades pel govern espanyol, ENHER va dotar-se de la maquinària més moderna aleshores per a la producció d'electricitat. Fotografies d'alternadors instal·lats a les centrals hidroelèctriques: 

IMG_9441

IMG_9442

IMG_9444

IMG_9445

Aquest fet porta causa dels greus problemes que les apagades i talls del subministrament d'energia elèctrica patia Catalunya, molt impopular i que provoca grans pèrdues econòmiques a la indústria catalana, una situació insostenible per a la dictadura franquista.

Aquest descontentament va determinar el nomenament al capdavant de ENHER d'una persona molt competent i qualificada dotada d'un profund coneixement del país, el senyor Muñoz. El nomenament del senyor Muñoz contrastava vivament amb els criteris adoptats per la designació dels grans funcionaris de l'estat, gent incompetent l'únic mèrit dels quals era la seva fidelitat a la dictadura franquista i els mèrits de guerra.

Edifici administratiu de l'empresa al carrer de Còrsega de Barcelona, a prop del passeig de Gràcia, avui dia reconvertit en un hotel: 

IMG_9421

ENHER va ocupar també durant molts anys la casa Fuster, al capdamunt del passeig de Gràcia, indret conegut popularment com Els Jardinets, on hi havia residit el poeta Salvador Espriu, un notable edifici modernista projectat que l'arquitecte Lluís Domènech i Montaner que avui dia acull l'hotel de luxe Casa Fuster. 

Acabem aquest darrer article dedicat a l'empresa ENHER amb una fotografia del senyor Victoriano Muñoz i Oms, màxim responsable de l'empresa i autèntic seny ordenador de les obres d'aprofitament del riu Noguera Ribagorçana:

IMG_9435

Desitgem que ben aviat podem gaudir de l'arxiu fotogràfic complet de l'empresa ENHER, el qual permet comprendre la importància que l'electrificació va suposar per a Catalunya, un país eminentment industrial, en uns anys que les energies alternatives -com la nuclear tan qüestionada- no s'havien desenvolupat. 

Igualment agraïm al senyor Sergi Treviño i als responsables de la Fundació Endesa les facilitats per a difondre una part de l'arxiu fotogràfic de ENHER.

dissabte, 28 de gener del 2012

Els camions preservats per la Fundació ENDESA.

La Fundació ENDESA impulsa un meritori treball de recerca, recuperació, catalogació i restauració del fons de les grans companyies hidroelèctriques catalanes: FECSA, ENHER i HIDROELÈCTRICA DE CATALUNYA SA.

Aquest fons de la FUNDACIÓ ENDESA està integrat per maquinària de tota mena, incloent-hi vehicles, i un importantíssim fons documental -estudis d'emplaçament de preses, projectes de construcció de centrals, autoritzacions administratives, documents mercantils i balanços comptables, llibres tècnics- imprescindible per conèixer el procés d'electrificació de Catalunya.

Malgrat la greu crisi econòmica que tothom pateix, la FUNDACIÓ ENDESA continua aquest importantíssim projecte, conscient de llur valor històric. No s'han pas escudat en la crisi per bandejar els projectes i objectius d'aquesta fundació. Una bona notícia enmig d'aquests temps de crisi i incertesa.

Un d'aquests projectes és la digitalització de totes les fotografies que s'han conservat de les tres empreses hidroelèctriques catalanes per a ser consultades via internet. Aproximadament, hi ha unes cinquanta mil fotografies. N'hem ofert una petita mostra, gairebé testimonial, en unes cròniques publicades en aquest bloc sobre alguns dels vehicles d'ENHER.

La FUNDACIÓ ENDESA també conserva tres camions en procés de restauració. N'és el responsable en Sergi Treviño. El primer camió és un GMC equipat amb un motor original de benzina, de sis cilindres en línia. Aquest camió va comprar-lo FECSA a un particular i va estar destinat a la base de La Vall d'Aran. Donava servei a totes les centrals del Garona:

GMC de la Fundació Endesa.

GMC de la Fundació Endesa.

Un cop retirat el GMC del servei de generació de les centrals del riu Garona, a la Vall d'Aran, va formar part del museu de FECSA. Ara pertany al fons històric d'ENDESA. Els treballadors jubilats de l'empresa en conserven un bon record d'aquest camió, amb una gran capacitat per transitar per pistes i enfilar-se pels pendents ben carregat de material.

Aquest GMC fou substituït a la dècada del 1970 per un Ebro D. Els camions Ebro D foren concebuts per MOTOR IBÉRICA SA per al repartiment urbà i trajectes curts per carretera. Resultava molt dificultós de circular per pistes forestals amb aquell Ebro D transportant canonades i maquinària. No podia pas oferir les prestacions de l'enyorat GMC.

El segon camió conservat per la FUNDACIÓ ENDESA és un Ebro D de cabina doble. Pertanyia a FECSA i estava adscrit al servei de línies d'alta tensió. La cabina doble permetia de dur-hi tota la colla de treballadors i tècnics del departament d'alta tensió que executaven les feines encomanades. Aquest vehicle va ser recuperat a Barcelona.

Ebro D de la Fundació ENDESA.

Ebro D de la Fundació ENDESA.

Tablier i interior d'aquest vehicle, senzill i pràctic, un autèntic èxit comercial de MOTOR IBÉRICA SA:

Ebro D de la Fundació ENDESA.

El darrer camió preservat per la FUNDACIÓ ENDESA és un Pegaso 3046, adquirit l'any 1984 per ENHER. Equipa un motor dièsel de sis cilindres, de dos-cents cavalls de potència. Aquest camió havia de ser exportat a Egipte en virtut de l'adjudicació per ENASA d'un concurs internacional convocat pel govern egipci per renovar la flota dels camions de l'exèrcit. Se'n van exportar uns deu mil vehicles.

Tanmateix, l'impagament de part del preu convingut va determinar que uns dos mil cinc-cents camions no s'exportessin, sent encolomats a Administracions públiques i organismes de tota mena i condició. ENHER, empresa de capital públic, també va adquirir un Pegaso "Egipci", motiu amb que és conegut. Fins i tot, la placa d'instruccions del vehicle, enganxada a la porta, és escrita en àrab.

Pegaso de la Fundació ENDESA.

IMG_0771

Aquest Pegaso 3046 fou destinat a la base d'ENHER del Pont de Suert i cobria els serveis de les centrals hidroelèctriques del riu Noguera Ribagorçana. Un cop donat de baixa del servei, va estar un temps a la base de la central tèrmica de Les Tres Xemeneies de Sant Andrià de Besòs, formant part del fons històric de la FUNDACIÓ ENDESA. Aquest Pegaso fotografiat a "Les Tres Xemeneies" l'any 2007:

Pegaso a les "tres xemeneies" del Besòs

En aquests temps tan difícils que ens ha tocat de viure, constitueix un motiu d'alegria veure que els projectes i objectius de la FUNDACIÓ ENDESA van cristal·litzant gràcies a la fermesa del patronat i la determinació dels responsables escollits per a dur-la a terme.

dijous, 8 de desembre del 2011

La construcció de l'embassament d'Escales per ENHER (IV).

En els anys 1951 i 1952 van continuar les obres de l'embassament d'Escales, un dels més importants construïts per la companyia ENHER al riu Noguera Ribagorçana.

La construcció d'un embassament d'aquesta mena també comportava d'obrir camins i pistes, construir cases per als treballadors i edificis auxiliars de tota classe, i muntar maquinària i infraestructura diversa. La planificació era absoluta, incloent-hi els més petits detalls. Així, l'abril del 1951 es va haver d'eixamplar els revolts de la pista que conduien fins a Escales:

IMG_9224

La retirada de la runa generada per la construcció de l'embassament d'Escales va haver-se de fer en vagonetes bolquet arrossegades per un petit tren de vapor:

IMG_9223

IMG_9222

IMG_9221

També va construir-se una estació de trituració en una paret amb un pendent considerable:

IMG_9217

IMG_9218

Maquinària de l'estació de trituració:

IMG_9219

Una vagoneta bolquet amb una capacitat de tres metres cúbics que s'endinsa dins d'un túnel per a treure runa:

IMG_9220

Continuarà.

dilluns, 31 d’octubre del 2011

Darrers treballs de l'embassament de Mequinensa i transport dels transformadors (i IV)

El mes de febrer del 1962 les obres de construcció de l'embassament de Mequinensa ja estaven força avançades. Les fotografies de l'embassament, preses l'hivern del 1962, ho posen de manifest. En quatre anys, s'havia gairebé acabat l'obra més important que va construir ENHER. Treballs de formigonar l'embassament:

IMG_9051

IMG_9056

IMG_9057

IMG_9058

Treballs del camí d'accés a la part superior de l'embassament el mes d'abril de 1962:

IMG_9059

Obres de construcció de la subestació exterior al peu de l'embassament:

IMG_9060

Obres de construcció de la central, gairebé concloses:

IMG_9061

Maquinària treballant en la construcció de la subestació exterior de l'embassament:

IMG_9062

IMG_9064

El mes de maig del 1962, ENHER va transportar, usant camions per arrossegar gran pesos, els transformadors i la maquinària per a produir electricitat a l'embassament de Mequinensa. Un camió de l'EMPRESA NACIONAL DE ELECTRICITAT SA transportant un transformador:

IMG_9052

IMG_9053

IMG_9054

La construcció d'aquest embassament va demostrar la capacitat d'ENHER per a escometre grans obres públiques. En contrapartida, va desaparèixer l'antic poble de Mequinensa, les terres i els masos engolits per l'aigua de l'embassament.

La desaparició de Mequinensa va ser el preu que els mequinensans van haver de pagar per contribuir a posar les bases de la modernització i creixement econòmic del país, centrat en la regulació del cabal de l'Ebre i la producció elèctrica. Malauradament mai cap preu just satisfet per una expropiació no cobreix pas els danys morals que abandonar a desgrat i per força la casa familiar on han viscut generacions sempre provoca.

Per a imaginar-nos com era la Mequinensa que jeu sota les aigües, sempre tindrem a l'abast el llibre d'en Jesús Montcada, "Camí de Sirga". Un testimoni excepcional d'un poble i una cultura debolida.

dijous, 27 d’octubre del 2011

Les obres de construcció de l'embassament de Mequinensa per ENHER (III).


A l'àlbum fotogràfic de la construcció de l'embassament de Mequinensa, del fons documental d'ENDESA, hi ha una tirallonga de fotografies de les obres que ENHER va executar en el període dels mesos de maig del 1960 fins el 1961. Aquestes fotografies posen de manifest la magnitud d'aquesta obra:

IMG_9015

IMG_9016

IMG_9017

IMG_9018

IMG_9019

IMG_9020

IMG_9022

IMG_9023

IMG_9024

IMG_9025

IMG_9026

IMG_9027

Instal·lacions destinades a les oficines i tallers, fotografiades el juny del 1961. Les seves dimensions són congruents amb l'envergadura de l'obra que executava ENHER:

IMG_9028

Una fotografia deliciosa. Uns Pegasos amb remolc treballant a l'estació de formigonar:

IMG_9031

Execució de part de les obres que integraven la construcció d'aquest embassament, l'octubre del 1961:

IMG_9032

IMG_9033

IMG_9034

Treballs de formigonar l'embassament:

IMG_9038

Obres de construcció de la central hidroelèctrica:

IMG_9040

Estat de l'espai on era prevista la instal·lació de la subestació:

IMG_9042

La gruix de la construcció d'aquest embassament ja estava força enllestit l'any 1962, segons s'acredita amb aquesta seqüència fotogràfica. Continuarà.